Extr@UOC30. Material complementari

Descobrim el procés de creació d’Extr@UOC30, el pòdcast commemoratiu dels 30 anys de la UOC. Una conversa entre els seus impulsors —Jaume Moregó, Àngels Doñate, Josep Nieto i Albert Griñó— que revela com va néixer la idea des de la Xarxa d’Ex-treballadors, com es va transformar d’un projecte editorial frustrat per la pandèmia en un pòdcast coral amb més de 80 veus, i com es va donar forma a un relat sonor únic. Parlen dels criteris de selecció, dels reptes tècnics i narratius, del paper clau del Consell Editorial i de la força emocional que s’ha viscut dins i fora del micròfon. També posen en valor l’espai de gravació del Hub de Recerca i les persones que li donen ànima. Una mirada entre bastidors que mostra com un projecte col·lectiu, fet amb rigor i entusiasme, pot acabar sent una veritable catarsi compartida per tota la comunitat UOC

Conversem amb dues professionals clau per entendre l’evolució del màrqueting a la UOC: Conxita Marlés, primera directora de l’àrea i figura fundacional del projecte, i Sílvia Soler, actual directora, que lidera l’estratègia en plena era digital. Ambdues analitzen com ha canviat el context, el perfil de l’estudiantat i les eines al llarg de tres dècades, tot mantenint l’essència: connectar valor i proposta educativa amb les necessitats reals de les persones. Parlen de la transició d’un màrqueting informatiu a un de persuasiu, de la irrupció de la digitalització i la lluita per l’atenció, del poder dels testimonials i de com la intel·ligència artificial torna a canviar les regles del joc. També reivindiquen la complicitat imprescindible entre màrqueting i acadèmia. Una conversa entre passat i futur que posa en valor l’impacte estratègic del màrqueting per fer créixer la universitat i arribar més lluny.

Conversem amb les persones que han liderat l’Àrea de Comunicació de la UOC al llarg de les seves tres dècades d’història: Ester Medico, Lluís Rius, Toni Brunet i conduit per l'Àngels Doñate i Josep Nieto. Cadascun d’ells aporta la seva mirada sobre els reptes, transformacions i moments clau que han viscut al capdavant de la comunicació institucional de la universitat. Des de les primeres rodes de premsa per explicar què era internet fins a l’actual revisió del model comunicatiu, passant per la gestió de la marca, les crisis de finançament, els vincles amb els mitjans i el desenvolupament de la comunicació interna, la conversa repassa com la UOC ha construït el seu relat públic i intern al llarg de tres dècades. Un episodi coral, ric en anècdotes i reflexió estratègica, que posa en valor la comunicació com a eina de transformació, identitat i connexió amb la societat.

Xavier Aragay, primer gerent de la UOC i una de les figures clau en la seva fundació, ens convida a mirar enrere per entendre millor el futur. Aragay repassa les grans decisions del 1993, com apostar per internet quan encara era desconegut, i reivindica el model UOC com un gran invent jurídic i de governança: una universitat de servei públic amb gestió privada. Amb una mirada estratègica i transformadora, destaca la importància d’integrar gestió i acadèmia com a motor conjunt, i adverteix que el món d’avui —marcat per la intel·ligència artificial— ens exigeix una nova onada de canvi tan disruptiva com la de fa 30 anys. També fa una crida a renovar el model UOC perquè continuï sent útil, àgil i connectat amb el seu propòsit original: fer una universitat gran, per al país i per a les persones. Una conversa visionària que ens recorda que cal tornar a somiar la UOC... però des del futur.

Josep Maria Oliveras, cap de gabinet dels quatre rectors que ha tingut la UOC, repassa 30 anys de trajectòria professional i institucional, des del naixement del projecte amb Gabriel Ferraté fins a l’actual lideratge d’Àngels Fitó. Amb una visió privilegiada, ens explica com es gestiona el temps, la informació i el sentit d’institució des d’un lloc tan discret com estratègic. Amb passió pel servei públic i una memòria prodigiosa, Oliveras evoca moments fundacionals, anècdotes de tota mena, aprenentatges de lideratge i episodis difícils que han marcat el rumb de la UOC. També reflexiona sobre el valor de la continuïtat, la diplomàcia, el respecte i la lleialtat, i comparteix la seva mirada sobre el futur: una universitat oberta, connectada i valenta davant els nous reptes com la intel·ligència artificial. Una conversa plena d’humanitat i compromís, que posa veu a una figura clau en la història de la UOC.

