Podcast JazzClubLaVicentina

Judy va començar el concert recordant a Miles Davis, primer amb el magnífic "All Of You" i després amb "All Blues", segon tema que va sonar. Després a Monk, amb un "Misterioso" increïble un altre magnífic "Well You Need'nt" i posteriorment a Duke Ellington amb un preciós "In a Sentimental Mood", iniciat a veu i piano amb les notes soltes de Giuseppe al contrabaix i escombretes de Jo. Una primera part que va acabar amb el "No More Blues" (Chega di Saudade) tocat a un tempo força maco, i que ens va deixar sintonitzats (al menys jo, i de ben segur molta més gent) amb l'encant d'aquesta estrella radiant que és capaç d'il·luminar ella sola qualsevol dels escenaris que trepitgi. I no només il·luminar, i també portar tot el pes del concert, des del primer minut. I recordo que Judy ens va dir que al jove crac Gideon el coneixia d'aquella mateixa tarda. I de quina manera es van compenetrar.

I aquest tema Sampa és el que dóna nom al disc editat per Youkali Music, amb els dos mestres, Albert Sanz i Javier Colina, i en aquest únic tema, hi col·laborà Sílvia Pérez Cruz, i també ho va fer en la presentació d'aquest projecte a la Biblioteca de Catalunya, el 27 de juny de 2019, en un esdeveniment organitzat per Alejandra Vela.

Estàvem ben a prop de l'escenari i així és que ho vam gaudir en tots els aspectes, el sonor i el visual. Veure aquest mestre com ho gestiona tot, assegut davant del seu teclat i alhora dirigint als joves que formaven aquesta Big Band amb músics de diferents escoles, va ser tot un espectacle. Van començar amb tres temes enllaçats (jo diria) que ens van tenir durant 20 minuts ben clavats a la cadira, meravellats per com anava tot, per quines eren les músiques i també els ritmes. Sorpresa sí, car tot i ser un reconegut mestre, alguns de nosaltres, més locals, no el coneixíem prou i només d'haver-lo vist en algun vídeo. I la sorpresa va ser agradable, molt agradable i per diversos motius. Els músics que havíem vist en els vídeos no eren els mateixos, i aquests, més joves, varen resultar ser uns magnífics intèrprets.

Jesee va agrair-nos el nostre suport, tot i dient que l'espai, el Jamboree, té una particular atmosfera. Presentà els músics i parlar del tema tocat, tot i presentant el proper, que havia de ser el delicat "Daydream", tema de Billy Strayhorn. Miano el va iniciar amb una llarga i preciosa introducció, on ja vam copsar els canvis harmònics i la bellesa d'aquesta composició poc coneguda, crec jo, de la mà dreta de Duke Ellington. La melodia va sorgir suaument del saxo alto americà, i ja que ens va atrapar, sense remissió. Una balada que Strayhorn va compondre el 1939 amb lletra de John Latouche essent Johnny Hodges qui primer la va enregistrar amb el seu ensemble el novembre de 1940. Jesse ens va meravellar de nou amb la seva impro, recolzat per la base rítmica, amb en Jo controlant de nou el tempo amb les escombretes, amb un ritme que esdevingué a tot swing amb el solo de Miano. Aquest gran músic italià ens va tornar a impressionar dolçament amb la seva demostració de bon gust i tècnica, i ves per on que tot just al final del seu solo, el swing va deixar pas a la balada, moment en el qual Ignasi agafà el relleu executant una bona improvisació, força melòdica, seguint fil per randa l'harmonia. Després d'ell, Jesse recuperà de nou aquesta preciosa melodia, i la varen acabar després d'un llarg epíleg executat pel mestre americà.

Tema que va fer "famós" John Coltrane i que David Pastor ha volgut incloure en aquest projecte dedicat a bandes sonores de grans pel·lícules que tots hem vist. La formació al Jamboree a quartet amb: David Pastor trompeta, Francesc Capella piano, Tom Warburton contrabaix, Anton Jarl bateria I la presentació del projecte: “Film Sessions” és una proposta impulsada pel trompetista David Pastor —líder també d'aquest quartet conformat pel bo i millor del nostre jazz— consistent en recrear melodies de bandes sonores que formen part de la memòria col·lectiva. El repertori és una projecció sonora de la música de llargmetratges tan emblemàtics com “Chinatown”, “Esmorzar amb diamants”, “Black Orpheus” i “Febre del dissabte nit”. L'objectiu d'aquest experiment és que el públic sigui protagonista; que es retrobi amb el record del film i la connexió amb el moment actual, gràcies a la reharmonització de les composicions, amb jocs rítmics, espais plens d'improvisació, amb els quals les bandes sonores adquireixen el caràcter propi de la fugacitat inherent al jazz.

