De vinyes i campanes

Per celebrar 2 anys de podcast i haver superat la vintena d’episodis, viatgem a Barcelona, a l’arxiu de la parròquia del Pi per parlar amb el seu arxiver, Jordi Sacasas, sobre el llibre que ha co-escrit amb Nil Rider: Sonen les campanes Aprenem sobre les diferents funcions de les campanes i què representaven a l’antiga Barcelona i també a la Vall d’Hebron.

Per celebrar els dos anys del podcast retornem a un dels objectes més singulars que ens ha deixat el monestir: el lignum crucis, la presumpta relíquia de la creu de Jesús, conservada a la parròquia d’Horta. Aquest cop ens acompanya Albert Cortés, historiador de l’art i especialista en aquest tipus d’orfebreria, que ens ofereix noves perspectives sobre les relíquies en el context d’un monestir i del ritus catòlic.

L’accés a l’aigua era i és un element fonamental per a la supervivència i prosperitat de qualsevol assentament humà, i el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no n’és una excepció. Acompanyats d’en Juanjo Fernández, coautor de l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó, repassem quines eren les fonts, mines i rieres que utilitzaven els monjos i què en queda avui en dia.

Músic, jardiner, enginyer i home del renaixement, Marc Orriols va ser un monjo Jerònim del segle XVI. Iniciant la seva carrera al monestir germà de la Murtra va participar en la millora i creació, respectivament, dels reials monestirs de Yuste i El Escorial, ben a prop dels reis Carles I i Felip II. El nostre company Jordi Espuny ens guia a través dels viatges d’aquest monjo que també va tenir temps de crear una atracció ben insòlita al seu monestir d’origen.

També conegut com El Desitjós, i traduït a una dotzena de llengües, L’Espill de la vida religiosa és tot un best seller del segle XVI. Es tracta d’una novel·la al·legòrica que avui ens pot resultar una lectura difícil, però que en el seu moment connectava de ple amb els moviments de reforma de la vida monacal i del cristianisme en general, just en el moment en que naixien els primers corrents protestants. Tot i el debat acadèmic que envolta aquesta obra, sembla ser que l’autoria es pot atribuir a Miquel Comalada, un monjo jerònim de la Vall d’Hebron. Aprofundim en aquesta obra de la mà del nostre company Josep Lluís Bronchal, bibliotecari del nostre amical i expert en la matèria.

Sovint, quan ens apropem a la història local de l’època en què el monestir estava en funcionament, ens trobem amb conceptes econòmics i polítics que no acabem d’entendre: emfiteusi, censal, lluïsme, regalia… I és que la propietat durant l’àntic règim era diferent i bastant més complicada que l’actual. L’administració local també era força diferent i tendim a pensar que no era molt diferent dels ajuntaments d’avui en dia. Per aclarir aquests dubtes ens acompanya l’historiador Jordi Casas, que ja va participar en les dues primeres jornades organitzades per l’associació.

Ens acompanya un membre del col·lectiu Collserola sense abocadors per parlar dels abocaments incontrolats que s’han fet, i encara es fan, a molts indrets del parc natural de Collserola. Sembla que les administracions no són capaces de prendre la iniciativa per mitigar aquesta problemàtica que s’arrossega des de fa moltes dècades. Per la part de Sant Jeroni, expliquem com els entorns de la benzinera estan plens de brossa que dificulta i posa en perill les futures tasques arqueològiques que s’hi puguin fer. Anunciem l’aplec anual que celebrarem el dissabte 27 de setembre, així com altres activitats que realitzarem aquesta tardor.

Dediquem el darrer episodi de la temporada a Agustí Duran i Sanpere, de qui enguany es commemora el 50 aniversari de la seva mort. Destaquem la seva relació amb el monestir de la Vall d’Hebron a través de l’adquisició d’algunes peces arqueològiques i expliquem algun misteri que les envolta i que ens parla de les condicions en què s’ha fet recerca en aquest país. També us avancem algunes de les activitats amb què començarem el nou curs, entre les quals destaca l’aplec de Sant Jeroni, que celebrarem el 27 de setembre amb una passejada fins al monestir i un dinar de germanor a la masia de Can Soler. Si us hi voleu sumar: a les 10h a la casa groga i a les 10:30 a la font de can Barret.

