La plaça dels futurs

El Congrés dels Diputats tancarà les portes uns dies per controlar la transmissió del COVID19 entre els parlamentaris. Quan les obri, però, no posarà en marxa una Comissió que investigui l’escàndol que ha saltat als mitjans de comunicació sobre les donacions multimilionàries del Rei emèrit Juan Carlos a dues amigues. Corina Larsen hauria rebut del Rei 65 milions de dòlars, segons les dades que s’han filtrat de la investigació de la Fiscalia suïssa.

Aquests dies estem assistint a un bombardeig de notícies sobre l’efecte de la pandèmia del coronavirus COVID19 sobre l’economia mundial. Un informe de la Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) preveu una pèrdua d’un bilió de dòlars en el millor dels cassos i de dos bilions en el pitjor. Avisa que alguns països entraran en recessió i d’altres creixeran menys del que estava previst. Dèiem la setmana passada que probablement hauríem de parlar de nou sobre aquesta crisi sanitària-econòmica amb el nostre col·laborador economista Sergi Cutillas. I així és. #EndeutatsXSergiCutillas

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) acaba de fer públic un nou informe sobre les conseqüències en l’atmosfera, la terra i els oceans. La gràcia que obre l’informe mostra un increment de temperatura del Planeta impressionant. I afirma que al ritme actual de lluita contra la contaminació no s’assolirà que aquesta temperatura no supera els 1.5 graus més que en el període preindustrial que reclamen els coneguts com Acords de París. El president de Sicom, Josep Cabayol, ens analitza cada setmana les novetats sobre l’Emergència Climàtica que vivim. Avui li demanem que aquest anàlisi tracti de l‘informe de l’OMM.

Si voleu apropar-vos a la realitat de les migracions que travessen Líbia i la Mediterrània camí d’Europa heu d’aturar-vos una estona en el webdoc ‘The Lybian crossroad’ que han fet el fotoperiodista Ricard García Vilanova i el periodista Javier Martín amb el suport de l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta NOVACT, en el marc de les beques devreporter finançades per la Unió Europa i lafede.cat. Hi trobareu imatges fetes al llarg de deu anys a Líbia però també als països de procedència de les persones que es juguen la vida creuant el desert i el mar camí del somni europeu. El cost humà d’aquesta aposta és molt elevat. Des de 2014 s’hi ha deixat la vida més de 15.000 persones. És la via migratòria més mortífera del món. Parlem, doncs, d’aquesta cruïlla líbia amb Clara Calderó, tècnica en migracions de NOVACT

Unes imatges semblants a les de l’estiu del 2015 s’han repetit els darrers dies i setmanes a les illes de Grècia que són a prop de Turquia i a la frontera terrestre entre ambdós països. Han passat quasi cinc anys i la Unió Europea no ha sabut posar en marxa la política adequada per tractar els refugiats i migrants com a persones. Stop Mare Mortum va ser la primera organització que es va constituir i mobilitzar per denunciar les morts al mar i les vulneracions dels drets humans de les persones que intentaven arribar fugint de la guerra de Síria i d’altres crisis humanitàries a la regió. Stop Mare Mortum va tornar a convocar fa uns dies la ciutadania davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona per reiterar la seva queixa i insistir en l’exigència d’habilitar vies segures perquè aquestes persones puguessin desplaçar-se als diferents països del continent europeu. Volem començar La Plaça dels Futurs d’avui parlant amb una portaveu de Stop Mare Mortum, Sònia Ros.

Dedicarem La Plaça dels Futurs d’avui a parlar de la crisi dels refugiats a la frontera terrestre i marítima entre Turquia i Grècia i a la ruta central del Mediterrani, a través de Líbia, on moren més persones que intenten buscar un nou país d’acollida. També farem la incursió setmanal en els temes relacionades amb l’emergència climàtica i social que vivim -aquesta setmana analitzarem el darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial-, intentarem saber quin impacte econòmic internacional tindrà la pandèmia del coronavirus COVID19 i posarem en evidència els polítics que es neguen a crear una comissió al Congrés dels Diputats que investigui els tripijocs econòmic del Rei emèrit Juan Carlos. I tractarem aquests temes en conversa amb Sonia Ros, portaveu de Stop Mare Mortum, Clara Calderó, tècnica en migracions de NOVACT i els nostres col·laboradors habituals Josep Cabayol, Sergi Cutillas i Xavier Caño. Entrem en matèria, doncs, no sense recordar-vos abans que si ens escolteu és gràcies al treball d’Albert Burgos, des del control tècnic de Ràdio Municipal de Terrassa. Us parla Siscu Baiges, en nom de Solidaritat i Comunicació-SICOM.

Crèiem que havíem arribat al límit dels abusos als drets humans de les persones que busquen refugi a Europa però els darrers dies n’hem vist encara de pitjors. Turquia va respondre a la mort de 34 soldats turcs a Síria per bombardejos fets per avions russos o de l’exèrcit de Bashar al Asad obrint les seves fronteres als refugiats sirians perquè marxessin a Grècia. Illes gregues com Lesbos, Samos o Chios i el pas fronterer per terra entre Turquia i Grècia han vist l’arribada de milers de persones. Per terra, l’exèrcit grec ha llançat gasos lacrimògens contra elles. Per mar, el risc de la travessia s’ha cobrat noves vides. Voldríem creure que és un malson però és la realitat.

