iVoox Podcast & radio
Download app for free

Podcast
Fem treballar les neurones
7
3
Col·laboració científica mensual a El Matí a Ràdio Estel, informatiu i magazin amb Pol Marsà i Mercè Raga (de dilluns a divendres de 8:00 a 13:45h).
Col·laboració científica mensual a El Matí a Ràdio Estel, informatiu i magazin amb Pol Marsà i Mercè Raga (de dilluns a divendres de 8:00 a 13:45h).
Fugir de les tenebres
Episode in
Fem treballar les neurones
En els darrers dos anys en què un virus ha dominat la nostra vida, les implicacions relacionades amb el patogen han segrestat els mitjans i les converses. Durant la pandèmia els ciutadans hem anat sabent com avança el coneixement, a mesura que es discernia la dinàmica del microorganisme i els efectes que provoca. La punyent situació viscuda ha generat converses de contingut científic que no imaginàvem. I també de fort contingut ètic.
Fugir de les tenebres, de Cristina Junyent (editat per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat) vol aprofitar la finestra oberta en l’aproximació entre ciència i ciutadania durant aquest temps. Descriu la feina dels actors que intervenen en el coneixement i en les seves aplicació i difusió —científics, polítics i periodistes—, i com s’articulen entre ells. I vol també donar eines per a què els ciutadans reconeguin trampes intrínseques i alienes per a poder construir arguments crítics basats en el coneixement. Cal rebatre la màgia i la desinformació.
Més informació: https://www.cristinajunyent.net/fugir-de-les-tenebres/
22:56
Les abelles i els humans
Episode in
Fem treballar les neurones
Diumenge 20 de març ens va dur la primavera, que associem a un període de renaixença de la vida, després de la pausa de l´hivern. És el període en què les plantes floreixen i sentim brogir els insectes entre les flors, quan van a buscar el nèctar que els alimenta. Un dels insectes més comuns que van a les flors són les abelles; les quals, mentre es mouen de flor en flor proporcionen uns serveis als humans de manera desinteressada: la pol·linització dels arbres fruiters, entre altres plantes. Des de quan les abelles tenen aquesta relació amb les flors?
La relació entre abelles i flors ens beneficia els humans, perquè pol·linitzen els fruiterars; se’n diu que les abelles, ens presten un servei ecosistèmic. Els serveis ecosistèmics deriven de les funcions pròpies dels ecosistemes, són beneficis que un ecosistema aporta a la societat: milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones.
Ara bé, la destrucció d’hàbitats i l’ús de pesticides, bàsicament, fan davallar les seves poblacions, cosa que comporta no només un problema ambiental, que també; sinó que afecta el benestar de milions de persones, genera sinó un problema econòmic (de milers de milions d’euros) i social.
Més informació: https://cosirirepuntejar.net/2022/03/les-abelles-i-els-humans-2
21:35
Sobre les vacunes
Episode in
Fem treballar les neurones
Ara fa dos anys que es va declarar la pandèmia de la Covid-19, que ha provocat pèrdues devastadores i capgirat el que consideràvem la forma de vida normal. Durant aquest temps, no se’ns pot escapar que les vacunes han estat un factor crucial en el control de la pandèmia. Per això, avui hem decidit parlar de vacunes.
Com va ser el desenvolupament de les vacunes contra el coronavirus?
Governants i gestors van treballar per per disposar d’elles el més aviat possible, y hem vist com les vacunes han estat una barrera contra l'amenaça que representa el virus.
A Catalunya i a molts altres llocs es desenvoluen vacunes; Per què calen tantes vacunes?
Tot i que les vacunes són un dels invents que més han beneficiat la humanitat, ja que tenen una gran capacitat transformadora del benestar social; hi ha persones preocupades pels efectes secundaris. I encara, que les rebutgen, per què?
Ates que la vacuna genera protecció a l’individu i també al grup. La decisió de no vacunar-se afecta a la resta de la població; per això, el 2019, l’OMS va declarar el moviment antivacunes com una de les amenaces per a la salut pública més importants d’aquest segle a Europa. Caldria obligar a vacunar-se?
22:34
Cada cop més humans
Episode in
Fem treballar les neurones
Avui parlarem de biologia humana, bàsicament de neandertals, basant-nos en el llibre de Rebecca Wragg-Sykes.
Més informació: https://cosirirepuntejar.net/2021/12/mes-humans
16:54
La biodiversitat, Premi Ramon Margalef
Episode in
Fem treballar les neurones
Avui parlarem de biodiversitat, la riquesa de la vida. Segons el diccionari (DIEC): «La biodiversitat és la diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.»
