Pioneres del coneixement. Les dones de l'IEC

La doctora Josefina Castro Fornieles ho té clar: el més important per a ella és haver pogut ajudar joves que passen per moments delicats de salut mental. Ho ha fet combinant la recerca clínica amb les dimensions genètica, cognitiva i neurobiològica per conèixer tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un trastorn determinat. Directora de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona i catedràtica de psiquiatria a la Universitat de Barcelona, Castro Fornieles lidera l’equip de Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l’Adolescència de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. Entre altres projectes, dirigeix una recerca pionera sobre trastorns psicòtics, trastorns alimentaris, trastorns de l’espectre autista i altres patologies emergents en joves. En aquest episodi ens endinsem en els trastorns mentals dels nostres joves des d’una visió científica i humana, a partir del mestratge d’una figura clau de la psiquiatria infantil i juvenil: la metgessa, investigadora i professora universitària Josefina Castro Fornieles. Idea i direcció: Servei de Comunicació de l’IEC Guió i producció tècnica: Evoco https://www.evoco.pro

Darrere cada decisió política, de cada conflicte institucional, hi ha persones: amb valors, amb històries i amb mirades diferents sobre el món. Només si som capaços de posar-nos al lloc dels altres i de reconèixer la pluralitat de valors, d’ideologies i d’experiències, podrem comprendre primer i resoldre després els problemes que ens envolten. Aquesta és la convicció que ha guiat la trajectòria de Mireia Grau Creus, doctora en ciències polítiques i socials, investigadora, i cap de recerca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Avui, a Pioneres del Coneixement, ens acostem a la ciència política, una disciplina que ens ajuda a fer el món més comprensible. Idea i direcció: Servei de Comunicació de l’IEC Guió i producció tècnica: Evoco https://www.evoco.pro

La geografia no és només una qüestió de fronteres, de territoris o de línies traçades sobre un mapa. És, sobretot, la història de les persones que hi viuen i de com transformen els espais que habiten. Però, tradicionalment, les veus de les dones han quedat silenciades. Avui conversem amb Dolors Garcia Ramon, una de les grans referents de la geografia feminista a Europa. Doctora en geografia per la Universitat de Barcelona, ha estat pionera a incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de l’espai rural i urbà, la divisió sexual del treball i les desigualtats territorials, tot retornant a les dones el seu paper actiu en el desenvolupament social i econòmic dels territoris. Guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit en la recerca geogràfica i el Premi Maria Ángeles Durán d’Innovació en els Estudis de les Dones i el Gènere, Dolors Garcia Ramon és una pionera imprescindible en l’àmbit de la geografia. Idea i direcció: Servei de Comunicació de l’IEC Guió i producció tècnica: Evoco https://www.evoco.pro

Hi ha disciplines que estan interconnectades: l’estudi d’unes i altres, i la seva interrelació, ens permeten tenir una idea global i cada vegada més completa de com —i en quins moments— els homínids hem adquirit i transmès el coneixement. Per això, la recerca sobre els materials històric-artístics al llarg del temps i la identificació dels processos que en van fer possible la descoberta i l’ús resulten tan interessants per als historiadors tot i que l’orígen de la recerca el trobem a la física. Doctora en ciències físiques i investigadora en grups de caracterització i anàlisi de materials del patrimoni cultural, Trinitat Pradell obté informació valuosa de materials com els vidres, els esmalts o la ceràmica per entendre com s’han fet, com i per què es deterioren, i com el coneixement tècnic ha evolucionat al llarg de la història. Un terreny d’estudi tan desconegut com apassionant, que aquí us convidem a descobrir.

Meritxell Simó Torres estudia el passat amb consciència i responsabilitat. Ho fa a través de la literatura i posa el focus a l’edat mitjana. Medievalista rigorosa i apassionada, és professora de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i directora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals. Una acadèmica polivalent i sens dubte, una de les investigadores i divulgadores més destacades en literatura romànica medieval i en la representació literària de les dones a l’edat mitjana. Una pionera del coneixement que us convidem a descobrir.

Carme Jordi i Nebot, és doctora en física per la Universitat de Barcelona i un referent internacional en l’àmbit de l’astronomia. Està especialitzada en astrofísica estel·lar, concretament, en cartografia galàctica. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva aportació a la divulgació científica és cabdal per a despertar vocacions entre el jovent, perquè, efectivament, la Carme contribueix a «crear» els científics i les científiques del futur.

Carme Junqué i Plaja, catedràtica de Neuropsicologia a la Universitat de Barcelona, és una referent en l’estudi de la relació entre el cervell i el comportament mitjançant la ressonància magnètica. Amb més de 300 articles científics i diversos guardons, el seu treball s’ha centrat en els accidents cerebrovasculars, traumatismes cranioencefàlics i malalties neurodegeneratives, consolidant el seu lideratge en neuropsicologia i neuroimatge.

