Podcast – EMpod.cat

La prestigiosa National Academy of Medicine dels Estats Units va definir fa anys l’error diagnòstic com el gran «punt cec» de la medicina moderna, assenyalant la millora del procés diagnòstic com un imperatiu ètic, professional i de salut pública. I és que, si hi ha un entorn clínic sotmès a la pressió del temps, a informació incompleta, a la multitasca i a la incertesa constant, aquest és, sens dubte, el servei d’urgències. Per dimensionar la magnitud real del problema, l’agència nord-americana AHRQ va publicar una revisió sistemàtica exhaustiva (Diagnostic Errors in the Emergency Department: A Systematic Review. PMID: 36574484, DOI: 10.23970/AHRQEPCCER258), que va analitzar prop de 280 estudis. Les xifres conviden a una profunda reflexió: s’estima que un 5,7% de les visites a urgències pateixen com a mínim un error diagnòstic. Això equival, aproximadament, a 1 de cada 18 pacients atesos. A més, al voltant del 2% dels pacients pateixen un esdeveniment advers evitable derivat del diagnòstic (1 de cada 50) i prop d’un 0,3% experimenten danys greus o mort (1 de cada 350). Només cal fer una regla de tres amb les dades diàries o anuals d’entrades al teu servei d’urgències i sabràs la magnitud del problema a casa teva. Quines són les patologies més vulnerables? L’informe identifica el que s’ha anomenat els «Big Three»: patologies vasculars, infeccioses i neoplàsiques. El top 15 de malalties associades a la gran majoria dels danys greus està encapçalat per l’ictus, l’infart agut de miocardi, l’aneurisma o dissecció aòrtica, la compressió medul·lar, el tromboembolisme venós i la sèpsia. L’estudi també subratlla que el risc d’error es multiplica davant les presentacions atípiques: per exemple, la taxa d’error en un ictus pot ser d’un 4% si es manifesta amb debilitat motora focal, però s’enfila fins a un 40% si debuta principalment com a mareig o vertigen. Quan s’analitzen les causes, s’evidencia que els factors cognitius juguen un paper preponderant. En prop del 90% dels casos s’identifiquen errors en el judici clínic o la presa de decisions: biaixos de confirmació, tancament prematur o una interpretació inadequada de les proves complementàries. Tanmateix, aquests errors cognitius no es produeixen en el buit; s’entrellacen amb factors del sistema com la sobrecàrrega assistencial, la manca de seguiment o les interrupcions en la comunicació de l’equip. L’objectiu d’aquest episodi de l’EMPodCat no és assenyalar ni jutjar la tasca del metge d’urgències, sinó entendre l’error com una oportunitat d’aprenentatge i millora de la qualitat. Al llarg d’aquest capítol aprofundirem en les causes arrel, els principals paranys clínics i les estratègies pràctiques per fer més segur el nostre procés de decisió a primera línia. Si vols, pots llegir l’entrada original font d’aquest tema al blog urgem.cat. Comencem! Menys és més En aquest Menys és Més us portem un altre mite, aquest diu que no s’han de fer servir cefalosporines en pacients al·lèrgics a la penicil·lina per un suposat risc de reacció encreuada. Font: Challen K. Cephalosporins Should be Avoided in Patients with Penicillin Allergy. Emergency Medicine Clinics of North America. 2026;44(3):507-21. doi:https://doi.org/10.1016/j.emc.2026.01.006 UrgemMot Blennorràgia:  (catarro veneri o uretral) Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l’aparell genital. Gotornons: (parotiditis, galteres) Inflamació de la paròtide i resta de glàndules salivals. També pot afectar pàncrees i testicles. En lloc de paperes Distenta: (tos ferina) Malaltia infecciosa causada per Bordetella pertussis que provoca tos espasmòdica amb una inspiració forçada que sona com un gall. Aixafament vertebral: Compressió dels cossos de les vèrtebres que es produeix a conseqüència de traumatismes o de la disminució de la densitat òssia. Penellons (Prunyons en varietat valenciana) en lloc de sabanyons Prunyons en dits del peu Recomanacions Historias de la Medicina Pòdcast sobre història de la medicina, avanços terapèutics i les grans plagues mundials. Va eixir fa uns anys la recopilació d’aquest apartat al programa de ràdio La Mecànica del Caragol de EITB i el Museu Basc d’Història de la Medicina i la Ciència (UPV/EHU). En aquest pòdcast la periodista Eva Caballero i l’investigador Adrian Hugo Aginagalde parlen dels principals avanços en la història de la medicina desgranant diferents malalties que ja pràcticament formen part de la nostra història. Expliquen l’evolució de les diferents pràctiques mèdiques des de l’inici de les trepanacions, les intervencions per a tractar els òrgans malalts, l’ús de col·liris oftalmològics, etc. Des d’un inici on la medicina era una cosa esotèrica, pràctiques místiques-religioses fins que es va convertir en una disciplina científica. Té històries increïbles, com la creació i mobilització de les vacunes mitjançant l’expedició espanyola de xiquets orfes de la Corunya que van ser inoculats amb la variant vacuna de la pigota. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: La Muixeranga Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

En aquest Menys és Més us portem un altre mite, aquest diu que no s’han de fer servir cefalosporines en pacient al·lèrgics a la penicil·lina per un suposat risc de reacció encreuada. Ve d’antic, ja se’n parlava el 1976 i es pensava que pogués ser per culpa d’un anell β-lactàmic que comparteixen aquestes mol·lècules, però ja el 2009 l’acadèmia americana d’al·lèrgies, asma i immunologia rebaixava aquest potencial risc només a aquells amb reaccions històriques més severes. En una metaanàlisi de 2019 calculen que el risc d’aquesta reacció encreuada va del 0 al 14% per les cefalosporines de primera generació (cefazolina, cefalexina) baixant fins al 0,31% en el cas de la cefipima, considerada de quarta generació. A la pràctica real això es tradueix en un número molt baix d’aquestes reaccions encreuades, un 0,6% en persones que refereixen l’al·lèrgia a la penicil·lina i un 3% en persones en que l’al·lèrgia està confirmada per proves específiques. Evitar l’ús de les cefalosporines no està exempt de problemes, els antibiòtics alternatius poden no ser igual d’eficaços i no estan exemptes d’efectes adversos, com l’anafil·laxi. I que hauríem de fer? Una primera intervenció, potser més d’atenció primària, és comprovar, amb proves específiques o eines de decisió, com la PEN-FAST, que les persones que diuen ser al·lèrgiques a penicil·lina realment ho siguin. Però si tenim el pacient davant nostre, i basant-nos en moltes experiències prèvies publicades, podem administrar una primera dosi de cefalosporina de prova davant nostre en aquells pacients en que la reacció al·lèrgica a la penicil·lina hagi estat de poca importància. Potser si que ens hauríem de plantejar un canvi d’antibiòtic en aquelles persones en que la reacció al·lèrgica ha estat important i la cefalosporina d’elecció és una de les de primera generació. Font: Challen K. Cephalosporins Should be Avoided in Patients with Penicillin Allergy. Emergency Medicine Clinics of North America. 2026;44(3):507-21. doi:https://doi.org/10.1016/j.emc.2026.01.006 Transcripció de l’àudio.

En aquest episodi, la Dra. Adriana Delgado (https://urgenteycronico.com/) ens acompanya per explicar-nos les noves guies de la Sèpsia que s’han publicat aquest 2026. La sèpsia continua sent una de les principals causes de mortalitat hospitalària a escala mundial, provocant uns 11 milions de morts a l’any (el 20% de les morts globals). Davant d’aquestes xifres, les noves guies del 2026 actualitzen els protocols clau per optimitzar el maneig clínic des del primer minut. Aquestes són les 5 grans novetats que ens destaca l’Adriana: 1. Concepte segons sospita: La sèpsia ja no s’ha de veure com un «sí o no». Les noves guies introdueixen una categorització gradual de la sospita que guia l’agressivitat del tractament: Sèpsia definitiva, probable, possible o improbable. 2. Cribratge i Diagnòstic precoç: L’escala qSOFA no es recomana com a eina única de cribratge a causa de la seua baixa sensibilitat, la qual cosa pot retardar el tractament. S’ha de prioritzar l’ús d’escales com NEWS2 per ser més sensibles. 3. Tractament antimicrobià: Es recomana com a estàndard l’ús d’infusió prolongada de betalactàmics després d’una dosi de càrrega considerant filtres de BMR (bacteris multiresistents), Anaerobis i Antifúngics. – Xoc sèptic o Sèpsia Probable/Definitiva: Antibiòtics immediats (idealment <1 h). – Sèpsia possible sense xoc: Es permet una avaluació ràpida de fins a 3 hores per a confirmar la infecció i evitar el sobretractament. 4. Reanimació hemodinàmica individualitzada: Fluïdoteràpia a 30 ml/kg de pes ideal a passar en 3 h de cristal·loides balancejats (com Ringer Lactat), personalitzant amb objectiu PAM 65 mmHg i reavaluant freqüentment per a evitar la sobrecàrrega hídrica. En majors de 65 anys es permet una hipotensió permissiva amb PAM entre 60 i 65 mmHg. Iniciar vasopressors perifèrics —d’elecció la noradrenalina— sense esperar a una via central i fer el monitoratge amb el Test de Replenament Capil·lar. 5. Suport Respiratori: Oxigenoteràpia d’Alt Flux (ONAF): Es posiciona com a primera línia en insuficiència respiratòria hipoxèmica enfront de l’oxigenoteràpia convencional o la VMNI. Se suggereix una saturació d’entre 90% i 96%, evitant tant la hipòxia com la hiperòxia innecessària. Menys és més Mateix pacient, mateix episodi, dos informes diferents. Quin et sembla estigmatitzant? En aquest Menys és Més, en Xavi ens parla d’una infecció relacionada amb l’assistència sanitària que no la transmet cap microorganisme, sinó el que escrivim a les nostres notes i informes i sobretot com ho escrivim. L’ús de llenguatge estigmatitzant, despectiu, culpabilitzador, esbiaixat i prejutjat és present de forma subtil als informes i documentació mèdica i això té conseqüències per als nostres pacients. Font: Caton JB, Vanka A, Dougherty R. Things We Do for No Reason: Routine use of «denies» and other stigmatizing language in medical documentation. J Hosp Med. 2025 Jun;20(6):623-627. doi: 10.1002/jhm.13527. Epub 2024 Oct 14. PMID: 39400512. UrgemMot A més de l’evident sèpsia en comptes de sèpsis, l’Albert ha trobat una sèrie de mots relacionats amb aquesta patologia que ja no es fan servir gaire, com ara calfred, petar de dents, esgarrifança per referir-nos a allò que ens passa quan ens puja