ÚLTIMAS HORAS ¡Disfruta de 6 meses de Plus al 25% de dto! ¡LO QUIERO!
Diàlegs cicle de pensament contemporani al Cèntric
Podcast

Diàlegs cicle de pensament contemporani al Cèntric

10
25

Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.

Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?

Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...

Fugint del catastrofisme, obrim un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals preocupacions del món contemporani, que es desenvoluparà entre els mesos de febrer i maig al Cèntric Espai Cultural.

Albert Lladó condueix un espai de pensament que, des de la reflexió, abordarà les nostres fragilitats i vulnerabilitats, però també el coratge i les fortaleses.

Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) ens proposa els principals temes que estructuren la nostra societat des del pensament crític i polític: l’ecologia, el dret a viure en un habitatge digne a les ciutats, feminismes i identitarisme i la construcció d’un futur, en la contradicció permanent entre el benestar personal i col·lectiu i les regles del mercat capitalista.

Rosa Ribas, des de la literatura, ens planteja el fet d’escriure des de la perifèria, la memòria personal, les històries familiars, les contradiccions de la vida en comú de les diferents classes socials i la casa, com a símbol d’habitar el món des del teu propi lloc.

Tota la informació a elprat.cat/dialegs

Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.

Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?

Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...

Fugint del catastrofisme, obrim un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals preocupacions del món contemporani, que es desenvoluparà entre els mesos de febrer i maig al Cèntric Espai Cultural.

Albert Lladó condueix un espai de pensament que, des de la reflexió, abordarà les nostres fragilitats i vulnerabilitats, però també el coratge i les fortaleses.

Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) ens proposa els principals temes que estructuren la nostra societat des del pensament crític i polític: l’ecologia, el dret a viure en un habitatge digne a les ciutats, feminismes i identitarisme i la construcció d’un futur, en la contradicció permanent entre el benestar personal i col·lectiu i les regles del mercat capitalista.

Rosa Ribas, des de la literatura, ens planteja el fet d’escriure des de la perifèria, la memòria personal, les històries familiars, les contradiccions de la vida en comú de les diferents classes socials i la casa, com a símbol d’habitar el món des del teu propi lloc.

Tota la informació a elprat.cat/dialegs

10
25

Què volem dir quan afirmem que som éssers vulnerables? Amb Miquel Seguró

L’últim treball de Miquel Seguró, "Vulnerabilidad", és una pregunta oberta sobre tot allò que ens fa humans. Per una banda, explora la realitat existencial de la vulnerabilitat (el pathos), i, per l’altra, ens invita a integrar-la com a compromís ètic i polític de la vida (l’ethos). Miquel Seguró (Barcelona, 1979) és autor de llibres com "Sendas de finitud" i "La vida también se piensa" (Herder, 2015 i 2018). Investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, és professor de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya, i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com Cadena Ser o La Vanguardia. El seu últim treball és "Vulnerabilidad" (Herder, 2021).
Politic and economy 4 years
0
0
50
01:12:08

Dret a la ciutat o fronteres? Amb Jaime Palomera

El dret a la ciutat és un terme evocador que ens permet obrir imaginaris sobre reptes presents i futurs. Podríem avançar una mica més afegint que es materialitza amb l'accés a recursos i serveis, però també amb l'increment de les nostres capacitats per a dissenyar i viure una vida plena. En aquesta sessió veurem com l'habitatge i, en particular, el mercat immobiliari, han funcionat de manera oposada al dret a la ciutat i compartirem també les mesures necessàries per canviar aquesta realitat. Jaime Palomera és Doctor en Antropologia i membre de La Hidra Cooperativa, on coordina projectes de recerca europeus centrats en l’habitatge. És membre i portaveu del Sindicat de Llogateres i una de les cares visibles del moviment per l’accés a l’habitatge. Amb una formació interdisciplinària en antropologia social, estudis culturals i economia política, ha dedicat la seva recerca a estudiar les arrels de les desigualtats urbanes i les seves possibles solucions. Entendre l’habitatge com una dimensió fonamental del dret a la ciutat i no com un actiu financer dissenyat per l’especulació és el centre de la seva tasca investigadora i política.
Politic and economy 4 years
0
0
29
01:38:23