Àngels Fitó, actual rectora de la UOC, comparteix la seva trajectòria personal dins la universitat, des dels inicis com a professora col·laboradora l’any 2002 fins al lideratge d’un projecte que mira cap al futur amb ambició i compromís. Fitó reflexiona sobre el model educatiu de la UOC —cada cop més flexible, interdisciplinari i centrat en l’acompanyament a l’estudiantat—, i subratlla la importància de continuar integrant la tecnologia al servei de les persones, amb una mirada crítica i responsable, especialment davant la irrupció de la intel·ligència artificial. També parla de recerca, doctorat, internacionalització (amb projectes com OpenEU), comunitat alumni i dels nous perfils de professorat i estudiantat que faran créixer la UOC del futur. Una conversa rica i sincera que ens convida a imaginar una universitat més àgil, empoderada, compromesa i transformadora, a les portes del 2030.

Lluís Rius, actual responsable de Cultura de la UOC, repassa una trajectòria professional estretament lligada a la comunicació i la difusió del coneixement a la universitat. Des dels inicis al portal de la UOC fins al lideratge en projectes com el reposicionament de marca o la comunicació de crisi, Lluís ha contribuït a reforçar l’impacte públic i institucional de la universitat. Ara, des de l’àmbit cultural, ens explica el repte d’impulsar la cultura com una quarta pota estratègica de la UOC, entesa de manera oberta, crítica i connectada amb els reptes del segle XXI. Una conversa que reflecteix el compromís de la UOC amb la transformació, la creativitat i l’accessibilitat universal a l’educació.

Dora Pérez, responsable de crear la primera biblioteca digital de la UOC, ens explica com va viure aquest repte inèdit en el món universitari. En un moment en què no existien referents, va assumir la missió de dissenyar una biblioteca que, en comptes de rebre usuaris, arribés a casa seva, anticipant el model en línia de la universitat. Dora comparteix les dificultats inicials, les primeres aliances amb institucions com l’Enciclopèdia Catalana, i la satisfacció d’haver creat un servei pioner i molt ben valorat per l’estudiantat. També reflexiona sobre el paper de les biblioteques del futur i el potencial de la tecnologia i la intel·ligència artificial per continuar facilitant l’accés a la informació. Una conversa plena de memòria, visió i agraïment per l’esperit fundacional d’un projecte col·lectiu que va marcar una època.

Joaquim Nadal, historiador, polític i exconseller de Recerca i Universitats, ens ofereix una mirada profunda i personal sobre els orígens, el paper i el futur de la UOC dins del sistema universitari català. Amb una trajectòria vinculada a la política i la universitat des de fa dècades, Nadal reivindica la UOC com una estructura d’estat i una aposta estratègica per projectar Catalunya al món. Recorda els inicis fundacionals al costat de Gabriel Ferraté, reflexiona sobre la naturalesa jurídica híbrida de la UOC i els reptes que això ha comportat, i defensa l’actual model com a referent d’innovació, flexibilitat i qualitat. També remarca la necessitat d’una nova llei que reconegui plenament la singularitat de la UOC i en garanteixi el finançament i la capacitat d’adaptació als temps futurs. Una conversa plena de context, memòria i projecció, amb una clara convicció: que la UOC continuï sent pionera i no es conformi amb viure de les rendes del passat

Marta López Costa, professora i investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, ens parla de com ha estat la seva trajectòria dins la universitat i com ha connectat el seu àmbit de recerca amb la pràctica docent. Cofundadora de la spin-off Smart Classroom Project, impulsada conjuntament amb la UB, explica com els espais educatius han de transformar-se per donar resposta a les metodologies actives que molts centres ja comencen a aplicar. Marta defensa una concepció de les aules —físiques i virtuals— com a espais flexibles, personalitzables i inclusius, capaços d’adaptar-se a les diverses necessitats de l’alumnat. També reflexiona sobre el valor afegit de la docència virtual a la UOC i sobre com aquesta li ha permès desenvolupar assignatures més riques i interdisciplinàries. Una conversa inspiradora sobre el futur dels espais d’aprenentatge i el paper de la recerca aplicada per transformar l’educació.