la febre de forma brusca i li ha fet molta gràcia horripilació, a veure si sabeu que és. I en Xavi ha repassat el seu UrgemMot i hi ha trobat aquestes paraules relacionades: Bacteri,(el bacteri), en lloc de la bactèria  Càrrega viral o vírica, en lloc del terme castellà carga Malaltia inflamatòria pelviana, en lloc de pèlvica Malaltia de transmissió sexual (MTS), millor que infecció de transmissió sexual (ITS) o malaltia venèria Tuberculosi, amb la sigla TB en lloc de TBC Flascó de cultiu  Ciprofloxacina, norfloxacina… Totes les quinolones són femenines Metronidazole, acabat amb -zole, igual que l’omeprazole I vosaltres, coneixeu algun altre mot relacionat amb la sèpsia o les infeccions? Recomanacions L’Albert ens recomana no pengis https://www.nopengis.cat/, una sèrie de pòdcasts? curts, l’interrogant el posa perquè és més una ficció sonora, molt ben produïda, que gira al voltant de les trucades que es fan al telèfon d’emergències. Potser els oients que hi treballeu us hi sentireu identificats. En Xavi ens presenta el curs «Prescriu-te el català«, un curs subvencionat en format híbrid. Aquest curs pretén que tots els professionals de la sanitat pública catalana puguin atendre els seus pacients en català. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Mateix pacient, mateix episodi, dos informes diferents. Quin et sembla estigmatitzant? En aquest Menys és Més, en Xavi ens parla d’una infecció relacionada amb l’assistència sanitària que no la transmet cap microorganisme, sinó el que escrivim a les nostres notes i informes i sobretot com ho escrivim. L’ús de llenguatge estigmatitzant, despectiu, culpabilitzador, esbiaixat i prejutjat és present de forma subtil als informes i documentació mèdica i això té conseqüències per als nostres pacients. Font: Caton JB, Vanka A, Dougherty R. Things We Do for No Reason: Routine use of «denies» and other stigmatizing language in medical documentation. J Hosp Med. 2025 Jun;20(6):623-627. doi: 10.1002/jhm.13527. Epub 2024 Oct 14. PMID: 39400512. Transcripció de l’àudio.

En aquest episodi parlem dels diferents dispositius que tenim per administrar oxigen, aprofitant unes traduccions del OnePagerIcu que ha fet l’Albert. Hi expliquem que l’O2 és una droga més, amb les seves indicacions, contraindicacions, dosi… Té un efecte mesurable no invasivament amb la pulsioximetria (n’hem parlat en l’episodi 21) Introduïm els conceptes de concentració (amb dispositius de baixa i alta concentració), FiO2, el flux inspiratori I finalment descrivim els diversos dispositius que tenim disponibles. Menys és més Parlem de quan cal demanar estudis microbiològics en la pneumònia adquirida a la comunitat. Ens basem en la guia NICE número 250, del 2 de setembre de 2025 per explicar-vos-ho, especialment per als antígens en orina pel pneumococ i la legionel·la. UrgemMot En aquest UrgemMot, l’Albert, després de traduir les infografies, té dubtes sobre quan fer servir flux i cabal. Les definicions del Diccionari de la Llengua Catalana són: flux 1 m. [GL] Moviment incessant d’allò que es mou en una direcció concreta. El flux de la lava. El flux del glaç per una glacera. El flux de l’aigua, del vent. 2 1 m. [FIF] [AQ] [GL] Moviment d’energia, de partícules, expressat habitualment per unitat d’àrea i de temps. Flux elèctric. Flux energètic, radiant. Flux lluminós. Flux magnètic. Flux tèrmic, terrestre. cabal1 4 1 m. [GL] [LC] Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps. Cabal absolut. Cabal específic o relatiu. Al final, en la traducció, ha optat per fer servir flux allà on en anglès deia flow i cabal allà on deia flow rate. I en Xavi ens presenta un recull d’UrgemMots que tenen relació amb el tema d’aquest episodi. Flux (pronunciat amb -cs final), com la cànula d’alt flux, el flux inspiratori, espiratori o forçat, en lloc de fluxe Fluix vaginal (pronunciant el final com a greix) en lloc de flux o fluxe  Bomba d’oxigen, en lloc de botella, bala, tanc, bombona, biberó  Màscara amb reservori, en lloc de Monaghan  Respirador manual, en lloc de baló ressuscitador. També és correcte Ambu (sense accent), que és el nom comercial (pot no ser adequat en documents formals)  Sibilació, millor que sibilància  Pulsioxímetre, en lloc de saturador, saturòmetre… Recomanacions L’Albert ens recomana el blog urgenteycronico.com. L’autora és metgessa de família, jove i també oient del nostre pòdcast. A més del contingut clínic en destaca sobretot la part humanística. En Xavi ens presenta Heidi Health a https://www.heidihealth.com/. La seva funció principal és ser un escriba amb intel·ligència artificial per a la consulta mèdica, però aquí presentem la seva funció de font d’evidència científica per a resoldre dubtes clínics. La versió bàsica és gratuïta i la Pro és gratuïta per a estudiants i residents. És una de les opcions que tenim per a substituir a Open Evidence, vetat a la UE. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Quan cal demanar estudis microbiològics en la pneumònia adquirida a la comunitat? Ens basem en la guia NICE número 250, del 2 de setembre de 2025 per explicar-vos-ho, especialment per als antígens en orina pel pneumococ i la legionel·la. Transcripció de l’àudio.

