Hipòcrates en pijama

El doctor Marc Pujol és especialista en Microbiologia i en Radiodiagnòstic i ha exercit molts anys com a radiòleg. Entre els anys 80 i principis dels 90, l’atletisme va ocupar bona part del seu temps. Apuntava cap als Jocs Olímpics de Barcelona, però les lesions van truncar aquest somni. Més enllà de la medicina, la literatura li ha servit de refugi. Com és fer de metge en un creuer? Quines són les consultes més freqüents dels passatgers i la tripulació? De quins mitjans es disposa a bord? Quins són els protocols en cas de malaltia greu o contagiosa? La metgessa Paula Solari, formada com a farmacòloga clínica i dedicada a la medicina marítima, ens respon aquestes i altres curiositats. Temps afegit: Seguim parlant de creuers, perquè l’epidemiòleg Antoni Trilla ens dona algunes claus sobre el brot d’hantavirus que es va declarar el març de 2026 a bord de l’Hondius, un creuer que navegava per aigües de l’Antàrtida.

Des de ben petita, la metgessa de família Tània Soler, sentia passió per les històries i per la literatura. Era -i encara és- una gran lectora i confessa que no podria viure sense llegir ni sense escriure, tant poesia com narrativa. La cirurgia robòtica ha arribat a cinc hospitals comarcals de Catalunya, que han s’han aliat per fer una compra conjunta de robots amb els quals ja estan fent les primeres intervencions. A l’Hospital d’Igualada, la ginecòloga Jennifer Rovira ha estat l’encarregada d’estrenar l’aparell amb una pacient i ens explica quins beneficis aportarà aquesta tecnologia. Temps afegit: L’OMS ha elevat fins a 22 milions el nombre de morts atribuïbles a la pandèmia de COVID-19. Han passat més de sis anys dels inicis de la pandèmia i l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs dels darrers estudis disponibles sobre l’origen del virus SARS-CoV-2.

El metge de família i d’urgències Sergio Moreno no era un bon estudiant quan era adolescent. Llavors, veia molt lluny assolir el seu somni de fer Medicina, però la vida el va acabar portant fins a la seva vocació, tot i que per un camí més llarg i menys convencional. El futur del sistema sanitari passa per promoure el treball en xarxa entre professionals i les aliances estratègiques entre centres. Compartir serveis, recursos i coneixement és una aposta que ja estan fent molts centres per garantir l’equitat en accessibilitat i resultats en salut arreu del territori. L’oftalmòloga i, actualment, directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, Xènia Acebes, ens explica els reptes d’aquest model. Temps afegit: De la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla, coneixem el metge Stanley Plotkin, un científic que, des de la discreció i l’excel·lència, ha dedicat la seva carrera a desenvolupar diferents vacunes, entre les quals, la de la rubèola.

A més de professió i especialitat, els dermatòlegs Tono Guilabert i Joan Ferrando comparteixen la passió pels Beatles. Tots dos són membres de la banda tribut als de Liverpool ‘Get back’ i han construït una llarga i sòlida amistat al voltant de la música i la medicina. La simulació guanya terreny en la formació dels professionals de la salut i, fins i tot, se n’organitzen competicions on equips de diferents centres es posen a prova. La pediatra i experta en simulació Ester Cañadell ha vingut a presentar-nos la primera Lliga Catalana de Simulació, celebrada a l’Hospital de Terrassa. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda que el tètanus és un vell enemic conegut al qual, malauradament, encara no hem derrotat.

Quan era petita, a les butxaques de la geriatra Anna Ribera, sempre hi havia llapis de colors i papers plens d’escrits i de dibuixos. La metgessa ha mantingut aquestes aficions fins a l’edat adulta i, recentment, ha publicat el conte infantil La cançó més bonica del món, una història per ajudar els més petits a entendre els canvis de comportament dels avis i àvies que pateixen Alzheimer i altres demències. Entrevistem el pediatre especialista en endocrinologia Eduard Mogas, que ens posa al dia sobre les circumstàncies que envolten l’obesitat infantil, l’abordatge multidisciplinari dels casos més greus i sobre les conseqüències que aquesta patologia té en la salut física, psíquica i emocional dels infants i adolescents. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens ajuda a entendre les causes i conseqüències del brot de meningitis B declarat al sud-est d’Anglaterra el març de 2026.

