Podcast Guia d'orquestra

Guia d'orquestra - 14/02/13

Francis Poulenc (1899-1963): Concert per a dos pianos (1932). Per primera vegada en el programa Guia d'orquestra, parlem de música de Francis Poulenc. Aprofitem per fer una introducció a les característiques bàsiques del seu estil durant la seva primera etapa compositiva, període que tanca aquest Concert per a 2 pianos i orquestra del qual en veurem la funció dels dos pianos solistes. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec François-René Duchable i Jean-Philippe Collard, pianos, i l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, sota la direcció de James Conlon.

Francis Poulenc (1899-1963): Concert per a dos pianos (1932). Per primera vegada en el programa Guia d'orquestra, parlem de música de Francis Poulenc. Aprofitem per fer una introducció a les característiques bàsiques del seu estil durant la seva primera etapa compositiva, període que tanca aquest Concert per a 2 pianos i orquestra del qual en veurem la funció dels dos pianos solistes. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec François-René Duchable i Jean-Philippe Collard, pianos, i l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, sota la direcció de James Conlon.

Guia d'orquestra - 31/01/13

Francis Poulenc (1899-1963): Concert per a dos pianos (1932). Per primera vegada en el programa Guia d'orquestra, parlem de música de Francis Poulenc. Aprofitem per fer una introducció a les característiques bàsiques del seu estil durant la seva primera etapa compositiva, període que tanca aquest Concert per a 2 pianos i orquestra del qual en veurem la funció dels dos pianos solistes. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec François-René Duchable i Jean-Philippe Collard, pianos, i l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, sota la direcció de James Conlon.

Antonin Dvorák (1841-1904): Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 (1904). Analitzem com Dvorák tracta els plans sonors. Normalment hi ha un primer i un segon pla clarament destacats del rerefons de l'acompanyament orquestral i el solista, el violoncel, o bé protagonitza el primer pla o bé el segon, competint amb d'altres instruments de l'orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec Jacqueline Du Pré, violoncel, i l'Orquestra Simfònica de Xicago, sota la direcció de Daniel Barenboim.

Antonin Dvorák (1841-1904): Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 (1904). Analitzem com Dvorák tracta els plans sonors. Normalment hi ha un primer i un segon pla clarament destacats del rerefons de l'acompanyament orquestral i el solista, el violoncel, o bé protagonitza el primer pla o bé el segon, competint amb d'altres instruments de l'orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec Jacqueline Du Pré, violoncel, i l'Orquestra Simfònica de Xicago, sota la direcció de Daniel Barenboim.

Guia d'orquestra - 24/01/13

Dimitri Xostakóvitx (1906-1975): Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1947-48). Analitzem els recursos que utilitza Xostakóvitx per evitar que el violí solista quedi tapat per la sonoritat de l'orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec Dmitry Sitkovetsky, violí, i l'Orquestra Simfònica de la BBC, sota la direcció de Andrew Davis.

Dimitri Xostakóvitx (1906-1975): Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1947-48). Analitzem els recursos que utilitza Xostakóvitx per evitar que el violí solista quedi tapat per la sonoritat de l'orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec Dmitry Sitkovetsky, violí, i l'Orquestra Simfònica de la BBC, sota la direcció de Andrew Davis.

Albert Roussel (1869-1937): Simfonia núm. 3 (1929-30). Després d'escoltar fragments d'algunes obres importants de la producció del compositor Albert Roussel, ens centrem en la seva Tercera simfonia per parlar de com són les seves melodies. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Reial Orquestra Nacional Escocesa, sota la direcció d'Stéphan Denèv.

Albert Roussel (1869-1937): Simfonia núm. 3 (1929-30). Després d'escoltar fragments d'algunes obres importants de la producció del compositor Albert Roussel, ens centrem en la seva Tercera simfonia per parlar de com són les seves melodies. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Reial Orquestra Nacional Escocesa, sota la direcció d'Stéphan Denèv.

Serguei Prokofiev: (1891-1953): La ventafocs. Suite núm. 1 (1946). En aquest episodi del "Guia d'orquestra" ens fixem en els canvis que ha de fer el compositor per fer aquesta suite del seu propi ballet. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Novosibirsk, sota la direcció d'Arnold Katz.

Serguei Prokofiev: (1891-1953): La ventafocs. Suite núm. 1 (1946). En aquest episodi del "Guia d'orquestra" ens fixem en els canvis que ha de fer el compositor per fer aquesta suite del seu propi ballet. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Novosibirsk, sota la direcció d'Arnold Katz.

Serguei Prokofiev: (1891-1953): La ventafocs. Suite núm. 1 (1946). En aquest episodi del "Guia d'orquestra" ens fixem en els canvis que ha de fer el compositor per fer aquesta suite del seu propi ballet. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Novosibirsk, sota la direcció d'Arnold Katz.

Pau Casals: (1876-1973): El Pessebre (1962). Per comentar l'oratori de Pau Casals ens fixem en cinc aspectes interessants que els trobem al llarg de l'obra: la catalanitat de la música, un tema de quatre notes, les relacions amb obres d'altres compositors, els fugats i les cadències plagals. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra del Festival Casals i Cors del Conservatori, sota la direcció de Pau Casals.

Pau Casals: (1876-1973): El Pessebre (1962). Per comentar l'oratori de Pau Casals ens fixem en cinc aspectes interessants que els trobem al llarg de l'obra: la catalanitat de la música, un tema de quatre notes, les relacions amb obres d'altres compositors, els fugats i les cadències plagals. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra del Festival Casals i Cors del Conservatori, sota la direcció de Pau Casals.

Pau Casals: (1876-1973): El Pessebre (1962). Per comentar l'oratori de Pau Casals ens fixem en cinc aspectes interessants que els trobem al llarg de l'obra: la catalanitat de la música, un tema de quatre notes, les relacions amb obres d'altres compositors, els fugats i les cadències plagals. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra del Festival Casals i Cors del Conservatori, sota la direcció de Pau Casals.

Guia d'orquestra - 29/11/12

Béla Bartók: (1881-1945): El castell de Barbablava (1911-17). En el marc de les relacions entre text i música, que solen ser interessants en les òperes, en aquest episodi posem l'accent en algunes característiques importants de la llengua hongaresa que es reflecteixen en la música. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Londres, sota la direcció de Valery Gergiev.