Dijous de Veu i Paraula

Todo o que escribo convértese en realidade (Tot allò que escric es converteix en realitat) és un espectacle a mig camí entre el recital de poesia i el que en Galícia es coneix com a «contada», és a dir, el fet de compartir històries narrades al públic. Les històries que María Lado aporta s’enllacen amb poemes de la seva autoria, que ella mateixa recita. Són narracions relatives a algunes anècdotes de les escriptores i escriptors que més fascinen la poeta gallega, com aquella història de Mary Shelley i la seva colla a Vila Diodati l’any sense estiu, l’amistat entre Rosalía de Castro i Eduarda Pondal, la increïble història de les primeres sessions espiritistes a Galícia i d’altres anècdotes que, documentades al llarg dels anys, acaben per sortir d’una manera o d’una altra ocultes entre els versos de María Lado.

Això són dos projectes artístics que s’estavellen entre ells i que es proposen, com a mínim, dues coses. D’una banda, convocar el violí, els pedals i la veu per fer-ne una barreja impertinent que no pensa abandonar la tendresa. D’altra banda, encaminar-se al post-rock, a la clàssica contemporània i a l’amor a la brega per tal de fugir de la repetició i del confort com qui fuig de la pesta. Amb la participació de Blanca Llum Vidal i Sara Fontán Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a Barcelona. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i un Màster de Pensament Contemporani. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile i a Buenos Aires. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u / Este amor que no es uno (amb traducció de Berta García Faet), Amor a la brega, La princesa sou Vós / La princesa sois Vos (amb traducció d’Unai Velasco), Llegir petit i escriure sobre literatura i amor i No cometràs adulteri. Sara Fontán L'ofici de violinista exigeix tenir molt clara la màxima de Itzhak Perlman: “Allò que s'aprèn lentament, s'oblida lentament” 33 anys convivint amb la música i explorant les seves possibilitats en tota mena d'estils i formats, de la clàssica al rock experimental, passant per l'electrònica i la dansa. Al seu violí amb desenes d'efectes se li sumen sintetitzadors i bases electròniques que tenen el talent d'emocionar a través de l'abstracció, atorgant llibertat a l'espectador perquè la interpreti i senti de manera personal.

"Quan les paraules es deformen i desfan a trossos, i et trobes just a la meitat d'una mar de residus d'escriptura i de so als quals escoltes atentament, sense arribar a descobrir res que albergui un sentit concret, llavors has entrat en aquest territori en el qual tant Cova com jo habitem. "Allí recollim aquests fragments de parla, que sembla que no serveixin per dir res, i els enganxem entre si, sense tot just pensar-ho. I així produïm una amalgama de sons, construïts entre consonants i vocals, que tal vegada mai han estat pronunciats ni oïdes, i que semblen pertànyer a un remot llenguatge de trets primitius. La nostra veu s'obre i s'expandeix per camins no transitats, escapant als codis lingüístics establerts i produint articulacions i sons inesperats. I llavors, paradoxalment, sense voler dir res, diem probablement molt més que si, en aquest moment, haguéssim volgut dir alguna cosa amb les paraules que tots emprem diàriament. "El que fem Cova i jo és parlar i baladrejar amb aquest altre llenguatge fragmentari, compost per grumolls de lletres, mentre caminem sobre una línia recta o tracem un cercle. Per a això ens exigim a nosaltres mateixos haver desenvolupat una atenció especial a la pròpia pulsió interna. El diàleg, que a vegades es converteix en discussió o en empipament fonètic, transita en altres envoltat de carícies vocàliques. I si a vegades els coàguls de veu salten pertot arreu, replets d'energia, en unes altres sembla que s'hagin adormit entre almohadones i respirin profundament. Tot és inesperat. Ni tan sols nosaltres sabem el que pot ocórrer, encara que creiem, d'altra banda, que el nostre concert parlat serà capaç de fer-te sentir i de produir-te sensacions mai experimentades. Aquest és el nostre desig".

Amb un recital de poesia sonora, Maria Sevilla i Laura López diran poemes sobre l’impuls i la por, el coratge i l’insomni ovípar, el vertigen i les inclinacions.

Combat poètic amb Raquel Santanera i Oriol Sauleda Raquel Santanera i Oriol Sauleda són dos poetes nascuts als 90 que tenen els braços curts per poder boxejar amb déu. Ja els han fet trobar tantes vegades, i després d'haver ja envernissat d'humor els seus recitals a duo, que al final s'han dit: i si fem les coses diferents i ens barallem? I no és que vulguin ser provocadors, no volen likes ni pretenen fer cap happening, només que s'hostiaran amb versos i faran l'esforç de tenir la cara seriosa tota l'estona. Era massa cutre fer una broma d'agonal amb engonal, deixem-ho aquí.

Com un joc partit trobadoresc, Vicenç Altaió llegirà i comentarà poemes inèdits del seu llibre Siisuuu, hrss, rseiss, uuus i Marçal Font recitarà poemes amb els conceptes de néixer, créixer i viure als intersticis com a horitzó

Per celebrar com cal el dia de la Poesia, Santa Mònica proposa un recital amb tres veus singulars de la poesia catalana actual. La seva obra ha estat reconeguda amb premis de llarga tradició i prestigi (entre d’altres: Calafell, premi Carles Riba 2023; Plantada, premi Rosa Leveroni 2021; Fiol, premi Rosselló-Pòrcel 2019) i les tres veus ofereixen una proposta d’alt compromís, que desafia i sacseja a través de la força de la paraula i d’imatges que sacsegen. Santa Mònica Ràdio presenta el pòdcast dels Dijous de veu i paraula, l’espai on l’oralitat i la paraula dita són les protagonistes. Recitals poètics, lectures, performances i propostes experimentals de creadors i creadores convidades els dijous, a les 19 h, a la Sala Bar del Santa Mònica.