iVoox
iVoox Podcast & radio
Download app for free
By Fòrum de Debats Fòrum de Debats
Fòrum de Debats
Podcast

Fòrum de Debats

28
32

El Fòrum de Debats és un espai alternatiu de debat i reflexió on només hi trobaràs un límit: el respecte pel qui pensa diferent a tu.
El Fòrum de Debats és una associació fundada el 1990 amb la finalitat de promoure el pensament i organitzar activitats sobre qüestions d’interès cultural i social.

Aquestes activitats giren a l’entorn de temes de pensament, política, història, economia, humanitats, ciència, ecologia, comunicació, etc. per tal que els associats i el públic en general puguin entendre millor les transformacions que tenen lloc en la societat i en el món actual i amb la intenció de fer possible que aquestes transformacions esdevinguin favorables per al conjunt de la humanitat.

L’àmbit d’actuació del Fòrum de Debats és, bàsicament, la comarca d’Osona i la major part de les activitats es fan a la ciutat de Vic. El Fòrum de Debats però, des de la seva total autonomia, manté relacions de col·laboració amb altres entitats del país i d’arreu del món que comparteixin uns objectius semblants.

El Fòrum de Debats és un espai alternatiu de debat i reflexió on només hi trobaràs un límit: el respecte pel qui pensa diferent a tu.
El Fòrum de Debats és una associació fundada el 1990 amb la finalitat de promoure el pensament i organitzar activitats sobre qüestions d’interès cultural i social.

Aquestes activitats giren a l’entorn de temes de pensament, política, història, economia, humanitats, ciència, ecologia, comunicació, etc. per tal que els associats i el públic en general puguin entendre millor les transformacions que tenen lloc en la societat i en el món actual i amb la intenció de fer possible que aquestes transformacions esdevinguin favorables per al conjunt de la humanitat.

L’àmbit d’actuació del Fòrum de Debats és, bàsicament, la comarca d’Osona i la major part de les activitats es fan a la ciutat de Vic. El Fòrum de Debats però, des de la seva total autonomia, manté relacions de col·laboració amb altres entitats del país i d’arreu del món que comparteixin uns objectius semblants.

28
32
David Jiménez. El gran desafiament: La batalla per la veritat
David Jiménez. El gran desafiament: La batalla per la veritat
David Jiménez ha estat reporter de guerra i primer corresponsal del diari “El Mundo” a l’Àsia on va cobrir els grans esdeveniments que s’hi van produir fins al 2014 (guerra d’Afganistan, deu anys, Caixmir, Timor Oriental, Pakistan, Nepal, Birmània…). Va entrar clandestinament en alguns països com Corea del Nord o, per exemple, va ser l’únic reporter occidental que es va quedar a Fukushima durant la crisi nuclear. El 2014 va treballar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts per a estudiar els desafiaments digitals de la premsa. El 2015 va ser nomenat director de “El Mundo” d’on va ser destituït el 2016 per negar-se a acceptar les pressions dels poders.Autor d’obres com Hijos del monzón, premi al millor llibre de literatura de viatges d’Espanya, El botones de Kabul, El lugar más feliz del mundo, Los diarios del opio, El corresponsal o Días salvajes. Però la seva obra més coneguda és El Director, les seves memòries sobre l’any en què diriigí “El Mundo”, traduïda a molts idiomes, de la qual se n’han fet catorze edicions i se’n prepara una versió cinematogràfica. Nieman fellow per la Universitat de Harvard, ha treballat a “The New York Times”, “Die Welt” i ha col·laborat a les cadenes de TV CNN i BBC, a part de molts altres mitjans. En la conferència es plantejarà, a partir de l’experiència personal de David Jiménez, la realitat de la llibertat de premsa i expressió en els darrers anys i actualment, i si és possible, com seria el desig del conferenciant, l’existència d’una publicació basada en tres principis fonamentals: honestedat, integritat i independència. Ell ho va intentar en la curta etapa en què va dirigir el diari “El Mundo” però va topar amb les pressions del poder polític i econòmic decidits a impedir-ho amb la complicitat d’una part considerable de la pròpia professió periodística, disposada a acceptar un sistema de relacions, pactes i intercanvi de favors d’acord amb els interessos d’aquests poders. Els periodistes que no ho accepten són apartats i marginats. David Jiménez ha tingut el coratge de denunciar públicament presidents, reis, ministres, banquers, empresaris, comissaris i periodistes que utilitzen aquestes pràctiques, que ell mateix va viure directament i en no acceptar-les va ser destituït. Va denunciar el president d’Unidad Editorial i va ser el primer director d’un diari que es va acollir a la clàusula de consciència recollida a la Constitució per tal de protegir la llibertat de premsa. Ell mateix afirma que pot ser més perillós el despatx de director d’un diari important que viure guerres com les d’Afganistan,Caixmir o altres conflictes que coneix molt bé. També s’analitzarà com la digitalització dels mitjans de comunicació pot influir, i de quina manera, en la batalla per a apropar la veritat i el que s’esdevé al conjunt de la societat.
