El Magazín de La Veu

La proposta del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, el PLATER, preveu una zona prioritària per instal·lar plaques fotovoltaiques a les planes del Reixac, a Sant Joan de les Abadesses. N’hem parlat amb Ferran Miquel, responsable d’una activitat de turisme rural que funciona des de fa trenta anys en una masia amb més de set segles d’història. Miquel explica que el camp fotovoltaic quedaria a tocar de l’establiment i afectaria directament el paisatge, que considera una part essencial del servei que ofereixen: «Els camps de davant de casa són el nostre producte: és el paisatge». Miquel defensa la transició energètica i recorda que fa anys que formen part de la cooperativa Som Energia, però qüestiona la manera com s’han escollit els terrenys. Segons explica, la plana prevista rep menys hores de sol perquè es troba enfonsada dins la vall, però és pròxima a una infraestructura elèctrica que facilitaria evacuar l’energia. També alerta que substituir els prats productius per grans instal·lacions pot perjudicar el turisme rural, la ramaderia i l’agricultura: «Qui realment preserva el territori és la ramaderia». Durant la reunió convocada per l’Ajuntament amb les persones propietàries afectades, afirma que ningú no es va expressar a favor de la proposta. Miquel considera que les necessitats energètiques del municipi es podrien cobrir mitjançant instal·lacions municipals, iniciatives privades en teulades, cooperatives locals i altres espais que no afectessin els camps agraris ni les activitats existents. «No estem en contra de les noves energies, però pensades d’una altra manera», resumeix. Per a Miquel, el debat no és només energètic: «Només hem de rumiar una mica quin territori volem».

Sant Joan de les Abadesses ha estat inclòs en la nova ampliació de municipis declarats com a zones de mercat residencial tensionat. N’hem parlat amb l’alcalde, Ramon Roqué, que admet que la decisió presenta avantatges i inconvenients. Roqué considera que la declaració confirma un problema que l’Ajuntament ja havia detectat: la falta d’habitatges disponibles i l’augment accelerat dels preus. Segons explica, els nous lloguers han arribat a imports difícils d’assumir per a moltes persones que viuen i treballen al municipi. Al mateix temps, tem que la limitació dels preus redueixi l’interès dels propietaris i petits inversors per posar més pisos al mercat. Els estudis municipals havien localitzat més de dos-cents habitatges sense ús, aproximadament un terç dels quals podrien estar en condicions de ser ocupats. L’alcalde assenyala, però, que ja era difícil mobilitzar-los abans de la declaració i que els nous topalls podrien reduir encara més els incentius. Per augmentar l’oferta, l’Ajuntament treballa en la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, on es preveu crear nou habitatges, i confia també en diversos projectes privats. Roqué espera que aquestes actuacions permetin estabilitzar el mercat durant els pròxims anys i facilitar que la població pugui continuar vivint al municipi. Durant l’entrevista, l’alcalde també ha parlat de la compra de l’edifici de les Vedrunes, que qualifica d’estratègica. L’immoble ha de permetre ampliar la biblioteca i desenvolupar nous serveis culturals i sociocomunitaris. L’Ajuntament abona ara un primer pagament de 100.000 euros i preveu completar la compra l’any vinent.

Els dimarts 11 i 18 d’agost, el Consorci de Benestar Social del Ripollès portarà a la piscina de Sant Joan dues activitats comunitàries: La sopa de pedres, un espectacle de titelles sobre cooperació, empatia i solidaritat. Escape Identity, una dinàmica participativa en què cada persona assumeix una nova identitat i descobreix com les circumstàncies socials condicionen les oportunitats en l’educació, la feina o l’habitatge. N’hem parlat amb les tècniques del Consorci Berta Valenciano i Anna Biel. «Quan ho vius és quan et remouen coses i nosaltres juguem amb el remoure, des de dins.» Una manera lúdica de treballar la diversitat, qüestionar estereotips i arribar a persones que potser no participarien en una activitat convencional.

Hem parlat amb l'Anna Bosch, que presenta Tico, el seu projecte musical més personal, amb el nou single Baby, tengo miedo. La cançó, d’aires de bossa nova, és el primer avançament de Susurros del corazón, un EP ja acabat, en què cada tema explora un estil diferent: “L’únic que tenen en comú totes les cançons és la meva veu”. Bosch combina la música amb una feina convencional, i forma part de l’escena emergent i underground de Barcelona. La seva proposta també incorpora el cinema, la pintura, la moda i la creació audiovisual: “Per mi la música és el súmmum de l’art”. Al setembre publicarà Buscándote en la City, una peça influïda pel dream pop i el trip-hop, acompanyada d’un videoclip amb referències al cinema de David Lynch. A l’agost també presentarà una nova col·laboració electrònica i hiperpop.

