EL NOU PARADIGMA

La primera cosa que hem de dir és que al costat de les companyies de gas, llum, telèfon, els bancs, les factures electròniques i les festes de gràcia, els aeroports són un dels inferns a la terra.

Els hotels són aquells llocs estranys on la gent s’hi està un dia, una nit, o el temps que hagin aparaulat i després marxen i aleshores hi ha unes dones que s’encarreguen que tot torni a ser com era abans que passessin els últims hostes per aquell lloc, i ho fan per un sou i unes condicions indignes.

Què és un regal? Pot ser Un objecte que és en possessió d'una part i que es transfereix a una altra part sense esperar de rebre res equivalent, com diu el diccionari. O pot no ser objecte. O pot estar enverinat. De tot això en parlarem ara mateix.

Sabem que és un espinós, que pot ferir moltes sensibilitats i que divideix la societat, no només entre qui té mascotes i qui no, sinó que, els que no tenen mascotes també estan dividits entre ells, i els que en tenen també, perquè hi ha qui pensa que a un gos se li ha de posar un anorak i hi ha qui creu que mai de la vida.

Segons la Viquipèdia, una franquícia és un contracte en virtut del qual un empresari (no empresària (franquiciador no franquiciadora) cedeix a un altre (franquiciat no franquiciada), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador (no franquiciadora) emparats en patents, marques i saber fer. Entesos?

Per començar una nova temporada hem decidit que parlarem del que ens dongui la gana, perquè és de mancades posar-nos més reestriccions de les que ja ens posa el patriarcat, així que avui parlarem d’un tema, parlant de patriarcat, que ve carregat de testosterona. Amigues, comença la segona temporada del NOU PARADIGMA amb un ESPECIAL REFORMES!

Hi ha qui es coneix la marca d’un cotxe només escoltant el motor. A aquestes persones se les anomena INÚTILS. Hi ha qui renta més el seu cotxe que a sí mateix perquè la bellesa està a l’exterior. I moltes vegades, els cotxes són una extensió del penis dels homes. Com si calgués una extensió.

L’Alpinisme és pujar una muntanya i baixar-la només pel fet de fer-ho, no per necessitat. És a dir, una persona pot dir “pujo a la muntanya a buscar pa i ara baixo”, això és per necessitat. La Natza i la Judit van d'excursió per fer un nou capítol des de la Torre de La Sagrera.

Hi ha la teoria que parlar amb les plantes va bé per les plantes però també hi ha la teoria que parlar amb les plantes sobretot va bé per les persones que parlen amb les plantes perquè les plantes, pobre gent, es deuen empassar cada llauna del personal que si poguessin parlar segur que seria només per dir la paraula: CALLA.

A veure, pensem quins avantatges obvis té ser rica. Per exemple, no vas a Ikea. No muntes mobles. No pintes parets per estalviar-te la pintora. No tens pósters. Tens l’obra original.

Els tatuatges no són un invent modern. Venen de lluny. De fet, ni se sap quan van començar, però ja se n'han trobat restes al neolític. O sigui, que els tatuatges són una altra marca que confirma que no hem evolucionat.

La cuina és un tema que no passa de moda perquè no passa de moda menjar tot i que el menjar a vegades està renyit amb la moda. Però és tan important saber cuinar? Tu i jo hem arribat fins aquí sense saber-ne.

Què es l’astrologia? Primer hem de dir que molta gent confon l’astronomia amb l’astrologia. I no és el mateix. “El nou paradigma” és un podcast nou que pretén, essencialment, distreure les persones que el fan, que som la Judit Martin i la Natza Farré. Si després distreu les persones que l’escolteu, bé. Però com diu la dita, una persona no pot ser feliç si primer no riu amb algú altre.

Què sabem de les criptomonedes? RES Per què? Perquè prou feina tenim amb els euros. Avui parlarem d’un tema del que realment no en tenim ni idea. Però ni idea ni idea. Crec que és el tema que menys dominem del món.

La maternitat: quan el món guanya una mare, tu perds una amiga.

La senyora que canta no va poder venir la setmana passada i li va saber molt greu, sobretot perquè EL NOU PARADIGMA el vam dedicar a l’esport i ella és una gran esportista. Per això ens ha fet arribar la seva cançó dedicada a les activitats dirigides. Ens hem emocionat.

Avui li toca el torn a un tema que només d’anomenar-lo ja fa mandra. Parlarem de l'esport.

El que hem d’acceptar és que no som infalibles, que hi ha malalties i que morirem. S’ha avançat molt, s’ha allargat la vida, però acabarem morint.

Avui, per acabar l’any, us regalem una nova versió de la ‘sandwichera’ amb la senyora que canta. Si mai se t'ha espatllat la sandwitxera, aquesta és la teva cançó.

La tecnologia és allò que si ens arriba a enganxar 10 anys més tard, nosaltres dues ja no l’enganxem.