Un tema que van tocar, De Dah, de l'Elmo Hope. La formació va ser: Kurt Rosenwinkel guitarra, Tobias Meinhart saxo, Ludwing Hornung piano, Tom Berkman contrabaix, Mathias Ruppning bateria L'alemany Tobias Meinhardt ja fa més d'una dècada que viu i treballa a la meca del jazz, és a dir, a Nova York. A la ciutat dels gratacels ha aconseguit esdevenir una de les grans noves figures de la molt competitiva escena local, fins al punt d'esdevenir un habitual en les programacions de sales com el Blue Note i el Birland, i de rebre grans elogis pels seus dos primers àlbums en solitari. El tercer disc de la seva carrera, “Berlin People”, suposa un reencontre amb les seves arrels bavareses. Meinhardt ha propiciat una trobada entre els millors músics joves de l'escena germànica i una autèntica llegenda de la guitarra de jazz, Kurt Rosenwinkel, que viu a Berlín des del 2003. Company de viatge de Brad Mehldau, Mark Turner i Jorge Rossy, entre d'altres, Rosenwinkel és un dels guitarristes més innovadors de la seva generació, i també de la història recent de la guitarra de jazz. Nascut a Philadelphia, Rosenwinkel ha creat escola i ha influït en generacions posteriors de cordistes de jazz, i també d'altres instruments, com per exemple Tobias Meinhardt.

Dos magnífics sets amb un dels guitarristes més càlids de l'escena mundial. Un quartet extraordinari amb Mark Hodgson bajo, Albert Palau piano, Stephen Keogh batería. Albert Palau, increïble pianista valencià i el seu company resident al País Valencià i al nord d'Europa, Stephen Keogh, magnífic també, amb el suport potent del contrabaixista Hodgson. Peter va estar amable, comunicatiu en la mesura justa i sobretot, súper concentrat i brillant com sempre. Magnífic concert. Un dels guitarristes de jazz més preeminents del món avui dia és Peter Bernstein, figura vital en l'escena jazzística de Nova York des de 1989. Al llarg d'aquest temps, ha estat un membre indispensable en grups liderats per llegendes del jazz com Sonny Rollins , Bobby Hutcherson, George Coleman, Lou Donaldson, Dr. Lonnie Smith o Jimmy Cobb i al costat de companys de la seva generació com Joshua Redman o Brad Mehldau. Com a líder, compta amb 9 àlbums i un DVD. Fa un any, aterrava a Jamboree en companyia de Larry Goldings i Bill Stewart, en un trio explosiu que ja a la dècada dels noranta va ser aclamat pels mitjans especialitzats. Avui, en dues nits consecutives, es presenta amb una secció rítmica que ja s'ha convertit en la preferida de molts artistes americans de classe mundial durant els seus gires per Europa, com ara Jerry Bergonzi, Charles McPherson, Terrell Stafford i Dick Oatts. Aquest quartet està integrat pel pianista valencià però resident a Londres Albert Palau, el baixista Mark Hodgson i el bateria Stephen Keogh, també amb un peu a la península ibèrica i un altre al nord d'Europa. Una cita a marcar en calendari.

Primera part de l'esdeveniment: Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys.

Segona part de l'esdveniment: Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys.

Doncs aquest trio de mestres de la Lliure Improvisació Lliure, El Prictp, saxo alto; Diego Caicedo, guitarra i molts efecte i Vasco Trilla, bateria i percussions diverses, ens van oferir una bona estona de música improvisada. Saxo, guitarra elèctrica i bateria van aconseguir omplir d'energia sonora el petit espai de 23 Robadors. Escolteu

Doncs aquest va ser el bis que ens va oferir aquest magnífic quartet liderat per aquest jove "mostru" de la trompeta, Òscar Latorre. El van acompanyar Toni Saigi, teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un únic estàndard al final i com a bis d'un concert presentació del primer treball editat per aquest jove trompetista i que aviat veurà la llum mitjançant Fresh Sound New Talent.

