Fem treballar les neurones

En els darrers dos anys en què un virus ha dominat la nostra vida, les implicacions relacionades amb el patogen han segrestat els mitjans i les converses. Durant la pandèmia els ciutadans hem anat sabent com avança el coneixement, a mesura que es discernia la dinàmica del microorganisme i els efectes que provoca. La punyent situació viscuda ha generat converses de contingut científic que no imaginàvem. I també de fort contingut ètic. Fugir de les tenebres, de Cristina Junyent (editat per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat) vol aprofitar la finestra oberta en l’aproximació entre ciència i ciutadania durant aquest temps. Descriu la feina dels actors que intervenen en el coneixement i en les seves aplicació i difusió —científics, polítics i periodistes—, i com s’articulen entre ells. I vol també donar eines per a què els ciutadans reconeguin trampes intrínseques i alienes per a poder construir arguments crítics basats en el coneixement. Cal rebatre la màgia i la desinformació. Més informació: https://www.cristinajunyent.net/fugir-de-les-tenebres/

Diumenge 20 de març ens va dur la primavera, que associem a un període de renaixença de la vida, després de la pausa de l´hivern. És el període en què les plantes floreixen i sentim brogir els insectes entre les flors, quan van a buscar el nèctar que els alimenta. Un dels insectes més comuns que van a les flors són les abelles; les quals, mentre es mouen de flor en flor proporcionen uns serveis als humans de manera desinteressada: la pol·linització dels arbres fruiters, entre altres plantes. Des de quan les abelles tenen aquesta relació amb les flors? La relació entre abelles i flors ens beneficia els humans, perquè pol·linitzen els fruiterars; se’n diu que les abelles, ens presten un servei ecosistèmic. Els serveis ecosistèmics deriven de les funcions pròpies dels ecosistemes, són beneficis que un ecosistema aporta a la societat: milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Ara bé, la destrucció d’hàbitats i l’ús de pesticides, bàsicament, fan davallar les seves poblacions, cosa que comporta no només un problema ambiental, que també; sinó que afecta el benestar de milions de persones, genera sinó un problema econòmic (de milers de milions d’euros) i social. Més informació: https://cosirirepuntejar.net/2022/03/les-abelles-i-els-humans-2

Ara fa dos anys que es va declarar la pandèmia de la Covid-19, que ha provocat pèrdues devastadores i capgirat el que consideràvem la forma de vida normal. Durant aquest temps, no se’ns pot escapar que les vacunes han estat un factor crucial en el control de la pandèmia. Per això, avui hem decidit parlar de vacunes. Com va ser el desenvolupament de les vacunes contra el coronavirus? Governants i gestors van treballar per per disposar d’elles el més aviat possible, y hem vist com les vacunes han estat una barrera contra l'amenaça que representa el virus. A Catalunya i a molts altres llocs es desenvoluen vacunes; Per què calen tantes vacunes? Tot i que les vacunes són un dels invents que més han beneficiat la humanitat, ja que tenen una gran capacitat transformadora del benestar social; hi ha persones preocupades pels efectes secundaris. I encara, que les rebutgen, per què? Ates que la vacuna genera protecció a l’individu i també al grup. La decisió de no vacunar-se afecta a la resta de la població; per això, el 2019, l’OMS va declarar el moviment antivacunes com una de les amenaces per a la salut pública més importants d’aquest segle a Europa. Caldria obligar a vacunar-se?

Avui parlarem de biologia humana, bàsicament de neandertals, basant-nos en el llibre de Rebecca Wragg-Sykes. Més informació: https://cosirirepuntejar.net/2021/12/mes-humans

