Parlem amb...

Gravació de la conversa entre Núria Cadenes i David Fernàndez sobre "Guillem", la seva nova novel·la. L’assassinat de Guillem Agulló i Salvador, la matinada de l’11 d’abril del 1993, és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves, i Guillem va esdevenir un símbol de llibertat.

Gravació de la conversa que l'escriptora va mantenir amb la periodista Anna Guitart en relació a la seva última novel·la: "La madre de Frankenstein", publicada per Tusquets. L'acte va tenir lloc a la biblioteca Jaume Fuster el 12 de febrer de 2020. La madre de Frankenstein, ens transporta a un manicomi de dones, trista metàfora de l´Espanya del franquisme. Una obra basada en fets reals, la vida i la mort d´Aurora Rodríguez Carballeira, que sembla un delirant argument de ficció. Aquesta novel·la és a més l´apassionant relat d´una dona i un home que van optar per resistir en un lloc convertit en el mirall d´un país.

Gravació de la conversa que l'escriptora Caitlin Moran va mantenir amb la periodista Marta Salicrú el 29 de gener de 2020 a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Caitlin Moran (Brighton, Regne Unit, 1975) va rebre el 2010 el premi de la premsa britànica al millor columnista de l´any i el 2011 el premi al millor crític i entrevistador. A Anagrama ha publicat Cómo ser mujer, un dels èxits més grans i fulminants en llengua anglesa dels últims temps: llibre de l´any als Galaxy National Book Awards, guanyador del British Book Awards Book of the Year i d´un Irish Book Award, i Cómo se hace una chica / Com es fa una noia. Cómo ser famosa és una novel·la irreverent, insolent i mordaç que a estones et fa cargolar de riure. Parla de l´amor, l´amistat, els torracollons amb què ens trobem i la necessitat d´aprendre a ser una mateixa sense noses ni embuts. També parla de Londres, de la vitalitat del pop britànic i de la malsana obsessió per la fama. I ho fa des d´una mirada feminista i sense complexos, amb opinions demolidores i trencadores sobre tot el que se li posa al davant des de la columna que escriu la protagonista.

L’any 1977, Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) va escriure un concís i perspicaç diccionari, el Diccionario del franquismo, en què tractava el franquisme com a realitat històrica, política, social i estètica. Ara, Anagrama i l’Ajuntament de Barcelona reediten l’obra amb il·lustracions de Miguel Brieva i pròleg de Josep Ramoneda, els quals presentaran aquesta nova edició. És un treball necessari de recuperació de la memòria històrica que ens obliga a no oblidar els nostre passat més recent i a reconèixer la inquietant persistència, en l’actualitat, del substrat franquista.

L’autor Richard Ford, Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2016, conversa amb Anna Guitart sobre el seu últim llibre, “Lamento lo ocurrido”, un enlluernador llibre de relats publicat en primícia mundial per Anagrama. Cadascuna de les narracions és un exercici de condensació, subtilesa narrativa i capacitat per plasmar un ampli ventall de sentiments humans.

Petros Màrkaris (Istanbul, 1937) és famós per la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per Kostas Jaritos: Noticias de la noche, Defensa cerrada, Suicidio perfecto, El accionista mayoritario, Muerte en Estambul, l’exitosa Trilogía de la Crisis —formada per Con el agua al cuello, Liquidación final i Pan, educación, libertad—, Hasta aquí hemos llegado i Offshore. A La muerte de Ulises, Màrkari ens va delectar amb tres casos policíacs i altres relats d’actualitat candent sobre l’emigració forçosa, i a Próxima parada, Atenas, ens va oferir una guia molt personal de la capital grega. L’autor parlarà amb Ernesto Mallo sobre Universitat per a assassins, una nova novel·la protagonitzada per Kostas Jaritos. En aquesta ocasió, el comissari ha de resoldre un crim relacionat amb la universitat i la política. Un nou cas de Jaritos que, alhora, esdevé una mirada irònica i escèptica sobre l’Atenes contemporània.

