L’actualitat de la UB, en pòdcast

Fa més de 25 anys que la Universitat de Barcelona imparteix estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració. Per entendre els orígens, l’evolució i la idiosincràsia d’aquests estudis, que han esdevingut un referent a escala nacional i internacional, parlem amb tres investigadors que formen part de la història de la Ciència Política a la UB: Pere Vilanova, primer cap d’estudis de l’ensenyament; Jordi Matas, primer doctor en Ciència Política de la UB, i Laura Chaqués, catedràtica de Ciència Política i primera professora de la Facultat que va guanyar un ICREA Acadèmia.

En aquesta entrevista a la doctora M. Teresa Anguera, li demanem que ens expliqui els seus tres àmbits d’expertesa: la metodologia observacional, l’avaluació de programes de baixa intervenció i els mètodes mixtos. Ho fem repassant els seus més de quaranta anys de trajectòria docent i investigadora. Amb una passió extraordinària per la seva feina, ens confessa d’on li ve la vocació, ens parla d’alguns dels moments més significatius de la seva carrera i ens revela algunes anècdotes, com ara que les primeres pessetes les va fer donant classes d’àrab.

La Universitat de Barcelona ha engegat per primera vegada un curs d’aranès. La iniciativa, que ha estat molt ben rebuda, tindrà continuïtat d’ara endavant. En aquest podcast, la síndica d’Aran, Maria Vergés, i el president de l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa de la llengua occitana, Jusèp-Loís Sans, ens fan la seva valoració sobre aquesta nova formació a la UB.

Les principals universitats europees intensives en recerca, entre elles la Universitat de Barcelona, assenyalen en una declaració la importància de la inversió i la contractació sostenibles en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest podcast entrevistem dos representants de la UB en el Grup de Sostenibilitat de la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU). Ens expliquen els punts principals en què treballa aquest grup i fan recomanacions als responsables de la Universitat que han de decidir aquest tipus d’inversions.

Conversem amb el vicerector de Política d’Internacionalització, Raúl Ramos, perquè ens avanci quins projectes més immediats i a mitjà termini es planteja dur a terme. Ens explica les línies estratègiques del seu vicerectorat, integrat dins l’Àrea de Coneixement, recalca que «es vol intensificar una estratègia d’internacionalització des de tots els àmbits universitaris» i ens parla del Pla d’acollida i el Pla de llengües que s’estan treballant amb el Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística.

Un any més, la Universitat de Barcelona aposta per la cultura i per la música i programa quatre concerts gratuïts a l’emblemàtic Paranimf de l’Edifici Històric, que tindran lloc els divendres del mes de febrer a les vuit del vespre. En aquest podcast conversem amb els organitzadors del cicle i amb alguns dels artistes del cartell d’enguany. Flamenco Queer, Maria Hein i Nil Ciuró ens confessen la il·lusió que els fa actuar al Paranimf i ens fan un tastet de com seran les seves actuacions.

El rector Joan Guàrdia fa balanç del primer any de mandat, anuncia els objectius a curt i mitjà termini i dibuixa la universitat que vol per al futur. Entre altres coses, Joan Guàrdia explica que ha estat un any extraordinàriament intens: «Convençuts que la #UniBarcelona necessitava una empenta per fer un canvi de nivell significatiu, hem fet una diagnosi exhaustiva que es veurà reflectida al Pla Universitat de Barcelona 2023, que inclou les accions de govern». També es refereix al PAS, que insisteix a anomenar ‘personal tècnic de suport’, i assegura que és un dels col·lectius fonamentals en el procés de canvi de la UB. En l’àmbit de l’alumnat, recorda que cal canviar i millorar el sistema de beques i de taxes. També referma el seu compromís per la igualtat. Recalca que la internacionalització i la preservació de la llengua catalana no són incompatibles i perfila alguns dels problemes que presenta la futura LOSU i els inconvenients que té el model de finançament actual.

Investigadores del Grupo de Estudios Avanzados en Violencia de la Universidad de Barcelona han elaborado por encargo del Ministerio del Interior un informe sobre la violencia sexual en España. En él se recogen y analizan todos los datos existentes al respecto para dar una visión global del fenómeno, incluidos los llamados datos ocultos. Hablamos con el catedrático Antonio Andrés Pueyo, que nos explica la importancia del

Investigadors del Grup d’Estudis Avançats en Violència de la Universitat de Barcelona han elaborat, per encàrrec del Ministeri de l’Interior, un informe sobre la violència sexual a Espanya. S’hi recullen i analitzen totes les dades existents per tal de donar una visió global del fenomen, incloent les anomenades dades ocultes. En parlem amb el catedràtic Antonio Andrés Pueyo, que ens explica la importància de l’estudi de cara a aplicar polítiques preventives que combatin aquest tipus de violència.

