Podcast Estrictament confidencial

Hoy entrevisto a SALVADOR BELTRÁN TALAMANTES, Licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación, Ingeniero Técnico Industrial y con un Máster en Movilidad por la Universidad Pompeu Fabra. También es conocido por estar adscrito a y ser activista de movimientos sociales, vecinales y culturales. Fundó un partido político local y fue concejal durante dos legislaturas. Ha impartido conferencias y es articulista de prensa. Es un gran conocedor de la China actual en geopolítica, social y económica. Y es miembro de “Cátedra China Claustro Junior”. El libro por el cual he querido entrevistarlo ha sido finalista al MEJOR ENSAYO DEL 2025 DE LA COMUNIDAD VALENCIANA que entrega CLAVE (Asociación Valenciana de Escritores y Críticos Literarios) a la espera de la resolución final. Se trata de CHINA. La receta del prodigio. ¿Cómo ha llegado hasta aquí? Editado por Tirant. Toda esta información aparecerá en mi podcast, tanto en IVOOX como en SPOTIFY. Asimismo, podéis encontrar más acerca de su autor y obra en internet. Acerca del libro, podéis encontrar la información en la web del Tirant, que aparece en la información que os pasaré: https://editorial.tirant.com/es/libro/china-la-receta-del-prodigio-como-ha-llegado-hasta-aqui- salvador-beltran-talamantes-9788410815506 TEMAS TRATADOS: Por qué ha investigado, analizado y reflexionado tanto acerca de China. Cómo ve un imperio que fue el más poderoso del mundo, humillado por una potencia insular con importantes avances tecnológicos en la guerra del opio y cómo ha renacido finalmente. Elementos diferenciales chinos respecto de otros países que han hecho tan rica a China.

Nueva entrevista a ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO, con quien tuvimos el placer de conversar a finales de 2025 para que nos hablase de su último libro publicado: MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico (Edictoralia). Recordaremos aquí que inició sus estudios en la Universidad Laboral de Cheste (Valencia) y los continuó en los Conservatorios de Barcelona (Liceo y Municipal de Música), el Conservatorio Pablo Sarasate de Pamplona, el de Música de La Rioja, en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y en el Conservatorio Superior de Música de San Sebastián. Es Profesor Superior de Composición, de Dirección de Orquesta y Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid. Su tesis “La música como elemento de representación institucional: el himno de la Segunda República española”. Ha ejercido la docencia en centros de secundaria, conservatorios musicales y universidades públicas. Ha colaborado como redactor en distintos medios, tanto en prensa escrita como en radio. Es autor de numerosos artículos de investigación y fue, de 2012 a 2018, Director del Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares. Ha presentado en las principales ciudades españolas como coordinador, editor científico y coautor el libro Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista, también publicado por EdictOràlia en 2021. Hoy lo hemos invitado para que nos hable de un número de LABERINTOS 27, Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles. TEMAS TRATADOS La revista LABERINTOS La tarea llevada a cabo por Amparo Ranch. Interés del entrevistado por el material existente. Importancia del archivo. Contexto político de la familia poseedora del archivo. Consecuencias del golpe de estado fascista de Franco en la vida de la familia Ranch. Vida cultural de Ranch durante la Segunda República. Valencia, capital de la Segunda República. Incidencia de la primera postguerra en la familia Ranch. Consolidación del fondo documental y su protección. Figuras culturales destacadas y su destino tras la guerra. La denominada “Transición a la democracia” en España y destino del fondo documental Ranch. Importancia de la ingente cantidad de documentos Ranch para estudiosos y publicaciones.

Entrevista a RAFAEL BELTRÁN LLAVADOR, catedràtic de Literatura Espanyola. Ha estat professor de Secundària, de l’Escola de Magisteri de València i, durant 35 anys, membre del Departament de Filologia Espanyola de la Univertat de València. És especialista en literatures medievals hispàniques, en literatura espanyola del Segle d’Or i en tradicions orals peninsulars. Ha escrit, editat i coordinat llibres sobre literatura espanyola, catalana i altres literatures romàniques. Entre d’altres: Historias y ficciones en la literatura del siglo XV (1992), Al voltant de La Celestina (1996), Historia y ejemplaridad en la literatura medieval (1996) i moltes més, que podreu trobar en la informació que sempre pujo a IVOOX i SPOTIFY sobre la persona entrevistada. TEMES TRACTATS El seu interès per les literatures medievals hispàniques, la literatura espanyola del Segle d’Or i les tradicions orals peninsulars. Els seus àmbits d'actuació: l’escriptura, l’edició i la coordinació. Focalització en la literatura valenciana i catalana. Llibres més destacats d'aquesta literatura. Revita digital TIRANT. La seua obra magna: TIRANT LO BLANC: CAVALLERIA, IMAGINARI I ESCRIPTURA. 624 pàgines plenes de saber... Indea global de l'obra. Estructura de l'obra. Temps d'elaboració. Maquetació i il·lustracions excel·lents. Com és el Tirant de Martorell. Projeccions de l'autor en el seu personatge. Com reflecteix el llibre l'època que narra i en què va ser escrit. Erotisme literari valencià. Per què llegir el llibre i a qui va destinat. MÉS INFORMACIÓ SOBRE RAFAEL BELTRÁN Ha escrit, editat o coordinat llibres sobre literatura espanyola, literatura catalana i altres literatures romàniques, entre els quals caldria destacar: Historias y ficciones en la literatura del siglo XV (1992), al voltant de La Celestina (1996), Historia y ejemplaridad en la literatura medieval (1996), Literatura de caballerías y orígenes de la novela (1998), el Romancero hispánico (2000), Literatura de viajes en el mundo románico (2002), La recepció dels clàssics (2006), El cuento folclórico en la literatura y en la tradición oral (2006), Folclore, literatura e indumentaria (2007), Estudios sobre el “Cancionero General” (Valencia, 1511) (2012), Viajeros en China y literatura de viajes a Oriente (entre la Edad Media y el siglo XVII) (2019), entre altres. Entre les seues edicions, destaca la feta dins la ‘Biblioteca Clásica’ de la Real Academia Española, d’El Victorial, biografia cavalleresca del noble Pero Niño, comte de Buelna, escrita pel seu alferes Gutierrez Díaz de Games (2014). Pel que fa a literatura valenciana i catalana, sense fer-ne esment dels nombrosos articles o capítols de llibres, ha publicat tres llibres sobre la novel·la de Joanot Martorell: “Tirant lo Blanc”: evolució i revolta de la narració de cavalleries (Alfons el Magnànim, 1983), i Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc” (Síntesis, 2006) i “Tirant lo Blanc”, cavalleria, imaginari i escriptura (PUV, 2025); i sobre tradició oral, una antologia del conte valencià de tradició oral: Rondalles populars valencianes: Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal (PUV, 2007), que replega més de 250 versions d’arguments replegats al País Valencià. L’any 2005 va ser comissari, juntament amb Josep Lluís Sirera i Amadeo Serra, de l’exposició “Del Tirant al Quijote: la figura del cavaller”, organitzada per la Univ. de València. Ha dirigit durant 28 anys (28 números) la revista electrònica Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic), especialitzada en literatura de cavalleries de l’àmbit romànic, que ha tret a la llum des de la seua creació fins ara més de 200 articles i ressenyes.

