Més que córrer

L'atletisme de base és un dels pilars perquè els infants s'iniciïn en aquest món i puguin sorgir nous talents. Però també és un bon lloc on fer esport, passar-s'ho bé i fer amics. Per aquest motiu hem entrevistat la Selene Urbano, la directora de l'escola d'atletisme del Centre Atlètic Laietània. Amb ella coneixerem quins són els objectius de l'esport entre els més petits i com es plantegen els entrenaments a la base del club. Els pares de l'escola d'atletisme Al programa també coneixerem la precocitat en el món de l'atletisme de Jacob Kiplimo, que va fer el rècord del món de mitja marató a Barcelona i també la relació tòxica del pare dels germans Ingrebitsen, que l'han dut a judici. Això ens servirà per explicar quin és el paper que esperen dels pares al CA Laietània, un club que es basa en la familiaritat i la bona relació entre els entrenadors i els atletes.

Quan es tracta d’animar de forma professional no hi ha res millor que la figura de l’speaker, del locutor, que, a la línia d’arribada, sempre ens dona aquest últim alè que necessitem per acabar les nostres curses amb un esforç extra i, moltes vegades, amb un somriure. Però no és només el final de la prova, sinó també és l'explicació al públic i als corredors de qüestions pràctiques i interessants i la narració de la cursa, entre d'altres. En aquest programa entrevistem un presentador professional, l’Alberto Montenegro. L'Alberto Montenegro, periodista de formació, va decidir fer un canvi a la seva vida i dedicar-se, de forma professional, a fer de locutor a esdeveniments esportius. Va crear l'empresa Speakers Pro i ara té més d'un centenar de presentadors que treballen per a ell. Amb més de 25 anys d'experiència com a speaker, l'Alberto ens explica com és i com viu la seva feina i algunes de les anècdotes que ha viscut al llarg d'aquest temps. Al programa també coneixerem la història curiosa de la campana de París que va anar de l'Stade de France a Notre-Dame i la relació entre córrer i nedar amb el CN Sant Andreu, un club especial per al nostre convidat.

Xavi Bonastre és un periodista popular que ha fet tota la seva carrera professional a TV3, tot i els seus inicis a Catalunya Ràdio, però també és un experimentat corredor popular. Amb més de 900 curses a les cames (més de 60 maratons), el periodista ha hagut de conviure amb dos moments complicats de salut a la seva vida. El 2006 va patir un càncer de còlon i el 2018, una suboclusió intestinal que es va complicar i li va provocar un xoc sèptic que el va tenir uns quants dies a l'UCI. La seva reacció després de passar aquests dos episodis va ser la mateixa: tornar a la normalitat i tornar a córrer. Ell diu, amb orgull, que el fet de ser esportista li va permetre una recuperació més ràpida que si no ho hagués estat. Córrer, vida i mort En aquest episodi coneixereu una mica més les motivacions del Xavi Bonastre quan corre, les seves preocupacions i una visió molt sincera i clara de la mort. També podreu escoltar algunes de les cançons d'un beatlemaníac que un dia va decidir córrer per perdre pes i que ja no ho ha deixat de fer. També parlem de la seva carrera professional, amb el tenis i el voleibol com a esports destacats, i de la jubilació, que ja té molt a prop.

Marc Roig és un atleta, perquè encara que ja no competeix al més alt nivell, un no deixa de ser atleta, que ha tingut una vida plena de girs que l’han portat a viure a Kenya. A Iten és el director esportiu de la 42 House, un centre d’alt rendiment (o training camp) per a esportistes kenyans que subvenciona Kiprun, la marca d’atletisme de Decathlon. Des de Kenya, Marc Roig també ofereix la possibilitat d’allotjament i activitats al país africà per viure com s’entrenen els corredors i per fer una immersió de la part més rural d’aquest estat. Marc Roig, sempre a prop dels millors Aquest corredor de Sant Pol també és el director esportiu de la mitja marató i la marató de València. Per tant, escull els qui han d’intentar batre els rècords d’aquests dos esdeveniments tan importants. Però també ha estat molt a prop de dos dels millors atletes de fons dels últims anys: l’etíop Kenenisa Bekele i el kenyà Eliud Kipchoge, dels quals n’ha estat el fisioterapeuta. També ha fet de llebre de Florence Kiplagat en els dos rècords del món de mitja marató que va aconseguir a Barcelona. També coneixerem la història atlètica de Marc Roig i els reptes personals esportius que s’ha marcat els últims temps, amb els èxits i els fracassos i com fa els entrenaments al seu poble on viu.

