¡ÚLTIMAS HORAS! Disfruta 1 año de Plus al 45% de dto ¡Lo quiero!
Podcast
Diàlegs cicle de pensament contemporani al Cèntric
10
21
Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.
Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?
Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...
Fugint del catastrofisme, obrim un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals preocupacions del món contemporani, que es desenvoluparà entre els mesos de febrer i maig al Cèntric Espai Cultural.
Albert Lladó condueix un espai de pensament que, des de la reflexió, abordarà les nostres fragilitats i vulnerabilitats, però també el coratge i les fortaleses.
Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) ens proposa els principals temes que estructuren la nostra societat des del pensament crític i polític: l’ecologia, el dret a viure en un habitatge digne a les ciutats, feminismes i identitarisme i la construcció d’un futur, en la contradicció permanent entre el benestar personal i col·lectiu i les regles del mercat capitalista.
Rosa Ribas, des de la literatura, ens planteja el fet d’escriure des de la perifèria, la memòria personal, les històries familiars, les contradiccions de la vida en comú de les diferents classes socials i la casa, com a símbol d’habitar el món des del teu propi lloc.
Tota la informació a elprat.cat/dialegs
Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.
Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?
Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...
Fugint del catastrofisme, obrim un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals preocupacions del món contemporani, que es desenvoluparà entre els mesos de febrer i maig al Cèntric Espai Cultural.
Albert Lladó condueix un espai de pensament que, des de la reflexió, abordarà les nostres fragilitats i vulnerabilitats, però també el coratge i les fortaleses.
Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) ens proposa els principals temes que estructuren la nostra societat des del pensament crític i polític: l’ecologia, el dret a viure en un habitatge digne a les ciutats, feminismes i identitarisme i la construcció d’un futur, en la contradicció permanent entre el benestar personal i col·lectiu i les regles del mercat capitalista.
Rosa Ribas, des de la literatura, ens planteja el fet d’escriure des de la perifèria, la memòria personal, les històries familiars, les contradiccions de la vida en comú de les diferents classes socials i la casa, com a símbol d’habitar el món des del teu propi lloc.
Tota la informació a elprat.cat/dialegs
Què volem dir quan afirmem que som éssers vulnerables? Amb Miquel Seguró
L’últim treball de Miquel Seguró, "Vulnerabilidad", és una pregunta oberta sobre tot allò que ens fa humans. Per una banda, explora la realitat existencial de la vulnerabilitat (el pathos), i, per l’altra, ens invita a integrar-la com a compromís ètic i polític de la vida (l’ethos).
Miquel Seguró (Barcelona, 1979) és autor de llibres com "Sendas de finitud" i "La vida también se piensa" (Herder, 2015 i 2018). Investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, és professor de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya, i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com Cadena Ser o La Vanguardia. El seu últim treball és "Vulnerabilidad" (Herder, 2021).
01:12:08
Dret a la ciutat o fronteres? Amb Jaime Palomera
El dret a la ciutat és un terme evocador que ens permet obrir imaginaris sobre reptes presents i futurs. Podríem avançar una mica més afegint que es materialitza amb l'accés a recursos i serveis, però també amb l'increment de les nostres capacitats per a dissenyar i viure una vida plena. En aquesta sessió veurem com l'habitatge i, en particular, el mercat immobiliari, han funcionat de manera oposada al dret a la ciutat i compartirem també les mesures necessàries per canviar aquesta realitat.
Jaime Palomera és Doctor en Antropologia i membre de La Hidra Cooperativa, on coordina projectes de recerca europeus centrats en l’habitatge. És membre i portaveu del Sindicat de Llogateres i una de les cares visibles del moviment per l’accés a l’habitatge. Amb una formació interdisciplinària en antropologia social, estudis culturals i economia política, ha dedicat la seva recerca a estudiar les arrels de les desigualtats urbanes i les seves possibles solucions. Entendre l’habitatge com una dimensió fonamental del dret a la ciutat i no com un actiu financer dissenyat per l’especulació és el centre de la seva tasca investigadora i política.
