Hipòcrates en pijama

El metge Víctor Vidal juga al futbol des de ben petit. Fa de porter i va arribar a dedicar-s’hi professionalment, a la categoria de Primera Federació. Quan va arribar el moment, va apostar per la medicina i, actualment, és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, però manté el contacte amb el futbol com a jugador a la Kings League. El neuròleg Marc Suárez-Calvet ens ofereix una aproximació esperançadora i, alhora, acurada i realista als darrers avenços sobre Alzheimer en una interessant entrevista. Més coneixement sobre les causes de la malaltia, una nova generació de tractaments i nous biomarcadors marquen un canvi de paradigma. Temps afegit: arriba la segona part sobre els prions de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

L’afició recent per la novel·la negra, com a lectora i també com a autora, ha portat la metgessa Violeida Sánchez a implicar-se en la direcció del festival literari Berga Negra, i en la dinamització de clubs de lectura. El dèficit de vitamina D i la suposada necessitat de sumplementació d’aquest nutrient essencial per al metabolisme dels ossos és un tema cada cop més present a les xarxes, però el metge de família Jordi Mestres alerta contra les modes que circulen a Internet i recorda que cal comptar amb la valoració d’un professional i seguir uns bons hàbits quant a dieta i exposició moderada a la llum solar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla dels prions, les proteïnes defectuoses causants de malalties greus i mortals.

La metgessa Lidón Muñoz, resident de segon any d’Aparell Digestiu, comparteix l’experiència de compaginar la seva formació i carrera professional amb la natació de competició: té 24 rècords d’Espanya i va participar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Ets una exagerada és el títol del llibre editat per Raig Verd que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent ha coordinat i on diverses pacients i metgesses exposen com el biaix de sexe i gènere ha perjudicat durant dècades l’atenció a la salut de les dones. Temps afegit: el nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla, ens acosta a la figura d’un dels pares de la Neurologia moderna: Jean-Martin Charcot.

Fa poc que s’ha jubilat de la gestió sanitària, però el metge de família Jordi Varela encara dedica hores a fer formació i també a escriure, una afició que fa temps que l’acompanya i que ha cultivat tant des de la narrativa com, més recentment, a través de l’assaig i d’articles més breus. Encara són pocs els ciutadans que han emès i registrat un document de voluntats anticipades, però la metgessa de família Rosario Jiménez ens recorda en una entrevista que aquesta eina ens permet protegir la nostra dignitat i decidir com volem viure fins al final. Temps afegit: Coneixem avui, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història de James Parkinson, un metge d’esperit inquiet que va viure a Anglaterra, a cavall dels segles XVIII i XIX, i que va descriure i donar nom a una malaltia ben coneguda.

Ha mantingut, des de petit, el contacte amb la terra i amb les tasques lligades a la pagesia. A dalt del tractor, mentre observa els solcs a la terra, el cirurgià digestiu Ramon Vilallonga ordena els pensaments i s’hi troba tan bé com a dins del quiròfan. La disfàgia o dificultat per deglutir és una patologia sovint ignorada o poc valorada, malgrat ser molt prevalent entre gent gran i persones que han patit malalties cerebrovasculars o neurodegeneratives. En parlem amb Pere Clavé, també cirurgià digestiu i tot un referent internacional en disfàgia i en el seu abordatge. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui del refredat comú, una infecció respiratòria darrere de la qual hi poden haver més de 200 virus.

La metgessa Montserrat Bellver és especialista en Medicina de l’Esport i també una gran esportista. Ha viscut dos Jocs Olímpics, els de Tòquio 2020 i els de París 2024, com a membre de l’equip mèdic del Comitè Olímpic Espanyol, unes experiències que li han reportat grans vivències professionals i personals. La digestòloga Lucía Márquez ens dona algunes claus per entendre com és d’important per a l’organisme humà la microbiota intestinal i per què en els darrers anys han augmentat els diagnòstics de malaltia inflamatòria intestinal. Temps afegit: Si hi ha un tema que apassiona l’epidemiòleg Antoni Trilla, aquest tema són els virus. Avui el nostre col·laborador ens parla d’aquests microorganismes i de la virusfera.

La metgessa Pilar Verdaguer compagina la seva feina com a geriatra amb la seva passió per la música. Ho fa a través de la direcció de corals a la Fundació Vozes, una entitat que acosta la formació musical de qualitat i gratuïta a infants i adolescents. Quines causes poden produir la pèrdua de l’olfacte? És possible recuperar la capacitat de sentir i identificar les olors? L’otorrinolaringòloga Alda Cardesín respon a aquestes i altres preguntes en una entrevista sobre la rehabilitació olfactiva. Temps afegit: La brillant carrera del científic francès Luc Montagnier, reconegut, l’any 2008, amb el Premi Nobel de Medicina com a codescobridor del virus de la sida, va fer un gir inesperat, en els seus darrers anys, cap a teories més marginals. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Aina Camps es troba en el tercer any de residència de Medicina Preventiva i Salut Pública, però la passió pel teatre se li va encendre des de ben petita. Ens explica com ha estat aquest viatge: de les actuacions escolars a les companyies amateurs i de l’actuació a la direcció i a l’escriptura de textos teatrals. Els espais dels centres sanitaris també poden ser espais de salut i la nefròloga Itziar Navarro ens n’explica una experiència d’èxit en què la col·laboració entre professionals de la salut, arquitectes i pacients ha estat clau. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla recorda una figura cabdal a la història universal, tant pel que va representar per a la ciència, com per al paper de la dona a la societat. Evidentment, es tracta de Marie Curie.

L’epidemiòleg Jordi Casabona és autor i lector de poesia i comparteix les seves reflexions al voltant del valor que té la paraula a la literatura i, també, a la medicina. Si l’especialitat dels metges de família és la Medicina Familiar i Comunitària, la metgessa Marta Castelló ens explica en una entrevista en què consisteix i per què és tan important aquest segon qualificatiu que fa referència al context del pacient: la comunitat. Temps afegit: Retrocedim a principis dels anys 80 del segle passat i recuperem, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història del descobriment del virus de la sida, el VIH, una fita que va fer mereixedors del Nobel de Medicina, l’any 2008, els científics Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi.

El metge de família Jaume Padrós sempre ha viscut amb molta intensitat el Nadal, una època durant la qual dedica hores a muntar un gran pessebre que cada any incorpora nous personatges i enginys i que, sobretot, és una molt bona excusa per convidar amics i compartir-hi una estona. L’infectòleg Adrià Mendoza repassa en una entrevista diferents aspectes del que significa i implica viure avui dia amb el VIH: tractaments, profilaxi, qualitat de vida, relacions, estigma... Temps afegit: Molts virus, un cop descoberts, han estat batejats amb topònims d’arreu del món i l’epidemiòleg Antoni Trilla ens en recorda alguns.

Jaume Rosset és metge traumatòleg especialitzat en patologies de músics i d’artistes i la seva passió pels castells també ha fet que sigui un expert en seguretat i millora de la capacitat física dels castellers. A més, recentment, s’ha aficionat a ballar lindy hop. El programa català de cribratge de càncer colorectal està a punt de fer 25 anys i la doctora Gemma Binefa, especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, en fa balanç dels resultats i dels reptes d’aquesta eina per a la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla tanca la seva sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis amb el metge d’origen polonès Albert Sabin.

El certamen de Sant Jordi organitzat al seu hospital va animar la internista Helena Monzón a fer el pas i fer realitat una idea que feia temps que li rondava pel cap: escriure el seu primer conte infantil, en aquest cas, al voltant de l’assetjament escolar. Descobrim, amb la cirurgiana ortopèdica i traumatòloga Laia Sabaté, com funcionen i com envelleixen les mans, part fonamental del nostre cos per a les nostres activitats quotidianes. Temps afegit: A la segona entrega de la sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis, l’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda el paper que hi va jugar el metge Jonas Salk.

Als 40 anys, el cardiòleg pediàtric Ferran Gran va aprendre a tocar la guitarra i va començar a tocar amb un grup d’amics que conserva des de l’època de la facultat. Gaudeix dels assajos setmanals amb la seva banda de pop rock, però, sobretot, gaudeix de les converses i dels moments que comparteixen després dels assajos. L’oftalmòloga Zoraida del Campo ens parla del glaucoma, una afecció del nervi òptic que avança de manera silenciosa i que és una de les principals causa de ceguesa, i insisteix en la importància de la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla inicia una sèrie de tres entregues dedicada a la vacuna de la pòlio. La d’avui té com a protagonista Franklin Roosevelt, qui va ser president dels Estats Units.