Tercera entrevista a RAFAEL DELGADO ARTÉS, enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctor per la UPV, d’on ha estat professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural, i professor de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És, a més, autor de deu llibres i capítols docents i de set llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional principalment en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant del risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha molta més informació en Internet i podeu trobar les dues entrevistes anteriors en IVOOX i SPOTIFY. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Responsabilitat de l’ésser humà en la fàcies del planeta. Conseqüències del canvi climàtic en el Mediterrani. Estem condemnats a calentaments de l'aigua de la nostra mar durant l'estiu que desemboquen en danes i estius radicalment calorosos i amb els consegüents incendis? Què és l’agriculturació? La fil·loxera: el gran crac. La desvertebració territorial. Opcions realment salvadores del planeta. Cloenda: què cal fer.

Nueva entrevista a ALBERTO FRAGUAS, tras nueve anteriores. La última, en junio de 2024. Esta vez, para hablarnos de las graves consecuencias que el conflicto bélico iniciado por Israel i Estados Unidos ha provocado. Aunque tenéis amplia información acerca de nuestro invitado en el podcast ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL de IVOOX y SPOTIFY, además de en Internet, aquí apuntaremos unas breves notas: es biólogo de formación, ha sido director ejecutivo del Instituto de Estudios de la Tierra y asesor de la Dirección General de Medio Ambiente del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, hoy Ministerio de Transición Ecológica. Además ha sido Decano del Colegio Oficial de Biólogos de Madrid y Presidente de APROMA (Asociación de Profesionales del Medio Ambiente). Es coordinador de Ecología Política de ATTAC. Es muchísimas cosas más y también ha hecho muchas. Es un hombre de reconocido prestigio en el país y muy respetadas sus propuestas. TEMAS TRATADOS Recordatorio del documento MÁS ALLÁ DEL CRECIMIENTO: POR UN NUEVO ENFOQUE ECOSOCIAL DEL FUTURO acerca de la necesidad de decrecer de forma positiva y sin presiones. Posibles consecuencias de las restricciones y destrucciones como factor de decrecimiento a la fuerza debido al conflicto en Oriente Medio. La élites que presionan por la guerra: feudotecnólogos, petroleros, armamentistas. Trump ha ganado 40.000 millones este año. Análisis de lasituación por Villacañas. Consecuencias medioambientales de lo que está ocurriendo en el Golfo. Cómo mejorar la situación. Acciones que sería necesario llevar a cabo. Ecocidio.

Entrevista a l'escriptora, poeta, guionista, professora de teatre, actriu i animadora cultural i articulista MARI CARME SÁEZ LORENTE (Canal de Navarrés). Teniu molta més informació sobfre ella en: https://www.cervantesvirtual.com/portales/carmen_saez_lorente/bibliografia/ TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Vocació literària Àmbits creatius en què se sent mes a gust. A quina hora es troba més crativa. Autora de literatura infantil i juvenil: “Carla i el circ dels cacauets”, “El malvat Pacuco”, “Versos retrobats” (premi Fundació Caixa Cooperativa). Àmbit teatral. “Háblame como lluvia” (Premi Astoria de Xiva el 2010). El llibre de memòries. “L'amant de la ciutat somiada”, publicat per la UV. Poesia en català i castell: “Extrañas palabras” (1997) i “Illa retrobada” (Premi Ciutat de Puçol el 2010). Assaig en prosa poètica, “La remor del vent” (2016). La novel·la històrica “Aigua als ulls”. Anàlisi en profunditat de l'obra. Recitació d'alguns poemes.