Complert el primer any de podcast i la primera dotzena d’episodis, dediquem aquest programa a l’exposició que es pot visitar fins al 28 de juny al centre cívic de la Casa Groga: «Frares, pagesos i senyors, les masies de la Vall d’Hebron«. Aprofitem també per anunciar les segones jornades sobre el monestir organitzades per l’associació, els dies 27 i 28 de juny.

L’inici del monestir de la Vall d’Hebron, a finals del segle XIV, coincideix amb un període prou fosc de la història catalana i europea en general. Les males collites junt amb l’arribada de la pesta negra provocà tota una sèrie de canvis demogràfics, econòmics i polítics però també culturals i espirituals, que expliquen el retorn de l’eremitisme. Els primers ermitans, emulant l’exemple de Sant Jeroni, ocuparien la vall de manera informal, però seria la reina Violant de Bar qui duria a terme la fundació del monestir, amb monjos de l’ordre jerònima que substituïren el pobladors originals.

Amb aquest spoiler us avancem el principal succés que s’esdevingué l’any 1835 des de la perspectiva de la Vall d’Hebron. Però primer haurem de repassar què va ocórrer des de la fi del trienni liberal del que parlàvem en el darrer episodi. 1835, un any de febre groga, bullangues i cremes de convents, tot plegat en el context de la primera Guerra Carlina.

El període comprès entre 1820 i 1823 va suposar el primer intent de desamortització del monestir de la Vall d’Hebron. Tot i que els monjos van arribar a abandonar-lo, la dècada ominosa posterior, marcada per l’absolutisme de Ferran VII, va permetre el seu retorn i per tant l’endarreriment de l’episodi final de la comunitat. Ens endinsem en com es va succeir aquesta etapa lliberal i quines conseqüències tingué.

Un dels episodis que marca l’inici del final del monestir és l’incendi que van provocar les tropes ocupants franceses l’agost de 1808. Repassem les diferents versions dels fets per comprovar com les fake news estaven ja ben vigents durant la guerra del francès. Tots els documents esmentats han estat publicats al nostre web durant les darreres setmanes.

La importància d’un monestir i l’atracció que produïa en els seus visitants es podia mesurar per l’existència de relíquies, fragments de sants i objectes relacionats amb el propi Crist o la Mare de Déu. Un exemple molt significatiu era el Lignum Crucis o fusta de la vera creu. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron n’hi havia tres fragments diferents. A través del que sabem d’aquestes relíquies podem comprendre moltes coses de la mentalitat dels monjos i de la religiositat del passat.

El 17 d’octubre de 1801, el baró de Maldà i un nombrós seguici van realitzar una excursió fins al monestir de la Vall d’Hebron. Repassem el que ens n’explica al seu calaix de sastre per veure per on va passar i que hi va fer.

Seguim explorant racons que conformaven el recinte monàstic de la Vall d’Hebron. En aquest cas parlem de les ermites que envoltaven el monestir i especialment la del Sant Sepulcre. Consultem testimonis històrics que la descriuen, observem què en queda avui en dia i quines possibilitats hi ha de saber-ne més a través de l’arqueologia.

Un dels objectius principals de l’associació d’amics del monestir és promoure que es facin intervencions arqueològiques a l’entorn de l’antic monestir de la Vall d’Hebron per tal de rescatar aquelles restes que encara puguin quedar després de l’abandonament de l’espai, la construcció de la Rabassada i posteriorment de la benzinera. Per tal de garantir que tots els agents implicats sàpiguen com intervenir en cada moment, l’associació ha proposat un pla director per guiar les accions que duguin a terme les institucions, els privats i la ciutadania. En definitiva, un pla per no seguir malmetent el que queda de l’antic monestir i recuperar tot allò que sigui possible. Perquè… què hi fa una benzinera dintre d’un parc natural??

El monestir de la Vall d’Hebron estava habitat per monjos jerònims. Per què jerònims? A què es dedicaven? Quina procedència tenien? Encara existeix aquest ordre monàstic? En aquest episodi descobrirem qui eren aquests veïns de Sant Genís dels Agudells i de Collserola.

Us expliquem com van anar les jornades que es van celebrar els dies 3 i 4 organitzats per l’associació. També us anunciem que els vídeos amb les ponències que s’hi van presentar ja estan disponibles.

A l’espera de presentar-vos els vídeos de les jornades dels passats dies 3 i 4 de maig, us avancem la propera activitat de l’Associació: Jornada de desbrossament per recuperar la font de la tenebrosa, diumenge 26 de maig a les 10h a la font del roure. Amb la col·laboració de Joan Amades, el baró de Maldà i més convidats!