Estiu a la mar

Històries de la nostra mar: les fotos de MARE22 trepitgen el carrer Les millors imatges de la nostra mar han estat protagonistes d’una exposició itinerant que ha recorregut les Illes Balears durant aquest estiu. La mostra HISTÒRIES DE LA NOSTRA MAR, formada per una selecció de fotos guanyadores del certamen MARE de l'any passat, ha fet parada a Mallorca, Formentera, Eivissa i Menorca Sara Garcia, coordinadora del certamen, explica com, amb aquesta mostra itinerant, MARE apropa a la ciutadania els tresors de la Mar Mediterrània i les nostres costes i el diàleg que hi podem establir a través de la fotografia.

5 compromisos per protegir la mar. És la petició que fa el pacteblaubalear.org a tots els partits polítics de les Illes. Una petició que ja compta amb el suport de prop de 200 empreses i entitats. Un gran clam comú a favor de la conservació marina. Ho explica Aniol Esteban, director de Marilles.

El 85% del peix que consumim a les Balears és peix importat d'altres indrets. Toni Font, biòleg i activista ambiental, ens ajuda a recórrer l'itinerari que fa el peix per arribar fins als nostres plats.

Què passa quan la qualitat de l'aigua de la mar no és bona? ❌ Es perd biodiversitat ❌ Es perd rendiment econòmic ❌ L'experiència de nedar, navegar o bussejar és menys satisfactòria. Raquel Vaquer, una de les coordinadores de l'Informe Mar Balear, analitza les darreres dades sobre qualitat de l'aigua que ha publicat l'informe aquest estiu.

Què cal fer si trobam una tortuga marina? Des de l'any 2019 s'han registrat 9 nius de tortugues a les Balears. 4 d'ells, enguany. La investigadora Raquel Vaquer, una de les coordinadores de l'Informe Mar Balear, ens explica com es comporten aquests animals i com hem d'actuar si en trobam un.

La quarta edició de MARE reforça el nostre compromís amb la fotografia com una eina capaç d'emocionar, captivar i connectar-nos amb la mar. Continuem treballant per recordar que la nostra existència depèn d'un bon estat de salut de totes les mars i oceans i per això ens obrim a la mar Mediterrània. Sara García, coordinadora de MARE, ens explica les bases del certamen i les novetats de 2023.

En aquest episodi, Laura Rahola, cap de comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ens explica la normativa que té relació amb la mar. A més, Natàlia Barrientos, geòloga marina i una de les coordinadores de l'Informe Mar Balear, ens parla sobre la població de catxalots a la mar balear.

El turisme de pesca permet aproximar als ciutadans la pesca professional. En parlm amb Toni Font, coordinador del LAB d’AMP de Marilles. Llicenciat en biologia, consultor i activista ambiental.

Els taurons i les rajades són els grups d’espècies que han patit una regressió més gran a les Balears i la Mediterrània durant les darreres dècades. Algunes d’aquestes, com l’escat o l’emperador, gairebé han desaparegut de les nostres aigües. Es tracta d’espècies de reproducció lenta molt vulnerables a la pressió pesquera i d’altres tipus, com ara la contaminació.

Les badies d'aigües poc profundes de Balears alberguen una gran riquesa d'hàbitats que s'han vist greument degradats per múltiples pressions –mala qualitat de l'aigua, la pressió de la navegació i les urbanitzacions costaneres. Les seves espècies emblemàtiques, com els cavallets de mar i les agulles de mar, han disminuït massivament. No obstant, Balears compta amb algunes de les badies somes millor conservades del Mediterrani. Hem d'actuar ara per garantir la protecció d'aquests espais valuosos i rics en biodiversitat.

Mars i costes en bon estat de conservació són essencials per a la prosperitat econòmica, el benestar humà i per respondre al repte climàtic. El futur d'indústries tan importants per a Balears com el turisme, la pesca o el sector nàutic està fortament vinculat a la conservació del medi marí i litoral. La mar ens ho dona tot, però invertim molt poc en la seva protecció. Existeix una gran asimetria entre la inversió actual en conservació marina per part del sector públic i privat i els beneficis que aquest aporta a la nostra economia i ciutadania.