L’autor presenta Tus pasos en la escalera (Seix Barral, 2019), una novel·la de suspens psicològic en què la memòria, la raó i la por són els elements que determinen la realitat tangible; una obra en què la realitat, sotmesa a una lent de microscopi, desvela fissures que poden esfondrar el que amb tanta cura ens hem explicat sobre les nostres vides.

Eduardo Mendoza conversa amb l’escriptor Miqui Otero sobre El rey recibe (Seix Barral, 2018), la seva darrera novel·la. Hi ha dues formes d’explicar la història: com va passar i com l’hem viscut «Al llegar a cierta edad, uno se da cuenta de que ha sido testigo de acontecimientos que en su momento parecieron trascendentales y luego resultaron no serlo. Y también se da cuenta de que ha vivido grandes transformaciones sociales sin advertir su importancia. A partir de esta reflexión me embarqué en un proyecto del que ahora presento la primera parte.» Eduardo Mendoza

Diàleg entre Marina Garcés i Josep Maria Esquirol a propòsit del llibre: La penúltima bondat Josep Maria Esquirol és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat al pensament contemporani. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen Uno mismo y los otros (2005), El respeto o la mirada atenta (2006), El respirar dels dies (2009), Los filósofos contemporáneos y la técnica (2011) i, molt especialment, La resistència íntima (2015), que, després de ser celebrat pels lectors i la crítica, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig. L’autor conversarà sobre el seu últim llibre, La penúltima bondat (Quaderns Crema, 2018), amb la filòsofa Marina Garcés.

El cicle de concerts “Sherpa Sonor”, organitzat pel Museu Etnològic de Barcelona i pel Museu de Cultures del Món de Barcelona, ens va acostar a la poesia i la música mediterrània des de la perspectiva sufí, amb un magnífic concert a càrrec de Pedro Burruezo (oud, violoncel, guitarra i veu), acompanyat de Maia Kanaan (viola) i Virgínia Joëlle (dansa i percussió). Tots els temes van anar precedits d’una explicació per part del mateix Burruezo, qui amb les seves acompanyants van inundar l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster del recolliment i l’espiritualitat pròpies de la mística sufí.

L'economista Xavier Sala i Martín parla amb el periodista Tian Riba sobre el seu nou llibre, Economia en colors : la invasió dels robots i altres relats, el programa de televisió amb el qual ha aconseguit fer l'economia més entretinguda, accessible i clara.

Victoria Bermejo i Miguel Gallardo ens van parlar sobre el seu llibre "Contes per explicar en 1 minut" (Arpa, 2017), una proposta que ens acosta al plaer d´explicar històries breus però intenses. Un llibre adreçat tant a les persones que no tenen gaire temps per llegir com a les que tenen tot el temps del món.

Conversa entre Almudena Grandes i Jacinto Antón a l'auditori de la biblioteca Jaume Fuster, on es va parlar de la novel·la "Los pacientes del doctor García", publicada per Tusquets. L'enregistrament va tenir lloc el 19 de setembre de 2017.

Conversa entre Javier Marías i Antonio Iturbe amb motiu de la presentació de la novel·la "Berta Isla" (Alfaguara, 2017) a la biblioteca Jaume Fuster, el 18 de setembre de 2017.

La recent publicació de l’obra poètica completa d’Erri De Luca serà el fil conductor de la conversa que l’eminent novel·lista, poeta i traductor italià mantindrà amb Miquel Desclot, poeta i premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana. Editada per Seix Barral amb pròleg i traducció al castellà del també poeta Fernando Valverde, Sólo ida. Poesía completa reuneix per primera vegada en un sol volum tota la poesia d’Erri De Luca, un cant als marginats del món, versos contra l’oblit i la indiferència.