Arribar a casa, amb Xesús Fraga

Les ciutats i els barris perifèrics han estat lloc d’arribada més o menys acollidors amb els nou vinguts, per als qui l’experiència de l’emigració va sovint lligada a la idea de provisionalitat, a l’anhel de tornar “a casa” en algun moment, a la sensació de pèrdua de la vida que podria haver sigut al lloc d’origen, una vida no viscuda. Amb Xesús Fraga parlarem del que significa marxar i retornar, del viure i del sobreviure fora a partir del seu llibre "Virtudes (y misteriós)", amb el que l’any 2020 va guanyar el Premio Nacional de Narrativa. On és el nostre lloc al món? El triem o ens el troben? On és “casa”? Què vol dir “casa”? Xesús Fraga (Londres, 1971) és periodista i escriptor. Coordina la secció de cultura de La voz de Galicia. En gallec ha publicat llibres de relats, "A-Z", novel·les, "Solimán", i narrativa juvenil "Reo". Ha traduït al gallec i al castellà llibres de Julian Barnes, Vladimir Nabokov, Jack Kerouac, Anne Fine, Roald Dahl, Edith Nesbit, Sylvia Plath i Robert Macfarlane, entre d’altres. La seva novel.la de no ficció "Virtudes (e misterios)", originalment escrita en gallec, va guanyar el Premio Blanco Amor i el Premio Nacional de Narrativa 2021. Aquesta obra tracta la petjada de l’emigració a la seva família després que el seu avi emigrés a Veneçuela i abandonés l’avia, que va buscar-se la vida a Londres, on va néixer l’autor. L’obra és un original retrat de l’emigració, amb la seves llums i ombres.
Politic and economy 4 years
0
0
22
01:17:53

Quina és la veritable fortalesa del diàleg? Amb Sira Abenoza

La proposta de Sira Abenoza ens convida a impulsar el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i promoció de la justícia. Potser sí que és el moment d’afirmar que no som tan valents com pensàvem, però que sí tenim el coratge suficient per a viure en comunitat. Sira Abenoza (Igualada, 1980) és directora de "La Casa dels Clàssics", vinculada a la Col·lecció Bernat Metge, i responsable de l’Institute for Socratic Dialogue. El seu treball es pot veure reflectit en pel·lícules com "Filosofia a la presó" (Premi Seminci al Millor Documental, 2015). És professora d’ESADE, investigadora de l’Institut d’Innovació Social, i directora del Programa Vicens Vives. És autora, junt amb Josep. M. Lozano, del llibre "La RSE ante el espejo" (ESADE, 2015).
Politic and economy 4 years
0
0
73
01:27:39

Els universos paral·lels, amb Toni Hill

La novel·la negra ens ofereix una mirada al mon, a una societat, a través d’una esquerda, la que s’obre quan es produeix un crim. A "Tigres de cristal" (2018) Toni Hill ens portava a la Ciutat Satèl·lit de Cornellà, amb una fosca història de culpabilitats arrossegades des de infanteses a un barri marginal. A la seva novel.la més recent, "El oscuro adiós de Teresa Lanza" (2021), ens duu a una altra perifèria, la de les classes acomodades, la dels barris residencials i exclusius, per on es mouen com fantasmes –fins i tot literalment– els que hi van a treballar des de les perifèries pobres. Universos paral·lels que entraran en col·lisió. Aquest xoc, motivat per un crim, ens permetrà mirar per l’escletxa, veure que s’amaga darrere de les perfectes façanes de vides aparentment també perfectes i desitjables. Toni Hill (Cornellà, 1966). Llicenciat en Psicologia, traductor literari i col·laborador editorial. Va debutar el 2011 amb "El verano de los juguetes muertos", la primera novel·la de la trilogia protagonitzada per l'inspector Héctor Salgado, que es va completar més endavant amb "Los buenos suicidas" i "Los amantes de Hiroshima", i fou traduïda a més de quinze idiomes. El 2016 va publicar "Los ángeles de hielo", una intriga psicològica de tints gòtics, i el 2018 "Tigres de cristal", ambientada en el conegut barri de la Satélite de Cornellà. En la seva darrera obra, "El oscuro adiós de Teresa Lanza", ha seguit explorant temes como la immigració, el suïcidi, l'extraradi, l'amistat i les relacions socials.
Politic and economy 4 years
0
0
18
01:23:37

Ecosocialisme o barbàrie? Amb Emilio Santiago Muiño

La necessitat imperant d'economies i modus de vida més sostenibles és probable que expressi un dels consensos social més amplis en l'actualitat. Els dilemes i les trifulgues comencen tan bon punt volem concretar què vol dir això exactament i quines mesures s'han d'adoptar per aconseguir-ho. El problema és tant el què com el com. En aquesta sessió obrirem el debat sobre quins enfocaments, estratègies i mesures són necessàries per a una transició ecològica desitjable. Emilio Santiago Muiño és Doctor en Antropologia Social i és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales en la primera plaça dedicada a la recerca en transformacions antropològiques de la crisi climàtica. Autor de llibres com Rutas sin mapa (Catarata, 2016) y Opción Cero, El reverdecimiento forzoso de la Revolución cubana (Catarata, 2017) y co-autor de ¿Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal (Capitán Swing, 2019). La seva aposta política és entendre el Green New Deal com un primer pas cap a un escenari postcapitalista, democràticament planificat i ecològicament sostenible.
Politic and economy 4 years
2
0
44
01:34:54

Eudald Espluga: la fatiga és, també, un mal filosòfic?

