Les xerrades de la Geogràfica

Òscar Camps és el responsable de l’ONG “Proactiva Open Arms”, que s’ha distingit per participar en nombroses operacions de rescat de migrants a les aigües del Mediterrani. Nascut a Barcelona el 1963, Òscar Camps va començar la seva carrera professional com a propietari d’una empresa de seguretat aquàtica i socorrisme a Badalona. Més tard, amb la crisi humanitària provocada per la guerra civil a Síria, quan milers de persones perdien la vida al mar intentant arribar a Europa, Camps va desplaçar-se a l’illa grega de Lesbos per a col·laborar en el rescat dels refugiats, vivint situacions molt colpidores que el van portar a involucrar-se de plè en el salvament de persones migrants en perill. El setembre de 2015 va fundar l’ONG “Proactiva Open Arms” que, en poc temps, va créixer en donacions, equipament i col·laboradors, amb la missió de rescatar els refugiats que continuen travessant la Mediterrània amb evident perill per a les seves vides. Des d’aleshores, Open Arms ha multiplicat les seves intervencions per a salvar vides i procurar ajuda a milers de migrants, fins i tot havent-se d’enfrontar a alguns governs i grups de pressió hostils amb la immigració. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, l’Òscar Camps va parlar de les seves experiències de rescat i ajuda humanitària, i de la creixent polèmica pel flux imparable d’immigrants i per les tensions socials i culturals que s’estan produint en els països europeus de recepció.

Ferran Guallar és economista, escriptor i activista de la conservació de la natura. Va ser fundador i director durant deu anys de l’Institut Jane Goodall a Espanya, Europa i l’Àfrica Occidental; i, sota la seva direcció, l’Institut va ser pioner en l’establiment d’una estació biològica al Senegal dedicada a la recerca i la conservació de la subespècie occidental de ximpanzé, en perill de desaparició. En Ferran va establir diverses àrees de protecció dels ximpanzés amb el suport del Parc Zoològic de Barcelona, va documentar la presència i el comportament d’altres espècies vulnerables, i va participar en un projecte que demostrava que l’ús sostenible dels recursos naturals beneficia tant la biodiversitat de les espècies com el benestar i desenvolupament de la població humana. Fruït d’aquestes experiències, Ferran Guallar va escriure el llibre “La part salvatge”, obra de ficció protagonitzada per un antropòleg que investiga l’evolució dels primats en una reserva natural a l’Àfrica central. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, en Ferran Guallar parlarà de les seves experiències viscudes a l’Àfrica, de la missió científica conservacionista de l’Institut Jane Goodall, i del difícil equilibri entre l’extensió de la civilització i la conservació dels primats i d’altres espècies amenaçades.

Rosa Maria Calaf va començar la seva carrera professional l’any 1970 a Televisió Espanyola a Catalunya, i ben aviat es va estrenar com a enviada especial a molts llocs del món per cobrir l’actualitat internacional, destacant posteriorment la seva gran tasca com a corresponsal de RTVE a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Hong Kong, Beijing i Roma, entre altres destinacions; i va participar també en la creació de Televisió de Catalunya, TV3, l’any 1983. Rosa Maria Calaf va ser una de les grans pioneres del periodisme femení a la televisió, esdevenint un dels rostres més populars i prestigiosos de la televisió a Espanya. Al llarg de més de 40 anys d’experiència professional, ha estat en primera línia informativa a més de 180 països, ha rebut nombrosos reconeixements públics per la seva llarga i variada trajectòria, com el Premi Ondas, el Premi del Col·legi de Periodistes de Catalunya o el Premi del Club Internacional de Premsa, i també ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Periodista inquieta, gran viatgera, crítica i sempre activa, Rosa Maria Calaf va apadrinar fa tres anys el llançament de la Societat Nova Geogràfica i continua participant en nombroses iniciatives culturals i comunicatives. Durant la xerrada d’aquest dimecres a la llibreria Altaïr amb el membre de la Junta Directiva de @lageografica David Rull, Rosa Maria Calaf parlarà de la seva trajectòria, dels mitjans de comunicació, de l’allau d’informació que ens aclapara i dels reptes actuals que té la nostra societat per avançar cap a un futur amb menys conflictes. Com ella mateixa acostuma a dir: “ser crítics amb la informació ens farà ciutadans més lliures”.

