Programa número CXIII en llibertat, 15è de la 2ª onada de confinaments, 18è de la 25ª temporada i tercer després del tercer primer programa de l’any, o fins i tot, tercer després de la primera tríada de primers programes de l’any.
Programa que comença amb la gran descobrimenta de que la Rosalía és la gurú del món del metall i la seva evolució futura.
A partir d’aquí, anem ja per novetats, que, sobretot singlaires, en tenim un munt, començant pels Breaking in a Sequence, els Faith No More de l’Aliexpress, i els Korpiklaani, els Skyclad també de l’Aliexpress.
Tenim singles de dos que prefereixen fer-s’ho sols que amb grup, com és en Serj Tankian i en Brian Head Welch amb els seus Love & Death, tot i que, en aquest cas, amb convidat.
Avui, amb el nostre webmàster, en el gran dubte de saber si encara té la seva secció patrocinada per les cerveses CDR o no, ens recorda a en Peter Tägtgren, però no com a directiu de Nuclear Blast, ni de Century Media, ni com a alcalde, ni com a productor, ni com a membre de Hypocrisy, ni.... vaja, ens el recorda com a Pain.
Amb Pain parlem de la política feudal del s.XXI a terres sueques, així de la relació trencada d’en Peter amb en Lindemann, i de la nova relació que hem trobat entre Tagtgren i la Rosalía, avui omnipresent al programa.
La recomanamenta de la setmana se’n va cap els System of a Down, que sense ser System of a Down, són millors que els System of a Down, o sigui, els Manapart, que venen des del Sant Pere de Ribes de Russia.
Dins del món prog avui trobem noves cançonetes dels Vola, que tampoc sonaran a cap pista de ball, com els Cult of Luna, tot i que aquests no fan adormir.
Els nourecs Deception, no pas cap dels altres Deception, ens porten disc nou per diferenciar-se dels altres Deception que no ho fan pas.
En l’apartat femení, avui tenim singles de The Pretty Reckless i d’uns Amaranthe mexicans que no fan pop, els The Genotype.
Més novetats encara, la merda del disc d’en John Diva & the Rockets of Love, que té una cançó que fa gràcia, i el single dels dEmotional, que tot i ser death metal suec de Goteborg, són els que s’enduien els clatellots a classe.
Per acabar amb les presentacions, tenim als Evergrey, que no entren per bons al programa, si no per curtets.
Avui, el mort de la setmana passa a ser el mort del cipote d’EEUU, un quasi-guitarrista que mor de mort californiana entre prediccions meteorològiques.
Tot això i més, com informar-vos de quines zones d’Estats Units tenen més disponibilitats de cotillón i quines en van faltades, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comments