Llevat dins la pasta

Estem a la recta final d’un curs que ha estat especialment prolífic a la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a D. Abilio Martínez Varea, bisbe de Ciudad Real i responsable de la Pastoral del Treball, per fer un repàs d’aquest curs.

D’ençà el seu retorn al poder el 2006, el president de Nicaragua, Daniel Ortega va anar reforçant el seu control sobre les institucions. Al gener de 2025, la reforma constitucional encara va consolidar més el seu poder, juntament amb la seva esposa Rosario Murillo, la qual va esdevenir oficialment copresidenta. Aquesta deriva autoritària ha estat denunciada per molts observadors internacionals. En aquest marc, l’església catòlica també viu sota pressió, enmig de la vigilància i les amenaces, les prohibicions, les confiscacions, les detencions arbitràries, les expulsions del país o l’exili forçat de bisbes, capellans, religioses, frares i persones laiques. L'Informe de Llibertat Religiosa al Món 2025 classifica Nicaragua com un lloc on existeix una persecució religiosa de caràcter greu i adverteix d'un "horitzó desolador". De tot plegat parlarem avui amb els nostres convidats al Llevat dins la pasta: el dominic Rafael Aragón i el laic d’espiritualitat salesiana, professor Gabriel Putoy Cano, ambdós exiliats forçosos a Costa Rica, on hi ha milió i mig de desplaçats nicaragüencs, i on també viuen l’amenaça i la por. Tots dos són membres destacats de l’Observatori de Drets Humans de Nicaragua.

El 16 d’abril passat es va posar en marxa el procés de regularització extraordinària d’estrangers que viuen a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular. Es preveu que pugui ajudar més de mig milió de persones a l’Estat. Tot i que la mesura ha estat rebuda amb alegria per part de les entitats d’Església com Càritas o el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, les entitats han alertat dels “punts calents” que cal resoldre per evitar que moltes persones es quedin fora del procés. Un mes i mig després de l’inici d’aquest procés administratiu, volem analitzar com va amb la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrades i per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Manu Andueza Soteras, membre de la Plataforma, en nom de Cristianisme i Justícia.

L’Estat destina un 2,42% del PIB a armament i només un 0,23% a habitatge, segons revela el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. L’any passat l’import destinat a armament va ser de 40.457 milions d’euros, amb un creixement del 50% respecte a l’any 2024, la major pujada en el grup dels 15 països amb més despesa militar. Aquest decantament de la despesa pública cap a l’armament es fa amb el desacord d’una part significativa de la ciutadania. Però més enllà de l’enrabiada o la queixa es pot fer alguna cosa més: practicar l’objecció fiscal amb les despeses militars. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Xema Moya Mena, investigador del Centre Delàs i membre del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars.

El 21 d’abril passat s’ha acomplert un any de la Pasqua del papa Francesc, és moment, com diu el nostre convidat d’avui “de donar gràcies per la seva vida i impulsar i reactivar el seu llegat”. I ho diu en un llibre que acaba de sortir publicat: “Francisco. Con los movimientos populares del mundo”, de l’Editorial Desclée de Brouwer. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Rafael Díaz-Salazar, professor de Sociologia i Relacions Internacionals a la Universitat Complutense de Madrid. Díaz-Salazar, ha estat d’editor del llibre que ens ocupa avui.

Hannah Arendt criticava la incapacitat de la seva generació “per prendre’s seriosament el que els nazis deien”. Doncs, aquest és l’exercici que han volgut fer els autors Jordi Corominas i Joan Albert Vicens, en relació al que fa i al que diu l’extrema dreta en el llibre Extrema dreta. Què ens hi juguem, d’Eumo Editorial, publicat el mes de març passat. Avui comptem al Llevat dins la pasta amb aquests dos professors, doctors en Filosofia i amics des de la infància.

Comencem amb una cita que hem extret de la presentació del llibre “Quan convé seguem cadenes: Per una renda bàsica a Catalunya”: “En un temps marcat per la precarietat, la desigualtat i la crisi ecològica, la Renda Bàsica emergeix com una idea radicalment senzilla i, alhora, profundament transformadora: garantir a tothom una existència material digna, sense condicions. Però, què implicaria realment posar-la en marxa a Catalunya? Quins canvis econòmics, socials i culturals podria desencadenar?”. Per respondre a aquestes qüestions hem convidat al Llevat dins la pasta a Sergi Raventós Panyella, Doctor en Sociologia, membre de l’associació Xarxa Renda Bàsica, entitat que aquest febrer ha fet 25 anys, i coordinador juntament amb Dolo Medina del llibre mencionat.