Els matisos fan referència que en parlar de diversitat de formes ateny a la variabilitat d’organismes vius de qualsevol tipus. Quan parles de nivells, fas referència també als ecosistemes. Ja vam comentar que els biòlegs anem saltant de nivell: des de la molècula fins a la biosfera. Passant pels gens, la cèl·lula, òrgan (fetge), sistema (digestiu), individu (l’humà), poblacions (els que som ara a Ràdio Estel), comunitat (totes les espècies vives que viuen a Barcelona), ecosistema, quan hi sumem el que no és viu (clima, aspectes geològics... -urbà, en aquest cas) i biosfera (el conjunt dels ecosistemes).
Combinacions: quan entren altres factors que es combinen, per exemple, en el cas dels humans, a la Cimera de la Terra organitzada per Nacions Unides a Rio de Janeiro, es van incloure els camps socioculturals i econòmic. A fi de comptes, economia i ecologia sorgeixen de la mateixa arrel oikos, que vol dir casa, una la gestiona i l’altra l’estudia.
El 9 de novembre, la Generalitat va lliurar el Premi Ramon Margalef d’Ecologia que, juntament amb els Premis Nacionals de Recerca, és el màxim reconeixement que la generalitat atorga a un científic. Enguany li han donat a un altre alumne de Margalef. A Jordi Bascompte. El jurat va destacat “el seu treball innovador sobre les interaccions mutualistes entre plantes i animals i l’ecologia de comunitats”.
El grup de Bascompte investiga la forma en què les espècies d’un ecosistema depenen unes d’altres.
Les espècies no són realitats independents, sinó que depenen unes d’altres i interaccionen en una xarxa complexa, que anomenem la xarxa de la vida, la xarxa que suporta aquesta diversitat de formes i estratègies, i el servei que aquesta xarxa proporciona al ser humà.
Més informació aquí: https://cosirirepuntejar.net/2021/11/biodiversitat
20:06
El volcà, una finestra al centre de la Terra
Episode in
Fem treballar les neurones
Avui a parlarem de volcans, que són una finestra al centre de la Terra. Ens centrarem en el volcà del parc Cumbre Vieja a l’illa de La Palma, que fa més d’un mes expulsa lava. L’erupció està essent més forta del que s’esperava.
Les darreres erupcions a Canàries havien estat molt més tranquil·les, però en la història n’hi ha hagut com aquesta.
Als experts els recorda una erupció molt explosiva que hi va haver el 18 de novembre de 1909 al volcà Chinyero de Tenerife, i que va afectar Icod de Los Vinos, al NW de l’illa. Només va durar 10 dies.
Només per fer-nos càrrec del moment en què va succeir, la primera comunicació oficial de l’episodi va ser per un telegrama que va enviar l’alcalde d’Icod, que deia: «Según informes telefónicos, hay señales evidentes de erupción volcánica. Faldas Sur del Teide, en montaña de Las Cruces.» A banda de les descripcions, els dipòsits estudiats indiquen polsos energètics en la primera fase d’explosió en aquesta erupció antiga.
L’erupció del volcà de La Palma va ser així, explosiva.
Quan un volcà comença a emetre gasos i material, l’erupció és més volàtil. També és quan hi ha més incertesa. La primera setmana de l’erupció de La Palma va ser molt variable. De tota manera, s’esperava. Feia 4 anys que s’havia reactivat l’activitat sísmica de la zona. Els dies anteriors a l’erupció, que va començar el 19 de setembre s’havien enregistrat eixams de més de 20.000 terratrèmols. l’illa s’havia elevat uns 15 cm.
Més informació aquí: https://cosirirepuntejar.net/2021/10/el-volca
20:18
Esdeveniments climàtics extrems
Episode in
Fem treballar les neurones
El passat 1 de setembre, fortes pluges torrencials van descarregar sobre les Cases d'Alcanar.
Van ser més de 250 mm, la meitat de la precipitació anual, en tan sols en tres hores. L'aigua va negar carrers amb prou força per arrossegar cotxes, mobiliari urbà i tot el que va trobar al seu pas.
I no han estat les úniques grans pluges. Aquest estiu també hi ha hagut inundacions a diversos punts d’Europa —nord d’Alemanya, Països Baixos i Bèlgica, entre altres—. I al mateix temps hi havia
incendis greus al sud d’Itàlia, a Grècia i ara fa no gaire a més tard a Màlaga.
L'últim informe de el grup d'experts en canvi climàtic de les Nacions Unides (IPCC), ens constatava que cada vegada conviurem més amb aquest tipus de fenòmens extrems: la seva intensitat i freqüència augmentessin amb el canvi climàtic. International Panel for Climate Change
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) és l'organisme de les Nacions Unides per avaluar la ciència relacionada amb el canvi climàtic.