Segunda entrevista a MANUEL MONROY CORREA (México), escritor, profesor y editor. Hay más información acerca de él al final de la que aparece en IVOOX y SPOTIFY. Al principio, solo recordaremos que es licenciado y doctor en Letras Modernas por la Universidad Iberoamericana. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Temas de sus libros. Su obra de ficción. Su obra como ensayista. Sus estudios del hebreo. Textos sobre artistas plásticos. “Auspicio” (Ed. Abismos, 2017) “Principia chaotica” (Ed. La Confianza, 2023) “Incalculable abismo”, (Ed. La Confianza, 2024) Más información acerca de su obra: Enciclopedia de la literatrau en México MÁS INFORMACIÓN SOBRE MANUEL MONROY CORREA EDUCACIÓN DR. EN LETRAS MODERNAS | 2019-2023 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANAMTRO. LETRAS MODERNAS | 2017-2019 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANALIC. LITERATURA LATINOAMERICANA | 1997-2000 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA– Cursos en otras disciplinas–LOS ORÍGENES JUDÍOS DEL MODERNISMO | nov-dic 2017 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA THE MODERN AND THE POSTMODERN | 2016 | WESLEYAN UNIVERSITY PENSAMIENTO CIENTÍFICO | 2016 | UNAMTESOL (Teachers of English to Speakers of Other Language) | 2016-2017 | ARIZONA STATE UNIVERSITYLEARNING HOW TO LEARN | 2016 | UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SAN DIEGOLECTURA E INTERPRETACIÓN ARQUITECTÓNICA | 2009 | CONARTE, MTY., N.L.FOTOGRAFÍA MEXICANA DEL S. XX | 1995 | CENTRO DE LA IMAGEN, CD. DE MÉXICOTALLER DE CREACIÓN LITERARIA | 1995 | CAPILLA ALFONSINA, CD. DE MÉXICO IDIOMAS Inglés – Avanzado / Hebreo moderno – Intermedio / Francés – básico / Italiano – básico. LINEAS DE INVESTIGACIÓN Teoría literaria. Proposición de una perspectiva teórica de la escritura como proceso de enunciación y de textos que proponen perspectivas de lo inventivo (comúnmente entendido como «lo creativo») desde formas estilísticas no delimitadas a los géneros tradicionales. Exploración de discursos que no se componen o no se entienden como representación (mimesis). Este tipo de textos los denomino metapoéticos y tropoéticos. Se distinguen por contener elementos metaliterarios, autoreferencialidad, entre otros y discurrir sobre la escritura y la inventividad (poíesis) con rasgos estilísticos de discursos filosóficos y de otro tipo. El estudio teórico sobre la escritura incluye la mirada de autorxs cuya propuesta se distingue de la producción literaria que conforma temáticas. Estos discursos van alrededor de la enunciación de afectos y la escritura como proceso de algo que no termina de resolverse desde el s. XVIII (p. ej. «Monólogo» de Novalis) y que la teoría literaria continental y americana del s. XX extienden alrededor del lenguaje. La revisión de miradas teóricas que permitan acercamientos que contemplen el equívoco, la formulación metaliteraria, el análisis de formas y direcciones estilísticas en diálogo y disrupción de las tradicionales, permitirá fortalecer la investigación sobre este tipo de producción meta y tropoética. El acercamiento teórico contempla la deconstrucción (Paul de Man, Dereck Attridge), perspectivas teóricas de la escritura (Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou), el anarcofeminismo (María Galindo), perspectivas del lenguaje desde el feminismo filosófico (Rosi Braidotti), filosofía trans (Paul Preciado, Sayak Valencia) y autroxs latinoamericanos que proponen un tercer espacio (concepto ampliado de Alberto Moreiras) que pone por delante el hecho de que la literatura es también pensamiento, conocimiento con mirada estética y política del lugar ontológico y social de la palabra poética. Entre otrxs: Sayak Valencia, Amanda Berenguer, Josefina Vicens, José Lezama Lima, Hugo Mujica. Particularmente, los rasgos de la enunciación de lo femenino y lo transgenérico desde la escritura como proceso de de-construcción de la subjetividad permiten reflexionar sobre el carácter de la escritura y el lenguaje como potencias de deconstrucción de la poíesis y la inventividad. Anarquismo, literatura, lectura . El pensamiento político-estético del anarquismo de mediados del siglo XX y del presente, así como la producción poética de ciertxs autorxs, permite pensar que existe el carácter estético de una liminaridad como concepto teórico literario. Bajo la noción de anarquismo, como iconididad (Thomas Sebeok), es posible estudiar obras literarias que están compuestas entre la estilística de géneros literarios diversos conviviendo en el texto y son contemporáneas entre sí (architextualidad). Aun más, propongo una metalectura que permita un acercamiento igualmente liminar, en términos de una apreciación no conducente de la lectura que afirme peticiones de principio (búsqueda de sentido, significación, mimesis). Esto implica una reformulación del texto literario como algo que supone algo diverso (no sencillamente polisémico) hacia la comprensión de la lectura también como en consonancia con un análisis y una crítica-teórica que permita formular conceptos teórico-literarios para los textos y sus acercamientos.2 EXPERIENCIA PROFESIONAL DOCENTE Posgrado: U. del Tepeyac (Maestría en Humanidades), 2019-2020. Licenciatura: Universidad Iberoamercana (2023-2025), UNITEC (2004-2008), UVM (2008-2010). Bachillerato: UNITEC, La Salle, Instituto Superior Benjamín Franklin. (2004-2021). Escritor de 7 libros publicados, textos literarios, artítculos académicos. Escritor en el catálogo para el FestivalInternacional Cervantino, respecto de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». EDITOR – Editor de una revista bilingüe, trimestral, desde 2023, distribuida en México y la CDMX, llamada Beyond Dimensions, con 12 números hasta el presente (diversos formatos). Asimismo, estoy a cargo de la edición de las colecciones de poesía, narrativa y ensayo de la editorial La Confianza y su sello Beyond Dimensions. Entre los libros que destacan, está Filos de Reserva de Josu Landa (2023). Sitio web: https://www.beyonddimensionsrevista.com ESCRITOR – Escritor de 7 libros, textos literarios, artículos académicos (sección siguiente). Escritor en el catálogo para el Festival Internacional Cervantino, para de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». TRADUCTOR – Inglés-Español: libros técnicos y literarios como The Weary Blues de Langston Hughes y The Ghetto and Other Poems de Lola Ridge (en este caso, rescate de una autora borrada del American Modernism), traducidos por primera vez íntegros al español. ESCRITOR Y ASESOR DE CURADURÍA – Obra plástica de Mercedes Bautista, Mariana Lekanda, Lia Domínguez en la galería Kúpula Art México | Exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». Edición XXVII del Festival Internacional Cervantino, Museo del Pueblo de Guanajuato, 1999, CONACULTA. Escritor del ensayo incluido en el catálogo de la exposición en el que se relacionan algunos símbolos de la obra del escritor argentino con la propuesta escultórica del mexicano Jorge Yázpik. (bajo el seudónimo Manuel Síntora). CORRECCIÓN DE ESTILO Y EDICIÓN DE LIBROS – Corrección preliminar a la publicación de libros para editorial La Confianza y autores como: Hikal, Wael. Introducción al estudio de la Criminología. Porrúa, México, 2011; Glosario de Criminología y Criminalística, Flores Editor y Distribuidor, 2011, entre otros). Tesis de grado. Edición de libros usando software libre y privativo (Scribus e InDesign de Adobe, respectivamente). PUBLICACIONES IMPRESAS (Libros) ● Llamada/Clamor al/de Olvido, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890740045 | Poesía | 2023. ● Principia Chaotica, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890347633 | Poesía | 2023 | 2a. edición, ISBN 9798896198710 | 2025. ● Yagubal Alebrije, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-471-5 | Novela | 2023. ● Incalculable Abismo, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-473-9 | Novela | 2023. ● Auspicio. México: Casa Editorial Abismos, ISBN: 9781973913047 | Narración metapoética | 2017. ● Qol Meshijí. Voz Mesiánica. Comentarios a algunos capítulos y sentencias de la Mishná. Saarbrüken: Credo, ISBN: 978-3330703223 | Ensayo y comentario | 2017. ● Yagubal Alebrije. México: Pearson, Col. Mar Abierto, ISBN: 9786073233521 | Novela | 2015. ● Fugaz Imantación. México: Praxis, ISBN: 9706820558 | Poemario | 2000. ● La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges. Obra de Jorge Yázpik con ambientación borgiana. Catálogo de la exposición homónima. México: XXVI Festival Internacional Cervantino| Ensayo | 1999. ● Poetas de Tierra Adentro II. México: CONACULTA (Fondo Editorial Tierra Adentro, 99), ISBN: 9682965705 | Poesía | 1994. TRADUCCIONES : ● The Weary Blues. Amargo Blues, de Langston Hughes. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8889920571 | Poesía | 2023. ● The Ghetto and Other Poems. El gueto y otros poemas, de Lola Ridge. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8892381406 | Poesía | 2024. ● Trilogy. de H. D. E.E.U.U. (en preparación). D IGITALES LIBROS ● El [llanto del] crepúsculo. Chile: Hebel | Poemario | 20173 REVISTAS ACADÉMICAS ● Designio. Investigación en diseño gráfico y estudios de la imagen | Chile | 2024 https://doi.org/10.52948/ds.v6i1 ● Hamsa. Journal of Judaic and Islamic Studies. | Portugal | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.4000/hamsa.417 ● Metatheoria. Revista de Filosofía e Historia de la Ciencia | Argentina | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.48160/18532330me9.216 ● Revista Razón y Pensamiento Cristiano | Chile | Ensayo y reseña crítica | 2014, 2016, 2018www.revista-rypc.org/search?q=Manuel+Monroy+Correa&x=41&y=21 ● Archivos de Criminología, Criminalística y Seguridad Privada. México | México | Artículo académico | 2010http://biblat.unam.mx/es/revista/archivos-de-criminologia-criminalistica-y-seguridad-privada/5 REVISTAS LITERARIAS ● Revista Beyond Dimensions | E.E.U.U. - México | Poesía, ensayo | 2023 – año presente https://beyonddimensionsrevista.wordpress.com/series/ ● Revista Levadura | México | Poesía | Julio, 2018 http://revistalevadura.mx/author/manuelmonroycorrea/ ● Revista Destiempos. Publicación académica y cultural | México | Poesía | Diciembre, 2016http://www.revistadestiempos.com/%C3%ADndice/narrativa-y-poes%C3%ADa/ ● JUS Revista Digital | Ensayo literario | Octubre, 2014https://issuu.com/editorialjus/docs/revista_jus_-_tragedias_en_el_arte_ ARTÍCULOS EN LIBROS ● «Introducción a una semiótica del crimen» en Criminología mediática, coordinación y prólogos de Roberto Alonso Ramos Erosa, Editorial Flores, 2016. (ISBN 9786076104026) PONENCIAS CONGRESOS Y COLOQUIOS ● Encuentro sobre memoria, archivo y ausencias «Voces y vacíos», organizado por las sociedades de alumnxs de los departamentos de Letras e Historia. Universidad Iberoamericana. Ponencia: «La memoria como palabra poética». Febrero, 2025. ● Semana de Letras «Literatura política» – Universidad Iberoamericana. Presentación del libro El gueto y otros poemas de Lola Ridge, 2024.● I Congreso Internacional Humanidades en tiempo presente. Una poética transdisciplinaria. UCAB, Caracas: mayo, 2023. ● I Congreso de Retórica aplicada a la Literatura. UAM, Ciudad de México: febrero, 2019.● XIII Coloquio Nacional Efraín Huerta de Lengua y Literatura. U. de Guanajuato: septiembre, 2018.● Primer Congreso Internacional de Teoría y Crítica Literaria, «Literatura finisecular y del s. XXI». Universidad Iberoamericana. México: noviembre, 2013.● Cuarto Congreso Internacional «El cuerpo en el siglo XXI. Aproximaciones minoritarias desde Latinoamérica». CIALC, UNAM. México: septiembre, 2013.● Coloquio «Mujer, Historia y Mito». FES Acatlán, UNAM. México: diciembre, 2003. DOCENTE INVITADO Diplomado en Criminalidad Mediática del INCRI (Instituto en Investigación Criminal), Guadalajara, Jal: 8 de diciembre, 2022. JURADO Concurso literario «Salud y Cultura de la Prevención 2013», celebrado por motivo del 70º. Aniversario de la Secretaría de Salud. México, 2013. FERIAS DEL LIBRO y EVENTOS (gestión cultural) ● FIL Minería, FILCO (ferbero-marzo, 2025). Presentaciones de autoras poetas. ● Librería U-tópicas (noviembre, 2024). Presentación de la traducción El gueto y otros poemas de Lola Ridge, con Sara Uribe. ● Feria del Libro Tepotztoltán (agosto, 2024). Presentación de Principia Chaotica con Adriana Tafoya. ● Biblioteca Vasconcelos (2024). Presentación de los libros: Filos de reserva de Josu Landa, con el autor; Amargo Blues de Langston Hughes, con Tania Favela; El gueto y otros poemas de Lola Ridge con Erick (Mab) Hernández. ● Feria del Libro y Publicaciones anarquistas (2024). Presentación de la traducción de Amargo Blues de Langston Hughes.4 ● FIL Cancún (2024). Presentación de Amargo Blues y la revista Beyond Dimensions, con Héctor Cobá y Alí Benítez. ● FUL Hidalgo (2023 y 2024). Presentación de Principia Chaotica y la revista Beyond 1. Auspicio (Casa Editorial Abismos, 2017). Es la historia de una pintora que se interroga sobre el sentido último de lo existente desde su quehacer artístico. Hay una voz que la interpela aunque ella nunca sabe de ella; un narador que describe lo que sucede (pero que desconoce también esta voz) y la voz misma. Ella se llama Suana (mencnionada como Shoshaná en ocasiones). A esta historia se atraviesa la de un momento en la ida de un poeta llamado Malej y su manuscrito (que aparece en la obra), planteando aquello que Susana busca, aunque del lado de la poesía. Al final, ambas impreisones se encuentran y Susana persiste su indagación. El texto contiene numerosos referentes al arte, a lo filosófico y al misticismo hebreo. 2. Principia Chaotica (Poemario. Editorial La Confianza, 2023). Este poemario es una continuación de lo planteado en Auspicio. El poemario no tiene relación directa con los personajes de tal texto pero sí con su carácter de interrogación sobre cierto sentido último de la existencia. Está dividido en dos partes: Dissolutio e Irarum Mare. La primera parte contiene 22 poemas sin título y es un discurrir sobre el carácter de lo que se encuncia, poéticamente, en discusión con la idea heideggeriana de la poesía como la "casa del ser". En este aspecto, el poemario se inclina más hacia el epígrafe de Alain Badiou que precede al poemario mismo, que hacia lo que Heidegger discutiera. Irarum Mare es la segunda parte en que comienza a haber un deslizamiento hacia la ruptura formal de la enunciación y una apuesta por el sentido de lo que se dice. 3. Llamada/Clamor al/de olvido (Poemario. La Confianza, 2024). Este texto terminaría lo que podría entenderse como una tríada, desde Auspicio, pasando por Principia Chaotica. Es un poemario sobre lo viviente y lo erótico. Las rupturas formales que se asoman en Irarum Mare se hacen más frecuentes aquí ("interrupciones" y cortes de palabras en otras; uso de corchetes y paréntesis pare enunciar posibilidades de sentido,espacios en blanco, unión de varias palabras siendo una sola, etc.). Lo erótico aquí también es un juego formal de la enunciación poética. 4. Incalculable abismo (Novela, La Confianza, 2024). Este texto es la historia de un gimnasta que vive en un contexto de desigualdad económica y social. Desea salir de ahí siendo seleccionado como parte del equipo olímpico que representaría a México en 1984. Sin embargo, tiene un  accidente que lo saca para siempre de ahí. Siendo un chico con una fe aparentemente inquebrantable, comienza una ordalía como cuestionamiento de su propósito en el mundo. El texto está acompañado de referentes a las tradiciones religiosas del judaismo y el cristianismo con elementos de lo filosófico. Este texto fue escrito antes de Auspicio, en 2016 pero viendo la luz hasta 2024. A grandes rasgos, es de lo que van los libros. Tengo otros publicados (un poemario El [llanto del] crepúsculo en 2017 por la editorial chilena, Hebel, una novela para públlco juvenil llamada Yagubal Alebrije publicada por Pearson de México en 2015). De mi producción académica tengo artículos sobre crimonología y semiótica, filosofía de las matemáticas, poesía de Hugo Mujica y el misticismo hebreo. Espero que esto ayude un poco. Sobre referentes en la web está la Enciclopedia de la Literatura en México (ELEM), unos audios de mis poemas leídos en voz alta. Mi canal de video donde que aparecen algunas presentaciones de lbros y otras cosas. Mi perfin en instagram.