World and society 1 week
2
0
22
01:53:35
Antonio Hidalgo. Narcocràcia: L’Estat i el negoci de les drogues
Antonio Hidalgo. Narcocràcia: L’Estat i el negoci de les drogues
Per quines raons la producció, distribució, penalització i consum de drogues il•legals constitueix un dels pilars fonamentals del sistema de poder contemporani. Les institucions de poder són enemigues dels traficants de droga o es beneficien d’aquest comerç il•lícit? Existeixen suficients evidències per poder creure que les drogues constitueixen un dels pilars fonamentals que sostenen el poder polític i econòmic de la majoria d’Estats actuals? Un d’ells és Espanya, país al qual considero un «narcoestat». Lluny de lluitar contra el tràfic de drogues, els Estats (com l’Estat espanyol) dirigeixen la seva producció i distribució, al mateix temps que fomenten el consum de drogues en benefici del compliment dels seus objectius estratègics. Antonio Hidalgo Diego (Barcelona, 1978). Va estudiar història i antropologia, va treballar en fàbriques i magatzems i actualment es dedica a la docència. Després de la publicació de la seva primera obra, El Minotauro en Alcàsser. Crimen sádico, voluntad de poder y feminismo de Estado (Potlatch, 2020), es va obrir al món com a articulista, orador i activista per la Revolució Integral. Ha publicat més de 30 articles a les revistes Amor y Falcata i Virtud y Revolución, a més d’haver participat en nombroses ponències i entrevistes. Elabora vídeos al canal de YouTube Antonio Hidalgo i ha participat en més de 20 edicions del programa El Bosquejo. Actualment, és el responsable del segell Editorial Bagauda i de la revista digital Virtud y Revolución. https://forumdedebats.cat/narcocracia-lestat-i-el-negoci-de-les-drogues/
World and society 1 month
6
0
89
01:47:24
Joaquin Urías. La justícia al Banc dels acusats
Joaquin Urías. La justícia al Banc dels acusats
Joaquín Urías és doctor en Dret i professor de Dret constitucional a la Universitat de Sevilla. Va ser lletrat del Tribunal Constitucional durant sis anys. Va dirigir el projecte de la Unió Europea per a la reforma del sistema judicial d’Albània i diversos projectes de reconstrucció social en camps de refugiats de Bòsnia i Grècia. És autor de nombrosos estudis i publicacions, entre els quals Principios de derecho de la información (2014); Llibertat d’expressió. Una immersió ràpida (2023) i La justicia en el banquillo (2024). Prolífic articulista, publica al diari Ara, CTXT, Público i ElDiario.es entre altres. LA JUSTÍCIA AL BANC DELS ACUSATS A diferència dels Estats Units d’Amèrica, on la separació de poders s’entén com la manera d’evitar la concentració de tot el poder en poques mans, en la tradició europea, derivada de la Revolució Francesa, “és el mecanisme que assegura la centralitat democràtica del Parlament en la creació del Dret”. En aquesta tradició, doncs, el Poder Judicial està jeràrquicament subordinat al Parlament, escollit pel poble, i, per tant, la seva funció és aplicar i fer complir les lleis que, amb major o menor encert, elabora el Legislatiu. Això significa que la neutralitat i la imparcialitat han de dominar la tasca de la Judicatura en l’aplicació de la llei, sense la interferència de la ideologia o els sentiments que tenim totes les persones, també els jutges i jutgesses. La politització de la justícia davant del desafiament independentista a Catalunya, de la llei d’amnistia o el lawfare contra determinades polítiques públiques d’Ada Colau, serien casos molt presents al nostre país, però no són poques les decisions judicials que, posen en qüestió la necessària neutralitat i imparcialitat que caldria esperar, malgrat que la majoria de jutges i jutgesses intenten exercir amb la màxima honestedat una professió dura i de gran responsabilitat. Com afirma Urías, “sembla clar que tenim un problema amb els nostres jutges”. Ens n’explicarà detalls, antecedents i causes. #justicia #derecho #joaquinurias #debate
World and society 2 months
2
0
33
01:54:35
Gustavo Duch. Ruralisme o barbàrie? Capgirar el sistema alimentari
Gustavo Duch. Ruralisme o barbàrie? Capgirar el sistema alimentari
En la conferència s'analitzarà el concepte de "sobirania alimentària" i com s'han consolidat les problemàtiques inherents al sistema alimentari industrial en el marc capitalista actual: la fam que va guanyant terreny, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat... i també l'extinció de la petita pagesia, S'exemplificarà, per exemple, en el cas del sector porcí a Catalunya, on Osona hi té un paper important, En aquest context, on tot apunta a un col·lapse alimentari, el concepte de la sobirania alimentària ha anat guanyant legitimitat. Idioma: Català
World and society 3 months
2
0
21
02:02:26
Laura Freixas, Rosa Cañadell i Mateu Seguí: Està en perill la llibertat d'expressió?
Laura Freixas, Rosa Cañadell i Mateu Seguí: Està en perill la llibertat d'expressió?
El Fòrum de Debats tancarà la programació de la temporada 2023-24 amb una taula rodona moderada pel periodista Jordi Vilarrodà i que presentarà el president del Fòrum, Joan Brugués. En aquest acte es plantejarà un dels temes clau en les societats actuals partint dels seus orígens històrics fins a centrar-nos en els aspectes més actuals. La llibertat d’expressió és un requisit fonamental per a qualsevol sistema democràtic. Avui, arreu del món, un autoritarisme creixent, bàsicament de dretes, la posa en perill. Però també, d’una manera més insidiosa, mitjançant el que es coneix com a “cultura de la cancel·lació”, i en nom d’ideals nobles -el progrés, els drets humans, la protecció de les víctimes, la identitat…-, alguns sectors qualificats d’esquerres ataquen no només la llibertat d’expressió, sinó també, per exemple, la llibertat acadèmica. Ja no és només la democràcia, sinó la ciència, la possibilitat d’una veritat objectiva compartida, i el mateix concepte de realitat el que està amenaçat. Això s’emmarcaria en l’anomenat discurs d’odi que sembla acaparar tot el debat de la llibertat d’expressió des que va començar el segle XXI. Fins llavors, la principal preocupació havia estat com garantir el dret d’expressió davant els intents de censura. Amb el canvi de segle sembla sorgir una onada restrictiva preocupada no tant en ampliar l’espai per a la crítica sinó en com protegir la comunitat enfront dels discursos totalitaris o discriminadors. Una gran part de públic està més disposat que mai a prohibir la lliure difusió d’idees que li resultin xocants o pertorbadores. Creix la consciència sobre els perills que cadascú digui el que vulgui tot