Núvol

El Festival Grec ha dedicat una nit monogràfica a celebrar els seus cinquanta anys amb un acte de memòria del que va significar la primera edició del festival, el Grec 76, recordat com una iniciativa espontània de la professió teatral, conjurada a aixecar un festival del no-res de manera autogestionada. Mario Gas va ser testimoni i part activa del Grec 76 i ha parlat en nom de tots els que van viure aquell moment en què van culminar moltes forces del tardofraquisme i que avui encara inspira la professió. Un episodi històric de llibertat ciutadana que Mario Gas voldria que no fos irrepetible. Pòdcast.cat de Núvol

La Deskomunal va viure una nit efervescent el dimecres 8 d'abril de 2026, dia de celebració dels 25 anys de l'Horiginal Poesia. S'hi van reunir poetes de tota edat i condició, i les tres directores que mantenen viva la flama (Maria Sevilla, Laia Carbonell i Raquel Santanera) van bufar espelmes i repartir pastís. Podeu escoltar aquí el recital d'Enric Casasses, que va compondre uns versos especialment per a l'ocasió. Pòdcast.cat de Núvol

La Deskonunal ha viscut una nit única anb la celebració dels 25 anys de l'Horiginal. Laia Carbonell, Maria Sevilla i Raquel Santanera, les actuals programadores d'aquest cicle poètic, han agraït la confiança i han recitat ‘Dilema’, el tercer capítol d’un poema, titulat Barcelona porqueria: crònica d’una (h)expulsió, que van compondre a sis mans i van presentar al Barcelona Poesia 2024. Un poema escrit per donar fe del desnonament de l’Horiginal del local de Ferlandina i de l’arribada a La Deskomunal de Sants.  Pòdcast.cat de Núvol

Cinc anys després del llançament del primer disc, Ven’nus ens rep al seu pis barceloní per parlar de ‘mai vista trista’ (Halley Records, 2026), el segon llarga durada d’un projecte musical que pertany a la fornada d’artistes que va treure el cap a l’escena de la música pop en català després del confinament de la covid. Durant el temps que ha passat entre el primer àlbum, ‘El naixement’ (Halley Records, 2021), i aquesta nova proposta, Valèria Núñez Saurí ha tret dos EP’s, (Bocaterrossa (2023) i ’POST-MULLET’ (2024), ha treballat com a cambrera a l’Heliogàbal i ha viscut a Vilafranca del Penedès, entre moltes altres peripècies que l’han carregat de motius per a un nou treball d’estudi.  Atmosfèric, casolà, intimista, urbà i de butxaca. ‘mai vista trista’ és un joc de paraules que posa de manifest l'ambivalència entre la vista, el sentit de la visió, i ser vista pels altres, i ens parla de la importància que Ven'nus dona a la seva mirada per mantenir-se fidel a si mateixa. L'àlbum transita entre el pop, l’indie experimental i l’electrònica, però també té un component autoral a l'estil d’Oklou, tal i com ella mateixa reconeixerà durant l'entrevista. Polifacètica i espontània, la Valèria no vol ser la noia trista de Catalunya, com alguns l’han volgut definir, i per això es llança a explorar nous registres i versions de si mateixa, que connecten amb l’esperit irònic i lúdic amb el qual va iniciar una carrera artística que l’ha portat a conèixer a fons el funcionament de la indústria musical i el perill de deixar-se encasellar per les etiquetes. Potser perquè al primer àlbum col·labora amb socunbohemio i Vernat, va quedar més propera a l’àmbit de la cançó d’autor; aquest cop treu cançons amb Mar Pujol i Mushkaa, dues artistes molt diferents entre les que s’ubica còmodament, perquè Ven’nus no creu que el virtuosisme líric sigui incompatible amb fer música popular, o música urbana en la seva moderna concepció. Pòdcast.cat de Núvol

Avui al pòdcast de Faves tendres, el suplement literari de Núvol, parlem amb Mercè Ibarz, que acaba de publicar 'Una noia a la ciutat' (Anagrama), un llibre de memòries que parteix de la seva arribada a Barcelona als anys setanta, quan era una jove de la Franja que venia a Barcelona per estudiar periodisme. Aquest nou títol d’Ibarz és un recorregut vital per tots els pisos en què ha viscut des que va aterrar a Barcelona, una ciutat que té una pell, i també d'aquesta ciutat que té una pell, una textura carnal, que també és la textura dels somnis. “La ciutat són somnis”, diu Ibarz en una de les frases més definitòries d’aquest llibre, que té com a fil conductor una conversa pòstuma amb el seu company de vida, Lluís Pau, que va morir ara fa tres anys.  'Una noia a la ciutat' és indiscutiblement un dels llibres de l’any, que ens arriba com una destil·lació de tota una vida i també d'una obra, que té pòsit, que té veritat, que té força. Aquí les obres de l’autora es troben i ens obren finestres que es comuniquen com si fossin part d’un mateix celobert. Hi trobareu, en definitiva, Mercè Ibarz en la seva plenitud. Escolteu la conversa que ha mantingut amb Bernat Puigtobella, editor de Núvol, en què s’aborden temes tan importants com la memòria, els somnis, l’amistat, la psicogeografia de l’ànima, el periodisme, el feminisme i la contracultura, la revolució amb tots els seus errors i tota la seva veritat. I al capdavall també la poètica de les connexions, que el llibre mateix explicita i encarna.   Foto de Laia Serch Pòdcast enregistrat per Alan Ruiz als estudis del diari ARA el 22 de desembre de 2025. Pòdcast.cat de Núvol

El PEN Català ha celebrat una nova edició de la Càpsula del Temps a la Biblioteca de Catalunya, amb Toni Clapés, Núria Cadenes i Biel Mesquida, que ha tancat l'acte amb la lectura del poema 'Final'. que Joan Brossa va dedicar a la mort de Franco. Ho podeu escoltar aquí. Pòdcast.cat de Núvol

La dramaturga Victoria Szpunberg ha rebut el premi Lletra d’Or 2025 de mans del joier Manel Capdevila a la seu de Capdevila joiers. El jurat del premi ha considerat que L’imperatiu categòric (Arola Editors) és la millor obra publicada l’any 2024. Andreu Gomila, membre del jurat, ha estat l'encarregat d'escriure la glossa, que podeu llegir a Núvol i escoltar en aquest pòdcast, on també podreu sentir les paraules d'agraïment de la dramaturga. Pòdcast.cat de Núvol

Avui som al centre d’operacions del tàndem barceloní que ha sacsejat l’escena de la música en català amb un so electrònic carregat de narrativa i missatges subliminars. Gerard Gamundi i Bernat Mola són BALMA, el duet que va irrompre l’any passat amb "Soft Bakala", un àlbum que des del mateix títol ret homenatge a la mítica Ruta del Bacalao, amb deu cançons que recorden la tralla dels 90, però més suaus, o com a mínim amb un missatge més poètic que el de les típiques cançons de techno. Dijous 11 de desembre presentaran un nou EP a La Nau, "Mous tot l'aire". De moment n’hem pogut sentir el primer single, “Kikyo”, i el dia posterior a aquesta entrevista en trauran el segon, “L’aire que no compartim”. Tota una declaració d’intencions, ja que Balma vol continuar el seu projecte amb un paisatge sonor encara més suau i atmosfèric, una mica com The Blaze, però a la catalana. Pòdcast.cat de Núvol

Avui al pòdcast de Faves tendres, el suplement literari de Núvol, Bernat Puigtobella conversa amb dos autors que han publicat aquesta mateixa tardor dos llibres que caminen junts, com si fossin dues cames d’un mateix cos. No perquè un representi la cama dreta i l’altra l’esquerra, no és aquest l’equilibri que hi trobem, sinó perquè tots dos fan una recapitulació dels darrers cinquanta anys, des de la mort de Franco fins a l’actualitat des de posicions i angles diferents. Josep M. Muñoz (1959) publica Una recança infinita. Mig segle de política catalana a Arcàdia i Jordi Amat (1978) Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa a Edicions 62. Tots dos llibres aborden un mateix període del 1975-2025, un en clau de país i l’altre en clau de ciutat. I en parlem amb l’avinentesa del 20-N, coincidint amb el mig segle de la mort de Franco. Pòdcast.cat de Núvol

Som a l'estudi de Mama Dousha a Poblenou, al barri de la Plata, com es coneix aquesta zona entre la rambla, el cementiri i les antigues vies de tren. En Bruno de Fabriziis, nom de la persona que hi ha rere l'artista, ens concedeix una de les últimes entrevistes que donarà des d'aquest laboratori musical: el garatge on ha gestat la seva carrera a l'escena de la música en català; una carrera sòlida, consolidada i en procés d'expansió. Pòdcast.cat de Núvol

“El mal fa por perquè no es pot explicar. Faria massa mal si l'entengués”, diu Tomàs Niubó, el protagonista d’Escenaris (L’Altra Editorial), la darrera novel·la de Toni Sala, que tanca una trilogia sobre el mal iniciada amb Els nois (2014) i Persecució (2019). Sala ha bastit tot un cicle sobre una cosa que no podem entendre i que tampoc es pot explicar, però ho ha desplegat en tres llibres extraordinaris. Bernat Puigtobella, editor de Núvol, ha conversat amb ell a la Llibreria No Llegiu de Palafrugell el dia 28 d'agost de 2025 per parlar de la seva nova novel·la. Pòdcast.cat de Núvol

Un article de Gerard Furest i Dalmau  Pòdcast.cat de Núvol

Parlem sobre el futur de la nostra salut forestal amb Saulo Pujolàs i Puigdomènech, un dels convidats del Das Festival d'enguany i autor de 'Contes del bosc' (Neret Edicions), un recull de relats que ens parla de les interferències humanes sobre la natura. Pujolàs ha anat col·leccionant al llarg dels anys objectes que s’ha trobat al bosc i que li han inspirat els relats aplegats en aquest volum. Ha treballat molt anys a La Cerdanya a les Brigades d’Associació de Defensa Forestal i actualment treballa a la Fundació Integra Pirineus, a La Seu d’Urgell.  En Saulo estima i coneix els boscos i ens ha semblat oportú de parlar amb ell de la silvicultura i el futur de la nostra salut forestal ara que els incendis fan estralls. Una entrevista de l'editor de Núvol, Bernat Puigtobella Pòdcast.cat de Núvol

La protagonista del Collita pròpia de juny és la redactora de Núvol Elsa Compte Herbolzheimer, amb qui parlem del clàssic noruec Els Ocells, de Tarjei Vesaas, que publica Club Editor a partir de la traducció de Carolina Moreno Tena. A la ressenya El vol de la becada, la convidada el valora com una "alenada d’aire fresc en el nostre panorama literari". Reflexionem sobre si cal traduir tots els llibres al català: han de cobrir una necessitat literària per arribar a les llibreries del país? "No entenc per què es fan certes traduccions al català, n'hi ha que no aporten res als lectors, aquesta novel·la, en canvi, té molt a dir sobre l'ús de la llengua i fa una crítica social molt forta", explica Compte Herbolzheimer. Al final de l'entrevista, la redactora i estudiant de literatura recomana dos articles de Martí Costa Prat. El primer és l'entrevista a Joan Deusa i l'altre és La vetllada millenial. La roda de recomanacions ens duu a parlar d'Albert Pijuan, guanyador del 54è Premi Crexells amb la novel·la La Gran Substitució (Angle Editorial). Costa Prat esmenta la nova entrega de la seva sèrie d'articles sobre gèneres literaris. Es titula Fantasia o la paraula primigènia i parla sobre com en l’origen de totes les literatures hi trobem la fantasia, el mecanisme humà, com diu ell, per donar raó dels misteris del món. Pijuan recomana llegir, al seu torn, l'article en què Oriol Puig Taulé trenca una llança pel projecte de l'Antic Teatre arran de l'expropiació de l'espai per part de l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta de Salvem l’Antic! (El projecte, no l’edifici). I si trobàveu a faltar recomanacions de pòdcasts culturals, aquest mes viatgem a França per recomanar-vos París a la catalana, un programa de Pòdcast.cat que ha nascut fa poc i combina el format narratiu amb el conversacional per explicar històries de catalans il·lustres que van viure a París i hi van deixar la seva petjada. El pòdcast està dirigit i presentat per Nil Codina i la producció és a càrrec de Mireia Arguijo. A l'episodi també fem un repàs dels millors moments de la gala dels Premis Núvol, que va tenir lloc el passat 10 de juny a l’Ateneu Barcelonès, en què es van lliurar guardons a artistes i projectes culturals destacats en deu categories. Finalment, sentim la veu de la poetessa Maria Sevilla, que llegeix a l'Auditori Oriol Bohigas un fragment de l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (Fragmenta Editorial). Tanquem el programa de nou amb l'Elsa, que ens explica quina és la seva dieta literària ara que arriba l'estiu. Sonen les cançons següents: - Pau Vallvé - Ens hem guanyat l'estiu - Balma - Espiral - Fades i Maria Jaume - Mon cheri go home Realització i enregistrament: Guillem Seuba / Diari Ara  Producció i suport tècnic: João Borges Pòdcast.cat de Núvol