Larramendi és un dels exploradors polars més reconeguts a dins i fora del nostre país. Nascut a Madrid l’any 1965. Ha dedicat la seva vida a explorar els territoris més extrems del planeta, acumulant una experiència única i un coneixement profund dels secrets dels pols. Amb més de 40.000 quilòmetres recorreguts en trineu de gossos, kayak i esquís, Larramendi ha protagonitzat gestes inèdites com l’Expedició Circumpolar 1990-1993, una travessia de 14.000 quilòmetres per l’Àrtic sense cap mena de motorització. A més, ha estat un dels pocs exploradors que ha arribat al Pol Nord Geogràfic en set ocasions, un fita que demostra la seva determinació i capacitat de superació davant les condicions més adverses. La seva trajectòria l’ha convertit en un referent i exemple en l’exploració polar, i ha rebut diversos premis i reconeixements, com la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu o el Premi Nacional d’Exploració. A més de la seva faceta com a explorador, Larramendi és un apassionat defensor del medi ambient i treballa activament en la sensibilització sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes polars. Durant la xerrada del pròxim 21 de març amb el President de la Societat Nova Geogràfica, Jordi Llompart, Ramón Larramendi ens convidarà a un viatge fascinant pels paisatges més extrems del planeta, a la vegada que ens inspira a reflexionar sobre la importància de la protecció del medi ambient. La seva experiència ens demostra que, amb tenacitat i determinació, podem aconseguir els nostres objectius i superar qualsevol obstacle.

Josep Maldonado és un viatger apassionat que va dedicar gran part de la seva vida a la política. Als inicis, va ser regidor al Vendrell i alhora Diputat Provincial a Tarragona, més tard delegat del Govern de la Generalitat, i també secretari general d’Esports del Govern català. També va ser durant anys Diputat i senador, va actuar com observador electoral a diversos països i va formar part de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN. Una trajectòria política llarga i molt reconeguda que no va eclipsar la seva passió per l’Àfrica, continent al qual ha viatjat de forma continuada durant 50 anys, acumulant un pòsit d’experiències extraordinari. Josep Maldonado es dedica ara exclusivament al món solidari. L’any 2002 va fundar l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI) dedicada a ajudar a través de l’esport infants i joves que viuen situacions precàries i marginals. “ESI” duu a terme projectes a tot el món, però especialment a països africans, on Maldonado sent un vincle especial, tal com demostra en el seu llibre de memòries recentment publicat, Àfrica? Sí, gràcies”, en el que revela algunes de les anècdotes que l’han fet comprendre la bellesa i les contradiccions d’un continent que continua sense superar els estralls de la pobresa. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, en Josep Maldonado explicarà les raons que l’han portat a visitar tots els països de l’Àfrica, quasi sempre en solitari i conduint un 4×4, equipat amb barretes energètiques i pilotes i samarretes de futbol, esquivant situacions compromeses i perilloses, però sobretot, sentint la cultura, l’exotisme, la bellesa, la vitalitat i l’hospitalitat de la gent que ho ofereix tot malgrat no tenir res.

Jordi Canal-Soler acostuma a presentar-se amb aquesta frase de Sant Agustí d’Hipona: “El món és un llibre, i els que no viatgen només en llegeixen una pàgina”. Fent cas del consell, en Jordi ha recorregut ja més de mig món, vivint experiències extraordinàries que ha capturat amb la seva càmera de fotos i que ha compartit en conferències, cròniques radiofòniques, articles a diaris i revistes i mitja dotzena de llibres, com “Viaje al blanco” o “Terres del Nord”. Apassionat de l’aventura i l’exploració, els seus viatges l’han portat a travessar Alaska, creuar part del gran desert del Sahara, escalar les muntanyes més altes d’Europa, endinsar-se en la selva amazònica, recórrer l’Últim Grau fins al Pol Nord en esquís, o seguir les passes del capità Cook i Thor Heyerdahl per la Polinèsia. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, en Jordi Canal-Soler va parlar de les millors destinacions que cal visitar abans de morir i de les experiències viatgeres que més l’han colpit i transformat. També va explicar quin sentit té promoure el viatge en un món cada cop més globalitzat i i ens aconsellarà sobre com viatjar amb plenitud sense caure en el plàcid “turisteig” superficial que està transformant la nostra comprensió del món.

