Espai Avinyó

En el marc de l'exposició William Kentridge. El que no està dibuixat organitzada pel CCCB, us proposem reflexionar, amb l'ajuda de Francisco Godoy Vega, historiadorx de l'art i membre del col·lectiu Ayllu, sobre els discursos expositius, les seves memòries i estètiques colonials, i a la vegada sobre les possibilitats i reptes futurs que tenen les exposicions i l'art per a distanciar-se i combatre pràctiques racistes i imaginar la construcció de relats alternatius sobre la memòria històrica, tant en l'àmbit local com global. Amb aquesta activitat donem inici al cicle 'Museus (Im)possibles' el qual pretén generar diferents espais pedagògics de treball i diàleg intercultural, amb l'objectiu d'aproximar-nos, repensar i ampliar la mirada amb relació als imaginaris sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen les sales i museus de la ciutat. La xerrada introductòria, la visita a l'exposició i el taller formatiu, va dirigit especialment a artistes, professionals i personal tècnic vinculats amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. Generarem un espai de diàleg i de treball, amb l’objectiu d'identificar algunes claus a tenir en compte a l’hora de visitar, interpretar o muntar exposicions que promoguin narratives transformadores en relació amb la diversitat cultural. *Cal inscripció prèvia enviant un mail a espaiavinyo@bcn.cat explicant la teva relació amb l'àmbit cultural. *Places limitades Ponent: Francisco Godoy Vega, xilè radicat a Madrid, Doctor en Història de l'Art i Cultura Visual (UAM, 2015). Membre del col·lectiu Ayllu, co-director i docent del Programa Orientat a Pràctiques Subalternes (POPS). Ha estat professor del Departament d'Història i Teoria de l'Art de la UAM (2013-2017) i investigador del MNCARS (2009-2011, 2014-2016). Ha publicat els llibres de poesia La revolución de las ratas (2013) i La enfermedad del sudaca (2018). Entre les publicacions teòriques es troben Desmentir la falsa división entre Historia y Geografía (2020), La exposición como recolonización (2018), Devuélvannos el oro (ed., 2018), Multitud marica. Activaciones de archivos sexo-disidentes en América Latina (ed., 2018) i No existe sexo sin racialización (ed., 2017).

El documental 'Descendents' posa de manifest les diferents formes de discriminació que fills i filles de persones migrants han d’afrontar. Un qüestionament constant que gira entorn a la construcció identitària i que interfereix en diferents àmbits de la seva trajectòria vital. Els i les protagonistes d’aquest documental, d'ascendencia africana, asiàtica i llatinoamericana, posen de manifest la discriminació que hi ha al darrera de la sospita identitaria, entre d’altres qüestions com la manca d’accés a una nacionalitat automàtica, tot i haver nascut a l’Estat espanyol. Com a resultat de col·lectivitzar aquestes adversitats, se’n deriva la potencialitat d’aquest grup de joves, que s’emmirallen entre ells amb la inquietud de transformar realitats, prendre consciència i a esdevenir motors de canvi. De la mà de la conducció de Maria Bouabdellah, youtuber de Canal Malaia, comunicadora i estudiant de Periodisme, us convidem a participar d’un espai de diàleg protagonitzat per tres dels protagonistes del documental i a accedir, posteriorment, al visionat de l’audiovisual. Participants a l'espai de diàleg: - Aisse Macalou. Pedagoga, docent UEC i membre activa de l'associació Moviment Afrobanyolí Social. - Fàtima Hamed Loukili. Titulada tècnica de laboratori de diagnòstic clínic. Actualment estudiant tècnic superior en integració social. - Hady Macalou. Futur pedagog, monitor de lleure en una escola i membre actiu de l'associació Moviment Afrobanyolí Social. Conducció: - Maria Bouabdellah, youtuber de Canal Malaia, comunicadora i estudiant de Periodisme. Activitat amb la col·laboració de SICOM i ENTREPOBLES “DESCENDENTS” documental de Sicom - Solidaritat i Comunicació i Entrepobles. Dirigit per Judit Aranda i Carlos Collazos. Producció executiva: Josep Cabayol. Producció de SICOM i ENTREPOBLES: Judit Aranda, Maria Lausín, Siscu Baiges, Natalia Riera i Montse Benito. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Música: Jordi Cabayol i la cançó de PINAN 450f i Daura Mangara, “Tu solo dí”. Comunicació: Cine Migrante Barcelona. Web: Pau Domínguez. Participen: Moviment Afrobanyolí Social, Catàrsia, Ràdio Banyoles, Casal dels Infants, Xarxa 9 Barris Acull, Bar Los Tres Pinos i Coworking Agitación Net.

En memòria d’Ernesto Cardenal, poeta, sacerdot i revolucionari nicaragüenc, figura clau de la teologia de l'alliberament llatinoamericana, l'Espai Avinyó vol honrar el seu llegat a través d'un diàleg literari sobre la seva obra. El cicle “Diàlegs literaris” de l’Espai Avinyó promou, en un format distès, lectures compartides de textos d’escriptores i escriptors de diverses geografies, històries i línies de pensament que ens facilitin establir un diàleg amb altres realitats, temps i formes d’entendre el món des de la literatura. Ponents: Tania Pleitez: Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB), on ha estat col·laboradora de la Unitat d'Estudis Biogràfics (UEB). Ha impartit comunicacions, seminaris i conferències sobre literatura centreamericana i hispanoamericana a Espanya, els Estats Units, Anglaterra, Suïssa, Alemanya i El Salvador. Així mateix, ha publicat articles i assaigs en llibres i revistes especialitzades. José Ignacio González Faus: Jesuita. Membre de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia. És autor de nombrosos quaderns de Cristianisme i Justícia. Dinamització: Col·lectiu En Palabras [ relatos migrantes ] és un col·lectiu d'escriptura creativa, conformat per persones d'Amèrica Llatina, interessades a investigar, escriure i compartir històries entorn de l'experiència vital de migrar. Amb la col·laboració de Cristianisme i Justícia

Prenent com a punt de partida la biografia de la matemàtica afroamericana Khaterine Johnson, obrirem una taula de diàleg que ens convidarà a reflexionar sobre com el racisme i el masclisme es van manifestar en àmbits acadèmics i científics dels anys 60 nord americans tot traslladant aquesta reflexió al context actual i local. A tall d’il·lustració, l’actriu de la funció teatral 'El cielo no tiene límites' encarnarà la figura de la matemàtica mitjançant una breu lectura teatralitzada. Com s’incorpora el llegat de les dones negres dins el món científic i tecnològic? Quines en són les seves reivindicacions? En l’era digital, és el domini de la ciència i la tecnologia una habilitat indispensable en les lluites de les desigualtats socials? Quines persones tenen accés a una educació que incorpori i impulsi competències i vocacions científiques i tecnològiques? Sinopsis de l’obra: “El cielo no tiene límites” és una una obra inspirada en els èxits i desafiaments de la matemàtica afroamericana Katherine Johnson. Johnson, va créixer durant l'època de segregació dels Estats Units, una època on les dones no tenien drets i una dona afro-descendent encara menys. Ella va apostar pel seu somni i la seva contribució ha tingut grans conseqüències per a tota la humanitat. Actriu lectura teatralitzada: Maisa Perk: Es defineix com a multi talent creatiu que obté la seva energia del desenvolupament de projectes culturals, socials i artístics. Perk, és una artista determinada, energètica i polifacètica que combina la creació col·lectiva, poesia, fotografia, dansa, teatre físic, teatre, teatre sensorial i el performance en el seu treball artístic. Espai de diàleg amb: Laia Muñoz: Coordinadora de gestió de l’ACTIC del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i participant en l’organització del primer congrés de competències digitals organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona (Cibernàrium – Barcelona Activa) i la UOC. Zhintia Palomino: Creadora de «Dones negres en la ciència«, un dels pocs llibres en castellà i català, pensat per nens/es i adolescents, com una eina empoderadora i visibilitzadora del paper de la dona negra en l’àmbit del coneixement científic. És també fundadora del col·lectiu Afrogalegas i col·laboradora habitual de la revista digital Afrofeminas. Fadima Diawara: Creadora de Kunfabo, el primer smartphone lliure africà d'alta qualitat a preus populars. Apassionada del software, desenvolupament d'APPs i les xarxes socials. Emprenedora llicenciada en Dret per la Universitat de Guinea Conakry l’any 2008. Fa 10 anys que Fadima viu a Espanya, on ha guanyat experiència en logística internacional, màrqueting i vendes. Conducció de l’acte: Aixa Drammeh Font: tècnica de l’Espai Avinyó (Programa BCN Interculturalitat).

