És quan llegeixo que hi veig clar...

-Conseqüències de l'oposició intel.lectual -Societat. La Bohèmia Daurada i la Tràgica: el Grup Modernista de Reus. -Diferències entre modernistes i noucentistes. -La Narrativa Modernista. La Narrativa Rural: la descripció, els elements simbòlics, la filosofia fatalista, el camp i el pagès, el tractament de la llengua, la figura del marginat i casos de patologia social... MÚSIQUES: Compositors: Maurice Ravel, Carles G. Vidiella, Claude Debussy i l'Orfeó Català. LECTURES -"Víctor Català", "Pòrtic" a "Caires Vius", pàgs. 179 i 187, Col.l "M.O.L.C." Ed. 62. IMATGE PORTADA: Antoni Isern, foto d'arxiu.

Els finals de la Primera Etapa. El procés de Montjuïc: precedents i conseqüències. La revista "Catalònia": D'Annunzio i el messianisme de l'artista. La Segona Etapa: Establerta. La revista "Joventut". Les relacions Intel.lectual-societat al segle XIX: a Catalunya i a Europa. La Restauració Borbònica. La tensió entre el sistema de producció agrícola i el comercial. La civilització industrial com a destructora dels valors naturals de la Terra i dels valors ètics de les persones. MÚSIQUES: Compositors: Pau Casals, Charles de Beriot, Felip Mompou i Maurice Ravel. IMATGE PORTADA: Retrat de Francesc Ferrer i Guàrdia. Enciclopèfia "Biografías y Vidas". *Enciclopèdia

-Comentari de les idees basiques de l'article llegit "Viure del passat" de Jaume Brossa. -La 1a línia rellevant del Modernisme: la regeneracionista. -La 2a línia: l'Esteticista o Simbolista. -La 3a línia continuació de la 1a: el 2n Regeneracionisme. LECTURES BROSSA, Jaume: "Viure del passat", L'Avenç, 1892, pàgs.257-264. MÚSIQUES: Lluïsa Casagemes: "Les dues flors". Narcisa Freixa: "La font del Romaní". Pau Casals: "Cant dels Ocells". IMATGE PORTADA: JAUME BROSSA vist per Ramon CASES. Mnac.

-L'art com a passió i l'art com a rebel.lió antiburgesa. La contradicció del moviment. -Els dos períodes o etapes: 1892-1900 i 1900-1911/1912. -Els corrents Regeneracionista i Establert. "L' Avenç" i "Joventut". Anàlisi del Modernisme Regeneracionista. Els canvis a "L'Avenç". La campanya per a la Reforma Lingüística i Ortogràfica del Català. MÚSIQUES: -Isaak Albèniz: "Ibèria". -Lluís Millet: "Cap al tard". -Isabel Güell: "Cant del Sometent" -Lluïsa Casagemes: "Cançons". IMATGE PORTADA: Pompeu Fabra. (Imatge de "Sàpiens")

CAP. 13.1 EL MODERNISME: Pensament. Evolució. Gèneres. Revistes literàries i artístiques. -Definició del mot 'Modernisme'. -Introducció al moviment. -El panorama cultural del segle XIX. -Els intel.lectuals catalans de finals del segle XIX front el grup modernista. MÚSIQUES: Felip PEDRELL: "La Primavera". Marina Rossell: "La Santa Espina" d' Enric MORERA (adaptació). Enric GRANADOS: "Villanesca". Isaak ALBÉNIZ: "Ibèria". IMATGE PORTADA: Portada de "L'Avens", 1882. Anuari de Revistes. Biblioteca de Catalunya.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Més profecies en vers. -La Tuhfa: parts, refutació de 5 dogmes cristians, crítica al Papa de Roma per les butlles...Obra escrita per a ser llegida sols per musulmans. -La doble actitud de l'autor a tota la seva producció. Vocació religiosa indefinida. Les oportunitats del retorn, els dubtes i la por a les represàlies. Racionalisme, escepticisme, incredulitat, hàbil doble joc. La defensa de Jaume d'Urgell i de la seva legitimitat al tro català. LECTURES M. DE RIQUER-A.COMAS: Història de la Literatura Catalana, vol.II, ed. Ariel. MÚSIQUES: M.del Mar Bonet: Salmaia. Antologia de l.Ensemble Traditionnel de Tunísia. IMATGE PORTADA: Portada de La Tuhfa. Traducció catalana de "Visión Libros".