Entrevista a MONTSERRAT PICOLA I ALSINA (Sant Joan de les Abadesses) . Tal com ella mateixa ens conta, ha viscut i viu en un entorn de molt d’amor i saber i envoltada de força coses que molta gent no hi podia gaudir. Encara que, en casar-se, es va dedicar per complet a la família, tal com els pertocava a les dones d'aquella època, no va deixar mai de banda el seu vessant creatiu, malgrat començar de mica en mica i en petites coses. A la fi, ens va descobrir que era una gran escriptora, artista plàstica i entrevistadora. TEMES TRACTATS El naixement de la creació artística. La influència del seu pare i el manament que ella en va assumir. El seu pare, home il·lustre i poeta. Aforismes paterns que Montserrat dona a conèixer. Nou anys ben productius. Montserrat Picola i la ràdio. Montserrat Picola artista plàstica. Donacions importants. La seva relació generosa amb l'Alzheimer i el càncer infantil. Exposicions artístiques rellevants. On hi ha obra artística de manera permanent seva. Montserrat Picola escriptora: “Senzillament una dona”. Obra poètica. Obra narrativa. Llibre del qual se sent més satisfeta. Contes personals il·lustrats per ella mateixa. “De la ciutat a can Bernat” “El secret de can Bernat” “Una vida de secrets i silencis” “Olor de pa” “El món màgic de les flors” Lectura de poemes

Nova entrevista a RAFAEL DELGADO ARTÉS, enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctorat per la UPV, d’on és professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural, professor de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És, a més, autor de 10 llibres i capítols docents i de 7 llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional principalment en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant el risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha molta més informació en Internet. Més informació sobre ell, en anteriors entrevistes i internet. TEMES TRACTATS Identitat cultural en relació amb paisatge cultural. Identitats inventades. Desconnexió de la societat actual de la seva identitat cultural i territorial. Anàlisi dels termes COMUNITAT i PAÍS. Ecocentrisme. Reasilvestrament.