En el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, l'Espai Avinyó us proposa l'activitat 12 d’octubre de 1492: "La Conquesta del Món". Tenint com a punt de partida el 12 d’octubre, volem reflexionar sobre la gran diversitat de significats i afectivitats que envolta aquesta data dins i fora de la geografia espanyola. Us convidem a fer un exercici de memòria col·lectiva amb la incorporació de les memòries llatinoamericanes, gitanes, àrabs i afrodiàsporiques sobre què implica cada any recordar aquesta data per aquests pobles i comunitats: què celebrem realment? Què es commemora? Quins fets amaga aquesta data? Quins fets queden exclosos d’aquest any? 1492 és un any amb una rellevància històrica molt important i cal fer aquesta reflexió per tal de no oblidar el que va passar abans, durant i després. Amb aquest exercici, ens preguntarem també, aprofitant el context actual: quins límits, contradiccions o possibilitats tenim de repensar la forma en com entenem els símbols, els cultes a certs personatges, la iconografia dels carrers i tot allò que se celebra a la ciutat? Quines implicacions té la incorporació d'aquestes memòries plurals a la història oficial sobre la forma d'entendre i viure la democràcia en un marc europeu, espanyol i català? Ponents: Nadia Hindi: Professora en el Departament d'Estudis Semíticos, àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Granada i investigadora postdoctoral en el projecte RETOPEA: Religious Toleration and Peace (H2020). El seu treball d'investigació versa sobre l'ús del llegat de la tradició islàmica en les iniciatives islàmiques contemporànies, els nacionalismes i els feminismes. Nicolás Jiménez: Sociòleg i màster en recerca educativa. Ha estat professor-lector de l'assignatura "Gitanos de España. Historia y cultura" de la Universitat d'Alcalá. És coautor de la “Guía de Recursos contra el Antigitanismo”. El seu llibre, escrit conjuntament amb Silvia Agüero, “Resistencias gitanas” apareixerà en breu. Autor del blog www.pretendemosgitanizarelmundo.com. Remei Sipi Mayo: És escriptora i editora, especialista en temes de gènere, migració i literatura de dones africanes a més de comissària d'exposicions i cofundadora de diverses associacions com a E’Waiso Ipola, Yemanjá. Ha publicat nombrosos articles i llibres com: “Immigració i gènere: el cas de Guinea Equatorial”; “Les dones migrades: apunts, històries, reflexions, aportacions”; “Contes Africans”; “Veus femenines de Guinea Equatorial: Una antologia”; “Baisos: Elles i els seus relats” i “Mujeres Africanas más allá del tópico de la jovialidad”. José Romero-Losacco: Antropòleg, Doctor en Ciències per al Desenvolupament Estratègic, Posdoctorat a l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques, investigador del Lab. d'Historia Global i Ciberespai, UBA i del grup de treball CIUTADANIES: Antropologia Històrica de les Identitats Polítiques a l’Estat Modern, Institut Català d'Antropologia. Autor de "La Invención de la Exclusión" i del blog “Historias globales desde el Sur". Conducció: Miriam Hatibi: Graduada en Internacional en Business and Economics en la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha cursat el Màster d'Internacionalització en la Universitat de Barcelona (UB). És activista contra el racisme i la islamofòbia i és autora de “Mira'm als ulls” (Plaza & Janés, 2018) i “Leila” (Timun Mas, 2018). A més, participa en seccions d'opinió en diferents mitjans de comunicació, en els quals reclama la presència de persones d'orígens diferents, especialment dones, en espais de visibilitat mediàtica.

Per finalitzar el cicle ‘Reflexions urgents. Converses al voltant del (des)confinament', l'Espai Avinyó va organitzar dijous25 de juny la conversa ‘La reproducció de les absències’ amb Marisela Montenegro investigadora i psicòloga social i Kali Sudhra, activista, treballadora sexual i educadora. Un conversatori on les participants es van preguntar quines són les lògiques necropolítiques que travessen de forma interseccional les vides de les persones durant la crisi. En particular, es va posar el focus en com aquesta situació ha impactat la vida de persones que es dediquen al treball sexual i quines reivindicacions s’haurien de formular a partir d’aquestes experiències i demandes socials. Des d’una perspectiva interseccional, és realment encertat dir que, la COVID19 no distingeix entre classes socials, “races” i gèneres? O al contrari, estem reproduint marcs analítics i agendes d’intervenció política i social que es basen en les absències de certs cossos i realitats? #BCNInterculturalitat #EspaiAvinyó

En la segona activitat del cicle virtual 'Reflexions urgents. Converses al voltant del (des)confinament', vam comptar amb Diego Falconi, advocat i professor de literatura, i Rebecca Close, poeta, investigadora i traductora, amb qui vam fer un exercici de memòria col·lectiva sobre les (contra)narratives històriques i mèdiques en relació a les malalties en diferents geografies, contextos i èpoques. Com s’ha narrat la història de les pandèmies? Quines desigualtats estructurals ha posat de manifest la gestió política dels estats, tant a nivell dels països occidentals com en l'esquema Nord-Sud? Quines han sigut les respostes alternatives i de resistència dels cossos que més han patit les conseqüències de la gestió política de les epidèmies en els diversos contextos?

El dijous 11 de juny, es va inaugurar un nou cicle d’activitats a l’Espai Avinyó, una proposta en format de converses digitals entre persones expertes i pensadores de diferents àmbits acadèmics i recorreguts vitals, promogudes des de la urgència de parar i reflexionar en un context trepidant de “desescalada” de l’alarma sanitària per la COVID19. En aquesta ocasió, i de la mà de Raúl Gabás, catedràtic emèrit del Departament de Filosofía de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rafael Crespo Ubero, membre del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi), ens vam acostar a una temàtica que es troba a l’arrel mateixa de les cosmovisions de moltes cultures i que ha estat central en l’època pandèmica que estem vivint: la concepció de temps.