Josep Maria Ganyet és enginyer informàtic i professor de nous mitjans als estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. El 1998 ja va publicar el llibre “Interacció humana amb els ordinadors”, i el febrer d’aquest any ha publicat el llibre “la democràcia mor al núvol” on alerta sobre els perills de l’espionatge a traves de les noves tecnologies i la necessitat d’una regulació per protegir els drets individuals dels ciutadans. Josep Maria Ganyet és executiu en cap i cofundador de l’estudi de publicitat Mortensen i col.laborador habitual a RAC1, La Vanguardia i altres mitjans on parla sovint de la cada cop més intensa i problemàtica interacció humana amb les noves tecnologies. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, en Josep Maria Ganyet explica l’evolució de la dependència de l’individu amb les noves tecnologies i de les repercussions que això té a nivell individual i col.lectiu per al present i el futur de la nostra Societat. Particularment, tractarà també de tot el que sabem fins ara d’intel.ligència artificial i del debat que s’ha obert pels seus possibles perills en determinats àmbits de la comunicació i de la creativitat. Molts experts auguren que la intel.ligència artificial ja està preparada per assumir moltes activitats i funcions de l’ésser humà, però això pot canviar la seva manera d’entendre la vida i fins i tot també abocar-lo a una dependència arriscada i perillosa.

Josep Juan Segarra és periodista i doctor en Antropologia social i cultural. Des de l’any 2000, participa en diferents organitzacions i moviments socials en defensa del riu Ebre i del seu Delta. Des del 2015 coordina la Campanya pels sediments amb la col·laboració d’altres activistes independents i d’ONG’s com SEO/Bird Life, Plataforma en defensa de l’Ebre i Ecologistes en Acció. A més de continues campanyes i accions divulgatives per conscienciar del greu problema de la desaparició del Delta, en Josep Juan ha estat l’autor d’un llibre titulat “Terra presa” en el qual recull diversos estudis i opinions d’experts que assenyalen la retenció dels sediments als embassaments de la conca hidrogràfica com la principal causa de la mort ecològica del riu i de l’alarmant destrucció del Delta de l’Ebre, sotmès també a les inclemències del canvi climàtic. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, en Josep Juan va explicar la singularitat d’un paratge natural únic a Catalunya, Espanya i Europa, va descriure alguns dels seus espais naturals més insòlits i sorprenents, però també, malauradament, va parlar de la dramàtica situació que afronta el Delta de l’Ebre, que, en tan sols trenta anys, perdrà prop d’un quaranta per cent de la seva superfície actual, patint un enorme impacte social, econòmic i mediambiental. Un dels paratges naturals i agro-pecuaris més emblemàtics i actual joia turística del nostre país, quedarà destruït per la pujada del nivell del mar, i això provocarà, a més, l’èxode forçós d’una bona part de la seva població.

Montse Armengou treballa a Televisió de Catalunya des de 1985, on ha realitzat moltíssims treballs documentals sobre la realitat social i política del nostre país, com “Els nens perduts del franquisme” (2002), una obra d’investigació històrica realitzada juntament amb Ricard Belis i que va merèixer el Premi Nacional de Periodisme. A més d’aquest, ha realitzat, entre altres, els documentals Les fosses del silenci (2003), El comboi dels 927 (2004), Ravensbruk, l’infern de les dones (2005), Torneu-me el meu fill (2011), Monarquia o República (2012), Avi, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015). Les seves obres documentals han tingut sempre un gran impacte mediàtic, han rebut nombrosos premis, s’han transformat en llibres, i, en alguns casos, s’han convertit en fons de proves documentals per a agències i activistes dels drets humans. La mirada professional de Montse Armengou sempre ha estat profunda i reivindicativa en favor de recobrar la memòria històrica, la identitat i la dignitat de les persones. Des de fa uns anys, dirigeix l’espai de programes documentals de Televisió de Catalunya Sense ficció que en poc temps ha esdevingut un programa de referència per a divulgar el periodisme audiovisual d’investigació, estenent una mirada profunda i diversa de l’actualitat social de Catalunya i el món. Durant la xerrada amb el president de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, Montse Armengou va parlar de la seva experiència professional com a periodista d’investigació a la televisió, d’alguns dels seus treballs més impactants, de la realització de documentals i de l’evolució del periodisme a la televisió. (22/02/2023)