L'Ensemble In illo Tempore, sota la direcció de Jordi Sánchez-Caroz, tornarà a Sant Joan de les Abadesses el 15 d'agost amb un concert dedicat íntegrament a la festivitat de la Mare de Déu d'Agost. El programa reunirà obres de compositors barrocs com Vivaldi o Carl Philipp Emanuel Bach, però també peces menys conegudes vinculades a la tradició mariana. Durant l'entrevista, Sánchez explica que el repertori girarà al voltant de diferents interpretacions del Magnificat i d'altres composicions dedicades a la Mare de Déu. També reivindica la gran quantitat de música antiga que encara resta pendent de ser editada i interpretada, ja que molts manuscrits continuen conservats en arxius sense haver estat transcrits a partitures modernes.

El claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses ha estat l'escenari d'un projecte molt especial impulsat per Edgar Vocal Coach, una escola de teatre musical fundada pels artistes Anna Lagares i Edgar Martínez. En una entrevista a La Veu de Sant Joan, Anna Lagares explica que l'objectiu de l'escola és formar artistes complets, combinant el cant, la interpretació i la dansa. Per això, els alumnes no només preparen números musicals a l'aula, sinó que també els converteixen en produccions audiovisuals. El videoclip enregistrat a Sant Joan correspon a "What Is This Feeling", un dels números més coneguts del musical Wicked. Totes les veus que s'hi escolten són les dels mateixos alumnes, que han pogut viure una experiència molt similar a la d'una producció professional. Lagares també parla de la dificultat de compaginar la carrera artística amb la docència. Després d'anys participant en grans musicals, assegura que compartir aquesta experiència amb les noves generacions és una part essencial de la seva feina: "Pensem que estem en un molt bon moment per poder transmetre tots aquests coneixements."

Aquest divendres, Sant Joan de les Abadesses tornarà a omplir-se de disfresses, música i festa amb diverses novetats: la concentració començarà a la piscina municipal, el sopar serà en format pícnic perquè tothom s'hi pugui afegir i la nit acabarà amb l'actuació de DJ Tete al pavelló. Laura Vergés, del Jovent Actiu Santjoaní, explica que l'objectiu és continuar fent créixer una festa que any rere any s'ha convertit en una cita imprescindible, mantenint-ne l'essència però incorporant noves propostes.

🎶 "Honolulu", de Jana, és la nostra cançó d'aquest estiu. Perquè creiem que una ràdio local també és això: descobrir talent, compartir-lo i acompanyar-lo des del primer dia. Gràcies, Jana, per confiar en nosaltres i per deixar que aquesta cançó formi part de la banda sonora de l'estiu a La Veu. Ens fa molta il·lusió poder compartir-la amb tots els oients. Durant les pròximes setmanes la sentiràs a la nostra programació... i si ens sintonitzes, en els petits moments que uneixen la música amb l'estiu. ☀️ Bon estiu i bona música!

La primera 999 Copa FutSal va reunir 16 equips i més de 140 participants a Sant Joan. El torneig, organitzat per Marçal Agulló i Martí Busquets, va acabar amb Camp Burger com a campió i l’Abadessenc en segon lloc. La competició tornarà l’any vinent.

Parlem amb Imma Cristina Roura, Cap d’Estudis de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Olot i Ripoll, sobre les opcions per aprendre idiomes el curs vinent. Anglès: de l’A1 al C1 Francès: de l’A1 al B1 Curs Vers le B2 per continuar practicant francès sense la pressió d’un examen oficial. Les preinscripcions s’obriran a principis de setembre i es faran telemàticament. Les persones que no puguin acreditar el seu nivell podran fer una prova en línia i, en alguns casos, una entrevista oral. Els cursos oficials sumen 130 hores i inclouen classes, lectures, vídeos i activitats culturals. L’objectiu és practicar la llengua i viure-la més enllà de l’aula. “Intentem que no sigui només acadèmic, sinó que sigui el global d’aprendre un idioma.”

Els Tets arriben a Sant Joan de les Abadesses per actuar dins la programació de l’Estiu És Viu. Hem conversat amb Xevi Abril, membre de la formació, sobre un projecte que adapta cada concert al públic que té al davant. El grup viu un estiu intens: durant el cap de setmana de l’entrevista tenia sis actuacions programades i espera acabar l’any amb prop de cent concerts.

Coincidint amb les celebracions del sisè centenari del trobament del Santíssim Misteri, conversem amb Joan Ferrer, responsable de l'Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i director de l'Arxiu Històric de Girona, per entendre què va passar el 17 de juliol de 1426 i per què aquest episodi continua tenint tanta rellevància. Ferrer explica l'origen del Davallament romànic, consagrat l'any 1251, i recorda que el descobriment de les formes consagrades a l'interior del Crist es coneix gràcies a una crònica escrita pels mateixos testimonis dels fets. Destaca que la força del Santíssim Misteri no és només la tradició religiosa, sinó també l'excepcional documentació conservada, que permet reconstruir amb precisió aquell episodi. L'entrevista també repassa la història de la imatge, la seva conservació al llarg dels segles i les intervencions que han permès preservar-la fins avui.

