La mediocre

Històricament, les dones i altres identitats dissidents, han estat relegades automàticament a la mediocritat. És per això que malgrat tots els obstacles, les dones hagin volgut demostrar la seva capacitat per l'excel·lència i potencial per al talent. Avui en dia ens sentim atrapadxs entre aquests dos, com si es tractés de dues parets; no fem res per por de semblar o sonar mediocres, i és per això mateix que acabem sent-ho. Els homes, en canvi, sembla que no tinguin cap problema amb la seva mediocritat. El món més aviat la celebra. Quin és el secret per aconseguir la white male confindence que tant ens frustra i a la vegada envegem? Un pòdcast de Ràdio Paquita, la ràdio de La Bonne

Al capítol anterior vam parlar de la mediocritat com a pas imprescindible per crear. Però, què passa quan la mediocritat es converteix en la norma? Reflexionem sobre com el capitalisme fomenta productes plans i el pensament a curt termini, i ens preguntem: hauríem d'apostar per l'excel·lència i l'especialització? Ens devem a ser lis millors, o només a donar el millor de nosaltres mateixis? Hi ha el dret a crear, però, existeix el dret a tenir èxit?

Entenem la mediocritat com a part imprescindible del procés d'aprenentatge i creatiu. En contra de la narrativa dels genis i el talent natural analitzem què cal per arribar a crear quelcom que valgui la pena. I en contra de les institucions que han segrestat el procés creatiu, quines iniciatives, contramoviments hi han construït alternatives (punk, moviment DIY, fanzins, etc.). En aquest episodi parlarem doncs del cringe, la vergonya, la por d'equivocar-se, el gifted child syndrome i, sobretot, de la mediocritat.