Manuel Forcano és viatger, poeta i traductor; doctor en filologia semítica de la Universitat de Barcelona; reconegut professor d’hebreu, d’arameu i d’història del Pròxim Orient. Forcano és un apassionat dels països del Pròxim Orient, que coneix profundament arran dels seus estudis i dels seus múltiples viatges, de manera que la majoria de la seva obra literària está impregnada de referències a les cultures jueva, àrab i cristiana, interpretant-les sempre de forma respectuosa i oberta. Segons Manel Forcano “un dels perills més grans de la humanitat és el de sempre: la ignorància”. Durant la xerrada, Forcano va parlar amb el president de la Societat Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, de la història, la cultura i la realitat social i política d’Israel i la resta de països del Pròxim Orient.

En Blai Guarné és docent i investigador, Director del Centre d’Estudis i Recerca sobre l’Asia Oriental (CERAO) a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsor de l’únic campus d’estudis japonesos que hi ha a Espanya, autor de diversos llibres i estudis sobre el Japó, com ara Antropología de Japón: identidad, discursos y representación, i actualment coordina el màster en estudis globals de l’Asia Oriental de la mateixa Universitat. Durant la xerrada, Blai Guarné va parlar amb el President de la Societat Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, sobre l’entorn geogràfic i humà del Japó, sobre l’evolució de la seva societat abans i després de la segona guerra mundial, sobre l’actual identitat japonesa, marcada per la cultura tradicional i el relat nacionalista, i sobre el sorprenent contrast entre la tradició i la modernitat que la fa tant especial. Gràcies a la mirada de l’antropòleg Blai Guarné, coneixerem com és, com viu i com evoluciona la societat i la cultura japonesa en el context geogràfic mundial.

En Jordi Dachs és un dels millors experts internacionals en l’estudi dels efectes de la contaminació sobre el medi natural. Les seves investigacions han estat clau per entendre la interrelació entre la contaminació i el canvi climàtic. Actualment és professor de recerca de l’“Institut de diagnosi ambiental i estudis de l’aigua” del CSIC i codirector del grup de recerca en canvi global i biogeoquímica. Anteriorment havia estat investigador associat a la Universitat de Rutgers-State de Nova Jersey i investigador visitant a la Universitat de Harvard. Les seves recerques se centren en el transport dels contaminants orgànics i tenen un component important de treball de camp. Això l’ha portat a liderar diverses missions oceanogràfiques i antàrtiques. Entre altres, en Jordi Dachs ha organitzat quatre expedicions a l’Antàrtida que han aportat informacions molt valuoses per a la comunitat científica internacional, i els anys 2010 i 2011 va participar en la moderna Expedició Malaspina de circunnavegació del món que va estudiar el canvi global i la biodiversitat als oceans. En Jordi Dachs té més de 180 publicacions en revistes científiques de prestigi i actualment és editor associat de la revista “Environmental Science and Technology”. Durant la xerrada, en Jordi Dachs va parlar amb el President de la Societat Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, dels seus estudis i expedicions oceanogràfiques, dels efectes dels contaminants i de les possibles estratègies per a reduir la perturbació humana sobre la composició de la biosfera en el sistema de la Terra.

Parlem del poder de la imatge en el món contemporani amb el fotògraf, viatger i filòsof Roger Grasas. Segons Roger Grasas, la fotografia és un mirall del món però també un altaveu de l’ànima. Precisament, al llarg de la seva carrera professional, Grasas ha centrat la seva atenció en la condició humana, els viatges, la religió, l’espiritualitat, la globalització i la tecnologia, mostrant, a través de les seves fotos, la transformació constant del paisatge humà del nostre planeta. Especialitzat en reportatge editorial, social i de viatges, Grasas ha publicat les seves obres en nombrosos mitjans nacionals i internacionals, ha exposat a gal·leries i festivals d’una vintena de països i ha estat guardonat amb el premi “Descubrimientos Photoespaña 2018” i el “Director’s award del Center for Fine Art” de Colorado, USA. També ha publicat diversos fotollibres, com “Athenea”, “Min Turab” o, més recentment, “Ha Aretz, la terra promesa”, una reinterpretació visual dels paisatges bíblics i de les sagrades escriptures al Pròxim Orient. Roger Grasas parlarà amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, del seu darrer treball, “Ha aretz, la terra promesa”, però també de la mirada singular del fotògraf, de la seva connexió o desconnexió amb el món real, i del món virtual que crea la universalització de la fotografia en els mitjans digitals.