Jordi Blanch passa per La Veu de Sant Joan abans del concert que oferirà al cicle L'Estiu és Viu. El músic explica com és el ritme frenètic de l'estiu, amb actuacions pràcticament cada dia, els desplaçaments constants, la logística d'una gran orquestra i la realitat, sovint poc visible, que hi ha darrere dels escenaris.

La programació començarà el 21 d'agost amb un homenatge a Jordi Cussà, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort. El 26 d'agost es dedicarà una altra proposta a la poeta Isabel Oliva, a partir d'una antologia musicada per artistes vinculats al Ripollès. El 28 d'agost arribarà la jornada central del festival, amb lectures de Sònia Moll, Maria Garcia Garau, Iris Hinojosa i Martí Sales, que culminarà amb l'espectacle L'argelaga del desig.

La fisioterapeuta i divulgadora Mireia Grossmann explica que el sòl pelvià continua envoltat de desconeixement i silencis, fins al punt que moltes persones no saben localitzar-lo ni activar-lo correctament. Conèixer el propi cos, mirar-lo i reconnectar-hi és, defensa, el primer pas per poder-lo cuidar. Els problemes de sòl pelvià no es limiten a les pèrdues d’orina: també poden afectar l’àmbit ginecològic, sexual i anal. Grossmann subratlla que tampoc és una qüestió exclusiva de les dones, de la menopausa o de l’edat adulta. Els homes poden patir dolor pèlvic, problemes sexuals o disfuncions anals, mentre que entre la gent jove sovint es troben sòls pelvians massa tensos, i no necessàriament dèbils. El taller de dijous proposarà eines aplicables a la vida quotidiana, especialment a la manera d’estar drets i caminar. L’objectiu és entendre com funciona el sòl pelvià, deixar de perjudicar-lo amb determinats hàbits i aprendre a cuidar-lo abans que apareguin les disfuncions.

Com és documentar un gran incendi des de dins de la zona calenta? En parlem amb el santjoaní Eduard Miguel, periodista i realitzador audiovisual de Goita! Audiovisuals, que des del 2020 també treballa amb l’Equip d'Enregistrament d’Imatges dels Bombers de la Generalitat. Enregistren incendis, accidents i rescats per informar els mitjans, donar suport als centres de comandament, analitzar els operatius i ajudar la població a entendre decisions com els confinaments.

El Tut de Fustanyà, a Queralbs, conserva l’ocupació prehistòrica més antiga documentada fins ara pel projecte Arrels prehistòriques a la vall del Freser. Les restes se situen entre fa 42.000 i 39.000 anys, en el període en què desapareixen els neandertals i arriben els primers Homo sapiens a Europa. En parlem amb l’arqueòleg Carlos Tornero, director de la campanya. Encara no se sap quina espècie va ocupar la cova, però l’estudi de les eines i l’ADN conservat als sediments podrien ajudar a descobrir-ho. La cova també conserva restes d’os de les cavernes, hiena i lleopard de muntanya, animals que durant el Plistocè vivien al Pirineu.

El músic i periodista palamosí Carlos Ribas Soler "Litus" actuarà avui, divendres 10 de juliol, a les 21.30 h, dins del cicle L’Estiu és Viu. Beatles, Queen, Oasis, U2, The Police, Radiohead, Nirvana, Pearl Jam… i cap repertori tancat. «No sé ni amb quina cançó començaré ni amb quina acabaré», explica Litus, que adapta cada actuació al públic i a l’ambient que troba. L’objectiu és que cada concert tingui alguna cosa diferent.

La santjoanina explica que tot plegat va arribar gairebé per sorpresa, després de participar en un pòdcast especialitzat en el món de la vela. Ara és Technical Manager d’una nova branca vinculada al grup North Technology Group, després d’haver fet un doctorat sobre com aplicar sistemes de vela als vaixells comercials per reduir consum i emissions. A l’entrevista, Reche parla del DynaRig, una tecnologia que adapta les veles quadres clàssiques al segle XXI, amb sistemes automatitzats i pensats per als grans vaixells. I tot això, des de Sant Joan de les Abadesses: “Poder fer el que t’apassiona des de casa, que és el lloc realment on vull estar, és un luxe”.

El malagueny Manu Luque havia arribat a viure a Sant Joan de les Abadesses feia poc i acabava de començar una nova etapa laboral com a fuster. Cinc setmanes després de començar nova feina, una esllavissada a Ribamala li va caure damunt del cotxe mentre anava cap a Ripoll. Una roca de gairebé 500 quilos li va colpejar el cap i li va aixafar el braç. Quatre mesos després, continua en rehabilitació i encara no ha pogut tornar a treballar. També parla de les seqüeles psicològiques de l’accident i de la sensació de perill que li genera tornar a passar per aquest tram.