Eudald Espluga dissecciona la generació millennial, sobreexposada als discursos d’autosuperació personal. Mitjançant icones populars, descobrim que la fatiga i el malestar també poden ser subversius. Tot comença amb un «no», ens diu l’autor. Un «no» que és una altra forma d’afirmació individual i col·lectiva. Eudald Espluga (Girona, 1990) és col.laborador de diversos mitjans de comunicació com RAC1 o Núvol, i autor, entre d’altres, dels llibres Rebeldes (Lumen, 2021) i Las pasiones ponderadas (Capità Swing, 2015). En el seu últim treball, No seas tú mismo, apuntes sobre una generación fatigada (Paidós, 2021), dissecciona la generació millennial, sobreexposada als discursos d’autosuperació personal.
Politic and economy 4 years
0
0
34
01:00:44

Anna Ballbona i el lèxic familiar

Els llocs on vivim no són només arquitectura i paisatge, son les paraules amb que els anomenem, son el lèxic propi que hi hem adquirit i que sempre portem amb nosaltres allà on anem. Amb la seva novel·la No soc aquí Anna Ballbona va guanyar el premi Llibres Anagrama de Novel·la de l’any 2020. A aquesta obra l’autora ens parla de com ens marca el nostre origen, i ho fa a través de la mirada de la Mila, la seva protagonista, que prové d'un món de pagesia envoltat d’autopistes i polígons. Amb subtilesa i humor retrata un món del que en reconeixerem molts elements i ho farà reivindicant les seves singularitats, a través de les paraules i les històries. Anna Ballbona (Montmeló, 1980) és escriptora i periodista. Ha publicat les novel·les No soc aquí (Premi Llibres Anagrama 2020) i Joyce i les gallines (finalista del mateix premi, el 2016). Les dues s’han traduït al castellà, i a més, l’una sortirà en grec, i l’altra, en alemany. També és autora dels poemaris Conill de gàbia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008). Col·labora al programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i escriu en diversos mitjans de comunicació, com el diari Ara i les revistes El Temps i Serra d’Or. Dirigeix i presenta el podcast Domini màgic, que es pot trobar a Spotify i iVoox. Aquest mes de febrer publica el seu primer llibre de no ficció, Elles competeixen (Ara Llibres), una mirada personal sobre l’esport femení.
Politic and economy 4 years
0
0
39
58:55

Joan-Carles Mèlich: com mantenir el coratge en un món cada vegada més fràgil?

La proposta de Joan-Carles Mèlich és una invitació a enfrontar-se a les cruïlles del present des d’un sentit que superi les solucions ràpides i impersonals de l’imperi de la tècnica. Així, en comptes d’amagar les ferides, ens convida a explorar la dimensió ètica de la nostra vida en relació amb els altres, atenent a la mutualitat, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement de tot allò compartit. Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment exerceix de professor titular de Filosofia de l’Educació en aquesta mateixa universitat. Ha publicat, entre d’altres, les obres Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i La fragilidad del mundo (Tusquets Editores, 2021).
Politic and economy 4 years
1
0
42
01:17:45

