Poesia

Mudança. Poema del recull 'Desfici de mar' Ens cal un escenari per la rebel·lió. Ens cal una mirada per arrelar-hi la idea. Ens trobem dins l'incendi, amb túnica taronja. rebolcant-nos per terra, comença a ploure fang. Sortim del foc fetes equació, les túniques amb cicatrius l'ànim ple de forats: Som una igualtat amb incògnites. Embolcall i fons de crisàlide, peu a terra, ala bategant, amb l'impuls nou de trobar signes que ens ajudin a fer mudança. Reunim tota cosa dispersa i ho deixem absorbir al mirall, després ens prenem aquell filtre i ningú ens reconeixerà. Separant el suc de l'argila, crosta i penca de vidre, llot per tornar a pastar, menjar, beure i pinyol. Com sempre, el joglar de la tribu té al davant or, espasa i copa. Pren la iniciativa, i riu, i el clan l'imita tot confós. Revulsiu del món fent cleques, un fibló subtil i el llindar que transforma el gel en mestral i esventa adob i llavor nova. Poema: Lena Paüls Veu: Carme Andrade Música: Simfonia 101 del rellotge. Joseph Haydn Interpretació: Waldo de los Rios. Àlbum Sinfonías2, 1974

El camí és la meta (I). Poema del recull 'Desfici de mar' Vas fugir sola, sense eines ni amics; només els plors es van traslladar amb tu. No et vas girar a apagar cap llum encès ni vas deixar ningú a guardar la casa. Xiula el mestral per la porta ajustada i la capa de pols s'arremolina en ones i fistons entorn dels mobles. Al port es gronxa l'altra nau varada, on uns peons estiben grans i oli: La travessia comença a arbre sec. Poema: Lena Paüls Veu: Alumne de 2n d'ESO. Institució Montserrat SCCL, de Barcelona

Pregària. Poema del recull 'Desfici de mar' Oh tu, Èol, senyor del vents, et demanem que ens siguis còmplices per poder tornar a lloc d'hora i sencers. Si tinguéssim manera de saber com et va convèncer l'heroi Ulisses, seria tota una altra cosa. Quan et va visitar, el cor li ventava a mil explicant-te els anys de viatge atzarós. I et devies posar tou, suposem. Acabava d'encegar el gegant Polifem, amb un boscall esmolat d'olivera i havia fugit entre els tous de llana d'aquelles ovelles gegants. Havia esquivat, cametes ajudeu-me, els rocs llançats pel cíclop cec. I tu li ofereixes per al retorn un sac lligat amb fils de plata, on hi ha tancats els vents desfavorables. Però Ulisses, a qui Penèlope no reconeixerà quan torni a casa, té mals companys de travessia, i mentre el patró i els pocs aliats descansaven confiats, els altres s'engrescaven: «¿Hi deu haver un tresor en aquest sac?», feien córrer en veu baixa, pels racons de la nau, «¿Què si no, guardaria amb tant de zel?» Es veien a tocar les platges d'Ítaca. Ja hi arribaven. Tocaven l'illa, quan l'enveja va fer deslligar el sac i els vents desfavorables s'escapaven, i un balamdrim, balandram, dit i fet, allunyava el vaixell a la mar alta, altre cop, altre cop. Res de tot això és nou per a tu, Èol, però, per no repicar en ferro fred, voldríem saber, si et cauria bé que et demanéssim —no t'ofenguis—, que fermis curt i hermètics els vents, a veure si entre tots hi fem palanca, i anem de pet al Born, sisplau, que ja hem rodat prou, prou. I prou. ¿Qui va dir que el camí és la meta?, si remes sol o, en alta mar, t'encalça qualsevol maregassa. Oh tu, Èol, senyor del vents, et demanem que ens siguis còmplices per poder tornar a lloc d'hora i sencers. Que ens repetim, diràs, però és que tenim els precs rovellats i som més que llecs en tota la resta. Poema: Lena Paüls Veu: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Lo cirerer, Lluís Llach

Pangea. Poema del recull 'Desfici de mar' No et pots imaginar e S c a m p A d a en el fistonat d'aquests pentagrames, que algú ordena un cop i un altre, en carpetes que vessen d'arrels mig descarnades. Despunta el dia i un pit-roig hi espigola. Poema: Lena Paüls Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Brindis. Poema del recull 'Desfici de mar' Alça la copa, faràs tu el brindis, als ulls la bena. Fora d'aquí, —lluny de la festa—, el món escàs ple de llagostes xiscla i s'enfonsa (l'instint del corc). Nafres rajant, tires de pell, nou aliatge. Que car el preu! Faràs tu el brindis, als ulls la bena. Copes ferides: Cataclinc, clinc! Poema: Lena Paüls Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Divisa. Poema del recull «Desfici de mar». "Temps d'aliatge, dissolta on hi hagi vida: Tou d'ondes, xolla. Véns de les tres pedretes amb set grans de magrana." Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Lullaby Intèrpret: Tom Waits Composició: Kathleen Brennan i Tom Waits Àlbum: Blood Money, 2002

Contrafoc al paradís. Poema del recull 'Desfici de mar' I Una capa de rostoll gris, epigrama calcinat —contrafoc—, encercla, astuta, el paradís. Mentre el polsim del sol solidifica en lava el drac i els esbarzers, una espurna covada entre encenalls fon bous i esquelles, anapest i pardal. II Unificats i fixats els colors un a un, amb metxa i fuet, per una maniobra del carbó (que ara no podrà guixar a les parets diftongs i sinalefes.) Cap tralla tallafocs feta en plena contesa minva la foguerada. Per això es lliura al foc, restableix l'ordre, diu. 32 III Farigoles despentinades, fòssils al relleu del camí, emmascarat el marge la clivella implora aigua. Fumats els matolls i la llosa, dessota hi apunta un pensament d'herba: gram, gram, gram, gram, gram. Arborada la tramoia, un fumerol de no res anuncia la represa: Codolada (i faristol.) IV El descampat erm atia la renovació a crits. Els fumalls faran replà per tornar a plantar la falla. Mentre els neons vencen la nit, posem per testimoni el sutge (qualsevol cosa ajuda a reverdir.) Desfibrat el miratge, desactivat el giny, toca estassar camins i adobar amb cendra l'alba. Poema: Lena Paüls Veu: Rosa Masanés

'El camí és la meta'. Poema del recull «Desfici de mar» I Vas fugir sola, sense eines ni amics; només els plors es van traslladar amb tu. No et vas girar a apagar cap llum encès ni vas deixar ningú a guardar la casa. Xiula el mestral per la porta ajustada i la capa de pols s'arremolina en ones i fistons entorn dels mobles. Al port es gronxa l'altra nau varada, on uns peons estiben grans i oli: La travessia comença a arbre sec. II Redibuixes el plànol del tresor copiat en un paper pergamí, fent-hi canvis a contrallum dels vidres. Ha canviat de ciutat i de casa, desat en lloc segur. I ha resistit. No el recuperarà ningú, ni el pirata John Silver, per llargues expedicions que organitzi, entre emparrats de moscatell, entre els fars i la mar oberta. III A arbre sec, tota foc, als rems la força, a pal pelat, sense antenes, navegues bleïda de sol i serena. Confies en el mapa sense escletxes i no filustres el faralló rom que, desorientada, voltes en cercle. Toques la costa amb les mans clivellades i t'aferres als norais imantats, on l'aigua és calma i la ciutat, a un pas. Dubtes d’on ets, i vas etiquetada. IV El colom nàufrag ara embruta les places, l’alosa refila noms d’altres mars, i tu, indecisa, en una talaia, espigoles pels rostolls d’anys i panys: teles aturades, arxiu de puntes, celobert embrossat de fulles seques. Et sembla que aquí el temps s’atura, que es nega el timó en aigües moixes. Mentre el somni conspira a hissar la vela, la nau i el serè juguen a la cluca. V Lleves l'àncora a l'alba, arrapes als rems els dits com tenalles de cara als remolins, lluny l’escullera. Esquives els abismes que obren els tornados xucladors d’energia. Vogant i vogant, omples la nau d'arrels noves, d'aliats i d'amors que t'ensenyen a llegir els núvols, amb qui colgues llavors i altres tresors que t'obliguen a retardar el retorn. VI Et vas presentar amb el salobre a casa, i l'omplies de coralls i gavines, de serpentines d'algues, de reguerons de perles. La porta oberta feia entrar el llevant, i les cortines s'enlairaven dòcils com núvols de bonança. Veia la nau al marc de la finestra, "el camí és la meta", em deia Rilke, i entenia el teu desfici de mar. VII Amb velam desplegat i vent de popa, navegues al teu rumb, a tremp. Vas arrencant fulls del nou calendari, que, rebregats, voleien per coberta, mentre els aliats fan una manilla. Llisques, disposada a entomar marees i mar calma, llisques. Veu: Andreu Sotorra Música: Sons de mar Àlbum: Efectes sonors, 2022

Poema inspirat en la pintura 'Vespre en dansa', de FINA VECIANA Dansen les llunes noves al capvespre la coreografia sinuosa. Flueix l'entitat complexa de l'estol: espirals, volutes i serpentines. Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Confetti Interpretació: Little Mix Composició: Ben Kohn, Kamille, Pete Kelleher, Tom Barnes, Uzoechi Emenike i Maegan Cottone. Àlbum: Confetti, 2020