Els repartidors a domicili en bicicleta formen part del paisatge de les nostres ciutats, d’ençà que les plataformes “delivery”, de repartiment, van desembarcar l’any 2015 a Espanya. És una de les professions que ens venen al cap quan parlem de precarietat laboral. I és que molts d’aquests treballadors són autònoms, la seva relació laboral és amb una aplicació informàtica i treballen en condicions de pressió sostinguda. Per això, a mitjans del 2017 alguns d’aquests treballadors es van acostar a la Intersindical Alternativa de Catalunya, per constituir la plataforma Riders x Drets, de la qual més endavant sortiria una empresa de l’economia solidària: la cooperativa sense ànim de lucre, Mensakas. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Ruth Mestres, sòcia-treballadora i presidenta de Mensakas.

Mataró és la capital espanyola de l’economia social d’enguany, una designació que situa la ciutat com a referent estatal d’un model econòmic compromès amb el bé comú i el desenvolupament del territori. Aquesta Capitalitat es va crear l’any 2021 per fomentar un major coneixement de l'ecosistema d'empreses que conformen les cooperatives, societats laborals, centres especials d'ús d'iniciativa social, empreses d'inserció o mutualitats. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Sergi Morales Díaz, segon tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Mataró.

Del Mobile World Congress segur que n’heu sentit a parlar molt, un d’aquests esdeveniments econòmics que transforma-trastorna la ciutat durant uns dies. ¿I si us diem que, simultàniament, també se celebra un Mobile Social Congress i que, precisament, ens parla d’un altre tipus de tecnologia que ens allibera, que ens fa crítics i que atorga poder a la ciutadania? El d’enguany s’ha celebrat els dies 4, 5 i 6 de març a Barcelona, amb activitats al Canòdrom, la Nau Bostik, i en línia. Per això avui hem convidat al Llevat dins la pasta a Claudia Bosch, coordinadora de la campanya Electrònica Justa, de Setem Catalunya.

El nombre de persones que dormen al carrer ha crescut els darrers anys de manera alarmant a tot arreu. Ho certifiquen entitats i administracions públiques i llegim als diaris els conflictes que es creen arran d’aquest desemparament que viuen homes i dones que es troben en situacions límit i en un risc constant. El problema va creixent, sembla, a un ritme molt més accentuat que no pas els recursos per a aquestes persones sense llar. Amb tot, hi ha llargues i excel·lents experiències d’atenció a les persones sense llar. És el cas del Projecte Sostre, al barri de la Barceloneta, que va arrencar ja l’any 1992, un any justament en què semblava que Barcelona havia arribat al cim de la popularitat i la bona organització amb les Olimpiades… mentre que persistia, amagada, la pobresa. Per conèixer aquest projecte ens hem citat amb Pere Agustí Maragall, voluntari del Projecte Sostre, un petit gran projecte del barri de la Barceloneta.

Quan parlem d’Israel i Palestina habitualment és en clau de conflicte, però també hi ha experiències de convivència, de respecte mutu i d’entesa que permeten imaginar noves possibilitats i un futur amb més esperança. Un d’aquests bons exemples és l’Associació catalana de jueus i palestins-Junts. Per conèixer aquesta entitat hem convidat al “Llevat dins la pasta” a dos dels seus membres, Laurent Cohen Medina, jueu i Ibrahim Beisani, palestí.

El propòsit principal teòric dels centres penitenciaris és la rehabilitació i la reinserció social dels interns per tal que no tornin a delinquir. Ara bé, aquesta dimensió a vegades queda supeditada a la vigilància, la disciplina i el càstig segons denuncien voluntaris que visiten regularment aquests interns. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Quim Cervera i Duran i a Mariona Pòrtulas i Ambròs, voluntaris del Projecte Portes Obertes de la Fundació La Vinya.