Als mitjans de comunicació hi trobem aquests dies versions diferents sobre l’impacte econòmic que l’expansió del coronavirus COVID-19 tindrà arreu del món. Alguns afirmen que viurem una nova crisi semblant a la que es va produir després de la fallida de les hipoteques subprime els anys 2017 i 2018. L’OCDE calcula que si aquesta pandèmia no es control•la aviat, l’economia global creixerà la meitat del que s’havia previst. D’altres mitjans i analistes consideren que es massa aviat per preveure quin serà aquest impacte. El nostre analista és l’economista i investigador d’EKONA i la PACD Sergi Cutillas.

D’entre les repercussions que està tenint la pandèmia del coronavirus COVID-19 no hem de deixar de costat el perill que comporta perquè es justifiqui la vulneració de drets fonamentals amb l’excusa del combat contra la seva difusió. És aquesta qüestió la que volem plantejar, avui, al president de Sicom, Josep Cabayol, en la seva secció sobre Emergència Climàtica i Social.

“Mirna Ramírez, Elsi Rosales i Teodora Vázquez. Les tres viuen i són de El Salvador. Les tres són dones d'escassos recursos i vénen de zones rurals. I les tres han estat empresonades. El seu delicte? Tenir un part extrahospitalari en un dels sis països del món més restrictius amb l'avortament”. La dura experiència de Mirna, Elsi i Teodora es recull al documental “La vida després. La història de tres dones que van anar a la presó per parir a El Salvador”. Es va estrenar aquest dimarts 3 de març als cinemes Texas, a Barcelona. A El Salvador està totalment prohibit avortar des de 1998. Això provoca que, tot i que les dones no s’hagin provocat l’avortament, sinó que hagin tingut una emergència obstètrica, l’Estat les acusi d’homicidi agreujat o intent de homicidi, condemnant-les a fins a 50 anys de presó. “La vida després” és una iniciativa de la Fundació Acció Benestar i Desenvolupament (ABD), que compta amb el suport de la beca Devreporter de lafede.cat i que ha estat dirigida per Ferran Alcalde. Hi ha intervingut també les periodistes Paula Ericsson i Mari Luz Nóchez i el fotoperiodista Ángel García, de la qual en parlem ara amb Paula Ericsson.

Què ha fet la cooperació catalana al desenvolupament durant el 2019? Contestar aquesta pregunta i debatre’n les respostes aportades pel govern de la Generalitat va ser el motiu de la reunió amb periodistes que han mantingut, aquest dimecres 4 de març el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Güal. N’hem volgut compartir les conclusions amb els oients de La Plaça dels Futurs i per això ara conversem amb el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila.

‘Europa, vergonya’ cridaven els manifestants concentrats davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona. La vergonya és veure les imatges de persones que intenten arribar a Europa a través de les fronteres terrestres i marítimes de Turquia i Grècia i són rebutjades amb gasos lacrimògens, trets o intenten fer-les caure al mar pressionades per vaixells guardacostes. Són aquelles imatges difícils d’oblidar, que ens avergonyeixen, entristeixen i que ens obliguen a exigir vies segures perquè aquestes persones arribin a Europa i que els qui la governen tinguin clar que cap persona no és il•legal i no es mereix els abusos als seus drets que estem veient aquests dies. Aquests dies, mesos i anys. Aquest serà un dels temes que tractarem a La Plaça dels Futurs d’avui, on també parlarem de l’impacte econòmic mundial del coronavirus COVID 19, del perill que comporti retallada de drets, del balanç de la cooperació catalana internacional de l’any passat i de les dones que passen molts anys a la presó a El Salvador per avortar. I els tractarem amb el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Manel Vila, la periodista Paula Ericsson i els nostres col•laboradors setmanals Josep Cabayol, Sergi Cutillas i Xavier Caño. Albert Burgos farà possible, des del control tècnic, que els escolteu. També a mi, Siscu Baiges. Comencem, doncs.

El pressupost de la Unió Europea pel periode 2021-2027 està en l’aire. Els màxims dirigents dels 27 països que la formen no es van posar d’acord en el seu nivell i repartiment a la cimera del Consell Europeu que van celebrar el passat cap de setmana a Brussel•les. Hi ha dos fronts que xoquen. Els països coneguts com a partidaris de la ‘frugalitat’ –Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia- i la resta, batejats com a ‘Amics de la Cohesió. Què s’hi juga en aquesta Unió de la qual ja no en forma part Gran Bretanya? Demanem-ho al nostre col•laborador Sergi Cutillas, economista, investigador d’EKONA i la PACD i responsable de la secció ‘Endeutats’ de La Plaça dels Futurs. #EndeutatsXSergiCutillas

La periodista Magda Bandera ha rebut la menció especial als mitjans de comunicació concedida per l’Institut de Drets Humans de Catalunya. La menció reconeix la contribució que ha fet a incorporar un enfocament de gènere i drets humans en l’exercici del periodisme.