CAP. 12.13 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -La Disputa de l'Ase (1417-1418). -Continuació de l"estudi de l'obra. El nucli: les raons de Fra Anselm i les refutacions per part dels animals. La raó 12a, la 18a i la 19a o la victòria dels fills d'Adam. Els personatges : el Conill, el Cavall, la Guineu de cames tortes, el Lleopard de la pell tacada, l'Ase, xinxes, polls, puces, l'ou de poll, bacteris i fongs de la caries dental... -El final. L'amonestació de gran actualitat del Lleó de llarga cua als homes. -Contraposició entre La Disputa i la font de l'apòleg aràbic del segle X, on també trobem que de forma actualitzadora s'acusa els humans de l'esclavatge i l'explotació animal. Però les diferències rauen en l'actitud divertida i desenfadada de l'obra catalana. -Paral.lelismes amb Boccaccio i Rabelais. MÚSIQUES: M.del Mar Bonet: Salmaia. LECTURES M. DE RIQUER-A.COMAS: Història de la Literatura Catalana, vol.II, ed. Ariel. IMATGE PORTADA: La Disputa de l'Ase. Ed. de Joan Goñalons.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -La Disputa de l'Ase (1417-1418). -Introducció. El manuscrit. La traducció francesa. L'obra en català que avui coneixem es deu a la traducció francesa i és posterior al 1544. Les diferents edicions. -La polèmica que l'obra planteja. El paral.lelisme amb la situació històrica del Compromís de Casp. El principi de l'obra. El personatge del Cavall. El rei lleó mort i el nou lleó rei (Jaume d'Urgell).(L'autor anava a favor del d'Urgell). Fra Anselm i el Conill que explica l'anècdota d'Aicart de Mur: el personatge històric . MÚSIQUES: Maria del Mar Bonet: Cançons Tradicionals. IMATGE PORTADA: Portada de La Disputa de l'Ase. Col.l "Els Nostres Clàssics" Ed.Barcino.1928.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) Continuació de l'anàlisi de les COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORQUES I LES PROFECIES RIMADES -Els consells a la Reina amb al.lusions, comparacions, citacions,exemples, referències històriques... Sinopsi: -S'aclareix la "contradicció" de l'autor a través de l'apòleg de l'egipci Damiri. -L'autor va saber quedar bé als PPCC i a Tunísia. -L'obra lloa l'últim rei del Casal Català: Martí I l.Humà. LES PROFECIES RIMADES La profecia que comença La Disputa de l'Ase. MÚSIQUES: -"COBLES de la Divisió del Regne de Mallorques", M.del Mar Bonet a "L'Àguila Negra". -Música Catalana del s. XII al XVI. LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors. Cobles de la Divisió del Regne de Mallorca". Col.l "Els Nostres Clàssics, núm. 10, pàgs. 138-142, Ed.Barcino, Bcn, 1927. TURMEDA, Anselm: "Disputa de l'ase", pàg. 19, versió de E.N C. IMATGE PORTADA: Il.lustració de La persecució de la religió catalana al segle XIV. I.N.H.

(1352-1420/1425) Les COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORQUES(1398): l'Anàlisi. -Introducció, les estrofes, el contingut, l'al.legoria de l'illa, el jardí i el palau, referències bibliogràfiques, l'enumeració de figures doctes mallorquines i contemporànies a l'autor, les referències històriques del passat i del present i l'apòleg del falcó i del gall com a clar missatge de Turmeda. MÚSIQUES: "COBLES de la Divisió del Regne de Mallorques", M.del Mar Bonet a "L'Àguila Negra". LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors. Cobles de la Divisió del Regne de Mallorca". Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.103-109, 112-114, 118-119, 121,123-124 i 126-128 núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: CANÇONERET DE COBLES ANTIGUES A LA MARE DE DEU DE LLUCH DE MALLORCA. Volumen con impresos de s. XIX. 1883.