Genís Roca, una de les veus més influents sobre transformació digital al nostre país, reviu els seus anys fundacionals a la UOC i reflexiona sobre l’impacte que aquesta etapa va tenir en la seva trajectòria professional. Arqueòleg de formació i tecnòleg per vocació, Roca va entrar a la UOC el 1995, atret per un projecte radicalment nou: una universitat completament en línia quan internet tot just començava. Explica com va passar de ser un tècnic a convertir-se en directiu, i com la UOC li va ensenyar a pensar estratègicament, a treballar en equip i a prendre decisions amb impacte organitzatiu. També recorda moments clau com la transformació del portal web de la UOC en un espai de continguts oberts o la batalla per convèncer el món acadèmic de compartir coneixement a internet. Avui, com a president de la Fundació.cat, reflexiona sobre el futur de la universitat, la personalització educativa, la defensa del català en l’àmbit digital i la necessitat de noves institucions per protegir els drets de la ciutadania a l’era de la informació. Una conversa lúcida i plena de memòria sobre com aprendre del passat per entendre el futur.

Àgata Lapedriza, catedràtica i investigadora en intel·ligència artificial a la UOC, reflexiona sobre com les tecnologies emergents —especialment la IA— transformaran el futur de l’educació. Defensa una universitat capaç d’oferir experiències d’aprenentatge personalitzades, immersives i flexibles, en què la tecnologia permeti adaptar els continguts al ritme i necessitats de cada estudiant. Ens explica com el seu grup treballa en tres grans àmbits de recerca: la percepció centrada en la persona, la robustesa i explicabilitat dels sistemes, i les aplicacions socials i de salut. Amb exemples clars, ens endinsa en el potencial de la robòtica social o els sistemes explicables per millorar tant l’educació com la presa de decisions en àmbits crítics. Una conversa que ens convida a imaginar una universitat més connectada, col·laborativa, justa i humana, gràcies a una IA al servei de les persones

Josep A. Planell, rector de la UOC entre 2013 i 2023, repassa la seva trajectòria vital i acadèmica, i reflexiona sobre els deu anys al capdavant d’una universitat en plena transformació. Des dels seus inicis com a investigador en bioenginyeria fins a la consolidació de l’IN3 i l’impuls del pla estratègic 2014-2021, Planell ens explica com va viure els moments clau del seu mandat. Parla del seu compromís amb la recerca, l’obertura internacional, la incorporació de l’àmbit de la salut i les arts, i de la necessitat d’un model de formació flexible, digital i adaptat a la vida de les persones. També reflexiona sobre els reptes de futur: la intel·ligència artificial, l’acreditació alternativa i l’oportunitat que suposa OpenEU per projectar la UOC com a universitat europea referent. Una conversa profunda i inspiradora que combina memòria, visió estratègica i un desig clar: llarga vida a la UOC i que no deixi mai de reinventar-se.

Juliana Canet, creadora de continguts i estudiant del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, comparteix una experiència universitària tan autèntica com inspiradora. Amb una vida laboral intensa i horaris complicats, la UOC va ser la seva única opció viable per continuar formant-se en català, i en fa una valoració entusiasta i crítica a parts iguals. La Juliana parla del seu estil d’estudi “caòtic però lliure”, de l’emoció de fer amistats virtuals i desvirtualitzar-les de manera inesperada, i del valor de poder triar com, quan i a quin ritme estudiar. També reivindica iniciatives com Canal Malaia per promoure el català a les xarxes i deixa clar que continuarà estudiant... sempre a la UOC. Una veu jove, compromesa i propera que connecta aprenentatge, cultura digital i llengua catalana.

Pere Aragonès, expresident de la Generalitat i graduat en Dret per la UOC, comparteix la seva experiència com a estudiant en un moment vital intens, marcat per responsabilitats polítiques creixents. Explica com la flexibilitat del model UOC li va permetre finalitzar la seva carrera i mantenir-se connectat amb l’aprenentatge al llarg de la vida. Des del record de les PACs i les hores d’estudi nocturn fins a la seva defensa de la UOC com a eina de democratització de l’educació superior, Aragonès ofereix una mirada personal i institucional sobre el valor del coneixement. També ens avança el seu nou repte: reprendre una tesi doctoral sobre polítiques industrials. Una conversa propera i inspiradora que celebra els 30 anys de la UOC amb una mirada doble: la de l’estudiant i la del dirigent.