Nova entrevista Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Hi ha molta més informació en anteriors entrevistes i al final d’aquesta informació. TEMES TRACTATS Els protagonistes de “Vençuts, exclosos i explotats”. Sobrevivents d’aquella barbàrie i en quines circumstàncies. Els qui van morir i com. Màxims beneficiaris franquistes de l’explotació esclava d’aquests republicans. Beneficiaris i auge de la construcció en l’Espanya franquista. Esclaus construint les infraestructures de l’Espanya franquista. El temps que va durar aquesta tortura. Incidència de l’estructura econòmica del país. Els entrebancs a la Memòria Democràtica i el llarg període que duguem. Què pot significar l’auge de la dreta espanyola, que s’ha decantat per l’extrema dreta, per a la recuperació de la Memòria Històrica. Incidència en dones i joves del triomf de l’extrema dreta. El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV. El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV.

Segunda entrevista a OLIVIER HERRERA MARÍN (Alcalà de Xivert, 3 de abril de 1946). Podéis encontrar información mucho más amplia en IVOOX y SPOTIFY relacionada con su entrevista anterior. Aquí, recordaremos algunos datos tan solo. Antes de leer y escribir ya manejaba la hoz y la azada en sentido literal. A los 19 años trabajaban en la fábrica Michelín de Clermont-Ferrand. A los 20 años, vuelve y se dedica a vender melones, sandías, tomates y guisantes. Trabajará en Michelin de Francia y Su periplo vital lo lleva a la Universidad de París VIII a estudiar Sociología y se paga sus estudios fregando platos en Göteborg, Suecia. Recorrerá con el BIBLIOBÚS “CULTURA EN RUTA” de Òmnium Cultural en octubre de 1974 y abrirá dos librerías, una en Alcalà de Xivert y otra en Alcossebre. Más tarde, un café-piano. Vuelve a Francia a trabajar y entra en el MIN de Rungis. Luego, se dedicará a la importación de frutas y verduras de España y Latinoamérica hacia Francia. Pertenece a COLEAD ASSOCIATION, de la qual tenéis amplia información en google. Hay mucha más información acerca del concurso de poesía que ha creado en https://bit.ly/4i9uPhv y https://bit.ly/3FbsDHN TEMAS TRATADOS EN ESTA ENTREVISTA Estado en que se encuentra cuando escribe poesía. Recitaba versos a los jornaleros mientras trabajaban. Por qué el Ministerio de Educación francés utiliza sus versos para estudiantes franceses de español. Lectura de su poema “Julio Verne”, Su libro de poemas “Besa las estrellas” (1933). Lectura de un poema del libro. Su poemario dedicado a Esther Koplowitz: “Amar es Libertad”. Lectura de poemas de dicho libro. Lectura de poemas aparecidos en libros franceses de texto de aprendizaje del español Sus modelos poéticos. Poemas escritos en catalán. Otros poemas de “Amar es libertad”

Entrevista al doctor MANUEL MONROY CORREA. Nuestro entrevistado tiene un extenso currículum. Aquí, solo anunciaremos algunos puntos y dejamos la restante información en el apartado que aparece en IVOOX , SPOTIFY y Google por si queréis saber más. Es licenciado en Letras Modernas por la Universidad Iberoamericana y Doctor también en Letras Modernas por la misma universidad, en México. Asimismo, ha realizado cursos en otras disciplinas a lo largo de su dilatada formación en distintas universidades de todo el mundo, como “Los orígenes judíos del Modernismo”, “The Modern and the Postmodern”, “Pensamiento científico”, “Cómo enseñar”... y muchos más... Además del castellano, que es su lengua materna, habla inglés, hebreo moderno, francés e italiano. Sus líneas de investigación, de las cuales nos hablará a continuación, se basan en la teoría literaria. Asimismo, es profesor, editor, escritor, traductor, y asesor de curadoría, corrector de estilo, publicaciones diversas y ponente en múltiples congresos y reuniones. TEMAS TRATADOS: Por qué es escritor. Su trabajo como traductor. El papel actual del traductor de obras prestigiosas. Su especialización dentro de las Letras Modernas. Sus distintas vías de investigación. Influencias de las lenguas indígenas. La calidad de la literatura sudamericana. Materias que imparte. Comparación entre la enseñanza universitaria mexicana y la europea. Su trabajo como editor. Su traducción al castellano de “El gueto y otros poemas” de Lola Ridge. Por qué la eligió. La Feria del Libro de México y su dedicación a Barcelona en 2025. características comunes de su obra de creación. Su vinculación a los artistas plásticos. Proyectos de futuro. MÁS INFORMACIÓN ACERCA DEL ENTREVISTADO EDUCACIÓN DR. EN LETRAS MODERNAS | 2019-2023 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANAMTRO. LETRAS MODERNAS | 2017-2019 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANALIC. LITERATURA LATINOAMERICANA | 1997-2000 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA– Cursos en otras disciplinas–LOS ORÍGENES JUDÍOS DEL MODERNISMO | nov-dic 2017 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA THE MODERN AND THE POSTMODERN | 2016 | WESLEYAN UNIVERSITY PENSAMIENTO CIENTÍFICO | 2016 | UNAMTESOL (Teachers of English to Speakers of Other Language) | 2016-2017 | ARIZONA STATE UNIVERSITYLEARNING HOW TO LEARN | 2016 | UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SAN DIEGOLECTURA E INTERPRETACIÓN ARQUITECTÓNICA | 2009 | CONARTE, MTY., N.L.FOTOGRAFÍA MEXICANA DEL S. XX | 1995 | CENTRO DE LA IMAGEN, CD. DE MÉXICOTALLER DE CREACIÓN LITERARIA | 1995 | CAPILLA ALFONSINA, CD. DE MÉXICO IDIOMAS Inglés – Avanzado / Hebreo moderno – Intermedio / Francés – básico / Italiano – básico. LINEAS DE INVESTIGACIÓN Teoría literaria. Proposición de una perspectiva teórica de la escritura como proceso de enunciación y de textos que proponen perspectivas de lo inventivo (comúnmente entendido como «lo creativo») desde formas estilísticas no delimitadas a los géneros tradicionales. Exploración de discursos que no se componen o no se entienden como representación (mimesis). Este tipo de textos los denomino metapoéticos y tropoéticos. Se distinguen por contener elementos metaliterarios, autoreferencialidad, entre otros y discurrir sobre la escritura y la inventividad (poíesis) con rasgos estilísticos de discursos filosóficos y de otro tipo. El estudio teórico sobre la escritura incluye la mirada de autorxs cuya propuesta se distingue de la producción literaria que conforma temáticas. Estos discursos van alrededor de la enunciación de afectos y la escritura como proceso de algo que no termina de resolverse desde el s. XVIII (p. ej. «Monólogo» de Novalis) y que la teoría literaria continental y americana del s. XX extienden alrededor del lenguaje. La revisión de miradas teóricas que permitan acercamientos que contemplen el equívoco, la formulación metaliteraria, el análisis de formas y direcciones estilísticas en diálogo y disrupción de las tradicionales, permitirá fortalecer la investigación sobre este tipo de producción meta y tropoética. El acercamiento teórico contempla la deconstrucción (Paul de Man, Dereck Attridge), perspectivas teóricas de la escritura (Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou), el anarcofeminismo (María Galindo), perspectivas del lenguaje desde el feminismo filosófico (Rosi Braidotti), filosofía trans (Paul Preciado, Sayak Valencia) y autroxs latinoamericanos que proponen un tercer espacio (concepto ampliado de Alberto Moreiras) que pone por delante el hecho de que la literatura es también pensamiento, conocimiento con mirada estética y política del lugar ontológico y social de la palabra poética. Entre otrxs: Sayak Valencia, Amanda Berenguer, Josefina Vicens, José Lezama Lima, Hugo Mujica. Particularmente, los rasgos de la enunciación de lo femenino y lo transgenérico desde la escritura como proceso de de-construcción de la subjetividad permiten reflexionar sobre el carácter de la escritura y el lenguaje como potencias de deconstrucción de la poíesis y la inventividad. Anarquismo, literatura, lectura . El pensamiento político-estético del anarquismo de mediados del siglo XX y del presente, así como la producción poética de ciertxs autorxs, permite pensar que existe el carácter estético de una liminaridad como concepto teórico literario. Bajo la noción de anarquismo, como iconididad (Thomas Sebeok), es posible estudiar obras literarias que están compuestas entre la estilística de géneros literarios diversos conviviendo en el texto y son contemporáneas entre sí (architextualidad). Aun más, propongo una metalectura que permita un acercamiento igualmente liminar, en términos de una apreciación no conducente de la lectura que afirme peticiones de principio (búsqueda de sentido, significación, mimesis). Esto implica una reformulación del texto literario como algo que supone algo diverso (no sencillamente polisémico) hacia la comprensión de la lectura también como en consonancia con un análisis y una crítica-teórica que permita formular conceptos teórico-literarios para los textos y sus acercamientos.2 EXPERIENCIA PROFESIONAL DOCENTE Posgrado: U. del Tepeyac (Maestría en Humanidades), 2019-2020. Licenciatura: Universidad Iberoamercana (2023-2025), UNITEC (2004-2008), UVM (2008-2010). Bachillerato: UNITEC, La Salle, Instituto Superior Benjamín Franklin. (2004-2021). Escritor de 7 libros publicados, textos literarios, artítculos académicos. Escritor en el catálogo para el FestivalInternacional Cervantino, respecto de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». EDITOR – Editor de una revista bilingüe, trimestral, desde 2023, distribuida en México y la CDMX, llamada Beyond Dimensions, con 12 números hasta el presente (diversos formatos). Asimismo, estoy a cargo de la edición de las colecciones de poesía, narrativa y ensayo de la editorial La Confianza y su sello Beyond Dimensions. Entre los libros que destacan, está Filos de Reserva de Josu Landa (2023). Sitio web: https://www.beyonddimensionsrevista.com ESCRITOR – Escritor de 7 libros, textos literarios, artículos académicos (sección siguiente). Escritor en el catálogo para el Festival Internacional Cervantino, para de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». TRADUCTOR – Inglés-Español: libros técnicos y literarios como The Weary Blues de Langston Hughes y The Ghetto and Other Poems de Lola Ridge (en este caso, rescate de una autora borrada del American Modernism), traducidos por primera vez íntegros al español. ESCRITOR Y ASESOR DE CURADURÍA – Obra plástica de Mercedes Bautista, Mariana Lekanda, Lia Domínguez en la galería Kúpula Art México | Exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». Edición XXVII del Festival Internacional Cervantino, Museo del Pueblo de Guanajuato, 1999, CONACULTA. Escritor del ensayo incluido en el catálogo de la exposición en el que se relacionan algunos símbolos de la obra del escritor argentino con la propuesta escultórica del mexicano Jorge Yázpik. (bajo el seudónimo Manuel Síntora). CORRECCIÓN DE ESTILO Y EDICIÓN DE LIBROS – Corrección preliminar a la publicación de libros para editorial La Confianza y autores como: Hikal, Wael. Introducción al estudio de la Criminología. Porrúa, México, 2011; Glosario de Criminología y Criminalística, Flores Editor y Distribuidor, 2011, entre otros). Tesis de grado. Edición de libros usando software libre y privativo (Scribus e InDesign de Adobe, respectivamente). PUBLICACIONES IMPRESAS (Libros) ● Llamada/Clamor al/de Olvido, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890740045 | Poesía | 2023. ● Principia Chaotica, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890347633 | Poesía | 2023 | 2a. edición, ISBN 9798896198710 | 2025. ● Yagubal Alebrije, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-471-5 | Novela | 2023. ● Incalculable Abismo, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-473-9 | Novela | 2023. ● Auspicio. México: Casa Editorial Abismos, ISBN: 9781973913047 | Narración metapoética | 2017. ● Qol Meshijí. Voz Mesiánica. Comentarios a algunos capítulos y sentencias de la Mishná. Saarbrüken: Credo, ISBN: 978-3330703223 | Ensayo y comentario | 2017. ● Yagubal Alebrije. México: Pearson, Col. Mar Abierto, ISBN: 9786073233521 | Novela | 2015. ● Fugaz Imantación. México: Praxis, ISBN: 9706820558 | Poemario | 2000. ● La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges. Obra de Jorge Yázpik con ambientación borgiana. Catálogo de la exposición homónima. México: XXVI Festival Internacional Cervantino| Ensayo | 1999. ● Poetas de Tierra Adentro II. México: CONACULTA (Fondo Editorial Tierra Adentro, 99), ISBN: 9682965705 | Poesía | 1994. TRADUCCIONES : ● The Weary Blues. Amargo Blues, de Langston Hughes. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8889920571 | Poesía | 2023. ● The Ghetto and Other Poems. El gueto y otros poemas, de Lola Ridge. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8892381406 | Poesía | 2024. ● Trilogy. de H. D. E.E.U.U. (en preparación). D IGITALES LIBROS ● El [llanto del] crepúsculo. Chile: Hebel | Poemario | 20173 REVISTAS ACADÉMICAS ● Designio. Investigación en diseño gráfico y estudios de la imagen | Chile | 2024 https://doi.org/10.52948/ds.v6i1 ● Hamsa. Journal of Judaic and Islamic Studies. | Portugal | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.4000/hamsa.417 ● Metatheoria. Revista de Filosofía e Historia de la Ciencia | Argentina | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.48160/18532330me9.216 ● Revista Razón y Pensamiento Cristiano | Chile | Ensayo y reseña crítica | 2014, 2016, 2018www.revista-rypc.org/search?q=Manuel+Monroy+Correa&x=41&y=21 ● Archivos de Criminología, Criminalística y Seguridad Privada. México | México | Artículo académico | 2010http://biblat.unam.mx/es/revista/archivos-de-criminologia-criminalistica-y-seguridad-privada/5 REVISTAS LITERARIAS ● Revista Beyond Dimensions | E.E.U.U. - México | Poesía, ensayo | 2023 – año presente https://beyonddimensionsrevista.wordpress.com/series/ ● Revista Levadura | México | Poesía | Julio, 2018 http://revistalevadura.mx/author/manuelmonroycorrea/ ● Revista Destiempos. Publicación académica y cultural | México | Poesía | Diciembre, 2016http://www.revistadestiempos.com/%C3%ADndice/narrativa-y-poes%C3%ADa/ ● JUS Revista Digital | Ensayo literario | Octubre, 2014https://issuu.com/editorialjus/docs/revista_jus_-_tragedias_en_el_arte_ ARTÍCULOS EN LIBROS ● «Introducción a una semiótica del crimen» en Criminología mediática, coordinación y prólogos de Roberto Alonso Ramos Erosa, Editorial Flores, 2016. (ISBN 9786076104026) PONENCIAS CONGRESOS Y COLOQUIOS ● Encuentro sobre memoria, archivo y ausencias «Voces y vacíos», organizado por las sociedades de alumnxs de los departamentos de Letras e Historia. Universidad Iberoamericana. Ponencia: «La memoria como palabra poética». Febrero, 2025. ● Semana de Letras «Literatura política» – Universidad Iberoamericana. Presentación del libro El gueto y otros poemas de Lola Ridge, 2024.● I Congreso Internacional Humanidades en tiempo presente. Una poética transdisciplinaria. UCAB, Caracas: mayo, 2023. ● I Congreso de Retórica aplicada a la Literatura. UAM, Ciudad de México: febrero, 2019.● XIII Coloquio Nacional Efraín Huerta de Lengua y Literatura. U. de Guanajuato: septiembre, 2018.● Primer Congreso Internacional de Teoría y Crítica Literaria, «Literatura finisecular y del s. XXI». Universidad Iberoamericana. México: noviembre, 2013.● Cuarto Congreso Internacional «El cuerpo en el siglo XXI. Aproximaciones minoritarias desde Latinoamérica». CIALC, UNAM. México: septiembre, 2013.● Coloquio «Mujer, Historia y Mito». FES Acatlán, UNAM. México: diciembre, 2003. DOCENTE INVITADO Diplomado en Criminalidad Mediática del INCRI (Instituto en Investigación Criminal), Guadalajara, Jal: 8 de diciembre, 2022. JURADO Concurso literario «Salud y Cultura de la Prevención 2013», celebrado por motivo del 70º. Aniversario de la Secretaría de Salud. México, 2013. FERIAS DEL LIBRO y EVENTOS (gestión cultural) ● FIL Minería, FILCO (ferbero-marzo, 2025). Presentaciones de autoras poetas. ● Librería U-tópicas (noviembre, 2024). Presentación de la traducción El gueto y otros poemas de Lola Ridge, con Sara Uribe. ● Feria del Libro Tepotztoltán (agosto, 2024). Presentación de Principia Chaotica con Adriana Tafoya. ● Biblioteca Vasconcelos (2024). Presentación de los libros: Filos de reserva de Josu Landa, con el autor; Amargo Blues de Langston Hughes, con Tania Favela; El gueto y otros poemas de Lola Ridge con Erick (Mab) Hernández. ● Feria del Libro y Publicaciones anarquistas (2024). Presentación de la traducción de Amargo Blues de Langston Hughes.4 ● FIL Cancún (2024). Presentación de Amargo Blues y la revista Beyond Dimensions, con Héctor Cobá y Alí Benítez. ● FUL Hidalgo (2023 y 2024). Presentación de Principia Chaotica y la revista Beyond

Entrevista a OLIVIER HERRERA MARÍN (Alcalà de Xivert, 1946). Se trata de una persona ampliamente conocida en Europa en variados ámbitos. La reseña será breve aquí, pero hay más información en: https://ontiveros.eu/breve-historia-de-olivier-herrera/ Empezó siendo un niño campesino antes de saber leer y escribir. A los diecinueve años trabajó en la fábrica Michelín de Clermont-Ferrand. A los 20 años, vuelve a su tierra y se dedica a vender melones, sandías, tomates y guisantes. Después, tocó ir a la Universidad de Vincennes (París VIII) para estudiar Sociología, trabajar en verano en Göteborg (Suecia) para pagarse los estudios, tener una librería en Alcossebre, viajar por todo el mundo, poseer una empresa de importación – exportación de frutas y verduras y, sobre todo, ser escritor, que es el motivo por el cual lo entrevisto hoy. TEMAS TRATADOS Su paso por la empresa Michelin como trabajador. Su regreso a España. Su amor desde siempre por la literatura, sobre todo, la poesía. Y no solo escribirla, sino también recitarla… Sus estudios de Sociología. Recorrido por Cataluña con el Bibliobús “Cultura en Ruta” de Òmnium Cultural. La librería de Alcossebre. El café-piano. MIN de RUNGIS y la importación – exportación: entre España y Francia por un lado, América del Sur por el otro. La COLEAD ASSOCIATION Su fundación: Olivier Herrera Marín. Concurso literario que ha creado: https://bit.ly/4i9uPhv / https://bit.ly/3FbsDHN Su poesía. Sus libros. “Besa las Estrellas” Lectura de poemas

Nova entrevista a Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Al final d’aquest escrit hi ha información àmplia del llibre del qual ha vingut a parlar-nos. TEMES TRACTATS: El seu llibre “Vençuts, exclosos i explotats”. La seua tesi doctoral com a base del llibre. Gran buit històric relacionat amb el tema. La situació de les víctimes del franquisme des de la insurrecció feixista del 1936. Presoners del règim feixista. Situació dels presoners arreu de l’Estat. Conseqüències. Conseqüències en les famílies. Morts i sobrevivents. El sector de la construcció i l’explotació esclava dels presoners en aquest sector. Entrebancs a la recuperació de la memòria democràtica. L’extrema dreta actual: semblances amb l’anterior. Necessitat de contar la història a la joventut. MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV.

Nova entrevista a l’escriptor MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ (Alcoi, 1958). Va estudiar Filologia a la Universitat de València, on resideix en l’actualitat. És poeta publicat des del 1979 i assagista. Hi ha molta información sobre ell en l’anterior entrevista pujada a IVOOX i SPOTIFY. També en Google i al final d’aquest foli. TEMES TRACTATS EN L’ENTREVISTA: El seu darrer llibre, Passatges. La Pedra i el Marge. La Xarxa Lluís Vives. Farem un pensament (mataforismes i saials) La revista Lletres de Canvi. La seua tasca com a traductor. Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi. Recitació de poemes. MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ va nàixer a Alcoi el 1958. Va estudiar Filologia a la Universitat de València, ciutat on resideix des del 1975. el 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre el 1983 i el 2018 va treballar com a professor de Català en Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals son Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Ha rebut el Premi de la Crítica del PV (1983), Ciutat de València (1986), Maria Mercè Marçal (2005) i l'Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.500 columnes d'opinió en diversos mitjans sota el títol “La pedra i el marge”, algunes de les quals apareixen en un dels llibres seus del qual parlarem. Col·labora en el “Diari La Veu” del PV amb articles d'opinió i en la Revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia. Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d'aforismes que ell anomena saials o columnes d'escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l'activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (“Lletres de Canvi”, 1980_1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics i l'organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que es convoca des del 1983 en memòrIa del seu pare, metge i escriptor. Ha traduït de l'èuskar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l'antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l'alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968 / 1918) (2018). La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l'assaig literari son aplegats en el preSent volum d'Estimats poetes (2025). Estem parlant de Manel Rodríguez-Castelló.

