GENT RÀNDOM

Gent Ràndom s'acaba i ho fem amb un episodi en directe des del Ràfol de Salem i en col·laboració amb el Centre de Desenvolupament Rural de La Safor. Presentem el projecte de custòdia immobiliària impulsat per esta entitat per facilitar trobar cases on viure a un preu assequible al món rural i aprofitem per parlar de com s'ha plasmat el problema de l'habitatge a través de la literatura. És un programa molt especial en el que Lourdes i Quim parlem de molts llibres: - "Conjugació en primera persona" de Carmelina Sánchez-Cutillas (el podeu trobar a la seua obra completa editada per l'AVL). - "Cativa en su lugar / Casa pechada" de Luz Pichel (ed. La uña rota) - "Casa plena" de Verónica Pérez Lloret (Ed. Onada) - "Carcoma" de Layla Martínez (Ed. Amor de madre) - "La casa" de Paco Roca - "Casa Tomada" de Julio Cortázar (el trobareu a moltes antologies de contes de l'autor i a Internet) - "Los enanos" de Concha Alós (Ed. Navaja Suiza) - "Oxígeno" de Marta Jiménez Serrano (Ed. Alfaguara) - "Un metre quadrat" de Llucia Ramis (Ed. Anagrama)

Conversem amb Magda Simó, autora d'És Naufragi (Premi Lletraferit 2024), novel·la editada per Drassana. Amb ella dialoguem sobre fugides en diversos sentits i sobre el panorama cultural valencià.

Rebem als micros de Gent Ràndom l’escriptora i militant RoserVernet, vinguda des del Priorat, autora del llibre «Lo mig del món» (Club Editor) i ànima del Centre Quim Soler. Xarrem amb ella sobre la relació que guardem amb els paisatges, de l'aigua com a tresor, de les zones de sacrifici i la transició energètica, de les paraules que ens construeixen i dels dialectes que mereixen ser escrits. Del que significa marxar i tornar. De la memòria com a tresor i com a llast. I de si les cases que habitem ens fan, o si som nosaltres qui les fem a elles. Aquest programa va ser gravat en directe, en plena vaga docent, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al cor de València, gràcies a la col·laboració de la Llibreria Fanset i a l'habilitat tècnica de Carles Pascual.

Tornem a tenir als estudis de Ràdio Godella a Bibiana Collado Cabrera, en esta ocasió per parlar de la seua darrera novel·la: Marcelino. És complicat no estimar a Marcelino, com també ho és no patir amb ell. Parlarem sobre els límits entre els gèneres literaris, sobre lírica, sobre món rural i parlar populars. També hi haurà un espai pels temes principals del llibre: La maternitat, la pèrdua, la sexualitat o fer-se gran. Marcelino. Decires de un hombre. La darrera novel·la de Bibiana Collado Cabrera. Editat per Pepitas & Los Aciertos. Disfrutareu tant com plorareu!

Com es construeix una veu narrativa? En què es fonamenten els relats literaris que ens poden explicar humanament i col·lectiva? Desgranem aquestes qüestions i moltes altres amb Carles Fenollosa a propòsit de la seua última novel·la «Guerra, victòria, demà», editada per Drassana. El llibre aborda la vida de Jesús Martorell, atravessada pels fets històrics del convuls segle XX, i ens serveix d'excusa per parlar de valencianisme, de memòria, de qüestions humanes com la soledat, el desencant i, per descomptat, de Literatura. Ens hi acompanyeu?

Anem molt al teatre? Només ho fan les persones que viuen a les grans ciutats? Als pobles n'aplega una programació diversa? En llegim, de teatre? En aquest programa, ens apropem a un gènere literari que massa sovint oblidem de la mà de Clàudia Serra, una de les veus més interessants i potents de la dramatúrgia actual en català. Ho fem a partir de les seues dues obres més recents: "Una carretera sense arbres" i "Un estiu", ambdues editades per Sembra. Ens hi acompanyeu? 🎭

Existeix realment una "alta literatura"? Qui determinaria, doncs, què pertany a eixa categoria o a una de més baixa? En aquest programa intentem tombar els mites que envolten aquesta falsa dicotomia amb intervencions d'Adri Fauro, el col·lectiu Haria, Magda Simó, Ángela Martínez, Bibiana Collado i Marina Reig. Per fer-ho, explorem títols comercials, com la saga "Blackwater" de Michael McDowell (Blackie Books), o fenòmens de vendes recents, com "La península de las casas vacías" de David Uclés (Siruela). Parlem, també, del classisme que s'amaga rere aquests debats i de la condescendència amb què es tracta sovint la classe treballadora quant a qüestions culturals a partir de "Últimas tardes con Teresa" de Juan Marsé. Tanquem el programa preguntant-nos si aquesta classe de debats ens dissuadeixen d'acostar-nos a formats menys habituals amb la novel·la "Gossos dempéus" d'Eduard Olesti (Club editor).

