Els noms de la por

Hi ha murs que separen… murs que amaguen… i murs que conten històries. En aquest quart episodi d’Els Noms de la Por, ens acostem a aquelles tanques, les visibles i les invisibles, que defineixen els límits, la por i la desigualtat.

La història de qui emigra comença en el buit que deixa la fam i la necessitat, així va ser per a milers de valencians que emigraren sense bitllet de tornada. Un mirall per a reflexionar sobre si som capaços d'acollir a les persones que ara arriben als nostres pobles amb el mateix criteri amb què els valencians volien ser acollits quan emigraven.

Què és allò que ens fa ser qui som? Podem triar qui som? Viatjaren fins a Samoa en l'any 1925 de la mà de l'antropòloga Margaret Mead per descobrir-ho.

Ens endinsem en un dels temors més antics de la humanitat: la por a l'altre. Prepareu-vos per a un viatge d'anada i tornada, un viatge fet de preguntes més que de respostes, on cada història ens recorda que conèixer és perdre la por.

En este episodi parlarem de morir-se hui, en l’era de l’optimisme, que de cap manera vol dir ser optimistes davant de la mort. Vos demanem que ens acompanyeu de la mà de la Dra Allué, antropòloga especialista en temes de malaltia i mort, i que agafats de la ma baixem a les catacumbes d’un tanatori guiats pels seus responsables.

Del cel gran foc davallarà, com a sofre molt pudirà, la terra cremarà amb furor, la gent haurà molt gran terror

«Faltar i morir no són sinònims. Les maneres d’abordar la mort parlen de la concepció de la vida al si d’una comunitat. En la societat tradicional valenciana la mort no s’ocultava, sinó que era un acte social públic. El vetlatori ajudava a dissoldre la tensió, complia la tasca de distraure el pesar per tal de poder assumir-lo. Es parlava molt. I es plorava encara més. I tot tenia un sentit: social, cultural, terapèutic. Amortallar, vetlar o soterrar contenen una gran densitat de significats i que contribuïen a transformar el fet individual de morir en un acte comunitari dirigit a pair la falta. Així, doncs, la mort estava integrada com a fenomen transversal que recorria amb aplom la vida quotidiana. És el faltar que ens interessa, és el faltar com a col·lectivització de la pèrdua, és el faltar com a no sinònim de morir.» A l'Etnobloc trobaràs més informació sobre este episodi: https://etnobloc.dival.es/faltar-no-es-sinonim-de-morir-ep-2/

No ens cabia en el primer episodi però no volíem deixar de compartir en vosaltres el conte de Marieta i el Mort, que Carles Cano va tenir a bé de contar-nos un matí a casa seua.

Primer episodi del pódcast "Els noms de la por" on reflexionem, escorcollem i cerquem quines son les nostres pors, les pors de les persones adultes, per què existeix la por? A què tenim por? I si es dona el cas: Espantar-la! o no! En tot cas, viatjarem pel territori valencià sempre ben acompanyades per la nostra tradició oral.