ignorant les conseqüències d’atribuir al poder públic la legitimitat de controlar quines idees poden circular. La noció de discurs d’odi és nova, sorgeix d’una recomanació del Consell d’Europa del 1997, però històricament tots els sistemes jurídics han establert mecanismes per a perseguir el discurs dissident i, a partir d’estudis empírics, sembla demostrable que el discurs d’odi és utilitzat als tribunals, també en el cas espanyol, per tal de castigar exercicis ideològics dissidents més que no pas per a evitar la discriminació de col·lectius vulnerables. Aquestes qüestions, entre altres, es tractaran en aquest acte i s’exemplificaran amb casos d’àmbits diversos.El Fòrum de Debats tancarà la programació de la temporada 2023-24 amb una taula rodona. En aquest acte es plantejarà un dels temes clau en les societats actuals partint dels seus orígens històrics fins a centrar-nos en els aspectes més actuals. La llibertat d’expressió és un requisit fonamental per a qualsevol sistema democràtic. Avui, arreu del món, un autoritarisme creixent, bàsicament de dretes, la posa en perill. Però també, d’una manera més insidiosa, mitjançant el que es coneix com a “cultura de la cancel·lació”, i en nom d’ideals nobles -el progrés, els drets humans, la protecció de les víctimes, la identitat…-, alguns sectors qualificats d’esquerres ataquen no només la llibertat d’expressió, sinó també, per exemple, la llibertat acadèmica. Ja no és només la democràcia, sinó la ciència, la possibilitat d’una veritat objectiva compartida, i el mateix concepte de realitat el que està amenaçat. Això s’emmarcaria en l’anomenat discurs d’odi que sembla acaparar tot el debat de la llibertat d’expressió des que va començar el segle XXI. Fins llavors, la principal preocupació havia estat com garantir el dret d’expressió davant els intents de censura. Amb el canvi de segle sembla sorgir una onada restrictiva preocupada no tant en ampliar l’espai per a la crítica sinó en com protegir la comunitat enfront dels discursos totalitaris o discriminadors. Una gran part de públic està més disposat que mai a prohibir la lliure difusió d’idees que li resultin xocants o pertorbadores. Creix la consciència sobre els perills que cadascú digui el que vulgui tot ignorant les conseqüències d’atribuir al poder públic la legitimitat de controlar quines idees poden circular. La noció de discurs d’odi és nova, sorgeix d’una recomanació del Consell d’Europa del 1997, però històricament tots els sistemes jurídics han establert mecanismes per a perseguir el discurs dissident i, a partir d’estudis empírics, sembla demostrable que el discurs d’odi és utilitzat als tribunals, també en el cas espanyol, per tal de castigar exercicis ideològics dissidents més que no pas per a evitar la discriminació de col·lectius vulnerables. Aquestes qüestions, entre altres, es tractaran en aquest acte i s’exemplificaran amb casos d’àmbits diversos.
World and society 7 months
4
0
19
01:39:59
Ramon López de Mántaras: És realment intel·ligent la intel·ligència artificial?
Ramon López de Mántaras: És realment intel·ligent la intel·ligència artificial?
Professor d'Investigació del CSIC. Membre de l'Institut d'Investigació en Intel.ligència Artificial (fundador i exdirector) i de l'Institut d'Estudis Catalans El Fòrum de Debats organitza el pròxim divendres 24 de maig de 2024, una conferència amb el títol de “És realment intel·ligent la intel·ligència artificial?”, que anirà a càrrec de Ramon López de Mántaras Badia, fundador i exdirector de l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial. La conferència començarà a 2/4 de 8 del vespre a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’edifici “El Sucre”, plaça 1 d’Octubre, de Vic. Com sempre, anirà seguida de col·loqui. La intel·ligència artificial (IA) genera un gran debat per les conseqüències que pot comportar la seva aplicació massiva a tots els àmbits socials: tant mediàtics, productius, educatius… com en l’ús individual que en pugui fer cada persona. L’enorme capacitat de càlcul dels actuals ordinadors permet que els algoritmes creats específicament per generar IA “aprenguin” ràpidament del contingut disponible a tota la xarxa d’Internet, i siguin capaços de generar textos coherents, fotografies o vídeos la qualitat dels quals fa difícil identificar-los com una construcció artificial i discernir què és real i què ha estat generat amb IA. Alguns pensadors apunten que aquesta impossibilitat de discerniment afegida a la gran velocitat amb què avança la sofisticació dels algoritmes d’IA, cada vegada més potents, podria comportar la desaparició de la nostra civilització. Sense arribar a aquest extrem, actualment ja es poden notar els efectes que aquesta tecnologia està començant a tenir en alguns àmbits socials. Problemes en l’àmbit educatiu, on a possibilitat de generar textos coherents permet que sovint alumnes i professors ordenin a una màquina la producció de treballs avaluables que haurien d’haver redactat ells mateixos. Suposant que l’avaluador sigui prou capaç d’identificar si el treball ha estat fet per un humà o per una màquina, a qui caldria posar la nota a l’alumne o a la màquina? Inquieta també la desaparició de moltes ocupacions i, fins i tot, de sectors productius sencers a conseqüència de l’aplicació massiva de la IA. Actualment, ja s’està substituint força de treball humana per màquines en sectors com l’atenció telefònica, en departaments de disseny on la màquina ja és capaç d’assumir bona part d’aquesta funció i altres on la IA ja comença a ser present. Ramon López de Mántaras aprofundirà en l’estat actual d’aquesta revolució i en els reptes que es presenten en un futur no gaire llunyà: d’una banda, els reptes de naturalesa cientificotècnica que planteja l’objectiu d’assolir intel·ligències artificials de tipus general -en particular l’adquisició de coneixements de sentit comú necessaris perquè la IA es pugui començar a comportar intel·ligentment- i, d’altra banda, els reptes ètics i socials que plantegen moltes de les aplicacions que es duen a terme.
World and society 8 months
1
0
15
01:43:29
L'Educació d'avui i els seus enemics
L'Educació d'avui i els seus enemics
31 de des. 2021 A càrrec d'Andreu Navarra, historiador i escriptor, professor de secundària i a la UOC, i de Xavier Massó, catedràtic d'Ensenyaments Secundaris per l'especialitat de filosofia i president de la Fundació Episteme.
World and society 8 months
2
0
16
01:52:56
Marta Afuera i Salvador Torres. "L'habitatge: dret o negoci?"
Marta Afuera i Salvador Torres. "L'habitatge: dret o negoci?"