CAP. 12.9 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -EL LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS (1397).Estudi: d'on prové, el sorprenent i actualíssim "Elogi dels diners" i els consells cristians enfront les al.lusions antimonàstiques. MÚSIQUES: - A_Les_Portes_de_L_Oblit_Yigidim_Aslanim - Cobles_De_La_Divisio_Del_Regne_De_Mallorca - Elogi_del_Diners - D_Enca_Que_Ella_Parti - Temps_de_Calabruix LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.153-154, 144-145, 146, 148, 150, 152, 153, 156, 157 i 159, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Portada del "Llibre de Bons Amonestaments", de Nova Editorial Moll.

CAP. 12.8 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Continuació Estudi Biogràfic. -Les fonts del costat cristià (1402-1423). MÚSIQUES: Maria del mar bonet Salmaia Cançons: D_Enca_Que_Ella_Parti Sevasda Per_Hipocrates Merhaba Leylim_Ley Temps_de_Calabruix La_Serenata_Voce_e_Notte LECTURA METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàg.144, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Anselm Turmeda. Tomba.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Presentació -Introducció a la vida. -Estudi Biogràfic: (1375-1385) .Els primers anys. -Les fonts del costat àrab (1385-1420) MÚSIQUES: Músiques: Maria del Mar Bonet, Calabruix. Dença que ella partí La música, santa música La Serenata Sevasda Temps de Calabruix Per Hipòcrates Del disc Salmaia.

Fra VICENT FERRER (1350-1419). - Els Sermons. -L'art del convenciment o suasori. -Les 2 tasques complementàries: polític i predicador. -Els reporters o estenògrafs. -La llengua usada: la Catalana en la variant meridional. -La doble acció: pràctica religiosa i sessió dramàtica. -El moralisme religiós i el realisme. -Els recursos lingüístics: onomatopeies, descripcions, anècdotes, diàlegs, exemples.. -El llenguatge dramàtic: els gestos i les flexions de la veu. -Sinopsi final MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Ave_Regina_Caelorum Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Isayas_Cecinit Kyrie._O_Sacra_Virgo_Beata Sanctus._Sospitati LECTURES FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó IX, X XVII i XLVIII. CHABÀS, R.: "Estudios sobre los sermones valencianos de S. Vicente Ferrer", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, VIII, pàg 57, 1902.

Fra VICENT FERRER (1350-1419). -Continuació de la Biografia. -La seva intervenció al Compromís de Casp. -La relació amb Ferran I Trastàmara i amb el primogènit Alfons. El retrat de Ferran I de Trastàmara. -La represa de les missions itinerants: València, Mallorca, Aragó, Perpinyà, Occitània, Bretanya, Borgonya, Pallars Sobirà, Aquitània i Vannes (on mor). -El retrat de Vicent Ferrer, de "Jacomart". MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Agnus Crimina_Tollis Cedit_Frigus_Hiemale Gaudeat_Devotio_Fidelium Kyrie._Ave_Desideri._In_Partu_Mirabilis LECTURES -Martínez Ferrando: "San Vicente Ferrer y la Casa Real". FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó XVII.

FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) .Sinopsi Final VICENT FERRER (1350-1419). -Introducció a l'autor. -La Biografia. MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". DE RIQUER, Martí: Obres de Bernat Metge, Bcn., 1959. "Dietati del capellà d'Alfons el Magnànim", citat per Sanchis Sivera: "Quaresma".

FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) -LES OBRES: .Lo Crestià .El Libre dels Àngels .Scala Dei .La Vida de Jesucrist .El Libre de les Dones .El Regiment de la Cosa Pública .El Cercapou .La Doctrina Compendiosa(?) MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana".

