Open House Barcelona

Narració a càrrec de Miquel Terreu Gascon. El Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació, i en un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres.

Arquitectura: Batlle i Roig, Projecte que agrupa totes les activitats tècniques i esportives del FCB, tant professionals com amateurs, en un àmbit aproximat de 20 ha. La ciutat esportiva s’organitza en dues plataformes situades a diferent cota: d’una banda, els diversos camps d’entrenament (situats al llarg d’un eix central i separats entre ells mitjançant tanques vegetals i murs verds); d’altra banda, les edificacions (situades al perímetre del camp d’entrenament del primer equip de futbol i delimitant el tancament de la ciutat esportiva). Aquestes edificacions inclouen, entre d’altres, el pavelló esportiu, un edifici amb graderia coberta (i vestuaris a la part inferior), oficines, serveis mèdics, serveis tècnics i una residència per a esportistes orientada al foment de la Masia. Totes queden englobades sota una única coberta que les unifica, i que alhora fa de porxo d’accés al recinte. Els sistemes de captació d’energia s’han disposat en vertical, sobre una torre que s’erigeix com a fita i que busca ser referència i imatge del Club.

L'arquitecte Josep Llinàs ens parla sobre l'arquitectura de les biblioteques barcelonines: Fort Pienc, Gràcia i Jaume Fuster i el seu espai públic.

Proyecto conjunto de reforma y ampliación de un equipamiento existente (el Ateneo La Bòbila) y de reurbanización del parque de la plaza Sòller. Por una parte, la transformación del edificio del Ateneo logra integrarlo en el entorno (los recorridos cotidianos del barrio entran en el edificio, la vegetación del parque le hace de protección solar y el edificio resultante deja de ser un límite para los ciudadanos), al mismo tiempo que se desarrolla un nuevo programa con las entidades vecinales para contribuir a la cohesión social. Por otra parte, el proyecto del parque lo hace permeable al barrio y crea un nuevo espacio público inclusivo, accesible y seguro (lo reconecta con la vida cotidiana, reactiva la integración social aportando nuevos espacios para actividades y lo renaturaliza). BARRIOPERAIRE arquitectos, Bàrbara Pla (paisajista); 2021

Projecte conjunt de reforma i ampliació d’un equipament existent (l’Ateneu La Bòbila) i de reurbanització del parc de la plaça de Sóller. D’una banda, la transformació de l’edifici de l’Ateneu aconsegueix integrar-lo en l’entorn (els recorreguts quotidians del barri entren a l’edifici, la vegetació del parc li fa de protecció solar i l’edifici resultant deixa de ser un límit per als ciutadans), al mateix temps que es desenvolupa un nou programa amb les entitats veïnals per contribuir a la cohesió social. D’altra banda, el projecte del parc el fa permeable al barri i crea un nou espai públic inclusiu, accessible i segur (el reconnecta amb la vida quotidiana, reactiva la integració social aportant nous espais per a activitats i el renaturalitza).

Entrevista a Carme Pinós sobre el tema de los oficios en la arquitectura

Narració a càrrec de Miquel Terreu Gascon. Conjunt hospitalari que ocupa un espai equivalent a nou illes de l’Eixample de Cerdà, amb un seguit de pavellons aïllats envoltats de jardins i connectats entre ells a través de galeries subterrànies. En una primera etapa entre 1902 i 1912, a càrrec de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es van acabar deu pavellons (sis d’infermeria, dos de reconeixement i un d’administració), tots d’estil modernista, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa entre 1914 i 1930, a càrrec de Domènech i Montaner i, partir de la seva mort el 1923, el seu fill Pere Domènech i Roura, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència). Paulatinament, a partir de 1916 i fins el 1930, es van anar traslladant els serveis de l’Hospital de la Santa Creu del Raval al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que s’aniria actualitzant, al llarg del temps, amb noves edificacions (pavelló de tuberculosos, Fundació Puigvert, institut de recerca, centre Kàlida…). Des de l’any 2009, l’activitat assistencial de l’hospital es porta a terme al nou edifici, obra dels arquitectes Esteve Bonell, Josep Maria Gil, Sílvia Barberà, José Luis Canosa i Francesc Rius, que disposa d’unes instal·lacions punteres, una gran vocació per innovar i capacitat per créixer.

Edifici contemporani que s’integra al recinte històric de Sant Pau mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia. El nou edifici incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica, i edifici saludable i assequible). L’Institut és l’espai de treball per a 52 grups de recerca acreditats, per la qual cosa és un dels centres més actius en investigació translacional i multidisciplinària.