El doctor Munir Mimun és un resident de medicina interna que ha desenvolupat, com a part de la seva tesi doctoral, un videojoc ambientat en una sala d’urgències. L’afició pels videojocs, en aquest cas, aplicada a la formació mèdica, l’ha portat a guanyar un premi internacional i a buscar entorns per posar en pràctica el seu projecte de gamificació. La meitat de les persones de més de 65 anys al nostre entorn prenen cinc o més medicaments de manera regular. La polimedicació sovint s’associa a efectes adversos, interaccions i deteriorament funcional. Parlem amb el metge de família Francesc Alòs de la desprescripció i dels beneficis que suposa revisar i valorar periòdicament amb el pacient la conveniència de mantenir o suprimir certs tractaments. Temps afegit: El metge i pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, és el protagonista de la secció que cada episodi prepara l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Abans de jubilar-se, l’otorrinolaringòloga Maria Antònia Claveria feia el seguiment de nens i joves amb sordesa severa als quals se’ls havia implantat un implant coclear. En aquestes visites, es va adonar que molts d’ells tocaven instruments i va tenir una idea genial: impulsar una orquestra integrada per aquests joves músics. Catalunya i l’Estat espanyol continuen al capdavant en donació i trasplantaments d’òrgans, però el percentatge de famílies que es neguen a donar els òrgans dels seus familiars morts ha augmentat darrerament. Parlem amb el metge intensivista Gabriel Moreno-González d’aquest fenomen i de com promoure la donació. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens respon a la pregunta següent: pot el consum de cafè o de te protegir el nostre cervell?

El traumatòleg Jordi Figueras va compaginar, fins a la seva jubilació, la vida professional com a metge amb una altra activitat a la qual ha dedicat temps i passió: la de concertista d’orgue i mestre d’organistes. La menopausa és una etapa de canvi hormonal que afecta de ple la salut de les dones i que encara està envoltada de prejudicis i desinformació. La ginecòloga Elisa Llurba ens dona algunes de les claus que ha recollit al seu llibre La teva menopausa en positiu, on ofereix informació rigorosa perquè les dones visquin aquest període amb bona salut, plenitud i serenitat. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens acosta a la biografia del psiquiatre alemany Aloysius Alzheimer, que fa més d’un segle va descriure una malaltia devastadora a la qual acabaria donant-hi nom.

Són germanes bessones i comparteixen l’afició pel tennis. A més, totes dues són metgesses. La neuròloga Laia Grau i la psiquiatra Lara Grau van començar amb la raqueta de ben petites i, després d’un parèntesi obligat per la professió i la maternitat, van tornar fa uns anys a la competició com a veteranes. L’envelliment de la població planteja el repte d’oferir a la gent gran amb fragilitat una resposta integrada a les seves necessitats socials i de salut. La metgessa de família Elizabeth Gregorutti ens explica com funciona el projecte pilot ADMIT, que té l’objectiu de fer possible des de l’atenció primària que aquestes persones puguin viure el màxim temps possible als seus domicilis. Temps afegit: Severo Ochoa va estudiar medicina, però es va dedicar exclusivament a la recerca, un camí que el va conduir fins a l’obtenció del Premi Nobel, tal com ens recorda el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla.

