L'Eixida

Has pensat mai que potser la vida és una mena de partida? Vas passant pantalles, esquivant obstacles, acumulant vides… i quan creus que ja ho tens dominat apareix un altre “repte final”. Potser per això diem tant allò de “la vida és un joc”. Però… realment sabem jugar? O encara millor: en quin moment vam deixar de fer-ho? Quan som petites juguem constantment. Inventem mons, personatges, normes absurdes… qualsevol objecte pot convertir-se en una aventura. I després creixem i sembla que algú ens convenç que jugar és infantil. Que ara toca ser persones serioses, productives, eficients… Com si divertir-nos hagués de tenir sempre una utilitat. Ara tot ha de servir per alguna cosa: rendir, produir, optimitzar, monetitzar… Estem jugant nosaltres… o ens estan jugant? A quin joc juguem? Al nostre o al de no se sap qui? Jugar també pot ser una forma de llibertat. Un espai on provar, equivocar-nos, improvisar, crear… sense que tot estigui en joc constantment. Avui obrim les portes d’una nova Eixida dedicada al joc. Amb moltes ganes de jugar amb vosaltres i de reflexionar sobre l’impacte que té en les nostres vides, amb les seccions habituals, amb convidades especials i molta música. Tot plegat, com sempre, dirigit, produït i conduït per Mariona Rabasa Yrla i Jordi Muñoz Jovell.

Parlem i ens relacionem amb l’amor cada dia. En cançons, en pel·lícules, en converses, en promeses, en juraments. Però… sabem realment de què parlem quan diem que estimem? En aquesta nova entrega repassem els residus i les penyores que ens ha deixat tota una història filada a partir del paradigma de l’amor romàntic per obrir pas a una manera d’estimar molt més conscient. Com a elecció. Com a camí d’autoconeixement. No per donar receptes. Sinó per cultivar pensament crític. Per qüestionar certeses. I potser trobar una manera més honesta, més lliure i més coherent de vincular-nos. Ens ajudaran a fer-ho possible els directors i docents d’un Màster de Parella i Sexualitat Conscient, així com creadors del curs Amar en Libertad, Marta Zorrilla i Guillermo Amor.

Vivim en un món on, cada cop més, escoltem els missatges (i, fins tot, mirem les pel·lícules) a doble velocitat. És aquesta urgència aparent que ens fa viure en l’encaix, en l'acceleració per la tecnologització, en el multitasking constant que ens fa perdre l’atenció en el vertaderament important: l’ara, la vida.  A la primera Eixida del 2026  parlem, sense presses, d'aquesta incomoditat tan compartida de sentir que el temps sempre ens va al davant, que mai arribem, que sempre anem tard… Quan potser el que ens falta no és temps, sinó presència. Ho fem, com sempre, acompanyades de veus expertes i inspiradores.

Despertar no és obrir els ulls: és obrir la mirada. És aquest viatge que fem —a vegades a les bones, a vegades a través del sotrac— del TIC al TAC, el temps amb consciència, on recuperem l’autoritat sobre què ens travessa i què volem fer amb tot plegat. A l’última Eixida de l’any 2025, i aprofitant que a El despertador celebrem el 15è aniversari, volem aprofundir en la comprensió d’aquest estat natural i essencial que és la consciència, i descobrir com podem fer-lo emergir. SECCIONS: 01:00: Diàling musical 04:00: Introducció 09:36: Biografia 22:15: Àgora 56:35: Pretext 1:06:50: Especial 15 anys d'El despertador 1:18:36: Mirada Endins

Vivim en temps d’immediatesa. Un clic, i pam! El món s’obre davant nostre obedient, veloç… gairebé submís. La Intel·ligència Artificial (IA), aquesta nova companya de viatge, ens promet agilitat, adaptabilitat, estalvi de temps i de recursos. Ens sedueix amb la seva capacitat d’aprendre, de predir, de facilitar-nos la vida. Però quin preu paguem per tanta eficàcia? Aquesta tecnologització del món està empetitint la nostra ment holística —la de la sensibilitat, l’empatia, la intuïció, la compassió? A la primera entrega de la 3a temporada de L’Eixida ens aturem a mirar aquesta paradoxa: com podem conviure amb la IA generativa i aprofitar els beneficis sense perdre l’empremta humana.

Abans de la pausa estiuenca volem reflexionar sobre els viatges com a font d’autoconeixement i l’impacte que tenen en el nostre benestar. L’obsessió humana per viatjar, per desplaçar-nos d’un lloc a l’altre, és tan antiga com la nostra pròpia existència. O més ben dit, ‘és més vella que l’anar a peu’. A diferència de la major part d’espècies animals, viatgem també per descobrir, per buscar respostes, per evadir-nos… Per sentir-nos vius i vives. Viatjar és travessar terres desconegudes, però també fronteres interiors. Sobretot això. Fa que ens adaptem a nous costums, que cultivem noves posicions i aptituds desconegudes, nous idiomes, nous valors… Acompanya’ns a una nova travessa radiofònica pels confins del viatge.

Ara que ja tenim la primavera amb nosaltres i que a fora el món segueix al seu rotllo (com sempre), volem convidar-vos a entrar a la nostra Eixida per habitar el benestar. Teníem moltes ganes de dedicar un programa a parlar d’aquests moments de presència, de serenitat i de gaudi on els minuts passen volant, la ment se sent relaxada i el cor, ple. De fet, més que parlar-ne, el que volem és que els sentiu i connecteu amb ells. 