Avui parlarem de biodiversitat, la riquesa de la vida. Segons el diccionari (DIEC): «La biodiversitat és la diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.» Els matisos fan referència que en parlar de diversitat de formes ateny a la variabilitat d’organismes vius de qualsevol tipus. Quan parles de nivells, fas referència també als ecosistemes. Ja vam comentar que els biòlegs anem saltant de nivell: des de la molècula fins a la biosfera. Passant pels gens, la cèl·lula, òrgan (fetge), sistema (digestiu), individu (l’humà), poblacions (els que som ara a Ràdio Estel), comunitat (totes les espècies vives que viuen a Barcelona), ecosistema, quan hi sumem el que no és viu (clima, aspectes geològics... -urbà, en aquest cas) i biosfera (el conjunt dels ecosistemes). Combinacions: quan entren altres factors que es combinen, per exemple, en el cas dels humans, a la Cimera de la Terra organitzada per Nacions Unides a Rio de Janeiro, es van incloure els camps socioculturals i econòmic. A fi de comptes, economia i ecologia sorgeixen de la mateixa arrel oikos, que vol dir casa, una la gestiona i l’altra l’estudia. El 9 de novembre, la Generalitat va lliurar el Premi Ramon Margalef d’Ecologia que, juntament amb els Premis Nacionals de Recerca, és el màxim reconeixement que la generalitat atorga a un científic. Enguany li han donat a un altre alumne de Margalef. A Jordi Bascompte. El jurat va destacat “el seu treball innovador sobre les interaccions mutualistes entre plantes i animals i l’ecologia de comunitats”. El grup de Bascompte investiga la forma en què les espècies d’un ecosistema depenen unes d’altres. Les espècies no són realitats independents, sinó que depenen unes d’altres i interaccionen en una xarxa complexa, que anomenem la xarxa de la vida, la xarxa que suporta aquesta diversitat de formes i estratègies, i el servei que aquesta xarxa proporciona al ser humà. Més informació aquí: https://cosirirepuntejar.net/2021/11/biodiversitat

Avui a parlarem de volcans, que són una finestra al centre de la Terra. Ens centrarem en el volcà del parc Cumbre Vieja a l’illa de La Palma, que fa més d’un mes expulsa lava. L’erupció està essent més forta del que s’esperava. Les darreres erupcions a Canàries havien estat molt més tranquil·les, però en la història n’hi ha hagut com aquesta. Als experts els recorda una erupció molt explosiva que hi va haver el 18 de novembre de 1909 al volcà Chinyero de Tenerife, i que va afectar Icod de Los Vinos, al NW de l’illa. Només va durar 10 dies. Només per fer-nos càrrec del moment en què va succeir, la primera comunicació oficial de l’episodi va ser per un telegrama que va enviar l’alcalde d’Icod, que deia: «Según informes telefónicos, hay señales evidentes de erupción volcánica. Faldas Sur del Teide, en montaña de Las Cruces.» A banda de les descripcions, els dipòsits estudiats indiquen polsos energètics en la primera fase d’explosió en aquesta erupció antiga. L’erupció del volcà de La Palma va ser així, explosiva. Quan un volcà comença a emetre gasos i material, l’erupció és més volàtil. També és quan hi ha més incertesa. La primera setmana de l’erupció de La Palma va ser molt variable. De tota manera, s’esperava. Feia 4 anys que s’havia reactivat l’activitat sísmica de la zona. Els dies anteriors a l’erupció, que va començar el 19 de setembre s’havien enregistrat eixams de més de 20.000 terratrèmols. l’illa s’havia elevat uns 15 cm. Més informació aquí: https://cosirirepuntejar.net/2021/10/el-volca

El passat 1 de setembre, fortes pluges torrencials van descarregar sobre les Cases d'Alcanar. Van ser més de 250 mm, la meitat de la precipitació anual, en tan sols en tres hores. L'aigua va negar carrers amb prou força per arrossegar cotxes, mobiliari urbà i tot el que va trobar al seu pas. I no han estat les úniques grans pluges. Aquest estiu també hi ha hagut inundacions a diversos punts d’Europa —nord d’Alemanya, Països Baixos i Bèlgica, entre altres—. I al mateix temps hi havia incendis greus al sud d’Itàlia, a Grècia i ara fa no gaire a més tard a Màlaga. L'últim informe de el grup d'experts en canvi climàtic de les Nacions Unides (IPCC), ens constatava que cada vegada conviurem més amb aquest tipus de fenòmens extrems: la seva intensitat i freqüència augmentessin amb el canvi climàtic. International Panel for Climate Change El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) és l'organisme de les Nacions Unides per avaluar la ciència relacionada amb el canvi climàtic. L’IPCC va ser creat el 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), i posteriorment aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides. La seva seu és a Ginebra, Suïssa. El formen 195 estats membres. Més informació a https://cosirirepuntejar.net/2021/09/esdeveniments-climatics-extrems