Córrer bona part de la seva primera marató amb unes xiruques no va ser obstacle perquè la Quima Casas continués fent un esport i una prova que encara practica. De fet, ha disputat més de 160 maratons a la seva vida, des de la primera el 1979, i encara és la persona que més vegades s’ha imposat a la Marató de Barcelona —tres— i cinc vegades més ha acabat en segon lloc. De fet, a casa seva té més de 4.000 trofeus que acrediten els èxits de la seva carrera esportiva. Quan va començar les dones gairebé no feien esport i menys encara corrien maratons. La Quima Casas ens explica com es va sentir en aquells primers moments i com ha vist l’evolució de la participació femenina en l’atletisme popular. La corredora de Sant Feliu de Pallerols és una de les pioneres a casa nostra. En les seccions habituals del programa també coneixerem un dels episodis que més van influir en la participació femenina en curses de llarga distància i com ha evolucionat el rècord del món de marató en categoria femenina.

Entrenar-se i fer-ho bé és una de les claus del rendiment esportiu. La condició física i mental és molt important per a qualsevol atleta, però tothom sap que la base és l’entrenament. I no només és sortir a córrer, és fer treball muscular, és cuidar el cos i també és descansar. En l'episodi d'aquesta setmana coneixerem molts d'aquests aspectes amb Andreu Novakosky, exatleta i entrenador, entre d'altres, al CA Laietania, i responsable de mig fons, fons, cros i ruta de la Federació Catalana d’Atletisme. Qualsevol corredor popular té clar que l’entrenament és la base per estar en forma i per afrontar els reptes que vulguem tirar endavant. Cal fer cas d'aquella màxima de "No pain no gain"?, és a dir, sense patiment no hi ha millora? En aquest capítol sortirem de dubtes i també coneixerem un dels millors atletes de la història, Hicham El Guerrouj, i la rivalitat britànica del mig fons dels anys 80 entre Steve Ovett, Sebastian Coe i Steve Cram.

Les motivacions per córrer són molt diverses. Hi ha molta gent que ho fa per salut (la gran majoria), per aconseguir una marca, per buscar reptes o per gaudir del fet de córrer. Cada vegada més, però, estem acostumats a veure atletes que practiquen esport per donar visibilitat a alguna malaltia o posar de manifest la condició d’algunes persones. Aquest és el cas de l’Albert Navarro, que té dos fills bessons autistes. L’Albert Navarro és mestre i es va trobar amb un panorama complicat a casa quan els seus dos fills, el Pau i el Jaume, van ser diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA). A banda de conviure-hi, l’Albert ha volgut fer visible i oferir solucions gràcies als seus reptes solidaris. Amb el de les Six Majors va aconseguir recaptar més de 35.000 euros que ha donat a l’Associació Aprenem. Ara té un altre de llarg recorregut, el de les maratons de les ciutats olímpiques.

La nutrició és un dels aspectes que, actualment, té més importància fora del que és estrictament l’entrenament esportiu del corredor popular. Buscar els millors aliments, la dieta més adequada i els suplements necessaris és molt important per tal d’optimitzar el nostre rendiment. Per aquest motiu parlem amb la dietista i nutricionista Martina Rebull, @comeypedalea a Instagram. En les seccions coneixerem l’ugali, l’aliment secret dels atletes kenyans, una aportació semblant a l’arròs o als cereals, però amb algunes particularitats. També us explicarem la dieta curiosa d'un dels considerats millors atletes de la història. El doble campió olímpic Usain Bolt va alimentar-se d’una forma poc habitual i absolutament monòtona durant els 10 dies que va estar-se a Pequín durant els Jocs del 2008.