Després que al programa anterior tractéssim el malestar de la felicitat, volem conversar sobre el benestar a la feina: Quantes hores del nostre dia, de la nostra setmana, de la nostra vida, dediquem al vessant professional? Quina importància li donem a la feina i quant prioritzem el nostre benestar? Quina espai ocupa el salari emocional o la nostra realització personal en l’equació de la nostra recerca laboral? Mirem de respondre i reflexionar sobre aquestes i d’altres qüestions.

Malgrat sembli una contradicció, a ningú no se li escapa que cada vegada hi ha més insatisfacció i malestar en una societat, la nostra, que es fa dir del benestar. Una societat on fins i tot la felicitat ha acabat constituint-se en una font d’estrès, d’ansietat i de frustració. Què ens està passant? Ho descobrim en un capítol on comptarem amb Natxo Tarrés (músic, activista i cofundador d’Irehom) i moltes altres veus, i on també presentem el nou llibre de El despertador, El malestar de la felicidad. Desmontando mitos para habitar el bienestar, escrit per Jordi Muñoz Jovell.

L’acceptació i l’expressió de la vulnerabilitat poden jugar un paper fonamental en la millora del benestar en un context actual on les dades alerten d’un increment dels casos de malestar emocional i trastorns de salut mental. Quan acceptem les nostres emocions i compartim les nostres experiències, podem construir connexions més fortes i un ambient de suport que és essencial per al nostre benestar.

Acompanyar és intrínsec a la nostra essència. Com deia Aristòtil, l’ésser humà, com a 'zoon politikon' (animal polític) que és, tendeix per naturalesa a socialitzar-se i interrelacionar-se. Interactuem, i en aquesta interacció impactem, en major o menor mesura, en els/les altres. Diàriament gestionem la complexitat d’aquests reptes, però també la complexitat d’acompanyar l’esdevenir de les persones amb qui compartim trajectes diversos. En parlem de tot plegat a l’últim capítol de la temporada.

Cada dia prenem unes 35.000 decisions, el 99% de les quals, de manera automàtica, per instint. Què passa amb l’1% on sí posem consciència? Com podem actuar davant dels dubtes i els dilemes que ens desafien en moments vitals? Com podem fluir en la incertesa en un món amb infinites possibilitats però on no tothom té les mateixes opcions? Ho abordem, com sempre, amb l’ajuda de persones inspiradores i les seccions habituals.

Amb l’excusa del Dia Internacional de les Dones volem conversar sobre la síndrome impostora i sobre altres formes de liderar. Parlem, d'una banda, d’aquest sentiment infundat que ens diu que no som suficientment bones, de la pressió per demostrar constantment la nostra vàlua professional, del menysteniment dels nostres guanys... I també de com el lideratge femení pot contribuir a trencar amb l'estil de direcció tradicional i inspirar altres formes de liderar.

Comencem l’any parlant de les expectatives i els seus companys de viatge: les comparacions i l’afany per la validació externa, l’autoexigència i la dictadura del pensament positiu, l’esperança i el permís per somiar… Com sempre, ho fem acompanyats d’uns convidats molt especials. A la biografia repassem les vides de tres ‘somiatruites’ amb destins ben diferents; a l’Àgora conversem amb l’actriu Ángela Palacios i l’expert en gestió del canvi Baldi Figueras, i a la secció ‘Pretext’ la nostra companya Elisabet Alguacil ens descobreix, entre moltes altres troballes, la història inesperada i el valor de les cares B del vinil. Tot plegat, mentre desmuntem el tòpic de la nostra millor versió, vibrem amb la selecció de ‘temacles’ sobre les expectatives i ens emocionem amb una ‘Mirada endins’ en format conte. Escolta la PlayList: https://open.spotify.com/playlist/50QzdbWi0pdOtYFK2Hyfo0?si=d479618e85f74db9

Si al primer capítol parlàvem dels inicis, ara parlem dels finals, dels tancaments. Però no patiu, l'Eixida no s'acaba! Així com aquest magazín és un llindar entre l’endins i l’enfora, la vida també és un llindar entre els inicis i els finals.  Dues cares que conviuen indissociables en aquest extraordinari viatge: vida i mort, guanys i pèrdues, amor i dolor. En aquest segon capítol parlarem amb l'experta en dol i pèrdues Vera Santos, coneixerem el llegat de Ramón Sampedro i la seva lluita per una mort digna, reflexionarem sobre els tòpics dels temps passats i descobrirem pretextos de ficció.

Iniciem L'Eixida precisament parlant dels començaments, dels inicis. Alguns els escollim i hem de gestionar les expectatives que tenim. D’altres ens atropellen i posen a prova la nostra resiliència o gestió del canvi. En aquest primer capítol coneixerem l'obra de Julia Cameron, parlarem a l'Agora amb dos convidats molt especials sobre el procés creatiu (la Marta Masó i en Roger Martínez), ressonarem amb els pretextos que ens porta l'Elisabet Alguacil, reflexionarem sobre els tòpics que us fan més ràbia del fet de començar gràcies al testimoni de la Rosa Galan, entre d'altres coses... Gràcies a l'Elif Burgaz per posar música i a l'Arlin Sagués veu a la sintonia de l'Eixida, … i a l'equip d'El despertador per fer-ho possible! Us deixem la playlist musical amb alguns temes que han sortit i d'altres relacionats amb la temàtica del programa: https://open.spotify.com/playlist/4gPbtrr7LrDbdq5KuB6mpb?si=4c52a9ef304444ba Codirecció, coproducció i copresentació: Mariona Rabasa i Jordi Muñoz.