Júlia (d'Isabel-Clara Simó)

Josepet marxa a Amèrica a treballar i Miquel, el fill major, s'acosta a Júlia, que a poc a poc va guanyant-se també el respecte a la fàbrica. Davant la malaltia de Josep tots deixen les discussions al marge, però Vicenta presagia que a eixa casa venen un seguit de desgràcies.

Josepet marxa a Amèrica a treballar i Miquel, el fill major, s'acosta a Júlia, que a poc a poc va guanyant-se també el respecte a la fàbrica. Davant la malaltia de Josep tots deixen les discussions al marge, però Vicenta presagia que a eixa casa venen un seguit de desgràcies.

A la casa dels Romeu no es deixen alliçonar i conspiren contra Júlia. El matrimoni no es deixa arrossegar, encara que Josep se sent vell fan un viatge a Barcelona on Júlia descobreix la força del desig i entén la melangia del seu marit i els sentiments de Rafelet.

Dolors cedeix l’administració de la casa, però no respecta el gust de Júlia fins que el comiat de la fadrina i l’intent d’encaminar al fill menut de Josep; Josepet, deixa clar qui mana a la casa. Júlia organitza la primera festa com a mestressa, on roba el cor dels convidats.

La boda se celebra i fan viatge de noces. Josep i Júlia s'alien i enforteixen la seua relació. A la tornada a Alcoi, Júlia demana, entre altres coses, l'administració de la casa. Dolors s'ofén per veure's amenaçada i aprofita l'ocasió per a mantenir els nets en la seua contra.

L’operació d’esterilització de Júlia es porta a terme a una consulta privada de la mà d'un metge de confiança de la família. Pagat l'alt preu pel casori, afortunadament sense perill per a la seua salut, comença a relacionar-se amb Dolors, la mare de la desapareguda Cecília i sogra del senyoret, i amb els fills del mateix Josep. A la casa es fan costat entre ells tres, sense amagar que no veuen amb bons ulls el matrimoni i en concret la persona de Júlia, a la que veuen com una intrusa.

Júlia es veu impotent i abaltida davant les burles cruels de les companyes. Josep negocia amb Vicenta les condicions del casament; Júlia no tindrà descendència i ella rebrà un vitalici. Dolors, la sogra del Sr. Romeu, li explica l’operació a Júlia, i encara que no hi està d’acord, accepta.

Júlia admet casar-se amb el senyoret Josep Romeu després del dol, sense entendre molt bé els requisits. En retrobar-se amb Rafelet li fa saber la situació i trenca el seu compromís, enfonsant en la desesperació al seu fins ara noviet. A la fàbrica, la notícia es transforma en la riota de les obreres. A més, una de les condicions li suposarà a Júlia canviar per complet la seua vida: l'obligarà a no ser mai mare.

Vicenta bonega al Senyor Romeu per citar la seua filla Júlia d’amagat i aprofita l’ocasió per a esbrinar les seues intencions de casar-se amb la mateixa Júlia. El mateix Josep se sent decebut per les reaccions dels seus fills i la seua sogra quan els informa del seu inesperat oferiment cap a una de les seues treballadores, però això no variarà la seua intenció de fer el seu gust i tornar a contraure matrimoni al poc de faltar Cecília.

Després del soterrament de la senyora Cecília, el senyoret Josep Romeu se cita amb Júlia per a sincerar-se, dir-li que està enamorat d'ella, demanar-li matrimoni i oferir-li una vida millor. Rafelet, el seu noviet oficial, desconeix aquest fet i no entén els retrets de Vicenta, la mare de Júlia, ja que vol treure partit de la proposta de l'amo i Rafelet és un problema per a ella.

En el tercer capítol, a través dels familiars de Rafelet, Júlia reconstrueix detalls sobre el seu pare, acusat i empresonat per la mort de l'alcalde d'Alcoi, Agustí Albors, 'Pelletes'. Júlia lliga fils i comprén les dramàtiques circumstàncies d'aquella Revolució de 1873 coneguda com 'El Petròlio', quan ella, amb sols tres anys, va perdre son pare.

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni. Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és «Júlia», que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni. Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és «Júlia», que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.