29 d’abril 2023 L’article 47 de la Constitució espanyola declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i atribueix als poders públics l’obligació de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret. Moltes persones i famílies, però, han perdut la seva casa i els preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, el fan inassequible per a una bona part de la població i impedeixen l’emancipació d’un percentatge altíssim de joves. La llei 24/2015 del Parlament de Catalunya va ser impugnada pel Partit Popular davant del Tribunal Constitucional, que la va retallar substancialment. EI projecte de llei recentment pactat per alguns partits en l’àmbit estatal està sent qüestionat per les principals organitzacions civils que treballen per un habitatge digne. La realitat és que el problema no està resolt, els jutjats estan col·lapsats amb casos que comporten un autèntic drama personal i familiar i el país de “proletaris” que un ministre franquista volia convertir en país de “propietaris” presenta un panorama on les hipoteques són molt cares i els preus de compra o lloguer estan fora de l’abast dels baixos salaris o de l’atur existent. Els desnonaments han perdut visibilitat a l’agenda mediàtica -tot i els esforços de la societat civil a través de plataformes com la PAH, el Sindicat de llogateres, associacions com 500×20,etc.-, però continuen tenint un gran impacte en les persones i famílies que han viscut, viuen o viuran l’experiència de perdre la casa o de veure com un percentatge abusiu del seus ingressos s’ha de destinar a l’habitatge. Salvador Torres és llicenciat i professor jubilat de secundària en tecnologia. Compromès amb els moviments veïnals i el dret a l’habitatge a Barcelona. Membre fundador i actual secretari i portaveu de l’Associació 500×20 (Associació pel Lloguer Públic i Assequible), degana a Barcelona en la lluita pel dret a l’habitatge. Marta Fora Pons és comunicadora cultural amb trenta anys d’experiència a diversos mitjans: RAC 1, RAC 105, Ràdio Marina, Ràdio Olot i emissors municipals. Activista social, compromesa amb el Dret a l’Habitatge des del 2009, és la portaveu de la PAH Girona-Salt, i membre de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes des de l’any 2014. Vinculada a la lluita en defensa de 14 famílies vulnerables del “Bloc-Salt” (Girona) impulsada entre 2013 i 2017 per la PAH-Girona-Salt. Com a resultat la SAREB va començar a cedir habitatges en lloguer social i el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va obligar les administracions de l’Estat a aturar el desnonament i a no deixar cap família al carrer.
World and society 8 months
1
0
9
02:04:46
Rafael Argullol Humanisme i Barbàrie. Conferència a càrrec de
Rafael Argullol Humanisme i Barbàrie. Conferència a càrrec de
6 de novembre 2013 En la conferència es plantejarà la qüestió de l’humanisme com a antídot contra la barbàrie del capitalisme actual, aixó com de la crisi espiritual sobre la que es construeix la crisi social i econòmica. El conferenciant pensa que, al llarg de la història, s’han viscut situacions molt difícils, però aquesta és completament nova. És com si estiguéssim caminant pel tall d’una navalla i en un cantó hi hagués la promesa d’un renaixement i, en l’altre, la sospita d’una edat obscura. En aquesta situació ningú no s’atreveix a fer un pronòstic de si caurem en un cantó o en l’altre. Rafael Argullol (Barcelona, 1949) és un dels pensadors amb una cultura més vasta de la nostra època que ha gosat explorar la condició humana contemporània. És doctor en Filosofia i ha estudiat, a part d’aquesta matèria, Art, Medicina, Economia i Ciències de la Informació. Els seus coneixements literaris li han valgut un ampli reconeixement. Va estudiar a les Universitats de Roma, Berlín i als Estats Units i hi ha impartit cursos. Ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions. Ha escrit més de 25 llibres principalment de novel·la, assaig i poesia. D’entre la seva producció podríem destacar obres com La razón del mal, premi Nadal el 1993, Una educación sensorial, premi d’assaig Casa de América el 2002, Visión desde el fondo del mar, magna obra guardonada amb els premis Cálamo i Ciutat de Barcelona el 2010. També podríem esmentar La atracción del abismo, El cansancio de Occidente (amb E. Trías), El asalto del cielo o les dues últimes, Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida (2012) i Maldita perfección apareguda aquest mes de setembre. El seu bloc “Boomerang” conté importants reflexions sobre la cultura actual i és, també, un gran viatger.
World and society 9 months
1
0
13
01:05:15
Pere Saborit. Com s’imposen les creences il·lusòries
Pere Saborit. Com s’imposen les creences il·lusòries
Conferència, divendres 30 de novembre de 2018, a les 8 del vespre, a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rbla. de l'Hospital 11, Vic. A càrrec de Pere Saborit, escriptor i professor de Filosofia. Acte presentat i moderat per Joan Brugués. En l’acte es va analitzar els mecanismes que fan possible que els éssers humans s’acabin creient que existeixen veritats absolutes (amb la creença en l’existència de Déu com a forma paradigmàtica d’això), tot amagant que es tracta de creences interessades, elaborades pels propis éssers humans. Pere Saborit mostra la seva perplexitat per aquest fet i creu que es podria atribuir a la intenció de posar aquestes ficcions consoladores (Déu, Natura, Progrés) al servei d’una imatge amable de l’existència. En algunes de les seves obres planteja que “l’home és un gran desconegut per a si mateix” i que la por és l’element central dels éssers humans però que la nostra època, al costat d’elements negatius, també podria donar lloc a uns altres aspectes alliberadors si sabem interpretar-los adequadament. Tot això exemplificat amb alguns exemples contemporanis. Pere Saborit, autor d’arrels osonenques ja que va néixer a Manlleu el 1961, és doctor en Filosofia i membre destacat de la Generació filosòfica de la transició (1975-1985) i format al Col·legi de Filosofia. El seu pensament es basa en l’anàlisi del nihilisme i ha rebut influències del nietzscheanisme francès i de Clement Rosset. Ha estat professor consultor de la UOC i crític literari a l’edició catalana del diari “El País”. Actualment, és professor associat de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i també exerceix la docència a l’Institut d’Ensenyament Secundari “Banús”. Ha publicat diversos llibres, d’entre els que podríem esmentar Breu assaig sobre el no res (1984), El plat preferit dels cucs (1987), guardonat amb el Premi Documenta de Narrativa, Introducció al desconcert (1991) o Històries del senyor X (2008), en llengua catalana o, en llengua castellana, Anatomía de la ilusión (1997), Política de la alegría, o los valores de la izquierda (2002), Vidas adosadas (2006) finalista del premi Anagrama d’Assaig d’aquell any, o entre els darrers, Cuentos para idiotas, imbéciles y estúpidos (2015), editat per la Universitat Autònoma de Mèxic, i Los colores de la paradoja (2018).