Juan Marsé (Barcelona, 1933) és un dels grans novel·listes de la literatura en castellà del darrer mig segle. Autor autodidacte, amb la seva primera novel·la, Encerrados con un solo juguete (1960), va ser finalista del Premio Biblioteca Breve, guardó que va guanyar cinc anys després amb Últimas tardes con Teresa (1966), possiblement la seva obra més emblemàtica. Novel·lista perseverant sobre el tema de la postguerra a Barcelona, entre les seves novel·les també destaquen Si te dicen que caí (1973), Un día volveré (1982), El embrujo de Shanghai (1993), Rabos de lagartija (2000) i Caligrafía de los sueños (2011). També ha conreat el relat i la crònica periodística. Ha rebut, entre altres guardons, el Premio Planeta (1978), el Premi Ciutat de Barcelona (1985), el Premio de la Crítica (1994 i 2001) i el Premio Nacional de Narrativa (2001). Pel conjunt de la seva obra, ha guanyat el Premio Juan Rulfo (1997) i el Premio Cervantes (2008). El seu darrer llibre, Colección particular (Lumen, 2017), és una antologia dels seus millors relats a cura del mateix escriptor i del crític literari Ignacio Echevarría, autor del pròleg.

Javier Cercas (Ibahernando, 1962) és professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona. Ha publicat vuit novel·les: El móvil, El inquilino, El vientre de la ballena, Soldados de Salamina, La velocidad de la luz, Anatomía de un instante, Las leyes de la frontera i El impostor. Entre la seva obra també hi ha dos assajos, La obra literaria de Gonzalo Suárez i El punto ciego, i tres volums de caràcter miscel·lani: Una buena temporada, Relatos reales i La verdad de Agamenón. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes i han rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, tres dels quals al conjunt de la seva obra: el Premio Salone Internazionale del Libro di Torino i el Premio FriulAdria, «La storia in un romanzo», a Itàlia, i el Prix Ulysse, a França. La seva nova novel·la, El monarca de las sombras (Literatura Random House, 2017), és un text vibrant sobre Manuel Mena, un noi que va lluitar per una causa injusta i va morir al costat equivocat de la història. L'escriptor Javier Cercas va conversar amb Ernest Folch a l'auditori de la biblioteca el 22 de febrer de 2017.

Un antiheroi marcat per la mort de la dona i la filla és el protagonista de bona part de les novel·les del dublinès John Connolly, un autor que, si molt convé, és capaç d’acostar la novel·la negra als registres sobrenaturals, amarant la quotidianitat d’elements fantàstics. A "La canción de las sombras", la seva nova novel·la, porta el seu protagonista al Maine nord-americà, on una vídua i la seva filla s’oculten d’un passat secret relacionat amb els camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. El bé i el mal es tornen a enfrontar en les pàgines de la novel·la, i també en una xerrada entre l’autor i el periodista i expert en novel·la negra Juan Carlos Galindo.

En el marc de l'Eurocon 2016, la convenció europea de ciència-ficció, vam rebre l’escriptor Richard Morgan en sessió oberta del club de lectura de literatura fantàstica i ciència-ficció per comentar la seva novel·la “Leyes de mercado”, publicada per l'editorial Gigamesh.

Peter Stamm (Weinfelden, 1963) ha estudiat filologia anglesa, psicologia, psicopatologia i informàtica a Zuric. Ha viscut llargues temporades a París, a Nova York i als països escandinaus. Des de 1990 es dedica a la literatura. Ha escrit una obra de teatre i col·labora habitualment en la ràdio i la televisió. Des de 1997 és redactor de la revista literària Entwürfe für Literatur. Reconegut com una de les veus més importants de la nova narrativa alemanya, les seves novel·les Agnes (2001), Paisaje aproximado (2003), Tal día como hoy (2007), Siete años (2011), Noche es el día (2016) i els seus llibres de relats Lluvia de hielo (2002), En jardines ajenos (2006), Los voladores (2010) i A espaldas del lago (2014) s’han publicat en castellà a Acantilado, i Agnes (1998), Pluja de gel (1999) i Paisatge aproximat (2003), en català a Quaderns Crema.