En aquest episodi actualitzem el nostre episodi número 13, de juny del 2022, on parlàvem del cop de calor. Repassem els grups de risc, el maneig i els biomarcadors i escales que ens ajudaran a marcar el pronòstic. Insistim a iniciar el refredament actiu davant la simple sospita de cop de calor, ja que només disposem de 30 minuts per a baixar la temperatura rectal fins a 38,5 °C. Cop-de-CalorBaixa Menys és més Seguint aquest article de la sèrie de Things We Do for No Reason, us expliquem que no es recomana mantenir de forma rutinària un accés venós en els pacients hospitalitzats. Si ja no el precisen per cap terapèutica o prova diagnòstica no aporten res, però sí que poden presentar complicacions. L’article en PDF UrgemMot L’Albert ha trobat al paraulògic la paraula Matitat, que es refereix al «so obtingut per mitjà de la percussió d’una part del cos, caracteritzat per l’elevació del to, l’abaixament de la intensitat i l’absència del timbre i de la ressonància«. Aquest concepte sovint l’hem anomenat matidesa, com a mala traducció del castellà matidez I en Xavi ens presenta un recull d’UrgemMots del diccionari d’urgem.cat que tenen relació amb el tema d’aquest episodi. Esgotament per calor, que també en podem dir col.lapse per calor (però no és la forma preferida del Termcat) i la fallida multiorgànica, en lloc de fallo multiorgànic.  Recomanacions L’Albert ens presenta https://usoracionalmedicamentos.uned.es/[ES], una colla de cursos en línia, oferts per tres entitats sota el paraigua de la UNED. N’hi ha alguns que semblen interessants per la gent que treballem a urgències. Les inscripcions per aquesta edició acabaven el 13 de maig, però possiblement hi haurà noves edicions. En Xavi ens presenta Aula virtual sanitaria[ES], un projecte col·laboratiu dissenyat per a potenciar les competències digitals, sobretot relacionades amb intel·ligència artificial, dels professionals de la salut. Els trobarem a la seva web https://aulavirtualsanitaria.es, i a YouTube, i amb el lideratge de Eva Añón, José Miguel Cacho, Eduardo Tornos Inza i Elena Plaza, entre altres formadors. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Seguint aquest article de la sèrie de Things We Do for No Reason, us expliquem que no es recomana mantenir de forma rutinària un accés venós en els pacients hospitalitzats. Si ja no el precisen per cap terapèutica o prova diagnòstica no aporten res, però sí que poden presentar complicacions. El contingut d’aquesta recomanació és molt semblant al d’un essencial que també vam comentar en un altre Menys és Més. L’article en PDF Transcripció de l’àudio

En aquest episodi expandim l’entrada del blog emermedpirineus que parla de quan s’ha de posar l’heparina en l’Infart Agut de Miocardi Oclusiu (IAMO) que anirà a cateterisme per desobstruir l’artèria. Dediquem una bona estona a desgranar els articles científics que sostenen que s’ha d’administrar l’abans possible. Menys és més No sol·licitar sistemàticament una gasometria arterial per avaluar hipercàpnia en pacients amb dispnea aguda. Al portal dianasalud.com trobem un article del 2025 que ens ajuda a decidir en quines ocasions podem evitar fer una gasometria arterial a un pacient amb sospita d’insuficiència respiratòria hipercàpnica; això estalviaria una de cada tres gasometries arterials, amb la disminució de complicacions i temps que suposaria. UrgemMot L’Albert va veure en el programa de triatge que hematoquèzia s’escriu amb Z i no amb C com en castellà. I en Xavi ens presenta un recull d’UrgemMots del diccionari d’urgem.cat que tenen relació amb el tema d’aquest episodi. Coàgul, en lloc de quall Trombe, millor que trombus, però no trombu Dosi d’atac, millor que dosi inicial Ajust de dosi, és «titration» en anglès Embolada, millor que bol, en lloc del francès i anglès bolus Fibrinòlisi, en lloc de fibrinolisi Stent, igual que en castellà, francès i anglès  Recomanacions L’Albert ens presenta emergencing.app[ES], una aplicació per a mòbil, feta per un infermer de SEM. Ens fa la feina, suposem que via agents d’IA, de revisar la literatura científica cercant temes rellevants per urgències i emergències. Ens els presenta agrupats per especialitat i temes, en resums traduïts al castellà, també en versions d’àudio sintètic i també en pòdcasts curts que grava ell mateix. En Xavi ens presenta la Guia PRAN[ES], la Guia Terapèutica Antimicrobiana del Sistema Nacional de Salut és una aplicació desenvolupada en el marc del Pla Nacional davant de la Resistència als Antibiòtics (PRAN) amb l’objectiu d’optimitzar i homogeneïtzar la prescripció dels tractaments antibiòtics i, així, disminuir el risc d’aparició de microorganismes resistents. Està adreçada a professionals sanitaris d’Atenció Primària, Pediatria, Urgències, Odontologia i centres sociosanitaris. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Al portal dianasalud.com trobem un article del 2025 que ens ajuda a decidir en quines ocasions podem evitar fer una gasometria arterial a un pacient amb sospita d’insuficiència respiratòria hipercàpnica; això estalviaria una de cada tres gasometries arterials, amb la disminució de complicacions i temps que suposaria. L’article: Journal of Hospital Medicine Things We Do for No Reason: Arterial blood gas testing to screen for hypercarbic respiratory failure https://shmpublications.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jhm.70039 First published: 04 April 2025. DOI: 10.1002/jhm.70039 Font: https://doi.org/10.1002/jhm.70039 Transcripció de l’àudio

En aquest episodi en Xavi ens parla del concepte de l’oligoanalgèsia, a qui i com afecta i com hauríem de tractar el dolor a urgències. Ho explica fent servir l’actualització del 2025 de la guia de tractament del dolor de l’EUSEM Menys és més Per aquest Menys és Més us portem un mite de la medicina d’urgències que hem consultat al llibre Myths in Emergency Medicine. El mite que volem desmentir és el que diu que els col·liris anestèsics no són segurs en les úlceres corneals Aquest mite té el seu origen en casos publicats d’afectes adversos com queratitis o infeccions. Aquests casos es refereixen a l’ús abusiu, no prescrit d’aquests col·liris. Doncs bé, s’han anat publicant articles que rebaten aquesta afirmació. Diversos estudis aleatoritzats han mostrat l’eficàcia i seguretat d’aquests col·liris, tots conclouen que no hi ha cap risc d’efectes adversos o retard en el guariment d’aquestes úlceres corneals simples. És cert que aquests estudis exclouen aquelles úlceres amb característiques que podríem anomenar complicades, com la presentació més enllà de les 36 hores, la presència d’òxid o infecció o la patologia ocular prèvia. En tots els estudis s’administraven antibiòtics tòpics. Per tant, podem prescriure als nostres pacients amb úlceres corneals simples l’aplicació de gotes de col·liri anestèsic de forma segura. Si fem cas d’aquests estudis es podrien aplicar, si ho necessiten, fins a una gota de col·liri cada mitja hora durant dos dies. Els nostres pacients ho agrairan. UrgemMot L’Albert ens explica algunes locucions del llibre Ensenya’m la llengua, d’Antoni Beltran, relacionades amb el tema de l’episodi que li han agradat perquè li recorden el parlar dels seus avis: En català fem servir expressions com tenir mal de… en comptes de dolor de…, per exemple, tenim mal de cap o d’esquena en comptes de dolor de cap o d’esquena. També un mot ben nostrat com ser sofert, referint-nos a aquelles persones que suporten bé el dolor i planyot, un antònim que potser només es fa servir a casa seva. I en Xavi ens presenta un recull d’UrgemMots del diccionari d’urgem.cat relacionats amb el dolor: Blocatge anestèsic, en lloc de bloqueig anestèsic Cefalàlgia, millor que cefalea Cefalàlgia en agrupaments i el sinònim cefalàlgia en brots, per al terme castellà de cefalea en racimos o anglès cluster headache Collar ortopèdic, en lloc de collarí Epifisiòlisi, amb accent obert a la o Escala de valoració numèrica del dolor Flat, en lloc de flatus, o flato en castellà Flegmó, en lloc de flemó, i l’adjectiu flegmonós – osa, com l’apendicitis flegmonosa, faringitis flegmonosa…  Fractura de canya verda, en lloc de fractura en tija verda  Fractura de rebava, millor que fractura de bambú, però no fractura en caña de bambú Fractura espiroide, en lloc d’espiroidal Hematoma subunguial, en lloc de subungueal Hemorràgia subaracnoidal, en lloc de subaracnoidea Lancinant, dolor, en lloc de lacinant Pneumònia, és la forma preferida, però mal de costat i pulmonia també són correctes Ventre de fusta, en lloc de ventre en tabla I també del llibre Ensenya’m la llengua, en destaca: el mal de pedra, per als còlics renals i biliars, la burxada, quan el dolor és punxant, i el fet d’estar cruixit després de fer una gran activitat física. Recomanacions L’Albert ens presenta l’Escala de Valoració del dolor de LEGO, una versió gens «acadèmica» de l’Escala Visual Analògica (EVA) per la valoració del dolor que fa servir ninots de LEGO per descriure els valors de l’escala. Tot i que no hi ha cap literatura que n’avali l’ús li agrada perquè la fa menys subjectiva. I en Xavi ens recomana el lloc web de referència quirúrgica de la AO Foundation. Aquesta organització, fundada l’any 1958 a Suïssa per un grup de cirurgians amb l’objectiu d’estudiar i millorar el tractament quirúrgic de les fractures, és la institució líder mundial en educació, recerca i innovació en el camp de la cirurgia ortopèdica i traumatològica. La seva web ens ajuda a identificar i descriure fractures, amb recomanacions sobre el tractament. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Per aquest Menys és Més us portem un mite de la medicina d’urgències que hem consultat al llibre Myths in Emergency Medicine. El mite que volem desmentir és el que diu que els col·liris anestèsics no són segurs en les úlceres corneals Aquest mite té el seu origen en casos publicats d’afectes adversos com queratitis o infeccions. Aquests casos es refereixen a l’ús abusiu, no prescrit d’aquests col·liris. Doncs bé, s’han anat publicant articles que rebaten aquesta afirmació. Diversos estudis aleatoritzats han mostrat l’eficàcia i seguretat d’aquests col·liris, tots conclouen que no hi ha cap risc d’efectes adversos o retard en el guariment d’aquestes úlceres corneals simples. És cert que aquests estudis exclouen aquelles úlceres amb característiques que podríem anomenar complicades, com la presentació més enllà de les 36 hores, la presència d’òxid o infecció o la patologia ocular prèvia. En tots els estudis s’administraven antibiòtics tòpics. Per tant, podem prescriure als nostres pacients amb úlceres corneals simples l’aplicació de gotes de col·liri anestèsic de forma segura. Si fem cas d’aquests estudis es podrien aplicar, si ho necessiten, fins a una gota de col·liri cada mitja hora durant dos dies. Els nostres pacients ho agrairan. Transcripció de l’àudio

En aquest episodi parlem d’un fenomen que hi ha darrere d’alguns casos de mort sobtada. L’Albert n’ha fet una entrada al seu blog i ens comparteix les imatges que il·lustren millor aquesta condició. R sobre T Aquest episodi també l’hem gravat en versió vídeo que podeu trobar a can YouTube Menys és més Benzodiazepines en episodis de delírium en gent gran Per aquest Menys és Més us portem una recomanació de l’Essencial que ens diu que en les persones grans, el delírium no s’hauria de prevenir ni tractar de manera rutinària amb benzodiazepines, excepte en els casos en què sigui causat per la privació d’alcohol o de sedants. UrgemMot L’Albert ens recorda que la paraula extrasístole és femenina, però extrasistòlia sí que és masculina. També presentem en recull de mots relacionats amb el tema d’aquest episodi: Aleteig auricular: recomana anomenar així l’atrial flutter; evita l’anglicisme flutter. Ritme d’escapament: ritme que apareix quan falla el marcapassos normal; la forma correcta és ritme d’escapament (no ritme d’escape). Fibril·lació auricular paroxismal: forma paroxística de fibril·lació auricular; el diccionari prefereix fibril·lació auricular paroxismal. Blocatge i hemiblocatge cardíac: trastorns de conducció del cor; cal dir blocatge o hemiblocatge i no bloqueig. Blocadors β‑adrenèrgics / blocadors dels canals del calci: termes recomanats per a fàrmacs com labetalol, bisoprolol, verapamil o diltiazem; evita els castellanismes bloquejant o blocker. Marcapassos: dispositiu per generar impulsos que estimulen el cor; la forma correcta és marcapassos, no marcapàs. Tamponament cardíac: situació en què el cor és comprimit per líquid o sang; cal dir tamponament (no taponament). Onda: denominació correcta de les onades de l’electrocardiograma (onda P, QRS i T); evita l’ús d’ona. Elèctrode toràcic: adhesiu que es col·loca al tòrax per captar l’activitat elèctrica; porta accent obert en la segona e. Monitoratge / monitorar: termes recomanats per al procés de vigilància del ritme i les constants vitals; s’eviten monitorització i monitoritzar. Carretó d’aturada / carretó de cures: carretó utilitzat per portar material d’emergència i per a la reanimació; s’ha d’evitar dir-ne carro. Respirador manual: dispositiu utilitzat per ventilar manualment un pacient durant la RCP; en català és respirador manual, no baló ressuscitador. Recomanacions L’Albert ens recomana una de les webs pioneres del moviment #FOAMED: first10em.com. En aquest lloc, del Dr. Justin Morgensten hi trobem últimament moltes entrades on fa lectura crítica d’articles científics rellevants per a la nostra pràctica. I en Xavi ens presenta un recurs molt visual, l’Atles d’ingressos potencialment evitables. Ens mostra les taxes d’ingressos d’algunes malalties que s’haguessin pogut evitar si el sistema sanitari hagués atès correctament aquests pacients. Ens mostra els resultats per regions de salut, cosa que ens facilita saber com es comporta el sistema en el nostre territori. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Per aquest Menys és Més us portem una recomanació de l’Essencial que ens diu que en les persones grans, el delírium no s’hauria de prevenir ni tractar de manera rutinària amb benzodiazepines, excepte en els casos en què sigui causat per la privació d’alcohol o de sedants. Transcripció de l’àudio

En aquest episodi parlem d’un tema que ha publicat en Xavi al seu blog. Les consultes a urgències de persones amb la pressió alta són molt habituals, en l’àudio en Xavi ens explica com destriar els pacients greus que requeriran intervenció d’aquells en què no cal fer res, i quina actitud terapèutica hem de prendre en aquells en què sí que hem de fer coses. Menys és més Els primers manuals del Suport Vital Avançat en Trauma (ATLS per les sigles en anglès) parlaven d’una relació entre la presència de pols palpable en determinades ubicacions amb uns valors de pressió arterial sistòlica. LlocPressió Arterial Sistòlica Estimada (mmHg)Radial>80Femoral70-80Caròtide60-70 Doncs per aquest Menys és Més us diem que això és un mite. En el llibre Myths in emergency medicine ens diuen que aquesta correlació, d’origen incert, ha estat refutada en diverses ocasions. Ja en un article del 1988 de Poulton, en vint pacients traumàtics amb pressions arterials no invasives per sota de noranta, aquesta relació que suggeria l’ATLS només era acurada en un 25% dels casos, sobreestimant de forma habitual la pressió que realment tenien els pacients. Un altre estudi del 2000 de Deakin, aquest amb vint pacients en xoc hipovolèmic amb la pressió arterial mesurada de forma invasiva també observava aquesta sobreestimació, tot i que corroborava el fet que els polsos perifèrics es deixaven de palpar abans que els centrals. Això no vol dir que la palpació dels polsos no sigui útil, sinó que no l’hem de correlacionar amb un valor específic de pressió, encara menys amb els que havia suggerit l’ATLS. Per tant, no hem de basar les nostres decisions en l’assumpció d’uns valors de pressió arterial que estimen segons la presència de pols palpable en diferents llocs. UrgemMot En Xavi ens explica uns quants mots relacionats amb l’hipertensió Oftalmoscopi, en lloc d’oftalmoscop Blocador ß-adrenèrgic (labetalol, bisoprolol…) o blocador dels canals del calci (verapamil, nifedipina, nimodipina, diltiazem…), en lloc de bloquejants o blockers Braçal pneumàtic, aquella part del dispositiu per mesurar la pressió arterial que posem al voltant del braç Constant biològica, millor que constant vital, en lloc de signe vital Embolada, millor que bol Hemiplegia, en lloc d’hemiplègia Hemorràgia subaracnoidal, en lloc de subaracnoidea Papil·ledema, en lloc d’edema de papil·la o papiledema Vòmit central, millor que vòmit cerebral o en escopeta o en projectil I l’Albert ens commina a penjar els nous pòsters del Termcat en els nostres serveis. Recomanacions Potser recordareu que us vam recomanar fa uns quants episodis una web en francès sobre electrocardiografia, e-cardiogram.com. Doncs bé, l’autor, el professor Pierre Taboulet, també té un canal de YouTube on publica vídeos explicant electrocardiografia a diversos nivells. I en Xavi ens parla del programa formatiu de la nova especialitat mèdica d’urgències que fa poc s’ha aprovat a l’estat espanyol. Us enllacem dos documents interessants per a saber per on van els trets de la nostra nova especialitat: Julián-Jiménez A, Gómez-Jiménez J, Ruiz-Ruiz M, Moya-Mir M, Luque-Gómez P, Calvo-Arranz E, et al. Puntos clave del Programa Oficial de la Especialidad de Medicina de Urgencias y Emergencias en España. Emergencias. 2025;37(6):442-462. Projecte d’Ordre per la qual s’aprova i publica el programa formatiu de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (Ministeri de Sanitat). BOE Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio

Els primers manuals del Suport Vital Avançat en Trauma (ATLS per les sigles en anglès) parlaven d’una relació entre la presència de pols palpable en determinades ubicacions amb uns valors de pressió arterial sistòlica. LlocPressió Arterial Sistòlica Estimada (mmHg)Radial>80Femoral70-80Caròtide60-70 Doncs per aquest Menys és Més us diem que això és un mite. En el llibre Myths in emergency medicine ens diuen que aquesta correlació, d’origen incert, ha estat refutada en diverses ocasions. Ja en un article del 1988 de Poulton, en vint pacients traumàtics amb pressions arterials no invasives per sota de noranta, aquesta relació que suggeria l’ATLS només era acurada en un 25% dels casos, sobreestimant de forma habitual la pressió que realment tenien els pacients. Un altre estudi del 2000 de Deakin, aquest amb vint pacients en xoc hipovolèmic amb la pressió arterial mesurada de forma invasiva també observava aquesta sobreestimació, tot i que corroborava el fet que els polsos perifèrics es deixaven de palpar abans que els centrals. Això no vol dir que la palpació dels polsos no sigui útil, sinó que no l’hem de correlacionar amb un valor específic de pressió, encara menys amb els que havia suggerit l’ATLS. Per tant, no hem de basar les nostres decisions en l’assumpció d’uns valors de pressió arterial que estimen segons la presència de pols palpable en diferents llocs. Transcripció de l’àudio

Després de 50 episodis de contingut més o menys clínic gravem un episodi en què parlem sobre el nostre pòdcast. Us volem explicar d’on ve aquest programa i una mica com el fem. Aprofitem també per fer un recull de tots els convidats a qui agraïm molt la seva participació. I sobretot us volem agrair a vosaltres, els oients, la vostra escolta. Transcripció de l’àudio