World and society 9 months
0
0
11
02:02:55
Antonio Diéguez. Transhumanisme (castellano)
Antonio Diéguez. Transhumanisme (castellano)
Conferència, divendres 25 de gener de 2019, a les 8 del vespre, a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rbla. de l'Hospital 11, Vic. A càrrec d'Antonio Diéguez, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Màlaga. Acte presentat i moderat per Joan Brugués. Malgrat que és un moviment cultural que inclou orientacions molt diverses, podríem caracteritzar el transhumanisme com la recerca de la millora humana (física, mental, moral) mitjançant procediments tecnològics, fonamentalment a través de les biotecnologies, de la robòtica i de la Intel·ligència Artificial. En la seva versió més radical, promou l’adveniment d’una nova espècie posthumana aconseguida per aquests mitjans. Les promeses que es fan amb aquest nom són molt ambicioses, com, per exemple, la victòria final sobre la mort, juntament amb d’altres extraordinàriament inquietants. Es pretén, en definitiva, prendre en les nostres mans les regnes de la nostra pròpia evolució i, amb això, culminar un procés d’artificialització de tota la natura. Això va fer que Francis Fukuyama, un dels crítics més coneguts d’aquest moviment, el qualifiqués com “la idea més perillosa del món”. En aquest acte es va analitzar que encara que moltes de les transformacions que s’anuncien són difícilment realitzables, i potser mai es convertiran en una realitat, i d’altres semblen poc o gens desitjables, n’hi ha algunes que sí que podrien estar a l’abast de la ciència futura, en terminis força curts, sense que, en principi, hagin de presentar greus objeccions morals des d’un enfocament exclusivament racional. Antonio Diéguez és Catedràtic de Lògica i de Filosofia de la Ciència de la Universitat de Málaga des de l’any 2010. Doctor en Filosofia i premi Extraordinari per la mateixa Universitat. També hi ha efectuat diversos cursos de Biologia. Ha estat visiting scholar a les Universitats d’Oxford, Harvard i Hèlsinki. Fins al 2015 va ser el primer President electe de l’Asociación Iberoamericana de Filosofía de la Biología. Ha investigat sobre els camps del realisme científic, la Filosofia de la Tecnologia i el determinisme tecnològic i, més endavant, sobre la Filosofia de la Biologia. Els darrers anys s’ha interessat pel tema del transhumanisme i del posthumanisme sobre el qual ha publicat diversos articles i el llibre Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano (2017) en els quals manté una posició crítica, però alhora reconeixent els efectes postitius que pot tenir la biotecnologia. També ha publicat una gran quantitat d’articles en revistes especialitzades arreu del món i llibres com Realismo científico (1998), La evolución del conocimiento. De la mente animal a la mente humana (2011), La vida bajo escrutinio (2012), a més d’altres. Ha exercit o exerceix diversos càrrecs acadèmics i és membre de destacades societats filosòfiques i científiques internacionals.
World and society 9 months
0
0
9
01:56:37
Reyes Mate. L’actualitat incòmoda de Primo Levi, un testimoni de l’Holocaust (castellano)
Reyes Mate. L’actualitat incòmoda de Primo Levi, un testimoni de l’Holocaust (castellano)
Conferència, divendres 29 de novembre de 2019, a les 8 del vespre, a l'Auditori Marià Vila d’Abadal, de l’edifici del Sucre. Carrer Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals 5, de Vic. A càrrec de Reyes Mate Rupérez, filòsof i investigador del CSIC. Acte presentat i moderat per Ramon Gabarrós. En començar l’acta, Rosario Palermo va recitar el poema de Primo Levi titulat “Se questo è un uomo”, poema que es va repartir en italià i en català entre els assistents. Aquest any és el centenari del naixement de Primo Levi. Aquest jueu d’origen sefardita, químic de professió, va estar en un laboratori excepcional, però, no dedicat a productes químics sinó al comportament de l’ésser humà. Va passar tot un any de la seva vida a Auschwitz. A la conferència s’explicarà com ell és, entre els testimonis d’aquell genocidi, el de més prestigi. Indiscutible és la seva credibilitat i també la profunditat de les seves preguntes. Se n’analitzaran algunes, com és ara fins on arriba i quin és el límit del seu testimoni, el deure de memòria, la nova ètica o la zona gris. La idea general és mostrar l’actualitat del seu testimoni i de les seves reflexions. El conferenciant, Reyes Mate Rupérez, és filòsof i professor d’Investigació ad honorem del C.S.I.C. a l’Instituto de Filosofía de Madrid. Doctorat per la Wilhems-Universitat de Münster i per la Universidad Autónoma de Madrid, va ser director de l’Instituto de Filosofía de 1990 a 1998. Investigador Principal del projecte «La filosofía después del Holocausto» i director , amb Osvaldo Guariglia i León Olivé de l’Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía(34 vols. publicats entre 1990 y 2017). D’entre els seus llibres: Medianoche en la historia, Trotta, Madrid, 2007. Tratado de la Injusticia, Anthropos, Barcelona,2011, i La piedra desechada,Trotta, 2013 . El més recent és El tiempo, tribunal de la historia,Trotta, Madrid. 2018. Articulista a El País, El Periódico de Catalunya i El Norte de Castilla. Més informació al seu blog: http://memoriaypolitica.blogspot.com
Politic and economy 9 months
0
0
6
02:00:44
Luis de Miguel Ortega.Tècniques de corrupció mèdico farmacèutica (castellano)
Luis de Miguel Ortega.Tècniques de corrupció mèdico farmacèutica (castellano)
6 de juny 2018 La salut és una de les facetes de la vida que més preocupa els ciutadans. Darrerament vivim un aferrissat conflicte entre els oficialistes de la ciència i la medicina en front dels consumidors i els professionals de teràpies alternatives. El centre de la discussió és la validesa científica i, en aquest sentit, caldria analitzar aquelles tècniques de corrupció que ens duen a qüestionar si el que anomenem ciència, a vegades, és poca cosa més que màrqueting segons el parer del conferenciant. En la primera part de la conferència es va parlar del que és la corrupció mèdico-farmacèutica, i les seves tècniques més conegudes, amb exemples clars i reals de cada una. A la segona part, es van esmentar les raons per les quals existeix la corrupció institucional i es van 'explicar les diferents teories que n'expliquen l'existència i la possible solució. Es va acabar amb unes conclusions en què el ponent ens posà en guàrdia sobre el paper que els mitjans de comunicació tenen, a vegades, en emparar la corrupció institucional a través del que ara s'anomenen "fake news". La conferència va anar a càrrec de Luis de Miguel Ortega, que ha treballat com a infermer durant 25 anys, especialment en l'àmbit psiquiàtric, i que ha ampliat la seva formació amb un postgrau de psicoteràpia i resolució de conflictes i, després de cursar la carrera de Dret, actualment exerceix d'advocat i pèrit en dret sanitari. En el treball com a jurista ha dut la direcció lletrada de casos de corrupció sanitària i institucional davant d'organismes estatals de justícia, com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional, administratius, així com en institucions internacionals (Oficina Antifrau Europea, Comissió Europea...). Es considera a si mateix com un llibertari, amant de la llibertat personal, i com un infermer que ha canviat el pijama blanc per una toga negra sense deixar la infermeria. S'ha especialitzat en casos de pacients amb diagnòstics mentals en situació d'incapacitació i d'internament i tractament involuntaris.