Nou programa amb Mario Obrero. Amb ell parlem de llengües, paraules i la memòria que hi contenen. Ho fem a través de "Con e de curcupsín", el seu darrer llibre editat a Anagrama. També hi ha temps a parlar de la seua poesia, en especial del seu poemari "Tiempos mágicos" (La bella Varsovia editors). Disfrute-lo!

Parlem amb Mario Obrero sobre el seu últim llibre, "Con e de curcuspín" (Ed. Anagrama). Un grapat de cartes a les llengües de l'Estat espanyol i tot un homenatge a la memòria que contenen les paraules. També parlem del seu últim poemari "Tiempos mágicos" (Ed. La Bella Varsovia) i ens llegeix uns versets.

En aquest episodi comptem amb la presència de la coneguda traductora Núria Molines Galarza, qui ha traduit desenes de novel·les, poemaris, assaig, còmics... A banda, també és acadèmica i va ser guardonada al 2023 amb el premi de traducció Ángel Crespo. Amb ella parlem de tots els detalls d'aquest ofici tan literari.

Comencem la nostra sisena temporada amb un episodi en directe des d'Alfafar, en el marc de la Universitat d'Estiu organitzada per Per l'Horta. En este episodi comptem amb la doctora en literatura comparada Aina Vidal-Pérez per parlar sobre l'ecocrítica, un corrent que analitza la literatura des d'una perspectiva que posa el fòcus en els espais i els conflictes mediambientals que travessen la ficció. Disfruteu-lo!

Gravem, com mana la tradició, un pòdcast a la fresca per tancar temporada, aquesta vegada des de la Plaça Major d'Alfafara (el Comtat) acompanyades pel poeta, rapsoda, actor i dramaturg Ismael Joan Sempere. Justet baix del campanar de l'església del poble i a poqueta nit, conversem amb ell sobre el seu poemari «Venien i se m'enduien» (Bromera) guanyador del Premi València de poesia 2024 i els eixos que el vertebren: les referències al seu poble, l'oralitat, el sexe, la religió o el diàleg amb els clàssics. A més, tenim l'oportunitat de gaudir en directe d'alguns fragments de l'espectacle "Venien i se m’enduien - electrovers", estrenat al festival Poesiaimés, en què l'artista sonor Carles Pascual posa música als versos d'Ismael. Se vos acut una millor benvinguda literària a l'estiu?

Quin paper juguen l'art i la cultura després d'una catàstrofe? N'ha de jugar algun? No resulta banal pensar en poesia en situacions així? Prenem aquest punt de partida per conversar amb la poeta i investigadora Ángela Martínez Fernández i el muralista i il·lustrador Elías Taño. Ho fem des del barri de la Torre de València, una de les zones afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024. Al llarg de la conversa, ens centrem a desgranar «Huracánes en la periferia» (La oveja roja), el primer poemari d'Ángela Martínez. Els seus versos ens duen a parlar de la qüestió de classe, de la malaltia i la mort, de la relació amb la literatura de qui escriu des d'un barri obrer. Coneixerem també la figura dels escriptors impossibles i per què Juan Marsé n'és el paradigma. Tot això i més en «Qué va a ser de nosotras», un programa en directe fet gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de la Torre-Faitanar, ens hi acompanyeu?

En aquest programa ens proposem transitar els camins de la fe a través de la literatura. Ho fem a partir de dos títols recents: "Últimas tardes con Teresa de Jesús" de Cristina Morales (Anagrama) i "Ocàs i fascinació" d'Eva Baltasar (Club editor) que ens fan reflexionar sobre la relació que guardem actualment amb l'espiritualitat, sobre la mirada amb què ens apropem a les monges escriptores d'altres èpoques i molt més. Ens hi acompanyeu?