Què fa el Centre de Música i Escena per la Inclusió Social XAMFRÀ que hagi merescut el Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya corresponent al 2019. És una entitat prou jove –es va crear l’any 2004- amb la voluntat de ser un espai perquè nens, joves, gent gran i famílies, sobretot del barri del Raval i del districte de Ciutat Vella però també d’altres indrets de Barcelona, puguin trobar-se i compartir vivències a través de la música, la dansa i el teatre. És un centre obert a tothom, que potencia la diversitat com a valor social, del qual n’és directora Ester Bonal.

L’Institut de Drets Humans de Catalunya atorga el seu premi Solidaritat des de l’any 1987. Ho fa, clar, a entitats i persones que s’han destacat per la seva defensa dels drets humans.La llista de premiats és, doncs, llarga i de prestigi. Dimarts, al Parlament de Catalunya, el Centre de Música i Escena del Raval XAMFRÀ va recollir el guardó corresponent al 2019. La periodista Magda Bandera, directora de La Marea va rebre, així mateix, la menció especial a mitjans de comunicació que distingeix mitjans i professionals de la comunicació que incorporen la defensa dels drets humans a la seva tasca informativa. El president de l’Institut, David Bondía, va fer, durant l’acte, una conferència abordant els reptes actuals de la societat en aquesta matèria. L’Institut de Drets Humans de Catalunya continua, clar, el seu dia a dia i del 9 al 26 de març tindrà lloc el vostre curs anual. Ja és el 38è. El dediqueu a “La no discriminació des de la perspectiva interseccional”. També ens en parla David Bondia.

“La bossa o la vida. El 99% contra l’Emergència Climàtica”. Aquest és el títol del llibre que el cientific ambiental Salvador Lladó ha presentat aquest dimecres 26 de febrer a la Llibreria La Central del Raval, a Barcelona. L’ha editat ‘Tigre de paper’, que l’explica així: “A ‘La bossa o la vida’, Salvador Lladó ens planteja d’una forma clara, didàctica i amena diferents perspectives de la crisi ecològica en la que estem immersos. Des de la seva causa principal, la necessitat imperiosa de créixer del nostre sistema econòmic, passant pel seu principal símptoma, l’emergència climàtica, fins a desembocar en el ventall de propostes polítiques que neixen de la necessitat de posar fre a un ritme de producció i de destrucció de la natura sense precedents”. Lladó és membre fundador de l’Observatori crític del canvi climàtic i membre del comitè d’experts sobre aquesta qüestió al Parlament de Catañunya. És doctor en Microbiologia ambiental i Biotecnologia i treballa en la recerca de solucions basades en la natura per augmentar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. “La bossa o la vida” forma part d’aquest treball. El president de Sicom, Josep Cabayol, ha assistit a la presentació.

El govern espanyol estudia tipificar com a delicte la ‘apologia del franquisme’ en la reforma del Codi Penal que vol impulsar els propers mesos. Hi ha opinions contraposades. Davant dels que ho consideren un fet imprescindible i de justícia fonamental s’aixequen les veus dels que creuen que la llibertat d’expressió empara fins i tot els defensors del franquisme. Escoltem ara la veu del nostre company Xavier Caño, periodista de Sicom i ATTAC, des de Madrid.

A La Plaça dels Futurs, avui, parlarem del nou llibre del científic ambientalista Salvador Lladó “La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica”. Del premi Solidaritat que l’Institut de Drets Humans de Catalunya ha entregat al Centre de Música i Escena per la Inclusió XAMFRÀ del barri del Raval, a Barcelona, i a la periodista Magda Bandera, del fracàs de les negociacions entre els líders polítics per aprovar el pressupost de la Unió Europea pel periode 2021-2027 i de la voluntat del govern de tipificar com a delicte l’apologia del franquisme. Parlarem d’aquestes qüestions amb el president de Sicom, Josep Cabayol, el de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondía, la directora de XAMFRÀ, Ester Bonal, la periodista Magda Bandera i els nostres col·laboradors Sergi Cutillas i Xavier Caño. Ho he dit ràpid. Ara toca desenvolupar cadascun d’aquests temes. I ho podem fer gràcies a la feina des del control tècnic del programa d’Albert Burgos. Us parla Siscu Baiges.

Setsuko Thurlow, supervivent del bombardeig atòmic d'Hiroshima i guardonada al 2017 amb el Premi Nobel de la Pau en nom de la Campanya per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) és entre nosaltres aquests dies. Ha participat amb Jordi Armadans, director de Fundipau, i Josep Mayoral, alcalde de Granollers i president de la xarxa d’Alcaldes per la Pau a Catalunya i Europa, en un acte per presentar la campanya de sensibilització "Construïm la pau, de les ciutats al món", una iniciativa per demanar a les ciutats que aprovin una moció sobre les armes nuclears i de suport al Tractat sobre la seva prohibició. Carlos Umaña, de Costa Rica i membre actiu de la campanya ICAN, també ha participat en aquest acte acompanyant Setsuko Thurlow. El tenim avui a La Plaça dels Futurs.