World and society 9 months
3
0
10
54:38
Javier Borràs i Arumí. La Xina de primera mà.
Javier Borràs i Arumí. La Xina de primera mà.
17 febrer 2020 Conferència, divendres 14 de febrer de 2020, a les 8 del vespre, a l'Auditori Marià Vila d’Abadal, de l’edifici del Sucre. Plaça 1 d'octubre de Vic. A càrrec de Javier Borràs i Arumí, periodista i escriptor. Acte presentat i moderat per Joan Brugués. La conferència tracta interrogants com aquests: com funciona el sistema polític de la Xina?, com un sistema autoritari com el seu ha aconseguit sobreviure tant de temps?, la Xina és una economia comunista o capitalista?, quin paper han jugat els migrants i les dones en l’explosió econòmica del país?, com funciona a la Xina la censura o el control tecnològic?, quin paper jugarà una Xina cada cop més forta en l’escenari internacional?, com està afectant, ara mateix, el creixement i la major presència de la Xina a Europa?. Partint d’una experiència de primera mà, el periodista Javier Borràs i Arumí explica els debats al voltant de totes aquestes preguntes decisives, amb la intenció de fer conèixer una Xina més complexa i amb més matisos que la que veiem en els nostres noticiaris. Javier Borràs i Arumí és periodista i gaudeix d’un important reconeixement com un dels millors coneixedors de la realitat xinesa actual, de la qual coneix bé tant la Xina oficial com la del carrer, la de la gent anònima que no sol aparèixer en els llibres, documentals… sobre aquell país. Autor del llibre sobre la Xina “Roja y gris. Andanzas y tribulaciones de un joven corresponsal en China”. Va ser corresponsal de l’agència EFE a Pequín i actualment és periodista “freelance” especialitzat en Euràsia. Ha realitzat reportatges des de la Xina, Rússia, l’Índia, els països exsoviètics, el sudest asiàtic, Llatinoamèrica i Europa. Ha publicat a mitjans de comunicació com Esglobal, Jotdown, El Mundo, La Vanguardia, Proceso (Mèxic), Catalunya Diari o RNE. És cofundador de la “newsletter” setmanal d’informació sobre la Xina i Àsia “Chinasia”.
World and society 9 months
0
0
7
01:56:58
Martín Rodrigo. Els catalans i el tràfic atlàntic d’esclaus
Martín Rodrigo. Els catalans i el tràfic atlàntic d’esclaus
Conferència, divendres 08 de març de 2019, a les 8 del vespre, a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rbla. de l'Hospital 11, Vic. A càrrec de Martín Rodrigo, professor d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Acte presentat i moderat per Santi Silva. El comerç colonial de les potències marítimes incloïa, com una mercaderia més, el tràfic d’esclaus entre les seves transaccions i encara que no tots els comerciants s’hi van dedicar, a les colònies la utilització de mà d’obra esclava era una pràctica normal. L’historiador Philip Curtin afirma que “les nacions hispàniques foren les primeres a començar el tràfic i les darreres a deixar-lo”. I en aquest marc colonial, sosté Jordi Maluquer de Motes, “gairebé tots els comerciants (catalans) s’hi van dedicar en un moment o altre”. En un primer moment de forma legal, clandestinament a partir de l’abolició. Aquesta pàgina de la història ha estat sovint silenciada, no ha suscitat interès o s’hi ha passat de puntetes, tot i que en el seu desconeixement no són menors les dificultats d’investigació degudes a la necessitat que tenien els traficants, a partir de l’abolició, de no deixar rastre de les seves activitats. Com a mínim sembla que aquest tema no acabava d’encaixar en el relat històric que desitjava el president Pujol, qui va renyar algun cop l’historiador J.M. Fradera per ocupar-se d’aquest aspecte tan lleig de la història. La figura de l’indià, sovint idealitzada pel seu caràcter aventurer, emprenedor i fins i tot benefactor, és ben present en l’imaginari i en els carrers del nostre país. El cert és que amb el retorn dels indians els capitals generats amb mà d’obra esclava o amb el tràfic negrer no solament van enriquir sectors de les elits catalanes, sinó que es van invertir en diversos sectors, des de la indústria tèxtil a alguns dels primers grans bancs del moment, passant pels ferrocarrils o l’immobiliari, on van seguir enriquint-se. En aquesta conferència, el Dr. Martín Rodrigo, va analitzar aquest fenomen no exclusivament, però inequívocament català, i les principals famílies implicades. Martín Rodrigo i Alharilla és Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Membre de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, ha estat coordinador del Master en Història del Món. Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Economia, les seves investigacions han estat becades i finançades per diferents institucions i fundacions (Banc d’Espanya, Museu Marítim de Barcelona, Fundació Caja Madrid, Fundació Noguera i Fundació Gas Natural) i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis d’Àsia i el Pacífic. Integra el consell de redacció de la revista d’història “TST”, Transports, Serveis i Telecomunicacions i és secretari de la revista “Illes i Imperis”. Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX, tant en l’espai antillà (Cuba i Puerto Rico) com en el filipí. És autor de nombrosos articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres destaquen Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López (2000), La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima (2005), Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana (2007), Los Goytisolo: una próspera familia de indianos (2016). És coautor i autor d’un dels treballs inclosos en l’obra Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (2017).