De ben petita, la cirurgiana Consuelo García va aprendre a cosir i a fer sargits al costat de les àvies. No era conscient llavors que la seva destresa amb l’agulla anunciava ja una vocació professional posterior i que, en paral·lel, mantindria tota la vida la seva afició pel disseny i la confecció de roba. Entrevistem l’infectòleg Arkaitz Imaz perquè ens expliqui les causes i conseqüències del ressorgiment del xarampió al nostre entorn, una malaltia que ell mateix va patir ja en l’edat adulta. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs de com, des de l’any 1999, el virus del Nil Occidental va anar conquerint els Estats Units: des de Nova York fins a la costa Oest.

El dermatòleg Ramon Grimalt és un esperit inquiet. Un enamorat de la música jazz i del swing que passa a l’acció tocant el contrabaix amb la seva banda, sense deixar de banda altres aficions com la fotografia, l’ornitologia o el pilotatge d’avions, entre d’altres. La simulació guanya terreny en la formació dels professionals de la salut, amb la recreació de situacions reals en entorns segurs. La metgessa internista Mònica Rodríguez Carballeira aprofundeix en aquesta eina que facilita l’aprenentage i el treball en equip. Temps afegit: Nous estudis sobre mostres de l’ADN del músic Ludwig van Beethoven posen llum a possibles raons de la seva sordesa. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

L’interès i la voluntat de visibilitzar el paper que moltes dones han tingut en la ciència, així com els biaixos de gènere en salut, ha portat l’especialista en salut pública Marta Aymerich a fer-ne recerca i a publicar recentment el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions). La irrupció al mercat de fàrmacs de la família del conegut Ozempic, indicats per a la diabetis o l’obesitat, ha generat moltes expectatives. En parlem amb l’endocrinòloga Paula Garcia-Sancho, que ens explica com funcionen aquests medicaments i per què és tan important que es consumeixin sempre sota prescripció i seguiment mèdic. Temps afegit: Ara fa 60 anys, es va descobrir el virus Epstein Barr i, per primer cop, es va demostrar que un virus podia provocar càncer en éssers humans. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Alicia Albadalejo és d’un poble d’Albacete i va arribar a Catalunya fa gairebé deu anys per estudiar Biomedicina. Quan va triar la UAB ja tenia en ment que començaria a aprendre català de seguida. S’hi va posar i avui s’hi manega a la perfecció. En el camí, ha estudiat Medicina i tot just acaba de començar el MIR d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Entrevistem el metge de família José Luis Ballvé, que ha posat en marxa un projecte per desenvolupar una aplicació que faciliti el diagnòstic, el tractament i, molt sovint, la curació del vertigen posicional paroxístic a la consulta d’atenció primària. Temps afegit: Alexandre Yersin, el brillant científic francès descobridor del bacteri causant de la pesta, és el protagonista que avui recupera l’epidemiòleg Antoni Trilla.

El cardiòleg Alfons Fadeuilhe va aprendre amb el seu pare les primeres nocions de fotografia, una afició que l’ha acompanyat tota la vida i que ell ha anat perfeccionant amb la capacitat d’observació que ha adquirit amb la pràctica de la medicina. Conversem amb la ginecòloga Meritxell Gràcia, que ens explica per què, durant anys, l’endometriosi ha estat una malaltia infradiagnosticada, tot i afectar de manera important la qualitat de vida d’una de cada deu dones en edat reproductiva. També ens avança que les coses ja han començat a canviar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens condueix fins als campaments dels legionaris romans per saber com era la medicina militar de l’època.

La ginecòloga i obstetra Sara López ha apostat per sortir de la consulta per fer divulgació sobre reproducció assistida i problemes de fertilitat a través d’un llibre i, més recentment, d’altres canals com les xarxes socials. El metge de família Xavier Busquet és expert en cures pal·liatives domiciliàries i un dels autors d’un estudi qualitatiu que recull experiències de professionals que han participat en processos d’eutanàsia a Catalunya. En una entrevista, ens acosta les reflexions, emocions i dificultats que van expressar aquests companys. Temps afegit: curiositats al voltant dels supervivents del Titanic, a propòsit de la cançó My heart will go on, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Ja fa uns anys que el metge de família Dani Antolín va trobar en el teatre un gran aliat. Els escenaris i la interpretació el van ajudar a superar un intent de suïcidi i han estat companys de viatge i font d’aprenentatge per a aquest jove metge. Entrevistem un altre metge de família, Yoseba Cánovas, que cada any fa un seguiment exhaustiu del procés d’elecció de les places MIR i n’elabora una anàlisi molt innovadora que, segons afirma, desmenteix que la Medicina Familiar i Comunitària sigui poc atractiva per als joves metges. Temps afegit: epidèmies de febre groga a la Barcelona del segle XIX, de la mà del nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla.