Podcast El Rizoma Malinowski

Coincidint amb el centenari de l’inici de la I guerra mundial, presentem l’exposició Kameraden , que es va poder veure fa uns mesos i es tornarà a poder visitar a partir del setembre, on s’exposen caricatures que Feliu Elies va fer durant els anys que va durar el conflicte. De la seva mà ens apropem a com es veia la gran guerra des de Barcelona.

Expliquem com neixen i com estan evolucionant els clubs cannàbics, una mostra de la normalització del consum de substàncies psicotròpiques que contrasta amb el nou projecte de llei de seguretat ciutadana. També qüestionem el vell tòpic dels consumidors de marihuana com a persones inherentment contraculturals o socialment compromeses.

Ens tornen a visitar les superheroïnes del barri Xino per explicar-nos com està la situació de les trebaladores sexuals i com les administracions assetjen les putes del carrer mentres no fan res per evitar el que sí es tracta de persones.

Ens visita un doctor per presentar-nos el treball de camp que ha fet en una comunitat zombie. Ens apropa al seu complex ecosistema, que no només contempla el no-morts, i ens alerta dels prejudicis etnocentristes que acostumem a aplicar quan ens apropem a aquesta ètnia.

Aquest és el títol d’un llibre que s’acava de traduir al castellà i que narra en primera persona l’experiència del pres anarquista Igor Olinevich a les presons bielorrusses. Acompanyades pel seu traductor, ens apropem a la realitat de les lluites i la repressió en aquest pais tan desconegut per nosaltres.

Valorem amb les companyes del Masala el cicle que es tanca amb la publicació del darrer número del periòdic d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella, tot reflexionant sobre la incidència que ha tingut durant 13 anys d’historia, els barris, els mitjans de comunicació i la tasca de dur a terme un projecte de manera col·lectiva.

Ens acompanya una de els organitzadores de la jornada Etnicidad, entre expulsión y encierro. La liminalidad del arte como resistencia, on es reflexiona i s’experimenta sobre el paper de l’art en la resistència en els processos d’exclusió, expulsió i estigmatització.

Ens remuntem al juny de 2011 per reconstruir el llarg periple judicial, mediàtic i també vital que han recorregut les 20 persones encausades per participar (amb milers de manifestants més) a l’acció massiva que intentava aturar que el parlament aprovés el segon paquet de retallades socials. A partir del dia 29 de març seràn jutjades a l’Audiència Nacional a Madrid, acusades d’un delicte contra les institucions de l’Estat.

Ens apropem al Brasil per conèixer les protestes que hi ha hagut el darrer any i que no responen a una única causa. Veiem com molts dels motius ens són familiars, com el preu del transport públic, l’especulació urbanística relacionada amb els events internacionals o les conseqüències negatives del desenvolupament capitalista.

Dediquem aquest programa a un tema que fa mesos sobre la taula: les reformes del codi penal i la llei de seguretat ciutadana. Darrera de grans titulars s’amaguen canvis destinats a perfeccionar l’estat d’excepció que l’estat vol convertir en la normalitat. Eines jurídiques per una major repressió de la protesta social, les persones migrades, les diagnosticades amb malalties mentals…

Estava cantat que seria un programa atropellat: Retornen dos doctors clàssics per explicar-nos el que han de fer les persones de la illa de Santiago a Cabo Verde per desplaçar-se. I això també ens serveix per parlar d’aquest pais, la seva societat i les conseqüències de les polítiques ultralliberals.

Aquesta setmana tenen lloc les jornadas anrirrepresivas México-Barcelona i les jornades contra els abusos de poder, coincidint amb el 21 aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez. Parlem amb companyes de tanquem els CIE sobre la mort d’Alik, i de Rereguarda sobre la mort de Yasir al Vendrell.

Tant la ficció com els documentals històrics construeixen un imaginari al voltant de la guerra, la seva justificació, els valors que permeten a soldats i oficials matar o morir en nom de ves a saver què. També intentem explicar què passa a Hondures durant la jornada electoral. Un parell de dies després vam poder fer una connexió per explicar-ho millor.

Una doctoresa que ens visita ens explica la situació actual al pais centroamericà, marcada pel cop d’estat de l’any 2009, l’acceleració de les políticas neoliberals i la repressió militaritzada, però també per les resistències populars, indígenes, afrodescendents i feministes.

Acompanyats per doctors que saben bé del que parlen, comentem la reforma del codi penal, sentim la valoració del judici contra els torturadors de Quatre Camins i viatjem fins als anys 70 per conéixer alguns episodis que la COPEL va protagonitzar dintre de les presons.

Amb el títol d’aquest tema de Poker d’Asos que ens suggeria el doctor Ratitos, repassem la situació al centre històric de Barcelona, on el turisme massificat i els plans de l’ajuntament al servei de la mafia hostelera fan la vida impossible a la gent que hi viu.

Sovint parlem de la migració des de la nostra perspectiva local, centrant-nos en les persones que arriben al nostre país i la persecució i estigmatització que pateixen, però el doctor Cambalache ens proposa una perspectiva global on el treball, el capital i les diferents persones segons el seu origen i posició social es desplacen constantment en un món hipermovilitzat.

A través del cinema de Hollywood fem un recorregut per la percepció que aquesta indústria ha creat al voltant d’un conjunt confús de la població mundial on s’hi barreja ser musulmà, ser àrab o parlar àrab, i com els conflictes internacionals han marcat els estereotips sobre aquesta alteritat: del bon salvatge al terrorista malvat.

Ens acompanyen les Putas Indignadas per explicar-nos de primera mà com l’ajuntament, amb la guàrdia urbana al capdavant, amenaça i agredeix a les treballadores sexuals i la seva feina al carrer Robadors del Xino.

Coincidint amb el judici per torures contra 13 carcellers de la presó de Quatre Camins i la campanya per denunciar la repressió, els maltractaments i la impunitat que es viu als centres penitenciaris, ens expliquen què va passar al motí de 2004 i quines en van ser les conseqüències.