Crims

El 9 de desembre de 2016 maten de dos trets al cap una dona de l'alta societat alacantina. El crim passa dins d'un concessionari d'automòbils. La víctima és María del Carmen Martínez, vídua de l'expresident de la CAM, la Caja de Ahorros del Mediterráneo. La policia descarta de seguida el robatori i comença a recollir els indicis del que sembla un assassinat a sang freda. El crim, com si es tractés d'un episodi de "Falcon Crest", "Nissaga de poder" o la més recent "Succession", d'HBO, obrirà les portes d'una trama de rancúnies familiars, ànsies de revenja i la lluita per un sucós empori empresarial. No fa massa es va celebrar el judici i el final va ser sorprenent.

Encara hi ha moltes coses per resoldre i cal estar molt atents als detalls i als números de telèfon. Félix Martínez Touriño era un ciutadà modèlic i no se li coneixien enemics. La policia té un retrat robot de l'assassí, i el Sahid i el Yader, que són les dues persones que contacten amb la víctima abans del seu assassinat, no s'hi assemblen. Però és un retrat robot fet amb les indicacions d'una testimoni que va veure el pistoler pocs segons, de passada, i la memòria pot ser molt traïdora. Qui va matar el Félix Martínez Touriño, i per què? La víctima amagava alguna cosa que encara no sabem?

Encara hi ha moltes coses per resoldre i cal estar molt atents als detalls i als números de telèfon. Félix Martínez Touriño era un ciutadà modèlic i no se li coneixien enemics. La policia té un retrat robot de l'assassí, i el Sahid i el Yader, que són les dues persones que contacten amb la víctima abans del seu assassinat, no s'hi assemblen. Però és un retrat robot fet amb les indicacions d'una testimoni que va veure el pistoler pocs segons, de passada, i la memòria pot ser molt traïdora. Qui va matar el Félix Martínez Touriño, i per què? La víctima amagava alguna cosa que encara no sabem?

A la cruïlla de Travessera de Gràcia amb el carrer Santaló de Barcelona un home cau a terra després que li disparin un tret al clatell. Ha mort a l'acte. L'assassinat l'han comès a plena llum del dia. És un quart de nou del matí i el carrer és ple de gent. Al costat de l'home mort, que ha quedat de bocaterrosa, hi ha les dues maletes que portava: un maletí de mà, negre, petit; i una maleta més grossa, de color blau. La víctima és Félix Martínez Touriño, director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. El crim del carrer Santaló obre totes les hipòtesis possibles, totes, des de la revenja fins a un crim passional, passant per un robatori o un assassinat comès per un sicari. La investigació serà apassionant.

Aquella tarda de primavera del 1928, la Pobla de Ferran ha quedat sembrada de cadàvers. Avisats pels crits de desesperació, els pagesos i pageses tornen a casa i troben mortes o malferides les seves criatures, dones i mares. Tothom sap qui n'és el culpable, perquè els pocs supervivents l'han vist. És un noi del poble, Josep Marimon, que ha fugit i al qual persegueixen centenars de guàrdies civils i membres del sometent. Però passen els dies i no el troben per enlloc, mentre els diaris catalans, espanyols i estrangers intenten esbrinar per què aquell jove malalt i fins llavors pacífic s'ha convertit en un assassí de dones i criatures.

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barberà, amb només una quarantena de veïns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden només unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al matí ha anunciat que es farà famós. Ningú no li ha fet gaire cas. Però tenia raó: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella tragèdia.

Són dos quarts de deu del dissabte 3 d'agost del 1985. Un jardiner troba en un descampat de Calafell el cadàver d'una noia. El cos està molt a prop d'un planter, exactament al quilòmetre 4,5 de la carretera que va d'aquest municipi del Baix Penedès a Bellvei. És una zona que s'està repoblant amb palmeres. La noia està estirada d'esquena a terra, amb una camisa blanca i una faldilla pantaló descordada. Porta posat un tanga. El cap el té inclinat cap a l'esquerra. Els braços estan estesos i els palmells de les mans, oberts. Les cames les té creuades i està descalça. Les sabates les han posades meticulosament al costat del cadàver, de forma gairebé simètrica. La víctima es deia Gloria Vivancos i tenia 18 anys. Es va tancar el cas havent tocat totes les tecles que calia? Intentarem posar llum a la foscor.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

15 de novembre del 1989. En una partida a prop de l'estació de ferrocarril del Catllar, al Tarragonès, apareix el cadàver d'un indigent conegut com "l'home del temps". Ningú no sap qui pot haver matat Antonio Hueso perquè era una persona que no es ficava mai en problemes. Un mes després, també a Tarragona, un altre indigent desapareix sense deixar rastre i, a la mateixa ciutat, un tercer home fa vuit anys que va marxar del barri i ningú n'ha sabut mai més res. A priori, són tres casos separats i res no fa sospitar que puguin estar connectats. La sorpresa arribarà per carta.