Conèixer el temps exacte que trigues a fer una cursa és una de les coses que vol saber el corredor popular. Saber si has millorat la teva marca, o si has esgarrapat uns segons al registre anterior, forma part de l’ecosistema de l’atletisme popular per, després, compartir-ho amb els companys, familiar i amics. Però no serveix només guardar-ho al rellotge intel·ligent, sinó que tenir un document acreditatiu és gairebé imprescindible avui en dia. De fet, algunes de les maratons més importants del món demanen rebaixar un temps per tal de poder prendre-hi part. En aquest episodi coneixerem el sistema de cronometratge més popular a casa nostra, el conegut com a xip groc, amb el seu creador, Andreu Ballbé. El cronometratge en el món de les curses populars ha canviat molt al llarg dels anys, però hi ha un sistema, conegut com a xip groc, que es va posar en marxa a mitjans de la dècada dels 90 del segle passat i que encara continua en vigor, amb algunes variacions. L’Andreu Ballbé en va ser el creador i impulsor a Catalunya i va tenir tal èxit que s’ha convertit en un dels més habituals. Al capítol 10 coneixereu la història d’aquest sistema, com funciona i diferents curiositats. També podreu saber una mica més de l’Andreu Ballbé atleta, olímpic a Montreal 1976, uns jocs olímpics amb un munt d’anècdotes que també explicarem. Com també us farem saber quina és l’empresa que cronometra tots els esports dels jocs des de l’any 1932.

Córrer i llegir no sempre van lligats de la mà, però poden fer-ho. Les experiències dels corredors a mode de biografies en són un exemple. Com també aquells formats que permeten conèixer formes d’entrenar diferents. Els llibres també poden ser un bon lloc per trobar literatura de ficció o alguns que ja s’han convertit en clàssics. En aquest capítol t’oferim una selecció personal de diferents llibres dividits en temàtiques. Escolta i pren nota.

És un dels temes més preocupa qualsevol esportista i, especialment, el corredor popular. Quines són les lesions més comunes? Com combatre-les? El doctor Antonio Turmo, especialista en medicina esportiva de la Unitat de Medicina de l'Esport de l’Hospital Clínic - Sant Joan de Déu i també del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, ens explica algunes de les qüestions que més interessa els atletes. També coneixerem dues històries molt curioses dels Jocs Olímpics de París 2024, la d’una atleta que va acabar la marató amb una lesió des del quilòmetre 4 i la de Maria Pérez, campiona olímpica en l’especialitat de marxa, que va poder superar una lesió important que va ser molt difícil de trobar i de tractar.

Fa uns anys córrer a la muntanya no era una activitat gaire habitual. La proliferació de les curses, dels trails i de les proves d’ultradistància han provocat que molts corredors s’animin a practicar una disciplina que cada vegada té més adeptes. Sheila Avilés va començar a córrer a la pista d’atletisme, però aviat va canviar les sabatilles de tacs per les de muntanya i els èxits van arribar en poc temps. L’atleta va ser considerada durant uns anys la millor del món en la seva especialitat. Sheila Avilés: lesions i dol Sheila Avilés també ha viscut la cara més fosca de l’esport, en forma de lesions. Primera una a la costella, que va costar de trobar, i que la va deixar fora de les competicions força temps. Un parell d’anys més tard va tornar a tenir problemes, en aquest cas al turmell. La corredora també ha hagut de conviure amb la desgràcia perquè el 2024 va veure com moria la seva parella, Roger Soler. Sheila Avilés ha hagut de conviure amb el dol i parlem amb ella de com ha viscut tot aquest període.

Arcadi Alibés, el conegut periodista de TV3, ha fet més de 1.000 curses populars i més de 160 maratons a ciutats de tots els continents del món. Amb ell coneixerem la seva trajectòria atlètica i la raó històrica i curiosa de la distància de la marató: 42 quilòmetres i 195 metres amb una reina anglesa pel mig. Arcadi Alibés i les maratons L’Arcadi Alibés ha fet les maratons més importants del món, les conegudes com a “World majors”, i en coneixerem l’origen. També podreu saber els reptes que aquest periodista i viatger s’ha marcat a la seva vida, alguns dels quals ha plasmat en els quatre llibres que ha escrit. Si hi ha algú que coneix moltes maratons, multitudinàries o amb poca participació de tot el món, aquest és l’Arcadi Alibés.

Alguna vegada has pensat què implica organitzar una marató? Quanta gent s’hi involucra? Qui dona el vist-i-plau al circuit i quan es pinta la famosa línia blava? En aquest programa podreu resoldre aquests dubtes i molts més. També coneixereu algunes de les persones imprescindibles en l’organització d’una prova d’aquestes característiques. Els reportatges ens aproparan als voluntaris de la marató i també farem una ullada a la història de la marató, la creació el 1978 i l’any que va deixar de fer-se per després “renéixer” amb més força que mai.

De ben segur que si hi ha una persona que representa l’essència del corredor popular és la Neus Reig. Tot i haver practicat altres disciplines, va començar a fer aquest esport ja de gran, quan era mare. Et sona? I, de mica en mica, li va començar el cuc de les curses populars. Oi que a tu també? Compaginar feina i oci o les reflexions quan correm són alguns dels tems de què parlem. Punts en comú amb la Neus Reig La seva experiència pot ser la teva i en la Neus Reig hi trobaràs molts punts en comú. I si encara no has començat a fer-ho, escolta el capítol i et vindran ganes de comprar-te unes sabatilles i sortir a practicar esport. I, si no, gaudiràs d’una estona amb una conversa molt interessant sobre l’esport popular. Al programa també t’explicarem què és i per a que serveix una prova d’esforç, i la història curiosa d’una atleta que va acabar triomfant al món del futbol.

En Miquel Pucurull va començar a córrer als 40 anys per perdre pes. Aviat es va animar a fer curses i, una vegada va fer la primera Marató a Barcelona ja no ha parat de córrer la prova. Ara en suma 46. L‘última va ser la de Barcelona el 2019 i va rebre un homenatge per ser l’atleta de més edat a acabar-la. Ha escrit dos llibres (Mai no és tard i Gambada a gambada) i fa xerrades per a gent gran i, fins i tot per a infants, dels beneficis de l’exercici físic. Miquel Pucurull, actiu a les xarxes socials En Pucu és una persona molt activa a les xarxes socials, en què desprèn optimisme i il·lusió per córrer, trotar, avançar o, com diu ell, “corrinyar”. Menys coneguda és la seva dona, la Felicitat Caldentey, de qui també en podrem conèixer la història al programa. El pòdcast també us explicarà quins són els beneficis de córrer en la tercera edat i coneixeràs un mètode ben curiós i efectiu per fer una Marató, el conegut com a Mètode Galloway.

La Sonia López Iglesias ens aproparà al món de les corredores populars. Quins problemes s’ha trobat? Quina és l’evolució de la participació a les curses? A més de ser mare, la Sonia és mestra i divulgadora educativa (col·labora al diari El País i al club Malasmadres) i podrem veure des de la seva perspectiva com combinar córrer i ser dona. Sonia López Iglesias i la família També sabrem d’on li ve aquesta afició i coneixerem l’entorn familiar amb el qual conviu. La història de la seva germana bessona i de la seva mare no et deixarà indiferent. El reportatge ens permetrà conèixer la síndrome de deficiència energètica i també farem cinc cèntims de la primera dona que va córrer, de forma oficial, una Marató al món.

En el primer capítol d’aquest pòdcast sabràs el perquè del nom Més que córrer i coneixeràs una mica més en David Jiménez, corredor, periodista i dissenyador, més conegut com a Blogmaldito a les xarxes socials. Amb molts anys d’experiència com a corredor, és difícil trobar alguna altra persona que sigui capaç d’explicar fil per randa qualsevol cursa quilòmetre a quilòmetre. Vols córrer una cursa? Segueix Blogmaldito Si vols córrer una prova en sabràs tots els detalls gràcies a ell i en aquest programa t’explicarem com fa la seva feina. Des del reconeixement del circuit, amb entrenaments in situ, passant per les fotografies, fins a l’holografia del terreny i tot el que necessites saber d’una prova. A més a més, t’explicarem dues curiositats: la història d’una cursa que va morir d’èxit i la insòlita primera Marató de Barcelona de l’any 1910.