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L'aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l'estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic...). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant am

Entrevista a Victoria Thorton directora del Open House World Wide - 06/2017 Transcripción de la entrevista: https://www.48hopenhousebarcelona.org/entrevista-a-victoria-thorton-directora-de-lopen-house-world-wide/

Narració a càrrec de Enric Ortega director Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Arts i oficis

Bloc de 54 habitatges dels arquitectes Peris + Toral que, amb la voluntat de preservar el model de vida exterior que s’estilava a les cases barates del Bon Pastor (futurs habitants), incorpora espais intermedis entre l’espai públic i l’espai privat dels habitatges (patis comunitaris en planta baixa, terrasses en planta pis, opció de terrat comunitari en coberta i un tancament de gelosia ceràmica en façana que comunica visualment interior i exterior de l’edifici). L’interior de l’habitatge s’articula al voltant d’un nucli central (peça exempta que conté el bany) que dona permeabilitat a la planta: possibilita la ventilació encreuada; genera recorreguts infinits i alternatius per l’interior; permet la profunditat de mirada, fent que l’habitatge sembli més gran (fa que les zones de dia i de nit es relacionin amb visuals llargues que el travessen de façana a façana). A més, les habitacions es comuniquen entre elles a través d’una terrassa compartida que emfatitza el bucle de circulacions interiors, allarga el passeig per la casa i en minimitza els espais en cul-de-sac.

The aprop program for provisional housing launched by the City of Barcelona is designed to offer a swift, efficient, and pragmatic response to emergency situations caused by shortage of housing, keeping neighbors from having to leave gentrified districts. Audio by Irene Subils, architect - Social rights, Global justice, Feminism and LGTBI City Council Department

Mural efímer (fins al novembre 2021) que reivindica que desenes de milers de llebrers són maltractats a tot l’Estat, anualment, uns gossos que, quan deixen de ser “útils” per a la caça i les carreres, són abandonats o molt maltractats. El mural mostra un paisatge nocturn que transmet pau, felicitat i, sobretot, un desig de llibertat per a aquests animals: tres llebrers feliços passejant amb absoluta llibertat. La tècnica utilitzada, escollida per aconseguir el nivell de detall dels gossos, és amb pinzells i pintura, i tots els dibuixos s’han fet a mà alçada, sense ajuda de cap projecció a la paret.

Casa doble proyectada por el arquitecto Josep Maria Jujol i Gibert en el año 1932. Esta casa fue residencia de verano del arquitecto que también residió aquí durante el transcurso de la guerra civil de 1936 a 1939. El edificio se caracteriza por una planta de diseño rectangular con un cuerpo con una parte de una planta (la que da a la calle) y otra posterior de dos pisos, con dos estudios en el piso superior, uno para cada casa. La coronación del tejado del citado primer piso se decora con pequeños frontones circulares. La chimenea también está decorada. Los estudios tienen cada uno un par de ventanas en ángulo que permiten una mejor iluminación. Los marcos de les aberturas - puertas y ventanas - son de color azul, como las persianas. Finalmente, las verjas están construidas con madera pintada en blanco y dispuesta en diagonal. La casa está actualmente en deficientes condiciones de conservación, es de propiedad privada y solo se puede ver el exterior. (Fuente: gaudiallgaudi.com)

Masia del segle XVIII transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma l’arquitecte Fossas va modificar la façana i va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els seus esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

Can Tous és una masia de Sant Joan Despí inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la part de mar de l'autopista B-23, a l'alçada de la ciutat esportiva del FC Barcelona. Viquipèdia

La masia de Can Codina està formada per diversos cossos, dels quals destaca la casa-habitatge principal. Disposa d’una planta basilical amb coberta a dos vessants i murs de tàpia. La decoració interior s’ha conservat d’acord amb la tradició popular catalana, en què destaca una cambra destinada al culte a sant Francesc d’Assís. Es tracta d’una de les masies més antigues de Sant Joan Despí, documentada des del segle XI, i al portal del pati es pot llegir la data 1585, any en què es devia reconstruir.

Autor del audio: Antoni de Moragas i Spa El projecte aprofita un edifici preexistent inacabat, situat en un barri obrer de Badalona. Va ser l’únic lloc que el capellà de la parròquia de Sant Jaume va poder adquirir. L’actuació mostra alguns dels elements més representatius de l’obra de Moragas, responent a l’estratègia d’una actuació

La Biblioteca Mercè Rodoreda és un servei públic municipal obert a tothom. La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona