El Polígon

Gravar diumenges mai és bona idea, però aquest encara menys.

Gravem el dia abans d'un dia històric i es publica el dia després. No entreu aquí buscant què va passar amb la llum i, malgrat el títol, tampoc buscant responsables de perquè se'n van uns altres sis milions d'euros dels diners del contribuent, que tampoc en tenim ni idea. Tot i així en parlem, perquè davant de tot som tertulians indocumentats.

No us mola el metapodcast, doncs d'acord. Tornem a les arrels, 2 horacas de xerrera i hòsties fines a tort i a dret. Si és que ens obligueu, i això no està bé.

Canviem el rollo i la dinàmica una mica. Per què? Doncs perquè de tant en tant necessitem autocures i cuidar-nos els uns als altres.

El Toni ha signat un tovalló creient-se Messi, però no en realitat és un Figo de Hacendado. Però Son Goku vive, la lucha sigue.

Aquest és l'episodi més seriós que trobareu d'aquesta mandanga. La bona gent de La Unió, explicant-ho per primera vegada, i L'Ateneu Domingo Fins ens expliquen tot el que envolta i posa en perill la seva activitat, l'associacionisme, els ateneus i, al cap i a la fi, el teixit d'espais de trobada culturals.

Comencem l'any amb ganes i amb un programa curtet. Nos podrán echar pero no nos van a callar. És curt de debó. A nosotros nos ha tocao tragarnos aquí unos rollos infumables... però, de veritat, que ha quedat curt. El quinto és bo i ben bó, que se li pagui!

Ple calentet el de novembre amb l'alcalde reivindicant-se com a tal, voluntaris sense feina emprenyats, voluntaris amb feina donant explicacions... quin goig aquest, el nostre estimat poble.

Ens hauran de disculpar per el retràs i també per el retard en fer un nou episodi. Les crisis generades a mitges per el clima i la ineptitud fan que de vegades costi posar-se en plan jajas. Ja teniu una mica de mandanga. Visca la terreta.

Avui tenim el Leonardo da Vinci de Montcada, ha fet de tot i tot ho ha fet bé. També passen per l'estudi dos nois molt macos que volen fer-nos la competència i no ens queda més remei que amenaçar-los.

Tornen els Plens municipals, però tenim coses més importants a atendre ara mateix. El lavabo està al fons a la dreta.

S'ha acabat l'estiu, senyora. Hem tornat per divagar una mica més sobre aquest municipi infinit en tota la seva activitat absurda. No oblideu citar les fonts als vostres treballs de classe.

Final de temporada canviant les habituals aigües amb gas per Voll-Damm i vi. Celebració per haver arribat a fer 2 aturades per vacances. Tot pot ser que a l'últim Ple abans de vacances es munti, però no ho creiem, perquè són una bassa d'oli. Bon estiu!

Això surt just després del Ple, pero no va del Ple perquè vam gravar-ho el dia abans del ple. Per què? Perquè som uns genis de la comunicació amb un calendari perfectament pensat per no parlar mai del que toca. Passeu, passeu, que al fons hi ha cafè i galetes.

Algú es llegeix aquesta descripció? És que obliguen a omplir-la i tampoc tenim molt clar que posar algo com "Ple de 3 hores" ajudi a que ningú digui "Ah, ho vaig a escoltar". En fi, esperem que esteu totes bé.

Suposat programa metralleta que es converteix en caòtic. Fascis rubias, festa sense focs, asfaltem la riera, la foto del rei, sé que me está interpelando pero como NO LE ENTIENDO. Divertidíssima estona amb en Paco Ávila.

Com que estem ganduls els temes s'acumulen, però amb vacances i tal... doncs això, que si voleu programa setmanal feu-lo vosaltres. Pau i amor per tothom.

Una bona barreja de temes. Ple molt llarg, ha marxat en Manolo "Zapatero", allò de les barraques, allò d'en Carlos Cuevas tornant al poble sense dir-nos res, allò d'allò i allò d'allò altre.

Ha arribat el rei Carnestoltes i ha vingut amb pluja tot i els esforços del gran chamán que, mitjançant màgia ouera, va intentar que no caiguès ni una gota. Estrenem el hit musical de la temporada i ja després ens dediquem a ser nosaltres i desvariar una miqueta. Salut

Hem passat un mes de vacances, però ja hem tornat. Amb les ganes justetes per anar fent, però amb molta bona voluntat. S'acosta el Carnestoltes, diversos misteris al poble i un Ple on no havia de passar res, però és que no hi ha manera. Visca Montcada i la seva juerga perpètua.