La Cova

Episodi final del podcast dels que som de Lleida i del Lleida, on fem un repàs a més de 7 temporades i 240 setmanes de continguts amb l'únic fil conductor que és l'equip del nostre cor. Fins aquí, gràcies per ser-hi i ja sabeu que...a la Cova sempre fa bo!

Penúltim episodi de La Cova Pòdcast. Comencem a fer repàs no sol d'aquesta nefasta temporada sinó també d'aquestes 7 temporades que ha durat aquest projecte que va començar amb mitjans molt precaris i que sembla que acaba millor del que està el club. No per això penseu que serà un episodi trist, l'humor, el bon rotllo i el sentiment pel Lleida ja sabeu que mai falla perquè aquí sempre fa bo.

El dol té diverses fases, en quina ets tu? Nosaltres, en aquesta hora i escaig de pòdcast, passem per totes elles. Fem un repàs de totes les emocions viscudes el passat diumenge en el qual, tant de bo no, va poder ser l'últim partit del Lleida al Camp d'Esports. Fem teràpia plegats amb o sense llum perquè a la cova sempre fa bo.

Programa especial Sant Jordi post vacances de Setmana santa amb un dels referents periodístics lleidatans i covaire VIP: Oriol Jové, amb el que repassarem el passat, present i futur del Lleida CF i parlarem també de Lecube, el futbolista de Hitler, el Llibre en majúscules d'aquest Sant Jordi, pels amants del futbol, la història, les novel·les d'espies i els lleidatans en general. L'Oriol s'obrirà en canal amb nosaltres i ens emocionem amb el més que probable comiat a l'últim partit del Lleida al Camp d'Esports...aquí, on sempre fa bo.

Un nou empat del Lleida aquesta temporada 24-25, però que diferent i quin sabor més bo va deixar. Vam poder tornar a viure el que altres tantes tardes de diumenge hem gaudit. Comunió entre jugadors i afició, ambient esquizofrènic, lluita, coratge i honor per part d'uns jugadors que recordem, no cobren des del gener. Gaudim d'un episodi on parlarem d'inversors, gossos, cunyats xinesos i més aqui, on sempre fa bo.

Ferits en l'orgull, ferits en el més profund de la nostra ànima per la situació actual i futura del nostre ésser futbolístic més estimat. Amb la victòria més important dels últims mesos i menys celebrada segurament per la crònica d'una mort anunciada. Luis Pereira llença la tovallola i anuncia que deixa d'assistir el malalt, abocant-lo sino hi ha miracle a una mort agònica i doblement dolorosa. Per pujar-vos l'ànim i per no deixa de cridar als 4 vents que SOM i Serem, el 235 ja és aquí...on sempre fa bo.

Morim de pena i ens fa pena una possible i imminent mort. Però aquí sempre fa bo i hem vingut a divertir-nos i ja de pas, fer una mica de sang. Perquè encara estem a temps de reaccionar i no consumar el desastre i que millor per fer-ho que amb dosis d'una mica d'humor, ni que sigui del dolent. Programam molt cinèfil, fosc i amb molts cadàvers, per fer honor als 11 morts que van desfilar contra el Terrassa i van permetre l'enèssima humiliació davant nostre. i si, aquí sempre fa i farà bo...

Si no et presentes a jugar un partit, si no tens ganes d'oferir la teva millor versió, si no apareixes pel club del qual ets propietari i si no et dignes ni a saludar quan baixes de l'autocar a uns aficionats que s'han deixat el seu temps i els seus diners en acompanyar-te perquè tornis a fer el ridícul llavors, el mínim que et poden dir, és que ets un Impresentable. Vine a fer teràpia amb nosaltres aquí on sempre fa bo.

Nou any en què la malparada afició blava sembla que haurà de patir penitencia. La patirà per pecats propis i per pecats aliens. Escoltarem altres tertúlies, parlarem de discussions, ficarem més llenya al foc i farem un repàs a les primeres hores del nou entrenador a Lleida aquí on sempre fa bo.

