Nadie espera nada [DE NOSOTRAS]

🎙️ Nou episodi del podcast que escoltes mentre fas croquetes! Graffitis que ens deixen amb la boca oberta, semblances raonables als prohoms locals, i micro al carrer per preguntar què en pensa la gent del macrosupermercat plantat a la Rambla, amb un mur que ja el voldria Trump. Parlem dels Tres Tombs, de tradicions amb animals (spoiler: encara que ho sembli, el 2026 no és l’edat mitjana) i de misses retransmeses a la tv pública perquè Déu també fa streaming. Actualitat local amb vinagre novilanoví, perquè de fora vingueren que de casa ens tragueren. ▶️ Escolta'ns a iVoox i a l'Eix Diari, abans no es queixi una associació veïnal.

No hem parat de parlar ni per agafar aire! Ens hem guardat 50 minuts que mantindrem de reserva, "en nevera", com diuen les periodistes. Aquestes festes hem entrevistat a la gran artista feminista i millor persona, Patricia Sornosa, després del relat de les violències que va partir per participar en el pòdcast "Estirando el Chicle", per allà pel 2022 i de tot el seu procés de recuperació personal i professional a partir de llavors. Panetons voladors, polls de vacances, calendaris, informació legal sobre fototites i receptes. Tot el que estàveu esperant -o no- per plegar tota la roba que teniu amuntegada i humida en aquell raconet de casa vostra.

Aquest any La Frontissa i Eix Diari ens han deixat aquest espai per fer un programa especial. Per la nostra audiència no ho serà gaire, perquè cada vegada que ens trobem per compartir les nostres reflexions sobre com viure i sobreviure en una ciutat tan particular com Vilanova i la Geltrú acabem parlant del que ens fa gràcia, del que ens emociona, però per sobre de tot, parlem del que ens amarga l'existència: del patriarcat. Perquè per nosaltres si no ho fem evident en el que és quotidià, és com si se'ns fiqués una molla de pa per l'altre camí, quan el que necessitem, prioritàriament, és respirar. Agraïm aquest nou escenari, també a Eix Diari. És molt important tenir altres veus fent discursos que no són d'odi, però que ho semblen, a vegades, perquè les violències del sistema ens activen i reactiven i, a vegades, "no estamos para ostias", cosa que passa gairebé cada dia. Us convidem a escoltar-nos, moments que serveixen de igual manera per plegar roba, com per conèixer el que pensem la majoria de les dones que no estem d'acord amb les injustícies, les desigualtats, les bretxes...amb la violència masclista en general i en particular. Apa. A les 18:30 a la Vila. Després, a viure sense violències, si us plau, que l'energia s'ha de gastar en viure tranquil·les, plegades, sense por.

Volíem tornar abans, però la vida no ens deixa en pau. Moltes coses van passar en aquests darrers temps i malgrat que teníem moltes coses a dir (les de sempre), les estacions de l'any ens passen per sobre i ens liquen: ens desfan com els núvols de Catalunya als cels del Garraf. Ens trobàvem a faltar. Després de gairebé un més d'haver enregistrat aquest setzè episodi, el pugem en una sola plataforma: IVOOX. Si ens coneixeu, ja endevinareu el perquè. Apa. Oientes. Totes convidades a divagar amb nosaltres amb aquesta nova temporada, que continua sent la mateixa. Som-hi!

Perque ja hem fet el nostre primer aniversari i teniem que cumplir promeses: per nosaltres, la paraula donada és paraula sagrada. El nostre primer programa amb públic i del bó. Ena van preparar una mica el gui, no el vam fer servir faire i ens ho vam passar pipa. Un programa de reines republicanes, porque la vida es un oxímoron que paga la pena disfrutar ben acompanyades i fent el que més ens agrada fer: parlar, riure, "rajar" i beure. Bones festes, a totes i a la resta! HA HA HAAAA!

Perquè "Charo" som totes. I la resta. Tothom, i més a VNG, on si no et queixes és que ets de fora, de Cubelles, Canyelles o -pitjor encara- de Sitges o Vilafranca. No és ofensiu reconèixer que és un esport parlar malament de la gent. Especialment, aquells i aquelles que dieu "adeu" en comptes d'un "hola" com les deesses manen.  I acabem fent-vos algunes preguntes pel següent episodi: - Us agraden les festes del desembre/gener? - Com gestioneu les vacances de la canalla (si teniu) i d'altres persones dependents al llarg d'aquestes vacances? - Quants diners destineu per tot (una estimació)? - Com viviu les festes emocionalment parlant? - Quin missatge enviaríeu a VNG (governants, entitats, etc.) per aquestes dates?

Tornem després d'unes no vacances quan hem pogut, com hem pogut i de la manera que hem volgut.

No tot el que es fa a Vilanova i la Geltrú és bo i no cal innovar quan alguna cosa per si mateixa ja funciona. Comprovat. Parlem dels problemes relacionats amb l'edat, de plans urbanístics d'un sòl ús per després tirar ben lluny, de la pressió estètica amb dades, pels i senyals. Aquests són alguns dels temes que vam agafar sense aprofundir absolutament res, sense guió, ni patrocinador/a ni regularitat. Perquè ningú espera res de nosaltres.