Carles Rocadembosch, professional amb una trajectòria de més de 20 anys a la UOC, ens acompanya per parlar de vincles, pertinença i transformació des del territori. Des de les primeres trobades presencials fins a la creació de la comunitat alumni i la nova xarxa UOC rural, Rocadembosch ha estat una peça clau per connectar la universitat amb el país. Comparteix anècdotes que il·lustren l’impacte vital de la UOC en l’alumnat i reivindica el valor de l’esforç, la superació i el pla B que defineix la comunitat universitària. També reflexiona sobre el paper estratègic dels antics estudiants i l’ambició de construir una comunitat rural europea amb universitats obertes. Una conversa inspiradora sobre el sentit comunitari de la UOC i el compromís de posar sempre les persones i els territoris al centre.

Esther Gonzalvo, figura clau en la creació i evolució del model de servei a l’estudiantat de la UOC, repassa tres dècades d’innovació orientada a fer més fàcil, accessible i humana l’experiència universitària. Des de la primera matrícula 100 % en línia i la creació d’un servei pioner de gestió de queixes, fins a la digitalització de processos clau arran de la pandèmia, Esther reflexiona sobre els grans reptes i transformacions que han definit la relació entre la UOC i el seu alumnat. Parla també de compromís, escolta activa, millora contínua i disseny centrat en l’usuari. Una conversa que reivindica la dimensió invisible però essencial de l’atenció i el suport, i que culmina amb un desig clar: un nou model de finançament que reconegui plenament la UOC com a servei públic de qualitat.

Pastora Martínez, comissionada per a l'acció internacional de la UOC i coordinadora del projecte OpenEU, ens explica com aquest ambiciós projecte europeu representa una nova etapa per a la universitat: la construcció d’un veritable metacampus europeu amb universitats obertes d’arreu del continent. Amb una trajectòria marcada per la innovació i la cooperació internacional, Pastora reflexiona sobre el moment de maduresa que viu la UOC en l’àmbit global i com el projecte OpenEU beu directament de la visió del rector Ferraté, que ja l’any 1998 imaginava aquesta unió d’universitats virtuals. Reivindica l’oportunitat que suposa aquest consorci per fer realitat noves formes de mobilitat, aprenentatge i governança compartida. Una conversa sobre visió, lideratge i futur europeu per a una UOC que vol seguir trencant fronteres des de l’educació oberta.

Antoni Vila, estudiant del grau d’Educació Social a la UOC, ens explica com l’experiència d’un voluntariat a la frontera de Mèxic amb els Estats Units va transformar la seva trajectòria personal i professional. Amb una base en periodisme, Antoni va decidir canviar de rumb i formar-se com a educador social a través del model flexible i digital de la UOC. Des de Mèxic, i adaptant-se a una realitat marcada per la migració, la feina i la criança del seu fill, troba en la UOC una manera d’estudiar que encaixa amb la seva vida: personalització, ritme propi i aplicació immediata del coneixement al context. Reivindica també les limitacions de la virtualitat en la construcció de xarxes professionals, però valora profundament la llibertat i profunditat del model d’aprenentatge. Una conversa propera i inspiradora sobre vocació, mobilitat, i com l’educació pot transformar realitats a banda i banda de l’oceà.

Gemma Xarles, directora de l’Àrea d’Aliances, Comunitat i Equitat de la UOC, ens convida a conèixer com la universitat treballa per tenir més impacte social, tant a Catalunya com arreu del món. Amb una trajectòria que inclou més d’una dècada a Nacions Unides i un doctorat en educació i justícia social, Xarles defensa una universitat compromesa amb la democratització de l’educació, la correcció de les desigualtats estructurals i la coherència entre el discurs institucional i la realitat de la seva comunitat. Ens parla d’estudiantat amb trajectòries migrades, de la importància de crear vincles amb institucions locals i internacionals, i del paper clau que té la UOC com a model replicable en altres contextos. El seu desig per al futur? Una UOC que sigui el reflex real de la diversitat de la societat on viu. Una conversa inspiradora que connecta visió global, compromís local i transformació educativa.