La pandèmia de COVID-19 va ser el punt d’inflexió perquè el metge d’urgències Jorge Morales decidís obrir un parèntesi a la seva vida i fer realitat un dels seus somnis: viatjar a l’Antàrtida. Hi va anar uns mesos com a metge de la Base Antàrtica Espanyola, ubicada a l’illa de Livingston i gestionada pel CSIC i, a banda, de fer-hi de metge, va poder practicar una de les seves grans aficions: la fotografia. Coneixem més a fons les circumstàncies que van envoltar el brot de xarampió declarat la tardor de 2025 al Garraf i com el van gestionar els professionals que, com la pediatra Cinta Valldeperez, hi van ser a primera línia. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ret un petit homenatge al científic i Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Practica la dansa des de ben petita i ha impartit classes de fitness, dues aficions a través de les quals la metgessa de família Anna Abugattas va descobrir el pole dance, una combinació d’aquestes dues disciplines que requereix una gran preparació física. Ja fa tres dècades que a Catalunya va començar a funcionar el programa de detecció precoç de càncer de mama, adreçat a dones de 50 a 69 anys. L’especialista en Salut Pública Andrea Buron en fa balanç i aprofita per animar les dones a participar-hi. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui d’un descobriment que va canviar la manera com entenem la regulació dels gens: l’anomenat ARN d’interferència.

El metge Josep Maria Arnau de Bolós té passió per la paraula i per la concisió en l’ús del llenguatge. És internista i farmacòleg clínic, tot i que, des que es va jubilar, es dedica de ple a l’escriptura de microrelats i haikus. Cada hivern, la grip complica la salut de centenars de persones i compromet la capacitat de resposta del sistema de salut. L’especialista en Epidemiologia i Medicina Preventiva i també pediatra Magda Campins ens dona alguna claus per entendre com es produeixen les epidèmies de grip i per què vacunar-s’hi comporta beneficis personals i col·lectius. Temps afegit: Coneixem l’origen dels Premis Nobel de la mà del nostre col·laborador i epidemiòleg, Antoni Trilla, que ens acosta a la figura de qui en fou el creador: el químic suec Alfred Nobel.

Fa uns 50 anys que el metge Agustí Mas es va penjar la guitarra elèctrica. Ha tingut banda pròpia de rock català i ha col·laborat amb músics de jazz britànics i americans i, fins i tot, en un disc de Jaume Sisa. Durant l’etapa de formació dels metges MIR, hi ha una figura cabdal: la del tutor de residents. El tutor és un mestre, un referent, fins i tot, un company. El metge de família Albert Casasa ens explica com és aquesta tasca i la relació que s’estableix entre tutor i resident. Temps afegit: l’epidemiòleg, Antoni Trilla ens revela alguns detalls i curiositats sobre els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2025: tres científics que van contribuir a identificar les cèl·lules “guardianes” del sistema immunitari.

Lola Bou és metgessa especialista en dermatologia i una referent en l’àmbit de la venereologia. Actualment està jubilada, però, durant molts anys, va ser també col·laboradora a diversos mitjans de comunicació i, molt especialment, en un espai emblemàtic, La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio. Les teràpies CAR-T són un tipus d’immunoteràpies que han avançat de manera espectacular els darrers anys. L’hematòleg Julio Delgado ens explica com funcionen i destaca que equips vinculats a hospitals catalans són referents mundials en el disseny i desenvolupament d’aquests tractaments personalitzats per combatre alguns tipus de càncer i altres malalties. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera un altre títol del cinema d’epidèmies i ens explica algunes curiositats de la pel·lícula Outbreak, estrenada l’any 1995 i dirigida per Wolfgang Petersen.

La història de la metgessa Mònica Villar, resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària, seria una història com tantes altres si no fos perquè va començar a estudiar la carrera de Medicina amb 40 anys i està fent la residència amb 50. Villar ens explica com ha estat aquest camí tan peculiar. El metge intensivista Ricard Molina forma part de la Junta del Consell Català de Ressuscitació (CCR) i ens recorda com n’és d’important, per salvar vides, que la població sàpiga detectar una aturada cardiorespiratòria i aplicar maniobres bàsiques de RCP. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un recorregut per la història dels Premis Nobel de Medicina o Fisiologia i ens n’explica algunes curiositats.