Convidem el catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona perquè ens doni les claus per entendre com està canviant el planeta i posi en relleu què cal fer amb urgència per afrontar l’emergència climàtica. Tot i que el panorama no convida a l’optimisme, Martín Vide adverteix que el pessimisme i el catastrofisme condueixen a la inacció, i que el que cal, ara més que mai, és actuar i ser proactius.

Aprofitant que en l’edició d’enguany del Barcelona Pensa hi ha dues activitats centrades en les conseqüències de la COVID-19, convidem els filòsofs Begoña Roman i Íñigo González, que participen en aquest festival filosòfic, a reflexionar sobre els efectes, negatius i positius, que ha tingut i tindrà la crisi sanitària en la nostra societat.

La professora de la Facultat d’Educació Tània Martínez Gil, especialista en museografia i noves tecnologies, ens dona les claus per comprendre la importància i la potencialitat educativa i transformadora del gran fons del nostre Museu Virtual.

Conversem amb la secretària del Consell de l’Alumnat, Laura Cots, perquè ens expliqui quines són les funcions principals d’aquest òrgan de representació dels estudiants. Entre altres coses, ens parla dels eixos principals del pla de treball que estan a punt de presentar.

En aquest capítol parlem de la necessitat d’un canvi de paradigma cap a un model social centrat en l'atenció en les persones. Reflexionarem sobre la humanització de les organitzacions, el lideratge femení, la prevenció de la salut i el benestar de l'empresa. I ho farem amb Pilar Delgado, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la UB, i Rosa Cuscó, fundadora del Congrés de Salut, Benestar i Empresa per a Directives i Empresàries, altrament conegut com el Women 360° Congress.

Conversem amb Shami Álvarez Mourid, graduat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i guanyador d’un premi que atorga el British Council per donar suport econòmic a joves que volen completar la seva formació amb estudis en anglès o bilingües. Gràcies al premi, aquest barceloní ha començat el doctorat en Medicina a la Universitat de Southampton, on hi ha el principal centre britànic dedicat a la immunologia del càncer. Un dels factors decisius per concedir-li l’ajut ha estat la seva vocació de millorar la qualitat de vida i el benestar dels pacients de càncer. A més, segons ha explicat el jurat, el premi també vol reconèixer el seu caràcter humanitari i emprenedor.

Anna Navarro Schlegel, que va ser alumna de la UB i avui és considerada la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia, ha estat l’encarregada d’impartir la lliçó d’inici de curs de la Universitat. En aquest capítol, el rector Joan Guàrdia ens explica per què van apostar per ella i us resumim el bo i millor de l’acte.

El catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra Ignacio López-Goñi, reconegut per la seva intensa tasca de divulgació científica, conversa amb nosaltres sobre la importància que la població estigui ben informada. En el cas particular de la pandèmia, López-Goñi explica els principals errors comesos en la gestió de la comunicació, tant des del vessant científic com institucional.

La setzena edició d’Els Vespres, el cicle de concerts de la Universitat de Barcelona, canvia d’escenari i es trasllada a la finca Agustí Pedro i Pons, un espai singular situat als peus de Collserola amb unes vistes excepcionals de Barcelona. La programació, que per primera vegada serà a càrrec de la cooperativa de serveis culturals L’Afluent, inclou quatre concerts. En aquest podcast conversem amb els responsables de l’organització i la producció artística del cicle, i amb dos dels artistes del cartell d’enguany: Carlota Flâneur i Pau Codina, de Marialluïsa.

Entrevista a la delegada del rector per a la divulgació científica, Gemma Marfany, que fa balanç de la setena edició de la Festa de la Ciència de la UB. Durant la conversa, Marfany posa en relleu la importància cabdal de la divulgació científica.

César Coll és un ferm defensor de l’aprenentatge personalitzat. Conversem amb ell perquè ens expliqui per què cal canviar el model i passar d’una metodologia transmissora i memorística a un aprenentatge competencial basat en l’experiència pràctica de l’alumnat.