Entrevista a ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO por la publicación de su reciente libro: “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”, editado en 2025 por nuestro amigo y frecuente invitado el músico y editor Josep Lluís Galiana. Información acerca de él hay, y mucha, en Google. Podéis consultarla. Inició sus estudios en la Universidad Laboral de Cheste (Valencia) y los continuó en los Conservatorios de Barcelona (Liceo y Municipal de Música), el Conservatorio Pablo Sarasate de Pamplona, el de Música de La Rioja, en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y en el Conservatorio Superior de Música de San Sebastián. Es Profesor Superior de Composición, de Dirección de Orquesta y Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid. Su tesis “La música como elemento de representación institucional: el himno de la Segunda República española”. Ha ejercido la docencia en centros de secundaria, conservatoios musicales y univesidades públicas. Ha colaborado como redactor en distintos medios, tanto en prensa escrita como en radio. Es autor de numerosos artículos de investigación y fue, de 2012 a 2018, Director del Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares. Ha presentado en las principales ciudades españolas como coordinador, editor científico y coautor el libro “Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista”, también publicado por EdictOràlia en 2021. TEMAS TRATADOS Su vocación musical. Su ingente investigación en el mundo de la música. Investigaciones centratas en periodos progresistas, de izquierdas. Su libro “Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista”. Su libro “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”: contenido, figuras tratadas, narraciones, documentación, imágenes... Fuentes documentales. Años de investigación. Importancia del periodo musical que retrata en su libro.

Entrevista a JOSEP FRANCO, escriptor de Sueca (Ribera Baixa). Va nàixer un 3 de març de 1955 i ha escrit, sobretot, literatura històrica i juvenil. També és mestre i traductor. Va estudiar Magisteri, Filologia Anglesa i Pedagodia en la Universitat de València. La llengua dels seus escrits és el català i es considera deixeble de Joan Fuster, conveí seu. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sueca amb EUPV, fins que el van expulsar, perquè no té pèls en la llengua. És un dels autors més representatius de la narrativa actual, tant per formació com per actitud social i personal. Ha rebut més de 16 premis literaris. Teniu complida informació sobre ell i la seua obra en internet. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La seua vocació com a mestre. El Franco polític. Traductor. El Franco escriptor. El seu interès literari pel seu “país menut”: Sueca i la Ribera Baixa. Models literaris. Literatura històrica. Literatura juvenil. Treball i vocació. Llibres que més l'han satisfet. Anàlisi de tots els llibres escrits. Els trets irònics, satírics i mordaços de la seua producció. La llengua en la Ribera Baixa.

Entrevista a DORA BALLABRIGA y RAFAEL UBAL. DORA es monitora y dinamizadora de la Risa; leader del yoga de la Risa; fundadora de la Asociación Donantes de Risas y coordinadora de la Escuela del Humor y de la Risa “Pepe Viyuela”. Además de ayudarnos a reír, estos últimos años se dedica a lo que más le gusta en la vida, que es cuidar de su nietecita Lola. Pero también cocotóloga, aleadora, cultivadora de orquídeas, amante y practicante de yoga y meditación, nadadora... ¿Le cabe algo más en su día a día? Pronto lo sabremos. Se me olvidaba. También es limpiadora, cocinera, doncella, costurera, planchadora, niñera, maestra, telefonista, recepcionista, choferesa, psiquiatra, enfermera, puericultora, economista, matemática, intendente, sensual gueisa y amante. Pero si no cabe todo, resumo: “ama de casa”, como diría Forges. RAFAEL es gran patarca universal y payaso Pánfilo. Es presidente de la Asociación Donantes de Risas, Director de la Escuela del Humor y de la Risa “Pepe Viyuela”, miembro de la Academia del Humor, socio de ASHUMES (ASOCIACIÓN DEL HUMORISMO ESPAÑOL), Inventor de la FELIZSOFÍA y autor del libro Felizsofía (Tratado de sabiduría de la felicidad en clave de humor). El libro del buen humor (21 enseñanzas de felizsofía). TEMAS TRATADOS Importancia del humor. Reír adelgaza. Pepe Viyuela. Escuela del Humor y de la Risa Pepe Viyuela. Relación entre risa y humor. Felizsofía. Felicidad, alegría, humor. Asociación Donantes de Risas. Monitorización y dinamización de la risa. Qué es una cocotóloga. Qué es una aleadora. La Payasa Pancracia. El Payaso Pánfilo. La Academia del Humor. Libro: Felizsofía (Tratado de sabiduría de la felicidad en clave de humor). El libro del buen humor (21 enseñanzas de felizsofía) Felizsofía y el estado del planeta. Más información: donantesderisas@yahoo.es

Entrevista a EVARISTO VILLAR (Sejas de Sanabria, Zamora). Completó sus estudios y graduación en Teología y Ciencias de la Religión en la Universidad Católica de Lovaina. Es profesor emérito de estas mismas materias y de Música, y ha enseñado en instituciones como el Instituto Universitario de Teología de Madrid, el Instituto Lumen Gentium de Oviedo y la Escuela Bíblica de Madrid. Ha impartido cursos en diversos centros de América Latina, como La Habana, San José, Quito y Talpa. Cofundador de la Asociación de Teólogas y Teólogos Juan XXIII, los Congresos de Teología de Madrid y revistas como Misión Abierta, Éxodo y Utopía, ha centrado su labor en la animación de Comunidades Populares, especialmente la Comunidad Universitaria Santo Tomás de Aquino de Madrid. Es autor de varios libros y cientos de artículos en medios especializados y de comunicación general. En la actualidad, vive en Salamanca. TEMAS TRATADOS Campos en los que ha centrado su labor. Teólogo. Músico. Misión Abierta Éxodo Utopía Actividades sociales en Salamanca en la actualidad. Su último libro: Sejas de Sanabria se mira en el río. Relato, realismo mágico, poesía. Objetivos. Despoblación rural y terribles consecuencias: inundaciones, incendios... Aspectos positivos del mundo rural. Más información en: https://efecomunica.efe.com/sejas-de-sanabria-se-mira-en-el-rio-memoria-rural-y-poesia-en-dialogo-con-el-futuro/ https://efs.efeservicios.com/texto/sejas-sanabria-mira-rio-memoria-rural-poesia-dialogo-futuro/55017999147

Entrevista a RAFAEL DELGADO, ARTÉS enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctorat per la UPV, d’on és professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural,;professor també de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És autor de 10 llibres i capítols docents i de 7 llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional, principalment, en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant el risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha més informació en Internet. TEMES TRACTATS Per què és enginyer forerstal. Percepcions i sensacions personals davant tants incendis: ací i pertot arreu del Planeta. Per què hi ha hagut tants incendis a Espanya i per què n'hi ha tants en general. Què és un “paisatge cultural”