L’IPCC va ser creat el 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), i posteriorment aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides. La seva seu és a Ginebra, Suïssa. El formen 195 estats membres. Més informació a https://cosirirepuntejar.net/2021/09/esdeveniments-climatics-extrems
23:54
More of Cristina Junyent View more
Fenòmens naturals a Ràdio Farró
Fenòmens naturals és un programa de ciència a Ràdio Farró, emissora comunitària allotjada a Vil·la Urània, la casa que l’astrònom Josep Comas i Solà va llegar a la ciutat de Barcelona. Va posar la condició que es convertís en «un observatori popular, grup escolar o institució cultural, desitjant que es conservin a la finca diplomes, medalles, objectes artístics i científics i altres records del testador». Per això, finalment Vil·la Urània ha passat a ser un centre cívic i cultural de la ciutat.
El programa es diu Fenòmens naturals per un rerefons científic. El poeta romàntic John Keats (1795-1821) va afirmar que Newton havia destruït la poesia de l’arc iris en en explicar com estava fet. Però el científic i divulgador Richard Dawkins, de la Universitat d’Oxford, diu que no és pas així: un científic no només gaudeix sabent que un arc de Sant Martí es forma per la difracció de la llum del Sol quan travessa les gotetes d’aigua de pluja en suspensió; sinó que a més queda embadalit amb la seva bellesa. Fenòmens naturals també perquè el coneixement científic va començar a desenvolupar-se en temps dels antics grecs justament en buscar explicacions als fenòmens naturals deixant de banda la intervenció sobrenatural.
Per a complementar la informació, el programa es recolza en el blog . Els podcasts de Ràdio Farró s’allotgen en la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Updated
Fenòmens naturals
Fenòmens naturals és la secció de ciència que durant el curs 2018-2019 va formar part del magazine El matí a R4, que condueix Ramon Castelló. Els divulgadors de ciència considerem que el pensament científic és la millor eina que tenim (no sense defectes, no sense perversions en l’aplicació i la pràctica, atès que la practiquen humans). Però quan hi ha hagut un pensament científic més desenvolupat és quan hi ha hagut més democràcia.
El primer moment en la història en què es va desenvolupar un pensament racional va ser en l’antiga Grècia. Quan es va començar a explicar el funcionament del món i de nosaltres mateixos mitjançant un mètode. I es van relacionar els fets i les lleis que regulaven els fenòmens naturals.
Més informació: https://www.cristinajunyent.net/fenomens-naturals/ Updated
De Lucy a Eva
Proposem una història evolutiva dels humans, des dels últims tres milions d'anys. Seguirem els fòssils dels nostres antecessors, per fixar-nos després en la història de les poblacions que ens explica la genètica, com va variar la nostra aparença segons els llocs en què es van assentar els nostres ancestres, i les relacions que tenien amb el medi. Ens fixarem especialment en els aspectes més femenins de la fisiologia humana. L'últim episodi viatja amb els colonitzadors de nous mons i els efectes epidèmics que van provocar en les poblacions aborígens tan vulnerables davant els patògens que portaven. Afortunadament el coneixement ens va portar a superar, amb la higiene, l'antisèpsia, les vacunes i els antibiòtics, les plagues que van assolar les poblacions humanes antigues.
Nota: Aquesta secció va formar part del programa El matí a Catalunya Ràdio amb Òscar Fernández i la participació de Mercè Folch, l'estiu de 2015 Updated
You may also like View more
Astrobitácora: astronomía con Álex Riveiro
Divulgación astronómica (y actualidad) para todos los públicos. Si te gusta la astronomía, si sientes curiosidad por conocer nuestro lugar en el universo, cómo sabemos cuál es el tamaño de la Vía Láctea, o si te has preguntado si podría haber vida en otros lugares de la galaxia, e incluso del universo, este es tu programa. Updated
Coffee Break: Señal y Ruido
Coffee Break: Señal y Ruido es la tertulia semanal en la que, medio en broma medio en serio, repasamos las últimas noticias de la actualidad científica. Separando la paja del trigo o, como nos gusta decirlo, la señal del ruido, nos leemos los papers para que usted no tenga que hacerlo. Sírvete un café y acompáñanos en nuestra tertulia. Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information. Updated
Aparici en Órbita
Ésta es la sección de ciencia de Más de Uno, el programa de las mañanas de Onda Cero dirigido por Carlos Alsina. Alberto Aparici y Santi García Cremades nos traen la actualidad de la ciencia, curiosidades científicas y pasajes de la historia, pero sobre todo nos animan a aprender y a maravillarnos con este universo en que vivimos, que siempre esconde sorpresas nuevas. En su presente encarnación la sección se llama "Van un físico y un matemático", y está conducida por Begoña Gómez de la Fuente. Se emite en directo todos los jueves entre las 11:20 y las 12:00 (hora de la España peninsular). Si queréis escuchar el resto de contenido de Más de Uno lo podéis encontrar en su pódcast y en la web de Onda Cero, ondacero.es Updated