De tu només sé que cada migdia patines al bat de sol de la gran plaça empedrada, amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll. Voldria saber què enyores i aprendre de les deesses de les serps; et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre; voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos, on van deixar la pell gent com la meva; voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues per poder descobrir plegades on es coven els somnis. Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu: tothom és immigrant d'un lloc o altre. Som veïnat i quan ens deixem pas, vianants de minúscula vorera, no em cansaré de buscar-te els ulls bruns perquè els reconec: són un camí per conviure. Del recull 'Temps de penyora' Poema: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Relax Interpretació: Jazz suau Àlbum: Música Relax Jazz Suae, 2020

Mil coloms irisats, poema del recull 'Temps de penyora' Enganxaves coloms irisats pintats sobre plàstic transparent als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola i després llegies, en veu alta, 'Sadako vol viure', aquelles pàgines esfereïdores de tan reals, on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil. El miracle no és possible, després que un gran nombre de persones estigui disposat a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones. Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat. Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits i s'aplicaven / amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn. No hi vulgueu reflexionar, ni intentar comprendre els actes vils que desferma la fúria. A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats, ¿com li explicarem l'origen del conflicte? Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins, cremades les pupil·les, els iris i les còrnies. Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble, per fondre-les i fer-ne bales, boig de por. Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort, ¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?, espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre, tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou. Enviaràs coloms irisats als assassins (mai és massa tard per aturar un riu de sang), mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera i posaràs a punt la rellotgeria interior. Tu, igual com la petita Sadako Sasaki, desitjaràs el miracle dels mil ocells, cada colom enganxat als vidres de les finestres és un desig per continuar vivint, cada colom és una esperança a favor de la pròpia força. Poema: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: La lengua de las mariposas Intèrpret: Risa Kaya Composició: Kaya Àlbum: Dawn, 2021

'Figurants en acció' (Poema del recull 'Temps de penyora') Al saló del castell de sa majestat carnestoltes, ballen junts fades i fantasmes. Són rates disfressades amb espirals de peles de taronja, caps de gamba i cargols de mar. Plora que ploraràs, de tant que riu, al ninot se li despinta la cara, i els seus súbdits l'expulsen amb empentes / del ball. Poema: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Carnaval de Venècia Intèrpretació: Mantovani i la seva gran orquestra Àlbum: 40 Hits, 2013

'Juny', poema del recull 'Temps de penyora' Solstici a tocar, els terços s'aturen a la cassola a punt d'enfilar-se sobre els dosos; l'ou balla als claustres dels palaus i a la catedral, en brolladors enramats de murtra i flors; la sempreviva borda, pètals de clavells i margarides, i serradures pintades són catifa per al cos i la sang. Les oques envesteixen un gripau que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet. Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat i els passavolants desvagats en fan fotos mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat. Fora vila, les fogueres sota control cremen fustots requisats de les muntanyes de mobles vells que s'arraconen a cada cantonada. S'encenen petards pels terrats i corren coets borratxos a la sortida dels instituts on adolescents s'estudien amb els ulls del desig. ¿Què en farem, de tantes converses apilades? Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Nit de Sant Joan Intèrpretació: Agrupació Infantil Ses Motxillers Composició: Sisa / La Nit de Sant Joan Àlbum: Cançons per anar d'excursió Vol.6, 2013

'Maig', poema del recull 'Temps de penyora' Que els gossos descalcin parterres florits, pot ser ben bé el naixement d'un odi. Els voltants de casa s'omplen per un dia d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons, barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors; se superposen en toies la farigola, l'espernallac, la marialluïsa i la flor de saüc. Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres que venen a les tendetes de llepolies del barri. Pel mig del carrer, veig la imatge de fusta d'un sant, sobre un baiard amb rodes acomboiat per dues dones, darrere un capellà, sotana i penó descolorits, seguits de mitja dotzena de velles artròsiques. La processó avança imperceptiblement, allargassada. Un taxista toca el clàxon desesperat. De sobte, cauen gotes i hi ha una dispersió general, entre la resignació d'herbolaris, confiters i melaires, que es disposen a protegir les parades amb plàstics. Recullo de terra una ferradura rovellada i em resguardo del plugim sota el balcó d'un xamfrà; d'aquí a no res, les fulles tendres dels lledoners faran la rateta als motoristes aturats als semàfors i les olors covades per uns instants reclamaran altre cop l'atenció del mosquer. I, jo, mora ¿què hi faig, en aquesta cruïlla? Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Les mauvaises herbes Interpretació: Guy Brière Composició: Guy Brière Àlbum: Bipolaire, 2019