Doncs en el segon passe del concert que va fer Marina Tuset a l'Hotel Regina EL 28 de setembre, la cantant que s'acompanyà al piano, va convidar al pianista Marc Martín que l'acompanyés en aquest magnífic estàndard. Hi ha una crònica ampliada al blog del jazz club la vicentina.

Així doncs que aquest any era el primer que l'escola ens va oferir la participació d'un combo de G.S. dirigit pel gran pianista Gilles Stoppey i dedicat a la figura de Steve Wonder. Un combo amb: Arnau Alonso Montané, percussió; Pol Barberán Arroyo, veu; Pablo López Iraburu, bateria; Massimiliano Gentilini, baix elèctric i Rafael Rodriguez Manzano, teclats.

Després del magnífic combo de l'Escola Superior Jam Session, vaig presentar el combo de Geni Barry, aquell que es va anar fent en les primeres Jam Sessions a la Sala Xica, amb el referent únic en això de tocar el vibràfon i amic, el mestre Barry. Un combo que ha anat canviant durant els anys per motius diversos i i que ha mantingut al gran Carles Pineda com a permanent vent sempre que ha pogut venir. Per aquesta ocasió vam comptar amb l'amic i gran guitarrista Tony González, en Xavi Castillo al contrabaix, Gilles Stoppey al teclat i a una de les ànimes del Jazz a Rubí, l'entranyable Enrique Heredia. Un sextet de magnífics professionals comptant però amb un membre més, en Quim Isern, de la mateixa manera que ho va fer amb el primer combo i en els dos dies anteriors de Festival. Gran tasca en els sons i llums la d'aquest mestre, ell tècnic oficial de La Locomotora Negra. I amb la participació a la Jam de Isabel, Quim Castanyer i jo mateix.

Com sempre fem, el primer combo que va sortir va ser el de Grau Professional de El Musical. Un combo de jovenets, amb ajudes sòlides am l'Adrián Mateo, bateria, Manel Fortià, contrabaix i Eladio Reinón, al saxo tenor. Al final el combo d'alumnes, certament molt aplicats, va estar format per Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat i la participació als teclats del professor de piano de l'escola, en Jordi Martínez.

El combo del Taller de Músics de "Grau Superior", havia d'oferir-nos un canvi estilístic el qual evidentment es va produir i gràcies a la formació que ens va acompanyar amb gent com Carles Seara, trompeta; Pablo Martín, saxo tenor; Ernest Pipó, guitarra; Nil Sichau, contrabaix i Kike Pérez, bateria. Un magnífic quintet que va començar la seva actuació amb un tema remarcable de Miles Davis anomenat "Nardis".

Després del combo del Taller vaig intentar muntar la Jam amb ells i amb els màsters de l'escola El Musical amb l'Eladio Reinón i demés com el Jordi Martínez, teclat i un company amic d'ells a la bateria, i amb el Carles Seara, trompeta; Kike Pérez, guitarra i Manel Fortià, contrabaix. Van començar amb un tema de Monk magnífic amb solos de l'Eladio, Carles, Kike, Jordi, Manel, i després amb els "quarts" amb el baterista de moment sense nom tot i haver-lo vist sovint a les Jams de la Nova Jazz Cava.

Doncs com cada any, Mary Gumà organitza a casa seva, a Santa Maria de Miralles, un esdeveniment musical gratuït amb músics de Jazz vinguts d'arreu de manera desinteressada. Un magnífic aperitiu i un millor dinar cuinat per ella mateixa i una legió d'ajudantes és el "premi" per participar-hi, alhora que les ganes de pasar-s'ho bé compartint les estones dels àpats i després participant cadascú en els combos muntats per a la ocasió. És ben bé com una gran Jam Session, car els temes i formacions es munten al moment. Després de la primera part, es fa un descans per berenar amb les menges que han dut tot el magnífic públic que hi ha assistit vingut dels voltants i de més enllà.

Aquest és un esdeveniment que es fa des de alguns anys, crec que 10, organitzat per Mary Gumà a casa seva, a Santa Maria de Mirallas. Tots els músics hi participen de manera altruista essent convidats a l'aperitiu i dinar per la Mary. Aquesta és la segona part del concert, abans de la qual, tot el públic que va venir, igualment convidats tots, només els hi calia dur quelcom de beure i menjar per berenar després de la primera part.

COMBO CONSERVATORI LICEU Roger Mir, saxo alto Martín Díaz, saxo alto Laia Escartin, violí/veu Armando Erenas, guitarra Pol Oñate, piano Peru Peñiafiel, contrabaix Eudald Font, bateria