World and society 9 months
0
0
4
01:53:08
Dolors Bramon. L’Islam, també forma part del passat dels catalans
Dolors Bramon. L’Islam, també forma part del passat dels catalans
2 maig del 2019 A càrrec de Dolors Bramon, professora emèrita d'Estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Bracelona. Els musulmans van arribar a principis del segle VIII al territori que avui anomenem Catalunya i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns d’aquests territoris el domini andalusí va durar més de 400 anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII. En l’intent de forjar una identitat nacionalcatòlica es va tractar la presència musulmana a la península Ibèrica com una “conquesta” que posteriorment va requerir una “reconquesta”. Després, amb un moviment pendular, tanbé s’ha emfasitzat sovint la convivència i l’harmonia de l’anomenada “Espanya de les tres cultures” (jueus, musulmans, cristians). La ponent d’aquest divendres ha qualificat amb el terme taurí de “paseíllo” l’arribada dels musulmans a Catalunya tot distanciant-se així d’una i altra interpretació, poc ajustades a una realitat en la qual va primar la convivència , però en què no tot van ser flors i violes. “L’ocupació musulmana no va ser una berruga que es va extreure i ja està, com s’ha intentat inculcar”, afirma Bramon, que ens proposa un viatge de vuit segles a través de la presència i el llegat musulmà a Catalunya, el rastre dels quals podem trobar en la llengua, com el mot bereber “enxaneta”, o en la ciència, com el sistema de numeració posicional o el zero. Ens mostrarà com era la convivència entre cultures, què pensaven els uns dels altres, els costums quotidians dels musulmans, els conflictes… Tot plegat, testimonis de la nostra història, que és bo de conèixer en aquests temps de nous identitarismes que promouen el xoc de civilitzacions. Dolors Bramon és doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora d’una gran quantitat d’articles sobre la seva especialitat i ha escrit nombrosos llibres, entre els quals podem destacar Ser mujer y musulmana (2009), L’Islam avui (2016), Moros i catalans (2017) o bé El Corán. Una inmersión rápida (2018).
Politic and economy 9 months
0
0
9
01:56:55
Rafael Poch de Feliu : Els desastres de la guerra d'Ucraïna
Rafael Poch de Feliu : Els desastres de la guerra d'Ucraïna
19 d’oct. 2022 La conferència, malauradament de gran actualitat, va orientada a comprendre el desastre de la guerra d'Ucraïna, en la qual Rússia té una gran responsabilitat però en què les causes del conflicte transcendeixen la narrativa maniquea-infantil que se'ns ofereix des del ramat mediàtic i polític occidental. Més enllà de la població civil, en primer lloc la ucraïnesa, víctima principal, però també pels perjudicis que la política de sancions occidental suposa i suposarà per a les societats de Rússia i de la Unió Europea, no hi ha en aquesta guerra cap bàndol innocent. Tots són responsables de la seva gènesi i desenvolupament i és legítima i necessària una discussió seriosa entorn de la jerarquia de les responsabilitats. Sense aclarir aquesta jerarquia serà molt difícil assolir una solució negociada i, per tant, augmentarà el risc de catàstrofes de més envergadura. Per exemple, una guerra molt més gran i directa entre potències que disposen d'armes i recursos de destrucció massiva, o una fallida nacional a Rússia, per esmentar-ne només dos aspectes. El que tot això significa en un moment històric en què la necessitat d'una concertació internacional per tal d'afrontar els perills generals de la humanitat, amb la crisi climàtica en primer lloc, és d'un sentit comú elemental. Això justifica l'esment a la idea de desastre i la necessitat de comprendre'l de manera realista.
Politic and economy 10 months
2
0
76
01:50:18
Carlos Taibo: Decreixement i Col·lapse
Carlos Taibo: Decreixement i Col·lapse
12 de febr. 2023 En aquesta conferència s’intenta aclarir el concepte de col·lapse general del sistema entès “com un xoc molt fort que provoca l’esfondrament de les institucions i de la majoria de relacions que conformen una civilització i que té un caràcter irreversible a diferència de les crisis ordinàries”, tot i que no cal interpretar-lo com la desaparició de l’espècie humana, i s’analitza les causes previsibles del fenomen com, per exemple, el canvi climàtic o l’exhauriment de les matèries primeres energètiques. També es planteja la qüestió de si el col·lapse és un procés que es desplega més o menys lentament en el temps o bé cal entendre’l com un esclat momentani amb un canvi dràstic i sobtat d’escenari. Es fa referència a situacions històriques amb certes semblances però sense la complexitat de l’actual, des d’una perspectiva crítica amb la lògica de creixement econòmic que deslliga del progrés i el benestar. Així mateix, s’exposen diferents maneres d’entendre el decreixement, es valora si podrien ser vàlides per a reconduir el col·lapse a què ens veiem abocats i s’esmenten els trets previsibles de la societat postcol·lapsista i les dues respostes en aquest escenari: la dels moviments per a la transició ecosocial, que haurien de combinar elements precapitalistes i anticapitalistes (tals com decréixer, desurbanitzar, destecnologitzar…) i la de l’ecofeixisme. Carlos Taibo ha estat durant trenta anys professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid. Membre del Consell Editor de Sin Permiso, ha estat col·laborador dels diaris Público i El País, entre altres. Escriu en castellà i en gallec-portuguès i les seves obres han estat traduïdes al català, francès, grec, anglès, italià, japonès… Autor de desenes de llibres sobre diverses temàtiques com les transicions a l’Europa central i oriental com, per exemple, La Rusia contemporánea y el mundo (2017), La desintegración de Yugoslavia (2018), Historia de la Unión Soviética 1917-1991 (2019), Rusia frente a Ucrania (2022); sobre matèries més generals com Cien preguntas sobre el nuevo desorden (2002), Sobre política, mercado y convivencia (en col·laboració amb José Luís Sampedro, 2006), ¿Por qué el decrecimiento? (2014), Colapso. Capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo (2016, 4a. edició revisada, 2020). I relacionades amb el món llibertari o el seu entorn: Repensar la anarquía (2013), Los olvidados de los olvidados (en col·laboració amb Jacobo Pérez-Enciso, 2018), Anarquistas de ultramar (2018) o Historias antieconómicas (2020). Cal destacar la seva tasca com a conferenciant en molts indrets i una frase que reflecteix el seu pensament: “la globalització avança cap a un caos que s’escapa de qualsevol control”.