Recollir i preservar testimonis personals i familiars de la Guerra Civil Espanyola és l’objectiu d’un projecte col·lectiu en el qual participa l’especialista en aparell digestiu Ramon Abad. Actualment jubilat, aquest metge és un dels coautors del llibre La Guerra Civil Española contada por los que nos la contaron. L’aplicació de la realitat virtual en l’àmbit de la salut està revolucionant àmbits com la formació i entrenament dels professionals a través de la simulació, però també d’altres com la salut mental. Parlem amb la psiquiatra Mar Baz d’algunes aplicacions que ja s’estan emprant en l’assistència. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el thriller mèdic Contagion, una pel·lícula de 2011 amb un repartiment de luxe que reflecteix de manera molt realista una situació de pandèmia

Les vivències durant el període de formació com a metge resident han estat material i inspiració per al cirurgià general i digestiu Àngel Gávila (nom artístic) a l’hora escriure i interpretar la comèdia musical Pijamas Verdes. L’obra d’aquest metge, que també es reivindica com a actor, utilitza l’humor per fer èmfasi en la necessitat de tenir cura de la salut mental i emocional en un moment d’especial exigència per als joves metges. La mala qualitat de l’aire no és tan sols una amenaça per a la salut respiratòria, sinó que hi ha moltes altres afeccions relacionades amb les partícules que inhalem i que arriben al nostre organisme. En parlem amb la pediatra Elena Codina, posant especial atenció en els infants. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens transporta fins a l’univers del personatge de Frankenstein i de la novel·la homònima escrita per Mary Shelley.

La metgessa Loida Galvany no té records de la seva vida sense que la dansa hi hagi estat present, especialment, el ballet. Aquesta dermatòloga, que ha ballat a diferents escenaris internacionals, troba en la dansa una via d’expressió artística que li permet, a més, fer exercici i, com ella mateixa diu, fer “autocura de l’ànima”. Els problemes del son no només són cosa dels adults. També els nens i adolescents pateixen alteracions que afecten el seu desenvolupament i aprenentatge. El neurofisiòleg clínic Òscar Sans insisteix que cal actuar en la infància per evitar que aquests problemes s’arrosseguin i s’agreugin en l’edat adulta. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la història del Doctor Jekyll i Mister Hyde, des de la novel·la original fins a les diferents versions cinematogràfiques que se n’han fet.

L’orquestra Ars Medica del CoMB és una iniciativa única i pionera que aplega 42 músics, la meitat dels quals són metges i professionals de la salut. El president de l’entitat i metge de família, Josep Maria Bosch, ens parla del que suposa formar part i tocar en aquesta orquestra, que celebra 40 anys de vida. Una nova etapa s’obre en la vida de la metgessa Mònica Retuerto, que acaba de començar la residència de Medicina Familiar i Comunitària i que ens transmet, en una entrevista, reflexions i missatges que traspuen il·lusió i, sobretot, molta vocació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla tanca una sèrie sobre el xarampió amb una tercera entrega on fa èmfasi en l’enorme capacitat de contagi del virus causant d’aquesta malaltia, per a la qual, sortosament, disposem d’una vacuna molt segura i efectiva.

La metgessa Ester Puig és resident de tercer any d’oftalmologia i, des de petita, ha practicat tota mena d’esports. Però, quan es va iniciar en el running i les curses de muntanya, va trobar-hi el seu lloc, fins al punt de treure-se’n el títol d’entrenadora i de promoure un club on pot compartir la seva passió amb altres corredores. La pediatra Núria Curell té més de 25 anys d’experiència en atenció a adolescents i ens revela, en una entrevista, quines són les claus per establir-hi un clima de confiança a la consulta i per garantir a aquests joves pacients la confidencialitat a la qual tenen dret. Temps afegit: segona entrega de la sèrie sobre el xarampió de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla, que ens recorda alguns dels brots més devastadors de la història de la malaltia.