01:38:23
Arribar a casa, amb Xesús Fraga
Les ciutats i els barris perifèrics han estat lloc d’arribada més o menys acollidors amb els nou vinguts, per als qui l’experiència de l’emigració va sovint lligada a la idea de provisionalitat, a l’anhel de tornar “a casa” en algun moment, a la sensació de pèrdua de la vida que podria haver sigut al lloc d’origen, una vida no viscuda.
Amb Xesús Fraga parlarem del que significa marxar i retornar, del viure i del sobreviure fora a partir del seu llibre "Virtudes (y misteriós)", amb el que l’any 2020 va guanyar el Premio Nacional de Narrativa. On és el nostre lloc al món? El triem o ens el troben? On és “casa”? Què vol dir “casa”?
Xesús Fraga (Londres, 1971) és periodista i escriptor. Coordina la secció de cultura de La voz de Galicia. En gallec ha publicat llibres de relats, "A-Z", novel·les, "Solimán", i narrativa juvenil "Reo". Ha traduït al gallec i al castellà llibres de Julian Barnes, Vladimir Nabokov, Jack Kerouac, Anne Fine, Roald Dahl, Edith Nesbit, Sylvia Plath i Robert Macfarlane, entre d’altres. La seva novel.la de no ficció "Virtudes (e misterios)", originalment escrita en gallec, va guanyar el Premio Blanco Amor i el Premio Nacional de Narrativa 2021. Aquesta obra tracta la petjada de l’emigració a la seva família després que el seu avi emigrés a Veneçuela i abandonés l’avia, que va buscar-se la vida a Londres, on va néixer l’autor. L’obra és un original retrat de l’emigració, amb la seves llums i ombres.
01:17:53
Quina és la veritable fortalesa del diàleg? Amb Sira Abenoza
La proposta de Sira Abenoza ens convida a impulsar el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i promoció de la justícia. Potser sí que és el moment d’afirmar que no som tan valents com pensàvem, però que sí tenim el coratge suficient per a viure en comunitat.
Sira Abenoza (Igualada, 1980) és directora de "La Casa dels Clàssics", vinculada a la Col·lecció Bernat Metge, i responsable de l’Institute for Socratic Dialogue. El seu treball es pot veure reflectit en pel·lícules com "Filosofia a la presó" (Premi Seminci al Millor Documental, 2015). És professora d’ESADE, investigadora de l’Institut d’Innovació Social, i directora del Programa Vicens Vives. És autora, junt amb Josep. M. Lozano, del llibre "La RSE ante el espejo" (ESADE, 2015).
01:27:39
Els universos paral·lels, amb Toni Hill
La novel·la negra ens ofereix una mirada al mon, a una societat, a través d’una esquerda, la que s’obre quan es produeix un crim. A "Tigres de cristal" (2018) Toni Hill ens portava a la Ciutat Satèl·lit de Cornellà, amb una fosca història de culpabilitats arrossegades des de infanteses a un barri marginal. A la seva novel.la més recent, "El oscuro adiós de Teresa Lanza" (2021), ens duu a una altra perifèria, la de les classes acomodades, la dels barris residencials i exclusius, per on es mouen com fantasmes –fins i tot literalment– els que hi van a treballar des de les perifèries pobres. Universos paral·lels que entraran en col·lisió. Aquest xoc, motivat per un crim, ens permetrà mirar per l’escletxa, veure que s’amaga darrere de les perfectes façanes de vides aparentment també perfectes i desitjables.
Toni Hill (Cornellà, 1966). Llicenciat en Psicologia, traductor literari i col·laborador editorial. Va debutar el 2011 amb "El verano de los juguetes muertos", la primera novel·la de la trilogia protagonitzada per l'inspector Héctor Salgado, que es va completar més endavant amb "Los buenos suicidas" i "Los amantes de Hiroshima", i fou traduïda a més de quinze idiomes. El 2016 va publicar "Los ángeles de hielo", una intriga psicològica de tints gòtics, i el 2018 "Tigres de cristal", ambientada en el conegut barri de la Satélite de Cornellà. En la seva darrera obra, "El oscuro adiós de Teresa Lanza", ha seguit explorant temes como la immigració, el suïcidi, l'extraradi, l'amistat i les relacions socials.
01:23:37
Ecosocialisme o barbàrie? Amb Emilio Santiago Muiño
La necessitat imperant d'economies i modus de vida més sostenibles és probable que expressi un dels consensos social més amplis en l'actualitat. Els dilemes i les trifulgues comencen tan bon punt volem concretar què vol dir això exactament i quines mesures s'han d'adoptar per aconseguir-ho. El problema és tant el què com el com. En aquesta sessió obrirem el debat sobre quins enfocaments, estratègies i mesures són necessàries per a una transició ecològica desitjable.
Emilio Santiago Muiño és Doctor en Antropologia Social i és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales en la primera plaça dedicada a la recerca en transformacions antropològiques de la crisi climàtica. Autor de llibres com Rutas sin mapa (Catarata, 2016) y Opción Cero, El reverdecimiento forzoso de la Revolución cubana (Catarata, 2017) y co-autor de ¿Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal (Capitán Swing, 2019). La seva aposta política és entendre el Green New Deal com un primer pas cap a un escenari postcapitalista, democràticament planificat i ecològicament sostenible.
01:34:54
Eudald Espluga: la fatiga és, també, un mal filosòfic?
Eudald Espluga dissecciona la generació millennial, sobreexposada als discursos d’autosuperació personal. Mitjançant icones populars, descobrim que la fatiga i el malestar també poden ser subversius. Tot comença amb un «no», ens diu l’autor. Un «no» que és una altra forma d’afirmació individual i col·lectiva.
Eudald Espluga (Girona, 1990) és col.laborador de diversos mitjans de comunicació com RAC1 o Núvol, i autor, entre d’altres, dels llibres Rebeldes (Lumen, 2021) i Las pasiones ponderadas (Capità Swing, 2015). En el seu últim treball, No seas tú mismo, apuntes sobre una generación fatigada (Paidós, 2021), dissecciona la generació millennial, sobreexposada als discursos d’autosuperació personal.
01:00:44
Anna Ballbona i el lèxic familiar
Els llocs on vivim no són només arquitectura i paisatge, son les paraules amb que els anomenem, son el lèxic propi que hi hem adquirit i que sempre portem amb nosaltres allà on anem.
Amb la seva novel·la No soc aquí Anna Ballbona va guanyar el premi Llibres Anagrama de Novel·la de l’any 2020. A aquesta obra l’autora ens parla de com ens marca el nostre origen, i ho fa a través de la mirada de la Mila, la seva protagonista, que prové d'un món de pagesia envoltat d’autopistes i polígons. Amb subtilesa i humor retrata un món del que en reconeixerem molts elements i ho farà reivindicant les seves singularitats, a través de les paraules i les històries.
Anna Ballbona (Montmeló, 1980) és escriptora i periodista. Ha publicat les novel·les No soc aquí (Premi Llibres Anagrama 2020) i Joyce i les gallines (finalista del mateix premi, el 2016). Les dues s’han traduït al castellà, i a més, l’una sortirà en grec, i l’altra, en alemany. També és autora dels poemaris Conill de gàbia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008). Col·labora al programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i escriu en diversos mitjans de comunicació, com el diari Ara i les revistes El Temps i Serra d’Or. Dirigeix i presenta el podcast Domini màgic, que es pot trobar a Spotify i iVoox. Aquest mes de febrer publica el seu primer llibre de no ficció, Elles competeixen (Ara Llibres), una mirada personal sobre l’esport femení.
58:55
Joan-Carles Mèlich: com mantenir el coratge en un món cada vegada més fràgil?
La proposta de Joan-Carles Mèlich és una invitació a enfrontar-se a les cruïlles del present des d’un sentit que superi les solucions ràpides i impersonals de l’imperi de la tècnica. Així, en comptes d’amagar les ferides, ens convida a explorar la dimensió ètica de la nostra vida en relació amb els altres, atenent a la mutualitat, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement de tot allò compartit.
Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment exerceix de professor titular de Filosofia de l’Educació en aquesta mateixa universitat. Ha publicat, entre d’altres, les obres Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i La fragilidad del mundo (Tusquets Editores, 2021).
01:17:45
Albert Lladó i la memòria com a relat al Cèntric
Els humans som éssers narratius, ens expliquen, ens construïm a partir del relat que fem de nosaltres, del nostre entorn. També els nostres records són relats que modifiquem una i altra vegada. A La travesía de las anguilas (2020) Albert Lladó ens convida a un viatge al passat recent d’un barri de l’extraradi, la Ciutat Meridiana, per arrencar-lo tant de l’oblit com de l’estigmatització. I ho fa a través de la història d’iniciació d’un grup d’adolescents que és també un peculiar relat d’aventures detectivesques. Així, els protagonistes exploren i donen forma al món que els envolta, marginal, pobre, però on també hi caben els moments lluminosos. Una novel·la que, sense sentimentalisme ni tremendisme, però amb emotivitat, ens porta a reflexionar sobre com escrivim i reescrivim la nostra vida.
Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l’assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019) i de les obres de teatre Ícaro (Teatre Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Actualment, és professor d’Escriptura Creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, d’Estudis Culturals i Crítics a l’Escola Massana, i coordina, juntament amb Marina Garcés, l’Escola de Pensament del Teatre Lliure.
Tota la informació del cicle a elprat.cat\dialegs.
56:20
More of Cèntric Espai Cultural View more
III Dialegs Cicle de pensament contemporani
El cicle Diàlegs respon a la necessitat de posar sobre la taula els grans reptes i preguntes del present, des d’una mirada contemporània. El cicle arriba a la seva tercera edició, consolidant-se com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur.
En aquesta nova edició, els Diàlegs reflexionaran al voltant del concepte de “la mentida” en la societat actual. Ara més que mai, la idea d’allò que entenem com a “veritat” està en crisi. En el món contemporani, la qüestionabilitat d’aquest concepte s’erigeix com un mal sistèmic que, de manera trasversal, afecta totes les àrees del coneixement i les relacions humanes. Davant d’aquest panorama complex, ens calen eines per fer front al repte que planteja aquesta crisi de confiança, que deixa al descobert les nostres vulnerabilitats i febleses. Com ens afecta el recel generalitzat en la construcció del nostre pensament individual i col·lectiu? Com rebre amb cautela l’allau d’informacions i missatges que condicionen el nostre dia a dia?
El Cèntric Espai Cultural acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “la mentida” en la societat en què vivim, en un diàleg obert i crític on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura.
Sota la premissa El contrari de la veritat és la mentida?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre què es la veritat i en què podem creure quan tot sembla increïble. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Ideologia. Què no sabem que sabem?, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, indagarà sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa. I de la mà de Rosa Ribas ens aproximarem a la idea de que La ficció no és el contrari de la mentida, analitzant quina és la relació entre la veritat i la literatura de no ficció. Updated
Dialegs. El conflicte
El cicle Diàlegs reflexiona sobre els grans reptes del present, des d’una mirada contemporània. Enguany arriba a la seva quarta edició, consolidat com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura.
