Els Ulls de Clio

Després de tota una temporada sols, hem buscat companyia. Hem acabat la nostra cinquena amb tres convidats d'honor que ens han dut grans dosis d'història i surrealisme. Nosaltres hem completat l'episodi parlant de vacances, de decisions controvertides i de sang. Molta sang. Donem aire a Clio durant uns mesos. Però no molt, perquè cada setmana d'estiu ens trobareu a 'La primera pedra' de RAC1. Qui sap si aquest és el nostre darrer episodi en terres solsonines. O en general. Per si les mosques, gaudiu-lo que mai se sap. Anem a hivernar!

Hi ha gustos que exploten a la boca. Literalment. És amb aquesta idea i la gormanderia de la xocolata que Hitler volia acabar amb Churchill. A continuació viatgem al passat. Literalment. El veiem i tot i ho fem amb el cronovisor del Vaticà. Tu escolta’ns primer i llavors ja decidiràs tu si t'estem aixecant la camisa com van fer al rei Joan sense fe amb la Cerdanya i el Rosselló.

Agafeu crispetes i mocadors perquè l'Albert ens porta als cinemes per reviure 'La vida és bella'. Però ep, no la que ja heu vist a la gran pantalla, la de veritat. Parlem de la història original que realment va succeir als camps de concentració. Passem d'un relat optimista a un de molt fosc... El Pau emula 'Crims' i es posa les ulleres de Carles Porta a les diòptries d'una de les morts amb més interrogants de la història del Vaticà: la de Joan Pau I. Acabem la tensió i emoció amb un concurs per fer-vos jugar.

Exclusiva, exclusiva! Els ulls de Clio ajunten història i última hora i us narren un fet del futur que quedarà escrit per sempre a les cròniques del nostre país. I del futur al passat a ritme de passeig de gos. Descobreix com el Cogombret es va convertir en l'heroi de la selecció anglesa durant la Copa del Món del 1966. Acabem com toca, amb les postres, amb un bon tiramisú. Per sort no ho fem allà on es van inventar, perquè si no hauríem d'afegir un +18 al programa. Si mires l'episodi ja ens entendràs...

Avui estem de celebració. Tenim com a convidat a l’emperador romà que va protagonitzar el major “no n’hi ha dos” de la història. Descobreix Calígula i el seu pont impossible. Qui també ens treu a jugar és l’Albert, que ens endinsa en una batalla medieval entre estaments: les cartes. I acabem també parlant de coses que no són el que semblen. O sí. Era un francès o un mico? Qui us sabria més greu que protagonitzés la història que ens narra el Pau?

L'Albert ha agafat avui el diari, ha fet dues rodanxes per veure-hi i s'ha posat un barret de detectiu. Tot plegat per desmitificar la història de la primera agència de detectius de tots els temps, la Pinkerton. Rere els flaixos, s'hi amaga una història de crims i foscor. Una llista de crims entre els quals no hi ha matar un porc, que sapiguem. Per surrealista que sembli, un assassinat d'aquest animal va provocar una guerra de 13 anys entre els EUA i el Regne Unit. Acabem jugant. Us atreviu a ordenar cronològicament esdeveniments històrics com la invenció del sandvitx, l'obrellaunes o el llumí?

És clar que llunà-tic i fan de la música com és el bo del Pau avui ens havia de parlar de l'origen d'una de les grans cançons escrites pel Ludwig van Beethoven. No us ha convençut la broma lingüística? Espereu a sentir les seves... Però ep, no sigueu esquirols i ens abandoneu a mig programa. Perquè us relatarem la raó per la qual aquest petit rosegador dona nom als trenca vagues. Tot plegat, ho remata l'Albert amb el seu habitual humor i alegria. No és broma. Us ho jurem. Jugueu amb nosaltres a endevinar personatges històrics. Si ens supereu, us convidem a una cervesa fresca i tot. Au, bona setmana i visca Clio!

Hi ha guerres nuclears, amb bombes, amb escopetes, amb tiraxines i inclús amb boles de neu. A priori, aquestes semblen inofensives i, fins i tot, felices. Això és el que pensava el rei francès Francesc I. Fins que va acabar amb el cap calcinat i canviant l'estètica de pentinat i barba de tot el país. Parlant de barbuts, el nostre historiador pelut apuja el risc i ens porta al front de veritat. Però no us preocupeu perquè en sortim vius gràcies a un ànec, un ós, un gall i un gos. Us pot sorprendre però penseu que hi ha militars amb menys neurones que tots aquests animals. I el Pau ens ho remata amb una copa de cervesa. A tots us ha tombat l'alcohol algun cop, però el tsunami de suc d'ordi que ens porta ell va arrassar amb edificis i tot. Imagina't que torna la teva parella i li has d'explicar que us heu quedat sense casa per una onada d'escuma de cervesa. En fi, no doneu cervesa a la vostra mascota i aprofiteu que encara hi ha neu!