-Presentació. -PERSONALITAT: bon observador. Patriota catalá i franciscà. Traduccions. Estudis a Colònia, París, Oxford, Roma i Tolosa de Llenguadoc. Protegit dels reis catalans. Conseller dels Jurats de València. Patriarca de Jerusalem i Bisbe d'Elna. -Visió general de la seva obra: propòsit. Posició equidistant entre el poder establert i el poble. Teòleg: defensa la tradició sense vicis, seguint l'esperit cristià. Representa el sentit comú, l'equilibri i la no exaltació en emetre judicis. -Estil ràpid, irònic, amb intercalacions de faules o historietes. Més feixuc, amb moltes citacions d'autoritats, quan argumenta els seus punts de vista. MÚSIQUES: Agnus Crimina_Tollis Ave_Regina_Caelorum Cedit_Frigus_Hiemale Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Gaudeat_Devotio_Fidelium De "Polifonia Medieval Catalana". LECTURES EIXIMENIS, Francesc: Contes i Faules. Col.l "Els Nostres Clàssics", num. 6, Ed. Barcino, Bcn. 1925. Dels Contes: fragments de l'apartat XIV: "Lletra que un gran golafre eclesiàstic tramès a un metge per demanar-li consell sobre lo regiment de sa vida" i de "Resposta que lo metge féu al dit capellà". Apartat XV: "Del frame nor i el convidat golafre". I apartat XIX: "Exemple de la símia i la dona pintada". IMATGE PORTADA: Imatge de Francesc Eiximenis (reproducció).

-Introducció històrica a l"època( finals del segle XIII i segle XIV): els sobirans de l'estat català i els fets importants de la cronologia. -La incorporació de Sicília a la monarquia catalana. Les conquestes dels ducats d'Atenes i Neopàtria. La conquesta de Sardenya. La ciutat de l'Alguer(el punt més oriental dels Països Catalans).Els lligams político-dinàstics amb Xipre. -Les traduccions d'obres religioses, del llatí a la llengua vernacla. -Introducció a la prosa religiosa i a l'oratòria. Antecedents. Recursos pel que fa a l'estil de cara a les finalitats didàctica, persuassiva i política. MÚSIQUES: Adam_de_la_Halle_-_Qui_a_droit_veut_amours_servir French_Late_Medieval_-Codex_Chantilly-Solage-_Fumeux_fume_par_fumee GUILLAUME_DE_MACHAUT_-De_Fortune_Me_Doi_Plaindre_Et_Loer_Ballade_23._Ensemble_Musica_Nova La_mesnie_fauveline_-_Le_Roman_de_Fauvel (Polifonia Medieval). IMATGE PORTADA: L' Alguer (Sardenya).

Sinopsi final: la preocupació per l'estil i per l'estructura de la novel.la. -La narració el.líptica. LES NARRACIONS -La producció: del 1879 al 1918. -Diversitat temàtica i formal dels contes: la classificació en 8 grups i exemples. -El grup 7 aplicat als diferents registres de l'humor: la ironia, la sàtira, la caricatura i els elements grotescos. MÚSIQUES: Clara_Schumann_Variations_on_a_theme_by_Robert_Schumann_Op_20_Konstanze_Eickhorst_piano Clara_Wieck-Schumann_Variations_de_concert_Op._8_1837 Manuel_de_Falla_Noches_en_los_jardines_de_Espana Manuel_de_Falla_-_Fantasia_betica_1919 LECTURES Fragments del capítol XVI. OLLER, Narcís: Pilar Prim, col.l "Antílop", 8a edició, ed. Selecta. I d' OLLER, Narcís: CONTES, col.l "MOLC", 1a ed., Edicions 62 -"la Caixa" : "El transplantat", (de Croquis del Natural), pàgs.44-45. I "La Bufetada" (a "De tots colors"), pàgs.93-94. IMATGE PORTADA: Portada de LA BUFETADA, d'Il.lustració Catalana.