Cada temporada gira al voltant d’una temàtica comuna. Així, després de tenir com a fil conductor conceptes com la por o la mentida, en aquesta ocasió els Diàlegs reflexionaran al voltant del “conflicte”, en el sentit més ampli del terme. El conflicte, entès com a xoc, com a discordança, és inherent a les relacions humanes, i sovint és el motor de canvi que fa possible les transformacions socials, polítiques i culturals. En el món contemporani, però, aquesta virtut del conflicte com a oportunitat de desenvolupament i de creixement individual i col·lectiu queda entelada per la polarització que emanen els discursos d’odi, que generen posicions o individus adversaris, lluny de propiciar el diàleg reflexiu. Com abordar el conflicte sense caure en aquests paranys? Podem discernir, en un panorama complex com l’actual, escenaris o pràctiques de conflicte que ens enriqueixin com a societat?
El Cèntric acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “conflicte” en un diàleg obert i crític, on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat.
Escenaris en conflicte és el títol de l’eix que comissaria Albert Lladó, que ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre per què, en el relat públic, sempre hi ha una apologia del consens, però no de l’acceptació de la dissidència. La línia coordinada per Rubén Martínez (IDRA), La política és conflicte, revisarà, des de l’òptica de l’activisme, algunes dimensions fonamentals que defineixen el món contemporani, com l’alimentació, el treball, les cures i la naturalesa. I, partint de la premissa de que conflicte i narració són inseparables, de la mà de Rosa Ribas analitzarem com aborden aquesta tensió diferents autors en les seves obres, en l’eix literari Escriure el conflicte-Escriure des del conflicte. Updated
La Defensa de la República
Activitats complementàries a l’exposició.
El juliol de 1936 un cop d'estat contra la República desencadenà una llarga i sagnant Guerra Civil i una posterior repressió dels vençuts. L'exposició se centra en els diferents vessants de la defensa de la legalitat republicana, des de la perspectiva pratenca i en les accions dutes a terme.
Es recupera, gràfica i documentalment, els espais i elements que es van crear o reconvertir durant el període de la Guerra al Prat. En destaca la importància dels aeròdroms i de les fàbriques, i s’explica el paper protagonista que van tenir els nius de metralladora de la línia de costa, actualment en fase de rehabilitació, dels bombardejos i la defensa passiva, entre d’altres temes.
Updated
You may also like View more
2 Diàlegs Cicle pensament contemporani al Cèntric
Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.
Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?
Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...
El cicle Diàlegs retorna amb noves temàtiques i noves veus, amb l’objectiu de seguir abordant noves perspectives per comprendre la realitat que ens envolta i desenvoluparà entre els mesos d'octubre i març al Cèntric Espai Cultural.
Seguint la mateixa dinàmica de l’edició anterior, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle que, en aquesta ocasió, posarà el focus en els dilemes de la filosofia, l’activisme i la literatura.
Sota la premissa Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre la por com a eina de dominació que ens aïlla i ens despolititza. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Sense dissens no és la meva revolució, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, analitzarà la tendència a amagar la dissidència sota el pretext d’un consens necessari per generar unitat. I de la mà de Rosa Ribas ens preguntarem I què fem amb la realitat?, tot analitzant com reflecteix la literatura contemporània la complexitat, vulnerabilitat i incertesa de l’època en què vivim. Updated
Per què paguem lloguer?
El curs 2020-2021 el Sindicat de Llogateres va decidir formar un grup de treball teòric amb l’objectiu de desenvolupar una teoria radical sobre el problema del lloguer. Durant aquests anys el grup ha compaginat la seva activitat sindical amb la lectura de textos de forma col·lectiva i autogestionada, l’elaboració de resums i la promoció de debats col·lectius.
En aquest espai, produït amb la col·laboració de Ràdio Barberà, el grup de teoria de la renda vol compartir el que ha après amb totes les llogateres interessades a entendre millor perquè un rendista s'embutxaca el seu salari. Updated
Debate Directo
Debate Directo es un programa sobre política y mundo judicial en el que intentamos dar puntos de vista alternativos a los medios de comunicación tradicionales. Updated