La memòria és una qüestió amplíssima i interessantíssima que podríem abordar des de molts punts de vista i des de molts llocs. En aquest programa, l’acotem i ens centrem en la memòria col·lectiva o memòria històrica. Quan parlem de memòria ho fem, com apunta Esther López Barceló en «El arte de invocar la memoria», al mode benjaminià, «com la veu dels vençuts que es pentina a contrapèl de la Història, a contracorrent del relat hegemònic perpetrat per les elits i els seus esbirros.». Recorrem el fil roig de la història recent de l'Estat espanyol a partir de tres obres que, d'una manera o una altra, apuntalen el relat canònic de la Guerra Civil i la dictadura Franquista: "La buena letra" de Rafael Chirbes (Anagrama); "Indignas hijas de su patria" de María Palau Galdón i Marta García Carbonell (Institució Alfons el Magnànim) i "Arena en los ojos" de Laura Casielles (Libros del KO).

Gravem este programa en directe des del Centre Instructiu Musical de Benimaclet gràcies a la convidà de Plataforma per la Llengua i la revista digital El Mood. Parlem d'Aquí Baix (L'Altra Editorial) amb la seua autora Laia Viñas, una conversa literària sobre la Ruta del bakalao, l'amistat, el fer-nos grans i, en definitiva, sobre la vida. Moltes gràcies a Daniel Frechina per la qüestió tècnica.

Què passa en els períodes en què no llegim? Hem convertit la lectura en una altra activitat més de l'espiral productivista actual? Llegim per reforçar la nostra identitat? El capitalisme de plataformes en ha furtat l'atenció i, per això, ja no sabem llegir com abans? Xarrem al voltant d'aquestes qüestions i, per fer-ho, recuperem l'assaig «No siguis tu mateix» d'Eudald Espluga (ed. Destino), amb traducció de Núria Parés. Per curar-nos dels bloquejos lectors ens endinsem en la novel·la «Los escorpiones» de Sara Barquinero (ed. Lumen), pura droga literària. Tanquem el programa parlant de poesia com a gènere recuperador de l'hàbit lector, i ens centrem en «Circuito cerrado de vigilancia» de Mayte Gómez (ed. cielo santo), EL poemari sobre internet. Si esteu llegint menys (o més) que mai, acompanyeu-nos en aquest viatge sanador que esquiva la bala de la tecnofòbia per poquet.

Tornem a Ràdio Godella acompanyades per Bibiana Collado Cabrera, una de les autores a qui més ganes teníem de convidar. A partir del seu darrer poemari «Chispitas de carne» (La Bella Varsovia) i de la novel·la «Yeguas exhaustas» (Pepitas de calabaza), sobre la passió dels amors calmats, les violències de classe, la (no) maternitat, sobre ser docent i rockstar literària alhora i molt molt més. Ens acompanyeu en aquesta xarradeta tan gustosa?

Tornem a Ràdio Godella acompanyades per Bibiana Collado Cabrera, una de les autores a qui més ganes teníem de convidar. A partir del seu darrer poemari «Chispitas de carne» (La Bella Varsovia) i de la novel·la «Yeguas exhaustas» (Pepitas de calabaza), sobre la passió dels amors calmats, les violències de classe, la (no) maternitat, sobre ser docent i rockstar literària alhora i molt molt més. Ens acompanyeu en aquesta xarradeta tan gustosa?

Enregistrem aquest programa des del Teatre l'Artesana de Falset com a cloenda de l'edició 23-24 del 'Priorat en Persona', un projecte del Centre Quim Soler. En aquesta ocasió vos proposem un viatge sonor per la comarca del Priorat. Ens hi acompanyen els protagonistes de la darrera edició del 'Priorat en persona': Raquel Ricart, Ramon Mas, Àngel Burgas, Antoni Clapès, Xènia Dyakonova, Lucia Pietrelli, Josep Maria Llorens 'Jimi', Andrea Vallès, Ot Sabaté, Teix Fonts i Gabriela Leva. Escriptores, escriptors i adalils ens mostren, a través de la literatura i de les seues experiències personals, diversos racons d'aquest trosset de món que ens ha captivat. Aquest directe es va fer amb taquilla inversa per recaptar fons per a les llibreries de l'Horta Sud i la Ribera afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024.