Ho sabem. Ets molt dolent jugant al billar. Però ep, també sabem que hi has jugat. Doncs et pots sentir aristòcrata. Perquè aquest esport va començar sent distingit, de l'alta burgesia... Fins quan? Per què ha acabat sent l'esport de borratxos de bar més popular juntament amb el futbolí? El nostre historiador de capçalera t'ho explica! El Pau roba el protagonisme i propina el cop definitiu al programa. Ens parla d'una monja novícia, ludòpata, lesbiana, que es va fer passar per home molts anys per no ser reconeguda i... que va matar 9 homes. No cal més ganxo perquè vulguis escoltar-nos. I ho rematem allà on hauria hagut d'acabar la Catalina: a la presó. Acompanya'ns a fer-nos reviure l'empresonament del gran Antoni Gaudí per catalanista! Au, bona setmana i puta Espanya.

Avui viatgem al passat. Voleu viure en primera persona el primer carnaval documentat de la història de Solsona? Hi ha dagues, sotanes, balls i violència. Potser preferiu saltar uns quants segles i parlar de tasques, amenaces de bomba, Guàrdia Civils i sermons sobre furgonetes. Però tranquils, si sou més contemporanis també en tenim per vosaltres: pluja, matarrucs d'honor i cunyats de l'Aixeta. Doncs podeu gaudir-ho tot plegat i, per si no fos prou fantàstic, viure-ho acompanyats de nosaltres. Malgrat els segles de diferència les tres radionovel·les que us presentem avui les fila el mateix: una passió per una festa que ens fa bategar més que cap altra. Ens veiem a les places!

Morir per una salsitxa? A priori us pot semblar una bestiesa, però milers de ciutadans russos van morir a finals del segle dinou per aconseguir-ne una. També regalaven tasses, però aquest sí que seria un motiu força més absurd per anar a l'altre barri. Tot plegat va passar a la coronació del tsar Nicolau II, on viatgem radiofònicament. No deixem estar els reis i el surrealisme. Segur que heu sentit a parlar de Felip V pel 1714 i el Decret de Nova Planta. Doncs bé, si us diem que era un addicte al sexe, es creia una granota, no es dutxava i s'abaixava els pantalons en actes oficials, què? Poca broma amb la talla del personatge. Encara en vam sortir prou bé els catalans potser... Ho rematem recordant-vos la importància del llenguatge amb l'enganyifa de la Donació de Constantí. Si has arribat a llegir fins aquí ets prou cafeter com per a mirar l'episodi i descobrir pel teu propi peu de què coi ens parla l'Albert. Que mori la monarquia i que visquin les salsitxes i els documents!

Catalans, catalanes. Tornem a ser aquí. Quan pensàveu que ja havíeu rebut tots els regals de Reis, apareixem per posar la cirereta del pastís. Després d'un llarg estiu descansant de nosaltres, sabem que ens trobàveu a faltar. Hi som per acompanyar-vos quan us faci falta. I també per devorar-vos els pecats, un ofici que recuperem de l'oblit i que, potser, a més d'un us faria falta. Després agafem la maleta per visitar el projecte de Nova Barcelona, a Àustria. Com sempre, una idea amb grans intencions i grans fracassos. Acabem visitant el cementiri més menut de Catalunya, on ens hi espera una història d'amor entranyable, i amb les ja clàssiques prediccions d'esdeveniments històrics del 2026. Bon any i visca Clio!

En plena onada de calor no se'ns va ocórrer res més que muntar un programa especial amb públic per posar el llacet final de la temporada. I a vosaltres no se us va acudir res millor que venir demostrant clarament que el sobrenom de soldats és molt més que merescut. Vam dir adeu fent voleiar mocadors de paper i, ja que hi érem, us en vam explicar la seva història. L'Albert va agafar el relleu explicant-nos la primera trama de narcotràfic de la història. I no, no era de cap droga prohibida. Era d'una pols blanca que molts de vosaltres consumiu cada matí... Per sort, després vam callar per donar la paraula a les Solsciència, que ens van demostrar dues coses: que la ciència pot ser divertida i que la paciència és important. Molt important... Tot plegat ho vam rematar amb el Pau fent de les seves. Si voleu saber quines són "les seves" mireu l'episodi perquè no sabem ni com explicar-ho... I vam acabar amb una rialla immensa a la boca per haver compartit quatre anys junts i per anunciar-vos que a l'estiu ens podreu sentir a RAC1! Visca vosaltres, Clio i nosaltres, què coi! Tanquem la paradeta. Ens retrobem a l'hivern, o potser no... Xim pum!