Albert Lladó i la memòria com a relat al Cèntric

Els humans som éssers narratius, ens expliquen, ens construïm a partir del relat que fem de nosaltres, del nostre entorn. També els nostres records són relats que modifiquem una i altra vegada. A La travesía de las anguilas (2020) Albert Lladó ens convida a un viatge al passat recent d’un barri de l’extraradi, la Ciutat Meridiana, per arrencar-lo tant de l’oblit com de l’estigmatització. I ho fa a través de la història d’iniciació d’un grup d’adolescents que és també un peculiar relat d’aventures detectivesques. Així, els protagonistes exploren i donen forma al món que els envolta, marginal, pobre, però on també hi caben els moments lluminosos. Una novel·la que, sense sentimentalisme ni tremendisme, però amb emotivitat, ens porta a reflexionar sobre com escrivim i reescrivim la nostra vida. Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l’assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019) i de les obres de teatre Ícaro (Teatre Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Actualment, és professor d’Escriptura Creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, d’Estudis Culturals i Crítics a l’Escola Massana, i coordina, juntament amb Marina Garcés, l’Escola de Pensament del Teatre Lliure. Tota la informació del cicle a elprat.cat\dialegs.
Politic and economy 4 years
0
0
28
56:20
More of Cèntric Espai Cultural View more
2 Diàlegs Cicle pensament contemporani al Cèntric Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual. Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos? Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur... El cicle Diàlegs retorna amb noves temàtiques i noves veus, amb l’objectiu de seguir abordant noves perspectives per comprendre la realitat que ens envolta i desenvoluparà entre els mesos d'octubre i març al Cèntric Espai Cultural. Seguint la mateixa dinàmica de l’edició anterior, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle que, en aquesta ocasió, posarà el focus en els dilemes de la filosofia, l’activisme i la literatura. Sota la premissa Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre la por com a eina de dominació que ens aïlla i ens despolititza. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Sense dissens no és la meva revolució, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, analitzarà la tendència a amagar la dissidència sota el pretext d’un consens necessari per generar unitat. I de la mà de Rosa Ribas ens preguntarem I què fem amb la realitat?, tot analitzant com reflecteix la literatura contemporània la complexitat, vulnerabilitat i incertesa de l’època en què vivim. Updated
La Defensa de la República Activitats complementàries a l’exposició. El juliol de 1936 un cop d'estat contra la República desencadenà una llarga i sagnant Guerra Civil i una posterior repressió dels vençuts. L'exposició se centra en els diferents vessants de la defensa de la legalitat republicana, des de la perspectiva pratenca i en les accions dutes a terme. Es recupera, gràfica i documentalment, els espais i elements que es van crear o reconvertir durant el període de la Guerra al Prat. En destaca la importància dels aeròdroms i de les fàbriques, i s’explica el paper protagonista que van tenir els nius de metralladora de la línia de costa, actualment en fase de rehabilitació, dels bombardejos i la defensa passiva, entre d’altres temes. Updated
LA REALITAT DESPRÉS DE LA FICCIÓ Què passarà quan la IA pugui representar el món? Cicle coordinat per Jorge Carrión. Fem un exercici de disseny de futurs. Com serà la nostra relació amb la informació, les dades, les lleis, el realisme, la realitat o la veritat quan les intel·ligències artificials generatives siguin capaces de representar fidelment qualsevol persona, situació, escena o fenomen? Com afectarà això l'art, el periodisme, la cultura, la pedagogia, el dret o la política? Aquest cicle vol donar algunes respostes possibles a aquestes preguntes. Però potser no és un exercici de disseny de futurs, sinó de reflexió sobre una franja cada cop més ampla del present. Perquè les falsificacions profundes estan a l'ordre del dia; ja és possible fer documentals audiovisuals amb eines d'IA; i en aquests moments s'estan debatent en tots els òrgans de govern nacionals i internacionals la regulació necessària de les xarxes neuronals. Estudiant aquests aspectes actuals, potser podrem endevinar cap a on avancem. I, fins i tot, canviar la trajectòria. Updated
Creator' lists View more
Els rituals
5
1
You may also like View more
Ampliando el debate Ampliando el Debate es un podcast que quiere expandir los espacios de pensamiento en que los medios de comunicación tradicionales nos intentan confinar. Hablamos sobre economía y política, sobre crisis energética y modelos alternativos de organización. Updated
L'última ronda ‘L’última ronda’ és un pòdcast de pensament polític per a les teves converses quotidianes, també les de darrera hora a la barra d'un bar. Amb una mirada crítica i oberta, abordem qüestions actuals que generen controvèrsia i discussió, tot connectant-les amb idees i debats amb uns quants segles d'història. El presentem en Sergi Morales, la Joana Pena i en Lluís Pérez des dels estudis d’El Prat Ràdio. Un espai tranquil per pensar en veu alta, fer-se preguntes i, potser, arreglar una mica el món. Updated
DesEnredades, el podcast de l’ODG Volem estirar el fil dels temes complexos que treballem i ens caracteritzen com a Observatori del Deute en la Globalització, i ho volem fer qüestionant-nos, treient-nos la por d’equivocar-nos i amb ganes d’entendre amb companyes d’arreu què passa en el món. No és una tasca fàcil, però aquí estem: venim a desxifrar temes complexos i a transformar el món de la mà d’entitats, moviments, persones i col·lectius. Updated
Go to Politic and economy