'Abril', poema del recull 'Temps de penyora' Assaboriu llavis llepats de roses roges en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei, després que totes les xiquetes del poble ja havien estat sacrificades per una fera, Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi, pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços als poms de llorer, a les palmes i als palmons, trenes de fulles torturades, que coven la humitat, i fan de llança, arma per enforquillar carpes, que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps. Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua, es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats, on cadascun predica el que pot, amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons. Desplaçats del cos, exiliats, els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn, fan com els moros i cristians alcoians que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda, buiden carretells, mengen ametlles garrapinyades a grapats, no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema. Uns i altres s'entaulen bròfecs i acaben cantant boleros junts. Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Ball de Moros i Cristians de Vilafranca del Penedès Interpretació: Els Cosins del Sac Composició: Tradicional Àlbum: Tradicionarius 9è Cicle de Música Tradicional i Popular, 1996

Poema del recull 'Temps de penyora' T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels, nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat, que tant reparties cops amb una pala matamosques, i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent", com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR, Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir. De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat, governador de Jerusalem i de Tarragona, era un embolcall massa pesant. Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó, peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé. En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic, les ulleres adobades amb esparadrap. Tinc por que si crido el teu nom per la finestra, la dent que em belluga voli enllà del porticó i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs. Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla, pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi. La confirmació d'un compromís fet cendra és el pic imprecís d'aquest dimecres, ara que la crema es va espesseint al bany maria i al carrer planten falles. Torna nan entremaliat, armat del ramat, torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols. L'oli roent l'espera. Text: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Marxa dels Armats de Manresa Intèrpretació: Cobla La Principal de la Bisbal Composició: Tradicional Àlbum: Danses del Bages, 1989

El temple Poema del recull Temps de penyora Incrustat en cada espai dels teus dies queda el temple a vessar d'heura... per sempre. Dos fruits et llueixen per arracada. Veu: Andreu Sotorra Música: Clarinet Concerto in a Major K. 622: II. Adagio Interpretació: Berliner Philarmoniker i Sabine Meyer Composició: Wolfgang Amadeus Mozart Àlbum: Mozart: Clarinet Concerto Sabine Meyer, 1999

Poema 'Casting' del poemari 'Teló de fons' inspirat en obres de teatre. Autora: © Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Fanfàrria Interpretació: Els Surfing Sirles Composició: Guillermo Caballero Roa, Martí Sales Sariola i Xavier Garcia Illa Àlbum: LP - Els Surfing Siles, 2018

TRÍPTIC, del poemari 'Temps de penyora' I T'envolta una estesa d'agram i rocs. I és aquí on vols plantar font i alè. Apiles pedres, estasses l'herbam, assegures el reg i colgues vida. Un tou de grava aplana el caminal. Les pedres el fistonen entre cants i la dansa ribetada dels marges on descanses tot vetllant els brots nous. Somnies tanys a punt de rebentar. Els vols poncellant, entre afany d'abelles. Te'ls imagines pletòrics de molla. És tan gran el centelleig de la fulla, que un sol bri de vent et fa la rateta, mentre tot és festa en terra estovada.   II Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara t'oblidaràs de tu, produint saba. I no sempre la polpa serà suc sinó card, pinyol neulit, soca buida. Tens un bres a la mirada i als braços, custodiant el respir compassat que gronxaràs a recer de la neu. Ning, nang, nong, les campanes de Salom. Si el rondessin llagostes i llimacs, aviaries teuladins famèlics, mentre ametllons i herbes creixen junts.   III Madurava enmig d'aliats diversos, assaonat, creixia generós. Ara l'esqueix revela el secret, blaït de llum, febrós de sequedat. El mires tal com és, bolquer escampat. ¿On és? ¿On és el somni?, xiscles a l'arrel, tota tu deliri, trepig i font. Mentre ametllons i herbes cremen junts, sents el desig del fetus que s'escola, tota tu, bram i tatuatge ardent. És tan miseriós el paisatge, que mantens la rella clavada al ventre, mare gestant, envaïda per sempre. ** Poema: © LenaPaüls Veu: Andreu Sotorra Música: Pastoral II Intèrpretació: Moondog Composició: Louis Thomas Hardin Àlbum. Moondog 2, 1971

Poema del recull 'Temps de penyora' Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles en pelegrinatge sota els ametllers florits? A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats, escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç, i les canonades i els desguassos s'han rebentat. Hi ha una garsa balancejant-se indecisa a l'antena col.lectiva, que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat. ¿A qui interessa votar la pesta camaleònica? Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars, heu posat una goma elàstica nova a la màscara i heu repintat l'estoc de caretes. Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons prepareu una estratègia de supervivència, feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets. No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès, que acostumen a pagar justos per pecadors i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot ser cada dia. Heu descobert que s'estendrà la gana, que les coques de greix d'avui seran un record aviat, per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris i torneu a aprendre a socarrimar i a escaldar porcs. Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders, si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra, digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles? Poema: Lena Paüls Veu: Andreu Sotorra Música: Dentro la maschera di arleccchino Intèrpret: Gianmaria Testa Composició: Gianmaria Testa Àlbum: Prezioso, 2019