Jorge Peraza, nascut a Cuba, és un reconegut oftalmòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona; el doctor Peraza ha participat en set campanyes d’acció humanitària a la població de Jean Rabel, al Nord-Oest d’Haití, realitzant in situ més de 200 cirurgies de cataractes, la principal causa de ceguesa evitable al món, i moltes altres intervencions ambulatòries urgents. L’acompanyarà en aquesta xerrada la Belen Ingelmo, educadora social de la Facultat Pere Tarrés de Barcelona, membre de la comunitat religiosa Jesús-Maria, voluntària a Haití des de l’estiu de 2002. Tots dos, i juntament amb altres metges i voluntaris, han dut a terme diverses campanyes d’informació, tractament i intervencions quirúrgiques en un entorn d’absoluta pobresa i de falta de recursos mèdics i hospitalaris. Amb ells parlarem del "viatge humanitari", de l’interès per viatjar, conèixer i intervenir en el nostre món amb el propòsit de millorar la qualitat de vida de les persones, sobretot de les més desfavorides, a qualsevol racó del planeta.

David Ruiz, nascut el 1960 amb un peu a l’aigua i un llapis a la mà, és un creatiu publicitari molt exitós, de llarga trajectòria empresarial i reconegut prestigi, que l’any 2017 va decidir replantejar la seva vida, tancar la seva empresa i llençar-se a l’aventura de navegar en solitari amb el seu petit veler durant quatre anys, afrontant una experiència que el portaria al límit de la seva resistència física i mental. La volta al món a bord d’un veler, cobrint milers de quilòmetres en solitud, cavalcant sobre ones impressionants i tempestes descomunals, és una experiència extraordinària que només se supera amb voluntat de supervivència i, com en el cas de'n David, també amb un gran sentit de l’humor. L’experiència viscuda ha donat lloc al llibre “Irse” que en David ha escrit amb les seves notes de viatge, algunes d’elles molt punyents i divertides. A la llibreria Altaïr, David Ruiz va xerrar de la seva gran aventura amb el periodista membre de la Societat Nova Geogràfica Josep Ma Palau, amb qui parlà de les anècdotes més impressionants i colpidores d’aquesta llarga experiència de navegació, de com va aconseguir culminar-la en plena panèmia i de com l’ha transformat íntimament. Segons explica, en David va complir el seu vell desig de deixar anar les “amarres”, de navegar ben lluny de la seguretat d’un port, de deixar-se portar pels vents, explorar, descobrir i somniar. Deixant de banda la seva passió per navegar, David Ruiz és un professional que ha rebut més de cent premis nacionals i internacionals com a creatiu publicitari, entre els que hi figuren la medalla d’or del club de directors d’art de Nova York i el primer Gran Premi de publicitat gràfica lliurat a Espanya. És autor del logotip de la ciutat de Barcelona i el 1997 va ser nomenat membre de l’Alliance Graphique Internationale.

Jordi Chias treballa com a fotògraf freelance des de 1998. La seva especialitat és filmar o fotografiar els reductes més extraordinaris de la vida marina salvatge, però també ha treballat practicant els esports sub-aqüàtics més extrems, com el busseig lliure, el busseig en coves i el busseig en vaixells enfonsats profunds. Els seus treballs de filmació sub-aqüàtica han estat publicats a tot el món en molt diferents mitjans, i les seves imatges han rebut nombrosos reconeixements internacionals. Jordi Chias ha estat guardonat deu vegades al concurs Wildlife Photographer of the Year organitzat per Museu d’Història Natural de Londres, i continua participant en nombrosos projectes de produccions fílmiques i fotogràfiques internacionals. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, Jordi Chias va parlar de la seva experiència professional de fotògraf subaqüàtic i del món submarí que l’apassiona des de nen i que ha capturat durant molts anys amb la seva càmera, explicant-nos coses realment sorprenents dels mars i els oceans del planeta, cada vegada més sotmesos a les conseqüències nefastes de la sobre-explotació i la contaminació, problema que ens aboca a un futur ple d'interrogants. Com a ell mateix li agrada repetir: “l’aigua és vida i la vida no és res sense aigua”. Aquestes xerrades de la Societat Nova Geogràfica, en col.laboració amb Altaïr, estan obertes al públic, tenen una periodicitat mensual i pretenen aportar debat, coneixement i reflexió sobre diversos temes de l’actualitat de la geografia humana, cultural i mediambiental del nostre país i del món.