Al sud d’Europa, les estratègies dels moviments de dones, de les dissidents sexuals i de gènere, i dels moviments feministes, responen a un enfocament ampli del concepte de violències masclistes que va més enllà de les relacions en el si de la parella i de la família. Des d’aquesta visió àmplia de la violència, els circuits institucionals i legislatius per eradicar la violència masclista afecten de forma diferenciada segons la situació administrativa de les persones que la pateixen. És possible que aquests circuits acabin actuant com a dispositius que perpetuen la violència? Quines altres formes d’anàlisi ens poden permetre acostar-nos a les respostes a la violència masclista? Com la perspectiva intercultural ens apropa a fer visibles els mecanismes de discriminació i les possibles alternatives? Aquesta proposta ens va convidar a reflexionar sobre la violència masclista, els circuits institucionals i les respostes col·lectives des d’una perspectiva intercultural. Ponents - Kenza Benzidan: Activista trans* antirracista del Marroc. Treballa amb adolescents i infants per a la sensibilització sobre temes de gènere, sexualitat i antirracisme. - Natàlia Zaro: Diplomada en educació social i titulada de postgrau en drets humans, democràcia i conflicte. És feminista i forma part del col·lectiu de dones Malapècora. Especialitzada en abordatge de violències masclistes i treball comunitari. - Fatiha El Mouali: Tècnica d'acollida, llicenciada en ciències econòmiques i doctorant a la UAB. Moderació - Patricia González: Jurista feminista integrant del grup Antígona (UAB). Presentació - Cristina Velásquez: Coordinadora del Programa Barcelona Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona. Col·laboració - Mar Trallero: Vocalia de dones de l’Associació de veïns de Sant Antoni i Espai debat.

Des del dolor i la coïssor de la ferida colonial, aquest taula rodona ens va apropar al pensament pròpiament ocupat per les persones migrants, prenent com a referència dues publicacions concretes: 'Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza' i 'No son 50, son 500 años de resistencia. 10 años de Migrantes Transgresorxs'. El debat va comptar amb la participació d'un elenc d'activistes, artistes i pensadores format per Kimy Leticia Rojas, Alex Aguirre, Caroline Betemps i Lucrecia Masson, amb la conducció de Oumou Sow.

Malgrat el debat sobre els orígens del flamenc, el que sembla clar és que és el resultat, d’una banda, d’una època i una zona molt concretes (la baixa Andalusia de l’època moderna) i, de l’altra, de la convivència entre les diverses comunitats que vivien excloses o als marges de la societat dominant. Gitanos, andalusos oriünds, castellans, afrodescendents, descendents de moriscs, mudèjars, etc. van posar en comú melodies i sons que portaven dels seus llocs d’origen, creant un art singular molt lligat al territori i genuïnament diferent de la resta de músiques i danses “clàssiques” europees. Amb el pas del temps, el flamenc transforma i s’internacionalitza, donant pas a noves maneres d’entendre’l i de viure’l. Flamenc i interculturalitat s’entrellacen en aquest diàleg que posarà sobre la taula la història i la internacionalització d’aquest fenomen artístic, així com el debat sobre el subjecte flamenc i l’apropiació cultural, i que finalitza amb un tablao flamenco. Comptem amb les intervencions de Rafael Perona (organitzador del 'Festival de cante flamenco del Centro Cultural Gitano de La Mina), Pedro Burruezo (músic, compositor i intèrpret de músiques medievals), i la conducció de Lorena Padilla (investigadora i aficionada al flamenc).

En el marc del Dia contra el racisme, el 21 de març, l'Espai Avinyó va organitzar la taula rodona 'El racisme té memòria', amb la participació de Mustafà Shaimi i Anyely Marín, conduït per Rosa Lázaro. Per entendre el racisme avui, cal comprendre la seva construcció històrica. Alhora, un exercici d'apropament i reparació de la memòria històrica requereix un exercici d'honestedat en tractar el colonialisme i els vestigis colonials implicats en la construcció de les societats actuals; és a dir comprendre la colonialitat com a fet que possibilita l’estatus quo de les estructures sobre les quals còmodament s'assenta el racisme modern. La institucionalització històrica i progressiva de la jerarquització racial és herència d'aquesta història colonial. No obstant això, la narrativa d'aquests processos històrics, invisibilitzats en els relats oficials de les nostres escoles, institucions o produccions de coneixement contribueixen a un relat esbiaixat de "el que vam ser" i la percepció de "el que som". Consulta tota la programació de l'Espai Avinyó: https://ajuntament.barcelona.cat/bcna...