Aquest diumenge 1 de juny, Barcelona celebrarà la seva primera cursa antiracista, organitzada per Top Manta. El que va néixer com una marca de roba social i solidària ha evolucionat, i ara, coincidint amb la primera dècada de la seva fundació, el sindicat de venedors ambulants promou un esdeveniment que fusiona esport i lluita política. Les inscripcions estan exhaurides des de fa setmanes. Els cinc-cents dorsals d'amplicació que van aconseguir després de negociar amb el districte també van volar en un tres i no res. La societat ha respost a la crida antiracista, i de fet les aficions de tres clubs populars i tradicionals de Barcelona (els Desperdicis del Sant Andreu, els Eskapulats de l'Europa i el Reducte GrisGrana del Júpiter) malgrat arrossegar una rivalitat històrica, han unit forces per la cursa de diumenge. Juntament amb Héctor Bellerin, ex-futbolista del Barça, convoquen una grada d’animació comú i antiracista perquè en formi part tothom que no s’hi hagi pogut inscriure, és a dir, que no pugui córrer per deixar els discursos d’odi enrere. Aziz Faye, portaveu de Top Manta, ens rep al taller tèxtil ubicat a Can Batlló a primera hora, abans que arrenquin les màquines, pocs dies abans de la data senyalada.  Pòdcast.cat de Núvol

La protagonista del Collita pròpia de maig és Berta Coll, cap de Cast@afiore, el suplement setmanal de música clàssica de Núvol, amb qui parlem de música emergent arran de la FiM de Vila-seca, una fira on artistes, mànagers i programadors van a descobrir propostes noves, fer contactes i tancar negocis.  Coll explica quins grups li van cridar més l'atenció i de passada, li preguntem si creu que existeix la figura de l'etern emergent i com és possible que les modes passin tan ràpid: "Tinc la sensació que l'escena urbana que va sorgir fa dos anys ara fa mandra en certs grups i això no beneficia els músics perquè si en dos anys ja passes de ser emergent a estar passat de moda, no pots consolidar una proposta. S'ha de buscar l'equilibri", reflexiona Coll.  Després de parlar d’emergència artística a la música, ens preguntem si funciona de la mateixa manera al teatre. Hem traslladat la consulta a Oriol Puig Taulé, cap de L’Apuntador, que argumenta que com les sales i festivals s'han volgut apropiar de la companyia de moda, se les ha exigit un nivell de productivitat escènica insostenible.  A continuació, entrem a la roda de recomanacions i Coll menciona dos articles: 'La lliçó de Sant Jordi', escrit per Bernat Puigtobella, editor de Núvol, que tracta sobre la saturació que viu el sector editorial. També 'Què ens interessa, d'una illa deserta?' de Mateu Sagarra, una ressenya d''Amoriam', el primer conte utòpic català escrit per l'anarquista del segle XIX Josep Llunas i Pujals, que reedita Godall Edicions. Sagarra ens fa cinc cèntims a l'episodi i recomana l'article d'Arià Paco 'El tema secret de la campana', que ens també parla de la seva peça.  A la secció de pòdcasts culturals ens traslladem al DocsBarcelona, el certamen documental més important de la ciutat on el programa cinèfil de Núvol 'Cul de Sac' va fer-hi el seu primer directe amb públic. El programa conduït pels crítics de cinema Agus Izquierdo i Belit Lago va comptar amb la participació dels directors Guillermo F. Flórez i Ariadna Seuba.  A més, aquesta setmana s'han celebrat els Premis Sonor, dedicats als pòdcasts en català, i per això recomanem 'Plaersdemavida', premiat com a millor pòdcast conversacional. Es tracta d'un pòdcast cultural conduït per la periodista Paula Carreras del que en sentim un tall. La segona recomanació és 'De part de bo', un pòdcast emès per La Comarca d’Olot inspirat en el llibre 'El parlar de la Garrotxa', de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez i que estava nominat a millor guió. La sèrie, conduïda per la redactora del setmanari Laia Bosch, és un reflex de la realitat del parlar d’aquesta zona i planteja qüestions com ara en quina mesura ha canviat el garrotxí.  Tot seguit, la columnista Marta Pontnou ens explica que per molt que passi el temps hi ha coses que no canvien, com l'art del bombardeig amorós. Ens ho detalla al Collita pròpia.  Finalment, entrem a la recta final del programa i esbrinem la dieta mediàtica de Berta Coll a través de l'enquesta podcaster. Per acabar, l'experta musical ens fa cinc cèntims de com ha sigut la seva etapa al digital de cultura, ja que aviat marxarà per començar una nova aventura a Nova York. Li desitgem sort i encerts! Pòdcast.cat de Núvol