Quan la majoria de persones es preparen per anar-se’n de vacances els dies de Setmana Santa, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i l’Acció Catòlica Obrera (ACO) es preparen per celebrar, cadascun per la seva banda, la Trobada de Setmana Santa o de Pasqua, respectivament. Cada Moviment convida als seus militants i tots aquells que se sentin cridats a participar d’aquestes trobades, que són un moment fort de celebració de la fe, però també de formació i de convivència fraterna, en uns entorns naturals que faciliten aquesta vivència. Per parlar d’això hem convidat al Llevat dins la pasta a Blanca Aznar, militant de l’ACO, i a Andreu Argueta, militant de la JOC.

La feina i l’habitatge són les dues principals carències o dificultats amb què es troben les persones que truquen a la porta de Càritas. Avui ens volem centrar en com s’ajuda en l’àmbit de la feina des del programa laboral d’una Càritas diocesana, en aquest cas de Lleida. Per això hem convidat al Llevat dins la pasta a Elena Mor Serés, cap de l’Àrea d’Acció Social i Programes d’Acollida Laboral i Assessoria Jurídica, de Càritas diocesana de Lleida. La saludem a l’altre costat del telèfon.

Del 5 al 7 de desembre del 2025 es va celebrar el 150 aniversari de les Filles de Sant Josep, fundades pel Pare Butinyà el 1875. Avui volem parlar de les Filles de Sant Josep i de les Serventes de Sant Josep, dues congregacions fundades pel mateix Pare Butinyà i que tenen el carisma de viure insertes en el món obrer. Per fer-ho, ens acompanyen a l’estudi les religioses Amparo Nanclares, Filla de Sant Josep, que viu a la comunitat de Banyoles, i Eugènia Curto, Serventa de Sant Josep, que viu a la comunitat de Sant Vicenç dels Horts.

El passat 28 d’octubre, la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur va entregar els 28ens Premis Josep Maria Pinyol, al foment de l’ocupació. El premi a la iniciativa més innovadora el van atorgar al Projecte Redó, de l’Empresa d’Inserció SaóPrat. Avui tenim amb nosaltres a Jordi Ibáñez, director general de SaóPrat.

Recentment, la Unió Europea ha arribat a l’acord Mercosur amb un conjunt de països d’Amèrica Llatina: Argentina, Brasil, Uruguay i Paraguay. Entre les bondats de l’acord s’ha anunciat que es crea un mercat comú de més de 270 milions de consumidors que generaran grans beneficis, entre altres raons per la disminució o desaparició dels aranzels. Mercosur, però, no ha estat ben rebut entre la pagesia catalana una part de la qual s’ha mobilitzat aquest mes de gener. Es temen que l’acord permetrà que entrin aliments sense control sanitari a Europa i que es reduiran els controls fronterers. Per acostar-nos al sector primari i conèixer les seves demandes avui hem convidat al Llevat dins la pasta a un pagès fruticultor de Juneda, en Josep Olivart, que ens atén a l’altra costat de la línia telefònica.

“L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe” és el títol d’un ampli estudi que ha elaborat la Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya i que va presentar l’octubre passat. Segons el sindicat, l’habitatge és el principal motor de desigualtat social del país i presenta un pla de mesures per revertir-ho. Avui al Llevat dins la pasta per parlar d’aquest estudi tenim a una de les seves autores, la sociòloga del Centre d’Estudis i Investigacions Sindicals de CCOO de Catalunya, Irene Galí Magallón, que el firma amb Mariña Couceiro López.

El 2 de novembre passat es van complir tres anys que un grup de persones es planten cada dijous davant de la Delegació del Ministerio de Defensa a Barcelona per demanar ser escoltats i dialogar, convençuts que la violència, la guerra i els exèrcits són una barbàrie i que un sistema de defensa civil noviolenta és possible i necessari. Martí Olivella Solé és un dels impulsors del moviment pacifista a Catalunya a partir de la dècada dels setanta. Va iniciar la seva trajectòria com a objector de consciència al Servei Militar en l’Espanya franquista i postfranquista, i el seu compromís continua a dia d’avui. Avui volem parlar amb ell dels tres anys del grup d’AutoDefensa Noviolenta (ADN) Portal de la Pau (Barcelona) i de la campanya Aturem les Guerres.