Observadores del Mar llança un nou projecte per fer front a la pesca fantasma. Ens ho explica Sandra Espeja, coordinadora del Programa de Ciència Ciutadana Marina a Balears. La pesca fantasma la causen els arts de pesca abandonats o perduts, que suposen el 70 % dels plàstics abocats a l'oceà cada any. Una xarxa d'acció coordinada al Mediterrani se centrarà en reunir informació i retirar aquests artefactes, així com del rescat de tortugues marines atrapades. La plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar és l'eina per centralitzar les dades d'albiraments de pesca fantasma.

Vivim de cara a la mar? Aquesta és la gran pregunta que planteja l'exposició itinerant de MARE. A través de 45 imatges, la mostra convida a reflexionar sobre el que significa viure de cara a la mar. Els visitants que comparteixin la seva opinió a través del codi QR participaran en el sorteig d'una imatge impresa de MARE, a triar. Sara García Betorz, coordinadora del certamen MARE, ens dona més detalls d'aquesta exposició al seu pas per Menorca.

Els coralls de profunditat formen hàbitats de gran importància ecosistèmica en els fons de la mar Balear. Són elements crucials per promoure la biodiversitat en zones sense llum. Però aquest hàbitat està amenaçat principalment per la pesca de ròssec. Per tant, el coneixement de la seva distribució és necessari per elaborar mesures de gestió per a la seva conservació. En parlem amb Natalia Barrientos, investigadora de l'Informe Mar Balear.

La ciència ciutadana té un paper essencial en la conservació marina: permet obtenir una informació molt valuosa i implicar la ciutadania en la recollida dedades. Aquestes dades, una vegada validades per un equip científic, influeixen en la presa de les decisions necessàries per millorar la gestió de la mar. Observadores del Mar és la plataforma de ciència ciutadana marina de referència a Espanya i a la Mediterrània occidental. Té quinze projectes científics actius sobre biodiversitat marina, canvi climàtic, contaminació i espècies invasores, entre altres camps d’estudi. Ens ho explica Sandra Espeja, coordinadora del Programa de Ciència Ciutadana Marina a Balears.

L'Informe Mar Balear 2022 ha recopilat informació actualitzada sobre l'estat de les platges de les Illes. Les platges formen sistemes complexos, dinàmics i molt fràgils que aporten beneficis ecològics i econòmics a la societat balear. Ajuden a protegir el litoral i són un dels principals atractius turístics de les Illes. Les construccions i una alta càrrega d'usuaris amenacen el seu balanç sedimentari. Per establir una gestió adequada de les platges, és necessari conèixer la seva evolució sedimentària, la freqüentació per terra i mar, i tenir un control sanitari de les aigües de bany. En parlem amb Natalia Barrientos, investigadora de l'Informe Mar Balear.

Quina funció compleixen les reserves marines d'interès pesquer? Natalia Barrientos, investigadora de l'Informe Mar Balear, ens explica com augmenten les poblacions de peixos quan es protegeix la mar, així com la importància de les reserves integrals on està prohibida qualsevol activitat d'extracció.

Augment de la temperatura, mortalitat massiva, acidificació de les aigües, entrada d'espècies invasores o la pujada del nivell de la mar són algunes de les conseqüències del canvi climàtic sobre la mar Balear. Raquel Vaquer-Sunyer, coordinadora de l'Informe Mar Balear, ens ho explica i ens proposa algunes solucions per mitigar-lo.

L’Informe Mar Balear (IMB) és una eina que posa a l’abast del públic la millor informació disponible i actualitzada sobre l’estat de la mar Balear. Un projecte en el qual col·laboren tots els centres de recerca marina i nombrosos departaments de l’Administració pública de les Illes Balears.

Ens imaginem les Balears de 2030 amb una xarxa eficaç d’àrees marines protegides que cobreix, com a mínim, el 30 % de la mar Balear i que en manté el 10 % de la superfície sota una protecció estricta. En parlem amb Toni Font, coordinador del LAB d’AMP de Marilles. Llicenciat en biologia, consultor i activista ambiental.