En aquest episodi parlem de les bombes d’insulina amb la Dra. Mònica Navalpotro. Ens explica que són, com funcionen i com gestionar les complicacions que puguin sorgir quan ens trobem una persona que en porta. Com que és un dispositiu molt útil per a les persones diabètiques, cada cop en veurem més. Paga la pena preparar-se abans que no ens ho trobem i no sapiguem què fer-ne. Menys és més La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències: No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades. No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un pacient amb sospita clínica de sèpsia. No deixar de comunicar qualsevol sospita de maltractament o abús infantil. No administrar aigua, llet o carbó activat després de la ingesta de productes domèstics o industrials. No administrar fluids hipotònics com a manteniment. No retardar l’administració d’adrenalina IM en l’anafilaxi No prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat No demorar la col·locació d’un accés intraossi en parada cardiorespiratòria si no s’ha aconseguit via venosa El document en PDF: Recomanacions de NO FER de l’AEP UrgemMot En Xavi ens explica uns quants mots relacionats amb la diabetis: Glucèmia, millor que glicèmia Diabetis en comptes de diabetes Glucòmetre, l’aparell que fem servir per mesurar la glucèmia Ploma injectora, millor que ploma o ploma d’injecció, però no bolígraf d’insulina Glucèmia postprandial, preprandial i prandial, en lloc de «pandrial» sense la r. Glúcid, millor que glícid, carbohidrat o hidrat de carboni Glicohemoglobina, millor que hemoglobina A1c, hemoglobina glicada, HbA1c Recomanacions Institut de Formació Mèdica i Lideratge[CA], és l’entitat dels diferents col·legis de metges de Catalunya per la formació mèdica dels seus col·legiats, però també d’altres professionals. A l’Albert li ha cridat l’atenció aquest curs en línia sobre l’activació dels codis d’emergència a Catalunya. També hi ha força formació en ecografia clínica. BPModel.org[EN], una eina que ens pot ajudar a optimitzar el tractament de la hipertensió. És una calculadora que ens permet estimar l’efecte reductor de la pressió segons el tractament que triem. Basa el seu càlcul en els resultats d’una metaanàlisi amb més de 100.000 pacients inclosos. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio, Nvidia Broadcast

La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències: No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades. No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un pacient amb sospita clínica de sèpsia. No deixar de comunicar qualsevol sospita de maltractament o abús infantil. No administrar aigua, llet o carbó activat després de la ingesta de productes domèstics o industrials. No administrar fluids hipotònics com a manteniment. No retardar l’administració d’adrenalina IM en l’anafilaxi No prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat No demorar la col·locació d’un accés intraossi en parada cardiorespiratòria si no s’ha aconseguit via venosa El document en PDF: Recomanacions de NO FER de l’AEP Transcripció de l’àudio

En aquest episodi conversem al voltant d’una entrada al blog d’en Xavi sobre el treball per torns. Aquesta és una realitat de tots els que treballem en el nostre sector i cal saber-ne les conseqüències i com reduir-ne les afectacions. Menys és més Ampliem aquesta secció per incloure no només recomanacions més o menys «oficials» sobre l’activitat de poc valor que no hauríem de fer, sinó també aquells «mites» que potser no tenen cap recomanació, però que són això, mites. Un mite és un relat fabulós desconnectat de la realitat, i d’això en tenim molts exemples en medicina. En aquest episodi parlem del mite de buidar de forma gradual un sondatge vesical. No cal fer-ho i es pot deixar que buidi sense més limitació que la del diàmetre de la sonda. I aquest mite també té unes recomanacions que ens dona el preevid de Múrcia Salud. UrgemMot En Xavi comença amb una sèrie de termes relacionats amb el tema d’aquest episodi, però segueix amb d’altres que troba interessants: Ritme circadiari en lloc de ritme circadià. Treball per torns en lloc de treball a torns Vòmit en pòsit de cafè en lloc de poso de cafè Hematèmesi, paraula esdrúixola amb accent obert a la primera e. Vòlvul de la sigma. La sigma és un mot femení Mandrí, en lloc de mandril, estilet, estil, fiador o guia. I l’Albert recull un parell de mots que no sabia quan li han demanat com es deia en català: Artell, per les articulacions interfalàngiques, en comptes de nudillos Penyal, en comptes de peñasco, tot i que el Termcat prefereix que en diguem porció petrosa de l’os temporal Recomanacions The PITT[EN], una sèrie mèdica. A l’Albert li hi ha agradat i troba que hi ha molts moments educatius. En la primera temporada són 15 capítols que corresponen cadascun a una hora del torn de treball. La trobareu en anglès a MAX. I es veu que els han donat alguns Emmy i tot. CONCEPTOS2025[ES], un congrés en format de xerrades curtes organitzat per SEMES. Es farà a Burgos, del 19 al 21 de novembre. El format d’aquestes xerrades de deu minuts força els ponents a sintetitzar molt el contingut que volen que arribi als oients, i per això han d’anar directes al gra. Transcripció de l’àudio Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio, Nvidia Broadcast