Acabem el mes d’abril amb la ressaca de Sant Jordi, que qui més qui menys tothom deu tenir. Però abans d’entrar de ple al maig, girem la vista enrere i recuperem un article publicat a Núvol fa setmanes, que critica -valgui la redundància- la crítica musical a Catalunya.  Aquest tema ens ha despertat l’interès a conèixer amb més profunditat l’ofici de crític cultural i per això, la convidada especial del programa d'avui és la investigadora i crítica teatral de Núvol, Ana Prieto Nadal. Abans de res, segur que els crítics es pregunten si amb allò que escriuen prenen bones o males decisions. Tots ho fem constantment. Doncs d’això mateix parlen al pòdcast 'Les males decisions' de Ràdio Primavera Sound presentat per Ventall Revista, amb el creador visual Cesc Hernández com a convidat. N'escoltem un fragment i preguntem a l’editor d’aquesta capçalera, Bernat Puigtobella, com afronta Núvol el repte editorial de fer crítica cultural al segle XXI? Per què parlem de crítica avui? Doncs ho fem arran de l'article de Pol Viñas, 'Criticar els Tyets'. Hem preguntat a l'autor després d’unes setmanes si afegiria alguna esmena o nota a peu de pàgina i si el considera una crítica o més aviat un article d’opinió. De passada, Viñas ens recomana 'Perejaume baixa a la ciutat', un article de Joan Burdeus. Continuem reflexionant sobre la crítica amb el nostre cap de redacció, Jaume Forès Juliana. Li preguntem com és que criticar s’ha convertit en un sinònim d’atacar. La seva resposta enxampla encara més el debat, ja que introdueix el factor econòmic i assenyala la precarietat com a causa de la vulnerabilitat que pateixen els artistes novells. Aquest mes, a la secció de pòdcasts culturals, us convidem a conèixer el projecte de Recomana a Ràdio Fabra, 'Els tres cítrics'. Sentim un episodi recent en què parlen dels Premis de la Crítica, de la primera edició del Premi Anna Peréz Pagès, del 'Cap butaca buida' i de la situació actual del periodisme cultural. Tot plegat, amb Jordi Bordes, Carme Canet i Clara Narvion i conduït per Crisol Tuà. A continuació, la indicatiu, membre de l'equip fundacional de Ventall Revista i col·laboradora habitual del digital de cultura, ens llegeix un fragment de la seva interpretació de la llegenda de Sant Jordi. Per últim, ens endinsem a la redacció de Núvol i seguim desgranant amb Ana Prieto Nadal en què consisteix l’ofici de la crítica i quins reptes presenta quan s'exerceix de forma professional. Finalment, esbrinem la seva dieta informativa i mediàtica a través del consultori podcaster. Pòdcast.cat de Núvol

Rafael Silva és graduat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, màster en Etnografia i Antropologia a la Universitat de Barcelona i doctorand en Antropologia a la Universidad Autónoma de Madrid. També és voluntari de l'institut Romanò, on desenvolupa una formació en història i cultura del poble gitano dirigida al personal docent interessat en millorar les competències interculturals.  Amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, conversem amb Rafael sobre història, gitanitat, expropiació cultural i fracàs escolar, l'any que es celebra el sisè centenari de l'arribada del poble romaní a la Península Ibèrica. Episodi enregistrat al pis de la Dra. Ilaria Bellati, docent i investigadora de la UB especialitzada en innovació de l'ensenyament i aprenentatge de la història, corporalitat i didàctica de la història de l'art, les dones com a subjectes històrics, ciutadania i gènere. Pòdcast.cat de Núvol