Xavier Moret és un periodista amb un gran bagatge professional, havent treballat, entre altres mitjans, a TV3, TVE, la Vanguàrdia, El País i el Periódico. També és un escriptor d’èxit amb diverses novel.les i assaigs, però sobretot és autor d’una extensa obra literària lligada als viatges als cinc continents. El seu primer llibre de viatges, América, América (1998), el va portar a recórrer tota la costa oest dels Estats Units, i des d’aleshores que no ha parat de recórrer el planeta amb una mirada pròpia que ens ajuda a explorar i comprendre millor el món en què vivim. En el seu últim llibre, Històries del Japó (2021), Moret ens transporta a una societat dramàticament impregnada per les contradiccions entre la tradició ancestral i la tecnologia més moderna. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, Xavier Moret parla de la seva experiència viatgera, dels països, cultures i societats que ha conegut, i molt especialment de la seva descoberta del Japó, un país amb una cultura exòtica i fascinant, però díficilment comprensible per a la cultura europea.

La nostra convidada és la Dra. en física i responsable de l’unitat d’enginyeria de plasma i operacions de Fusion for Energy, Gabriella Saibena. La seva passió es la recerca d’energies alternatives i sostenibles que l’han portat a voltar tota Europa, treballant al més alt nivell en la recerca i desenvolupament de l’energia de fusió nuclear segura, una opció que la doctora creu que podria ajudar de forma decidida a combatre l’escalfament global. Fusion for Energy (F4E) és l’organització de la Unió Europea que gestiona la contribució d’Europa a l’ITER, el major experiment científic que s’ha fet mai pel que fa a l’energia de fusió. Durant la xerrada la Gabriella Saibene debat amb el membre de la junta de la Societat Nova Geogràfica, el periodista de viatges i consultor en comunicació Josep Maria Palau, sobre les opcions energètiques del planeta, els pros i contres de le diferents renovables, el per què de desastres ben coneguts com els de Txernòbil o Fukushima i, fins i tot, descobrir de forma entenedora investigacions que semblen el contingut d’una pel·lícula de ciència ficció.

El convidat d’aquest dimecres 6 d’Octubre a les xerrades de @lageografica i Altaïr és el veterà periodista de la secció d’internacional de TV3, expert en l’Orient Mitjà, Joan Roura, recentment premiat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya per la seva tasca professional informant amb rigor i sensibilitat dels problemes humans, socials i polítics al món. Joan Roura té una brillant i dilatada trajectòria periodística a la televisió i és autor de diversos llibres. Des dels seus inicis, ha cobert l’inacabable conflicte arabo-israelià, del qual n’és un dels majors experts, així com també les guerres del Líban, de l’Iraq i de Síria, la revolta egípcia de 2011 o els recents esdeveniments a l’Afganistan. Durant la xerrada amb el President de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, Joan Roura parlarà de l’actualitat social, de la tensió política i de les vulneracions dels drets humans en aquella zona del planeta. Aquestes xerrades de la Societat Nova Geogràfica, en col.laboració amb Altaïr, estan obertes al públic, tenen una periodicitat mensual i pretenen aportar debat, coneixement i reflexió sobre diversos temes de l’actualitat de la geografia humana, cultural i mediambiental del nostre país i del món. (6/10/2021)

El convidat d’aquest dimarts que ve a les xerrades de @lageografica és un dels majors experts en ecologia vegeta i animal en comunitats de muntanya, i darrerament ha centrat les seves activitats al Pirineu, liderant projectes relacionats amb els efectes del canvi global. Bernat Claramunt xerrarà amb el President de la Societat, el periodista i cineasta Jordi Llompart, sobre la pressió humana i mediambiental que afecta la supervivència i sostenibilitat de les comunitats naturals i humanes de les muntanyes del nostre país, principalment del Pirineu català, un espai de natura molt singular greument afectat pel canvi climàtic; així com d’altres regions muntanyoses del món. (8/06/2021)