Avui ens posem la sotana i el solideu per viatjar al Vaticà. Tothom parla del nou papa, però què en sabem dels seus protectors des de fa més de 500 anys? Els fan vestir amb plomes i cascos de gust dubtós, però són un exèrcit letal: el més petit del món! Un cop la Guàrdia Suïssa ens ha obert les portes, a dins ens hi espera el Pau, que ens guia per les estances plenes de luxúria i poder de la família Borja. I acabem en una quarantena de 33 mesos. Sí, el temps que van estar tancats els cardenals durant el primer conclave de la història. Hi va haver morts i tot! Habemus el darrer episodi de la temporada dels Ulls de Clio!

Us imagineu estar passejant per la Ribera i veure un os nedant-hi? Encara més… Us imagineu que no el podeu tocar i té dret a pescar i viure-hi com un rei? Doncs aquesta situació surrealista passava al riu Tàmesi, a Londres, i tot per culpa d’un regal al monarca britànic. Segur que us hem deixat sense paraules. De silenci i música va la secció que ens porta el Marc. Us escandalitzaríeu si us porten a un concert on no es toca cap nota? L’Albert hi torna a posar veu, so, música per fer-nos viatjar a la primera república anarquista de la península Itàlica. A Cospaia ni hi havia ossos ni silenci: tot era llibertat i una mica de contraban!

Mancats de vaques, aquesta edició de la Fira l'omplim nosaltres de bestiesos. El Pau ens detalla, en exclusiva, el comunicat del sector vacum i el Marc ens adverteix del perill de les cabres: uns lladres professionals. Amb el nostre historiador de capçalera ens aixequem i fem una passejada pel calendari de fires de la Solsona antiga i creem el de la moderna. Us apunteu el novembre al de cites ràpides per trobar parella? Nosaltres hi serem segur i no som pas mal partit... El passeig ens porta fins a un ring de boxa, on trobem Sant Galderic i Sant Isidre competint per qui mereix el títol de patró de la pagesia catalana. El KO final el posa el Pau amb el seu ja clàssic concurs al públic. Curt però bo, per deixar-vos amb ganes. Gràcies per venir (tard, però ser-hi, com sempre). Molt agraïts també al Joan Solé, al Ramon Franch ia tota la colla de la Mare Cultural per convidar-nos al Sant i Sidra i per programar cultura a Solsona. Visca Clio i els pagesos i ramaders que, malgrat tot, fan sobreviure el sector primari!

Avui ens calcem les vambes per descobrir com un tentacle de pop ha creat una de les marques esportives més famoses de tota la història. Amb els cordons ben cordats arrenquem a córrer per evitar ser víctimes d'un pla dels aliats durant la Segona Guerra Mundial: el bombardeig de vaques amb pinso assassí. Un pla amb un resultat força dubtós: l'illa de les ovelles zombis... I de tant córrer acabem a un poble anglès on ens deturem per agafar aire i, de pas, conèixer la història de la princesa Caraboo: un dels millors enganys de tots els temps!

Aprofitant l'energia de Sant Jordi pugem als lloms d'una manada de dracs i us en presentem de tota mena: de gegantins i poderosos, de malignes, de divins, de folklòrics, televisius i llegendaris. Un cop acabem el viatge aterrem a Anglaterra per descobrir la increïble, i sanguinària, història d'un vailet que passava per allà desapercebut i va acabar sent rei. I ho rematem amb un altre desconegut que té la increïble etiqueta de ser l'atleta més ric de la història. Ja voldrien Messi, Federer i Michael Jordan tenir la meitat que ell...

La bona gent de Llobera ens ha obert les portes de casa seva i ens van fer seure a vora de la llar de foc com uns més de la tribu. Allà ens hi van deixar explicar quatre històries camuflades de bromes dolentes. Sabem què t'estàs preguntant... Parlarem de l'elefant a l'habitació? En farem conya? Mira'ns i descobreix-ho. Ja t'avancem que us explicarem la plaga mortal del ball, la Fira de l'Empelt, els Montraveta, la història de la Senyera, la creu de terme de Llobera i molt més. Gaudiu d'aquest l'episodi perquè no fa pinta que l'any vinent ens hi tornin a convidar!

Golafres, sou uns golafres! La primera secció us anirà com anell al dit: és una excusa perfecta per atipar-vos de pasta i defensar-ho com un gest antifeixista. Escolta'ns i atipa't sense cap remordiment. Amb la panxa plena suposem que voldràs fer un cop de cap. Espera un moment perquè et donem un altre remei infal·lible: t'expliquem que els humans dormíem en dues tandes. Una altra excusa perfecta per defensar que cal fer migdiades i llargues. Ho rematem amb la història d'un dels pintors més desgraciats de tots els temps: el de l'orella i el grup de l'Amaia Montero.