Ni entrenador nou, victòria segura ni canvi de cicle, ni canvi d'actitud. L'equip empat ho va tornar a fer, aquest cop contra l'últim classificat. Temporada perduda o encara queda esperança? No ho sabem, el que si sabem és que podràs fer teràpia i tenir una espatlla on plorar perquè aquí sempre fa bo.

Que ser entrenador de futbol és una professió de risc ja ho sabíem i el d'entrenador del Lleida és volàtil i inestable com la trilita. Amb 14 empats i invicte el 2025, Marc Garcia plega les maletes i se'n torna cap a ALzira, en un escac i mat de la directiva cap a un entrenador questionat desde fa mesos. Haurem encertat? El temps dirà. Podcast dur, complicat i emocional amb pallassos, crims, gent que cala foc a coses i on parlem d'esport a vegades. Aquí, on malgrat ser acomiadats, sempre fa bo.

Primera victòria de l'any 2025 i reivindiquem que la celebrem com es mereix. Serà el partit contra l'Alzira un punt d'inflexió en la trajectòria del Lleida? Som un equip seriós o estem fent uns números mediocres? Ho parlem en aquesta agradable estona on també connectarem amb tertúlies alternatives guiades per GPS perquè aquí sempre fa bo.

Situació insostenible al Lleida CF. & empats seguits, cap victòria aquest any 2025, lesions de gravetat, atacs de l'ajuntament, d'altres clubs de la ciutat, deutes que no es deixen pagar i, a més a més, un entrenador que ja ho ha provat tot i que cada dia se li està ficant més cara de Pere Martí. Pòdcast molt negatiu amb l'agreujant que no teníem més informació que la del partit per comentar. Així i tot esperem que durant una horeta i escaig us serveixi per fer teràpia perquè ja ho sabeu que aquí sempre fa bo.

Cansats, avorrits, asquejats i martiritzats de tant empat però això si, optimistes en què els resultats arribaran i que començarem aviat, la millor època de la temporada. Us imagineu ser immortals per patir el Lleida tota l'eternitat? Cognoms encadenats i MONTOYA POR FAVOR!!! Aquí, on sempre fa bo.

Nou empat de l'equip de Garciempat. Aquest cop, mostrant la seva cara més bipolar com ja hem vist en més d'una ocasió aquesta temporada. I ara? Acompanya'ns en aquesta hora en què els ànims comencen molt decaiguts per acabar pràcticament celebrant l'ascens en un episodi igual de Bipolar que l'equip.

Estem davant la versió 2.0 de Seliempat? No sabem si sumant d'un en un ens donarà per no perdre la roda dels de davant. Analitzem el partit de Cornellà, les reaccions de X post partit i les declaracions de l'entrenador i capità a l'acabar el matx. Tot això farcit de catxondeo i cunyadisme, que per això som una taverna i a molta honra

Doncs això, Ja sabem que al gener tot costa molt més i les victòries a camp contrari contra aspirant al títol encara més. Però, es un bon empat o estem en la merda? De futbol i moltees altres coses parlem aquesta setmana, al podcast dels que som del Lleida i del Lleida

Any nou, vida nova? A la terra ferma no. Aquí, fa 21 anys que vivim el dia de la marmota. Dos nous punts que s'escapen del camp d'esports on l'equip va mostrar la seva pitjor cara. Al primer episodi d'aquest any 2025 discutim sobre que és el que falla, és problema de l'entrenador? Actitud? Aptitud? Acompanyeu-nos en aquesta estona on també parlarem de delictes, comiats de solter o errors intencionats aquí, on sempre fa bo.

Un altre putu any de Lleida, de podcast, de la Cova i això vol dir patir, odiar, estimar i passar-ho bé i malament a parts iguals. Al 2024 han passat moltes coses i els de la Cova fem una recapitulació de les noticies més importants, posem notes, donem premis i demanem desitjos per aquest 2025.

Derrota després de molt temps. L'ambient està bastant caldejat. A diferència d'una partida d'escacs els nostres companys debaten quin és el problema de l'equip, això sí, amb respecte (o no). Gruistes, oportunitats perdudes i dinars d'empresa aquí, on sempre fa bo.