Crims

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.

És divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja està tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel·lícula, però a "Crims" ja sabeu que res és ficció. El cas té tots els ingredients del cine d'acció: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un matí de març del 2011, a Alcanar, al Montsià, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc després s'hi acosta una veïna i veu que és el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, però la policia li va posar el nom de Déu del Mar. I és que Neptú hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Despí. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, però s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil·lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que és mort. La víctima té una marca peculiar que avui sembla una premonició: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comença a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quilòmetres. Fa el camí a peu, sola i carregada de paquets. No arribarà mai a casa. Pocs dies després, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els veïns tenen en el punt de mira un sospitós del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rubí. El cadàver està decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Està mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap peça de roba ni documentació. Del seu telèfon mòbil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui és la víctima? Algú ha posat molta cura a fer desaparèixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un camí boscós troba un home estès a terra, entre uns matolls. Està mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perquè es desperti, però no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores després, un home es presenta a comissaria dient que és l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els està explicant tota la veritat.

El 2015, un veí de Castellar del Vallès truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Després, que ha tingut un atac de cor. Després, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap què ha passat. Amb aquesta trucada comença el cas de la primera condemna a presó permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la víctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne públicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?