23 de març del 2004. L'FBI i la policia postal nord-americana porten entre mans una investigació de gran magnitud. Més de mil persones han comprat litografies per internet de Picasso, Miró, Dalí, Marc Chagall, Roy Lichtenstein i Fernando Botero, i han resultat ser falses. Les còpies fraudulentes s'han venut per un mínim de 1.000 dòlars, que són uns 900 euros. Per alguna de les peces, algun compradors ha arribat a pagar 20.000 euros. La policia ha fet comptes i l'estafa puja a un milió de dòlars, 900.000 euros. Als EUA donar gat per llebre en el mercat de la pintura no és un delicte menor i està penat amb presó. L'FBI no pararà fins a caçar els falsificadors, que operen des de Catalunya.

19 de gener del 2001. Els Mossos d'Esquadra detenen Engràcia Rosado Piris, de 56 anys, a casa seva, a Badalona, com a principal sospitosa de la mort del seu cosí, Ricardo Piris Piris, l'agost del 2000. Ja han passat cinc mesos des que en van localitzar el cadàver a la seva segona residència de Lloret de Mar. El cos, en un avançat estat de descomposició, presentava fins a 20 ganivetades. Estava nu, de bocaterrosa i portava un preservatiu al penis. La policia no ha trobat l'arma del crim. Dies abans de la detenció, els Mossos reben un anònim que assenyala Engràcia Rosado com a autora de l'apunyalament.

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparició d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al número 1 del carrer Santa Julita de Lloret. És una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ningú respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospitós. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitació, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Està despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

"Han matat els de Laortó! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de març del 1943, havien assassinat una família de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstruïm aquell crim de la mà de Pep Coll, que el va novel·lar a "Dos taüts negres i dos de blancs". Qui ha pogut cometre una matança així? Per què?

El 25 de setembre de 2012, una dona entra molt alterada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra del barri de les Corts de Barcelona. Diu que unes persones encaputxades l'han assaltada quan anava en cotxe i han segrestat el seu fill. Explica que li demanen 5 milions d'euros per alliberar-lo i que li han deixat clar que si no paga, mataran el nen. Li han dit que és un tema relacionat amb Colòmbia. Els Mossos es creuen la mare i comença un compte enrere que té un límit de quatre dies. Aquesta és una història en la qual sortirà un gat, una gata, un peluix i una guarderia, i que es resoldrà, en bona part, gràcies a un plat de macarrons.

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història. Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

El 23 de maig del 1981, tres mesos després del cop d'estat del 23F, va tenir lloc a Barcelona l'assalt al Banc Central, al capdamunt de la Rambla, a tocar de la plaça Catalunya. Onze encaputxats van retenir gairebé 300 ostatges i van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació d'Espanya i de mig món. Anys després, el líder de la banda, un home anomenat el Rubio, va concedir algunes entrevistes, i una va formar part d'un reportatge titulat "Cop al Banc Central" emès al programa "Sense ficció" de Televisió de Catalunya. A pesar de la sentència condemnatòria, aquell assalt va estar sempre envoltat de secrets i confusió.

10 d'agost del 2003. A Fuengirola, a Màlaga, entre les 4 i les 6 de la matinada, tres noies són atacades mentre caminen soles pel carrer. A una d'elles la violen, i les altres dues són víctimes d'agressió sexual i robatori. Pocs dies després, a la zona creix la tensió perquè en una localitat propera assassinen una noia de 17 anys, Sonia Carabantes. Quatre atacs en tan pocs dies i en un espai geogràfic tan proper provoquen alarma social, els mitjans no paren de parlar-ne i sobretot les dones tenen por. En aquest context, la policia deté un home holandès i l'acusa dels atacs sexuals de Fuengirola, tot i que el seu ADN no coincideix amb el que es va trobar en les víctimes. Romano Liberto Van der Dussen va passar 13 anys a la presó, fins que es va demostrar qui era l'autèntic culpable de les violacions. Com és que passen aquestes coses?

La nit del 9 d'octubre del 1981 l'inspector Jesús Junquera detenia la dona i quatre fills del mort, Joan Vila, un empresari de la construcció militant de Fuerza Nueva. La criada els havia delatat per por de ser acusada de complicitat o encobriment però, sobretot, perquè no havia pogut cobrar un deute. No ha de ser fàcil per a un policia, un mosso o un guàrdia civil detenir una mare i quatre fills d'entre 14 i 18 anys. Què devia haver passat en aquella família? Una família en què la mare, Neus Soldevila, va ser batejada periodísticament com "la dolça Neus".

L'estiu del 1981, la Guàrdia Civil de Binèfar, un poble d'Osca, rep la trucada d'una dona esverada que els explica que un grup d'encaputxats han entrat a casa seva, amb tota la família dins, li han preguntat on era el seu marit i li han ordenat que agafés els seus fills i marxés lluny perquè, si no, els matarien a tots. La Guàrdia Civil corre cap al lloc dels fets. Troben el pare de la família estirat al llit, com si dormís, amb un tret al clatell. Tots els integrants de la família expliquen el mateix relat i hi ha un element que fa ballar el cap als investigadors: els botxins havien trucat al timbre. Qui ha matat Joan Vila, un empresari català que s'ha fet ric gràcies a la construcció?

S'ha comès un crim i ara toca investigar. Com és un investigador? Segueix el seu instint? S'emporta el cas a casa? Pot arribar a empatitzar amb alguns culpables? Es mata molt a Catalunya? Per què matem? Un investigador a "Crims": l'intendent Toni Rodríguez, cap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra. Podrà posar llum a la foscor?