Rosa Maria Poch, catedràtica del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida, ha dedicat la seva carrera a estudiar la micromorfologia dels sòls i el seu paper en l’estructura i l’emmagatzematge de carboni. També ha estat presidenta del Panel Intergovernamental de Sòls de la FAO, autora de més de 90 publicacions científiques i membre de l’IEC. Una experta que connecta el sòl amb la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest episodi, conversem amb Mònica Terribas, una de les figures més destacades del periodisme i la comunicació a Catalunya. Llicenciada en Ciències de la Informació i doctora per la Universitat de Stirling, Terribas ha estat al capdavant de programes emblemàtics com El matí de Catalunya Ràdio, directora de TV3 i autora del llibre D.O. Europa. A més, explorarem la seva implicació en fundacions com Catalunya Síndrome de Down i Òmnium Cultural, i reflexionarem sobre el seu impacte en la cultura i la societat catalana. Descobreix la trajectòria i les reflexions d’una periodista que ha deixat empremta en els mitjans de comunicació i en la vida pública.

Montserrat Corominas és catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, on fa classes de grau i màster. A més a més, lidera el laboratori de Regulació de l’Expressió Gènica dins el grup de Biologia del Desenvolupament i Genòmica a l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). També és membre de la Sociedad Española de Genética, de la Sociedad Española de Biología del Desarrollo i ha estat directora de la secció «Technologies and Resources for Genetics» de la revista Genes. És membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

Coneix Mercè Barceló i Serramalera, Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb una destacada trajectòria com a investigadora, Barceló s’ha especialitzat en drets fonamentals, organització territorial de l’Estat i dret públic de Catalunya. Ha estat directora del Grup d’Estudis Federals i Autonòmics, lletrada del Tribunal Constitucional espanyol i membre d’òrgans clau com la Comissió Assessora Jurídica de la Generalitat. Autora de publicacions rellevants en el camp del dret constitucional, també coordina el Col·lectiu Praga, participa en la plataforma Trial Watch i col·labora habitualment amb mitjans de comunicació. Descobreix la seva inspiradora vocació i el seu compromís per utilitzar el dret com a eina per regular la convivència i resoldre conflictes socials.

Immaculada Lorés i Otzet és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i gran coneixedora de l’art i l’arquitectura romànica. Des de 2018 és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, en què coordina el projecte Pirineus Romànics. Lorés és catedràtica en història de l’art de la Universitat de Lleida, on ha ocupat diversos càrrecs de gestió. També ha col·laborat en projectes de preservació i difusió del patrimoni amb diversos museus.

Montserrat Bacardí i Tomàs és catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2019. És coordinadora de la revista de traducció Quaderns i també ha publicat articles d’història de la literatura i les biografies d’Anna Murià, Gràcia Bassa, Maria Dolors Orriols i de Teresa Pàmies, amb què va guanyar el Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana.

Teresa Abelló es doctorà en geografia i història per la Universitat de Barcelona (UB) el 1984. Investigadora a l’Institut Internacional d’Història Social a Amsterdam (1982-1984), la seva recerca se centra en els moviments socials, especialment el moviment obrer i l’anarquisme. Ha publicat obres i articles en revistes acadèmiques, i és responsable del portal de SIDBRINT de la UB. Va ser vicerectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (2011-2016) i és jurat del Premi Ferran Soldevila des de 2016.

Dolors Vaqué Vidal és membre de l’IEC des del 2019 a la Secció de Ciències Biològiques. Vaqué és investigadora científica de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona des de l’any 1991 i la seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi de l’estructura i la funció de les xarxes marines en relació amb factors físics i químics dins el context del canvi climàtic global i, en particular, en com afecten les xarxes microbianes en la regulació del clima.

Montserrat Castelló és catedràtica de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna- Universitat Ramon Llull. També dirigeix l’Institut de Recerca en Psicologia, Aprenentatge i Desenvolupament de la URL.

Marta Prevosti i Monclús és membre de l’IEC des de finals de 2018. Doctora en filosofia i lletres, secció d’història antiga, per la Universitat de Barcelona i des de 2005 i fins la seva jubilació, investigadora sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Anteriorment ha estat professora titular d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Nora Ventosa i Rull és membre de l’IEC des de 2018. És enginyera química i investigadora a l’Institut de Ciències dels Material de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Treballa activament per establir ponts entre el món de l’acadèmia i el món de l’empresa.

Gemma Rigau i Oliver és membre de l'IEC des del 2002 a la Secció Filològica, de la qual en va ser vicepresidenta entre 2010 i 2014. Rigau és catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha compaginat la docència amb la recerca, centrant-se en la sintaxi oracional i l'estructura lèxica del català i les llengües romàniques i, en especial, la descripció sintàctica del català. Idea i direcció: Servei de Comunicació de l’IEC Guió i producció: Joan Safont Producció tècnica: Evoco https://www.evoco.pro Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Carme Torras i Genís és membre de l’IEC des del 2017 a la Secció de Ciències i Tecnologia. Torras és investigadora de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del CSIC-UPC. A més, és una reconeguda escriptora de literatura de ciència-ficció. Idea i direcció: Servei de Comunicació de l’IEC Guió i producció: Joan Safont Producció tècnica: Evoco https://www.evoco.pro Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.