Un especial amb entrevista amb una de les autores preferides de moltes: Iris Borda, que presenta el seu llibre "Los puntos sobre las ies". També ens preparem per al 12M, i reflexionem (si es pot) sobre les joies de les campanyes electorals a Catalunya. Platges per gossos, llegim l'Eix Diari, consells de neteja, queixes i més queixes. Ens passem d'una hora, però el temps se'n va volant perquè no parlem solament nosaltres!

Gravem a les últimes del Sant Jordi 2024. Que sí, que no, que més lectura i menys de fingida intel·lectualitat, menys roses mortes i més biblioteques. Més coeducació, més memòria i més dones transformadores. I per sobre de tot: més Ca La Mojo.

Tornem i assolim baixar de l'hora de programa. Desmitifiquem a les i els "enfants terribles" que es diuen posseïdors del "vinagre vilanoví", que no és més que una disfressa de carnaval i que s'intenta vendre com a recepta original. Els i les VTV traguen amb tot perquè sempre hi haurà una amistat a la qual li sabrà greu i, ai!, ningú vol enfadar-se amb ningú, encara que parleu malament de tothom entre vosaltres. Pupes històriques. Col·lectius-sectes. Favoritismes. Classe. Enveges. Que el Catòlic fa pudor de tancat i el Giraldillo fa olor de fregit ho sap tothom, però ningú no ho diu. Tampoc que la gamba no és d'aquí, ni el xató. I nosaltres diem PFFFF!

Episodi 8 el 8M. Niquelat. Fugim de vng per poder dir el que aquí no ens deixen dir als carrers mi enlloc. La Renfe no ajuda. Portem la ràdio de la casa al carrer, ocupant espais i recollint reflexions que no trobaràs a l'Eix Diari. Només aquí. Fem amigues i les escoltem mentre tallem la via Laietana i sobrevivim a ser arrollades per conductors d'Uber. Pero tant fa perquè ja sabeu... ningú no espera res [de nosaltres].

Analitzem el carnaval, banalitzem uns quants popes vilanovins (tots molt nyigui-nyogui), i ens engoril·lem parlant del patriarcat. Pim, pam, ja tenim capítol 7!

No ho hem aconseguit: en comptes de reduir la durada del nostre programa anem ampliant els xots de tequila, el temps de neteja i també les coses que podem fer mentre ens escoltes: consells exclusivament per a dones, idees per disfresses que vam treure de El Foll Today i novetats del Corriol Camanegre i el seu instint suïcida. També reflexionem sobre les comparses i juguem a endevinar la bandera de la RedRiding. Tindreu més de 70 minuts de neteja profunda abans de les comparses. Aprofiteu!

En aquest capítol ens carnavalem a sobre i busquem bandera! També parlem del Nomenclàtor vilanoví, que no és un gladiador romà, però és igual de masclista i molt injust amb els nostres Bordegassos... I parlem com sempre de coses de Vilanova i la Geltrú per la gent de fora que els hem envaït i que, al cap i a la fi, ja som dins la silueta urbana del perfil neovilanoví (o no)...

Com es viuen les costes de gener a les costes del Garraf? Es pot aconseguir? Podran els compradors russos fer ofertes dignes per obtenir primeres residències sense afany especulador a Ribes Roges? Preguntem al xat GPT si és possible viure a la capital del Garraf amb el salari mínim. Analitzem el tríptic d'En comú Vilanova i la Geltrú i en el nostre afany permanent de convertir-nos en VTVs, busquem pis i feina a la Vila! Ho aconseguirem? Acompanya'ns en aquesta previsible, però no per això menys esperpèntica aventura! #VIUVilanovailaGeltrú 

Una perspectiva no vilanovina dels costums i les tradicions d'aquest poble tan acollidor. També pot ser un recorregut que ens interessa destacar i del que desitgem. La resta, fora. Amb la participació de personatges que sí que són vilanovins (malgrat que Toni Brut Nature ens digui el contrari) com la nostra icona de la moda i bon gust, Judit de Cal Serra i la participació de El Foll, un ésser mític i de llum (vermella i de fanalet) que ara ja no ho és tant. Benvingut 2024!

Ni Nadal, ni reis, ni tions: anem directes al que és realment important: pressupost i carnaval. Acompanyem amb notícies i comentaris ni bons ni dolents que no l'importen a ningú i amb uns xots de tequila que bona falta fan. I amb un anunci important...

🎙 Primer episodi d'aquesta sàtira costumbrista. L'actualitat vilanovina comentada per dues no-vilanovines. Presentacions. Intencions. Chat GPT i la Vilanova Fashion Week. Opinions com el pensament de Penrose, de la dona de Fibonacci i d'alguna noia de la Gran Dolina. Estat: esperant el carné de vilanovines... Sense guió, sense vergonya. Pero qué más da, si nadie espera nada de nosotras. #nadieesperanada #vilanovailageltru #podscast ❤ Agraïments @pscvilanova i @calserra_1913