El protagonista del Collita pròpia de març és Agus Izquierdo, crític de cinema de capçalera a Núvol i amb qui desgranem la seva trobada amb Ira Sachs, cineasta estatunidenc i icona del cinema independent LGTBIQ+ que ha visitat Barcelona com a convidat d'honor del Festival Americana. Izquierdo explica on va ser la trobada, com la intimitat i l'homosexualitat han marcat la trajectòria cinematogràfica de l'autor i com ha evolucionat el cinema de Sachs des del seu debut a 'The Delta', el 1996. L'entrevista porta com a titular 'La masculinitat ja no s’amaga, però continua sent violenta'. Entrem a la roda de recomanacions, ja que Izquierdo cita l’article 'La ‘femme fatale’ del segle XV', de Sofia Vilella, una crítica de 'La Belle Dame sans merci', un poema del segle XV d’Alain Chartier traduït al català per Francesc Oliver i que publica l’Editorial Barcino. L’autora ens fa cinc cèntims del llibre i, de passada obre, com diu ella, un meló que no menciona al text. Vilella Pujol recomana l’entrevista que Berta Coll ha fet a Eulàlia Bosch, escriptora, professora i comissària que publica 'En terra de meravelles', un recull de textos a cavall de l’autobiografia i la crítica d’art. L'entrevista es titula 'Cal ser molt valenta per encarar la mort amb curiositat'. Coll també comenta la conversa amb l'escriptora al pòdcast. A la secció de pòdcasts culturals ens transportem al 1938 per conèixer la història de Pere Esclar, un jove soldat anarquista de Sallent que va abandonar la seva unitat per emprendre el camí de l’exili. Ho fem gràcies al pòdcast 'Sentir l’arxiu', que publica l’Arxiu Nacional de Catalunya. Un dels articles més destacats del mes de març ha sigut 'Dret a emocionar-se', de Daniel Casanovas, escriptor teatral i fundador de la companyia Grop, que treballa a l'Empordà i Girona. L’autor planteja que hi ha una desigualtat geogràfica a Catalunya per accedir a la cultura i al Collita pròpia explica qui s’ha posat en contacte amb ell arran de la publicació. Després, la indicatiu ens interpreta un fragment d’un capítol inèdit de la mítica sèrie 'Polseres vermelles'. El podeu recuperar a Núvol. Finalment, tornem a la redacció amb el crític de cinema Agus Izquierdo amb el consultori podcaster per conèixer la dieta informativa cultural dels convidats que passen per aquest programa. I ens acomiadem amb la lectura del conte 'Rosalia', de Xavier Padrissa, llegit per l’actriu Berta Giraut. Padrissa va ser cap de cultura de l’Ateneu Barcelonès i maluradament ens va deixar l’any passat. D’aquesta forma li rendim un merescut homenatge. En aquesta entrega del Collita pròpia sonen les següents cançons: · Pau Vallvé - Ens hem guanyat l'estiu · Socunbohemio - Conte de primavera · Mushka & Guillem Gisbert - CUMBIA AMB EL GUILLEM (1VS1) · Pullen park - Sarah, the Illstrumentalist · Millor - Rombo Pòdcast.cat de Núvol

Comencem una nova temporada de Collita pròpia, on fem un resum del mes de febrer amb un format més dinàmic i participatiu. Obre aquest primer programa el cronista d'arts escèniques i cap de L'Apuntador Oriol Puig Taulé, que ens parla de 'Dramatúrgia catalana contemporània: entre la precarietat i la queixa'. Amb ell posem sobre la taula xifres com el fet que el 81% dels membres de l’Associació Catalana de Dramatúrgia no viu de la dramatúrgia. També passa pel micròfon Jaume Forés per parlar del text 'Tot el que cal saber sobre ‘L’herència’'. La roda de recomanacions ens porta a escoltar les opinions de Mateu Sagarra, que ha entrevistat Enric Satué, un dels pares del disseny gràfic català, i també sentim Berta Coll, que publica 'Roger Mas abasta el món amb dues espardenyes'. També traiem el cap a Razzmatazz a la gran final de la primera temporada de Catalunya Freestyle per sentir João Borges que entrevista Good Jan. A la recta final tornem a la redacció de Núvol amb Oriol Puig Taulé per fer-li el consultori podcaster i esbrinar com s'assabenta de tot el que es cou culturalment a Catalunya. Tanquem el programa amb la lectura del conte 'Serpents' d’Eva Arasa, guanyador de l’últim concurs de contes de Núvol, una meravella, que també podeu veure en vídeo a YouTube.  Pòdcast.cat de Núvol