World and society 10 months
0
0
15
02:03:54
Cecília Borràs. Parlem del suïcidi
Cecília Borràs. Parlem del suïcidi
12/11/2019 A càrrec de CECÍLIA BORRÀS, psicòloga i Presidenta-fundadora de l’entitat “Després del suïcidi-Associació de Supervivents DSAS”. Conferència amb el títol de “Parlem del suïcidi: una realitat silenciada” que va anar a càrrec de Cecília Borràs, psicòloga i presidenta-fundadora de l’entitat “Després del suïcidi-Associació de Supervivents [DSAS]”. La conferència va tenir lloc a l’Auditori del Sucre, c. Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5, de Vic, a les 8 del vespre. Com sempre, va anar seguida de col·loqui. Aquest acte s’organitza conjuntament amb OSONAMENT amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Cecília Borràs diu “em vaig convertir en supervivent arran de la mort per suïcidi del meu fill Miquel”. L’experiència tan dura del dol i les circumstàncies d’haver viscut la mort per suïcidi d’una forma tan propera li van fer veure la necessitat de crear un espai on altres supervivents poguessin compartir els seus sentiments, pensaments i experiències, d’una mort que avui dia es considera marginal i plena de tabús. Una mort encara silenciada. L’entitat que presideix, actualment, treballa amb les administracions per tal de promoure mesures i intervencions de prevenció i que el suïcidi sigui contemplat com un problema de salut. La conferenciant, Cecília Borràs, és la presidenta fundadora de “Després del suïcidi-Associació de Supervivents- [DSAS], la primera associació de persones, supervivents, que han patit la vivència de la mort per suïcidi d’una persona estimada. És doctora en Psicologia per la UB, diplomada en coaching (IDEC-UPF), té diversos títols de màster en “Comunicació Científica, Mèdica i Mediambiental” (IDEC-UPF) i de Gerontologia Social per la Fundació Bosch i Gimpera (UB), entre altres títols de formació complementària i de postgrau. Coautora de quinze publicacions científiques en revistes internacionals i nacionals, ha presentat més de cinquanta treballs en congressos. Després d’haver-se dedicat a la gestió de projectes d’investigació clínica, actualment es dedica a gestionar l’Associació i és professora convidada de la UAB i de la UB.
Health, home and consumption 10 months
0
0
6
02:10:07
Máximo Sandín: Desmuntant el Darwinisme (castellano)
Máximo Sandín: Desmuntant el Darwinisme (castellano)
Conferència, divendres 22 de març de 2019, a les 8 del vespre, a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rbla. de l'Hospital 11, Vic. A càrrec de Máximo Sandín, doctor en Ciències Biològiques i en Bioantropologia. Acte presentat i moderat per Joan Brugués. “Pel que fa a les qualitats morals, fins i tot els pobles més civilitzats progressen sempre eliminant algunes de les disposicions malèvoles dels seus individus. Observem, si no, com la transmissió lliure de les perverses qualitats dels malfactors s’impedeix o executant-los o tancant-los a la presó per molt de temps. (…) En la cria d’animals domèstics és un element molt important de bons resultats l’eliminació d’aquells individus que, encara que sigui en un escàs nombre, presentin qualitats inferiors.” Charles Darwin. L’Origen de l’Home. Aquestes afirmacions poden ajudar a entendre per què en la conferència el professor Sandín ens va presentar una visió crítica d’una “teoria” que és àmpliament acceptada per la comunitat científica, que figura en els llibres de text com “la” teoria de l’evolució, que es difon i divulga per tota mena de mitjans de comunicació, científics o informatius, com l’explicació de la vida i elaborada per una de les figures mitològiques de la nostra cultura, un personatge exalçat pels científics més prestigiosos com un dels grans pensadors de la Humanitat. La crítica de Máximo Sandín a Darwin i el darwinisme no parteix del “creacionisme” bíblic i eclesiàstic sinó que és una crida a favor de la Biologia, de la vida i no aspira a convèncer sinó a justificar la seva crítica aportant-nos informació i estimulant la reflexió. A partir d’aquí cadascú pot decidir lliurement si considera que les seves idees són encertades o no. Sandín, probablement, és ara el defensor més destacat, a l’Estat espanyol, de les teories del francès Lamarck, minoritàries entre els científics actuals però recuperades a partir de les investigacions més recents, en el sentit de valorar l’evolució de la vida més com a cooperació que com a competència tal com diu el darwinisme. En definitiva, segons Sandín, el darwinisme seria més una justificació de l’ status quo políticosocial imperant que el convertiria en una teoria més ideològica que científica o biològica. Máximo Sandín és llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Bioantropologia per la Universitat Autònoma de Madrid, en la que ha exercit com a professor i investigador des del 1977 fins al 2010 com a docent d’Evolució Humana i Ecologia Humana. També ha realitzat cursos a la Universitat de l’Havana i a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ha dirigit 14 tesis doctorals. Durant 20 anys centrà la seva recerca en l’estudi de la influència dels factors ambientals en el creixement i desenvolupament infantil, així com en la nutrició i la salut pública, línies que abandonà a partir de 1995 per a dedicar-se del tot a l’estudi de l’evolució. És membre del Consell Científic d’ATTAC i del grup The Third Way of Evolution. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de diversos països i llibres com Consecuencias biológicas de la emigración (1981), Lamarck y los mensajeros (1995), traduït a l’alemany el 1999, Madre Tierra Hermano Hombre: Introducción a la Ecología Humana (1998) o Pensando la evolución, pensando la vida (2006), entre molts altres. Qui estigui interessat en més informació sobre Máximo Sandín pot consultar el seu web oficial: www.somosbacteriasyvirus.com . A càrrec de Máximo Sandín, doctor en Ciències Biològiques i en Bioantropologia.
Science and nature 10 months
2
0
19
01:18:17
You may also like View more
Observador Global Podcast
Observador Global Podcast Un análisis de la actualidad geopolítica internacional en su contexto con el objetivo de entender nuestro mundo de hoy más allá de la información limitada que aportan los medios de comunicación. Una producción de El Abrazo del Oso. www.elabrazodeloso.es Updated
Falsa Bandera
Falsa Bandera Falsa Bandera, un podcast dedicado a analizar las tramas visibles e invisibles que mueven la actualidad. Con Juan José Sánchez-Oro y Miguel Ángel Ruiz. Dirige y presenta: Alfonso Trinidad. Un podcast de El Dragón Invisible. Updated
Kuartoscuro
Kuartoscuro audios, charlas conferencias, debates, presentaciones de libros, pensamiento crítico Updated

Go to World and society