La poma de Newton

Una investigació de científics catalans ha descobert que hi ha altes concentracions d'una proteïna en persones amb covid persistent, sobretot en dones, i això pot ajudar a explicar els símptomes de la malaltia. És una investigació que destaquem a "La poma de Newton".

Un estudi conjunt de l'IDIBELL, la Universitat de Barcelona, l'Hospital de Bellvitge i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques, el CIBERDEM, ha descobert la possible causa de la pèrdua d'eficàcia amb el temps d'alguns fàrmacs contra la diabetis, que fins i tot podrien contribuir a empitjorar la malaltia. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors de l'Institut de Química Física Blas Cabrera (IQF-CSIC) i de la Universitat de Notre Dame (Indiana, EUA) han identificat un compost que bloqueja la capacitat d'un perillós superbacteri resistent als antibiòtics. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors de l'Institut de Recerca de Sant Pau han demostrat que teràpies no basades en fàrmacs, com la musicoteràpia o la rehabilitació cognitiva, poden produir una millora clínica i millors connexions cerebrals en pacients amb la malaltia de Huntington. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors de l'Hospital Germans Trias i de l'Institut Químic de Sarrià, IQS, han obert el camí per tractar els tumors de mama HER2+ amb una nova via molt innovadora, la teràpia fotodinàmica, és a dir, activada amb llum. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Una recerca de la Fundació Ace Alzheimer i l'Hospital de Sant Pau ha identificat un biomarcador amb una sensibilitat superior al 90% per diagnosticar l'Alzheimer de manera precoç. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors del Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Barcelona, de la Universitat de Texas, de la Universitat de Copenhaguen i de l'Institut de Recerca Scripps han descobert anticossos humans que poden reconèixer i inactivar algunes de les proteïnes que causen la malària greu. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Un assaig clínic internacional amb participació catalana ha demostrat que l'ús de la teràpia personalitzada, a través de l'anàlisi del perfil genòmic de cada malalt, pot millorar la supervivència dels pacients amb un càncer d'origen desconegut i amb pronòstic desfavorable, comparada amb la quimioteràpia estàndard. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors de l'IDIBELL i de l'Institut Català d'Oncologia i del centre en xarxa CIBERONC han desenvolupat una nova eina d'intel·ligència artificial que facilitarà el diagnòstic d'una síndrome que predisposa al desenvolupament de tumors en infants. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

El campus de recerca de l'Hospital Vall d'Hebron incorpora una nova plataforma d'investigació en càncer, UNIQUE CaixaResearch, que té com a objectiu comprendre millor la diversitat de les cèl·lules canceroses per poder-les atacar amb més eficàcia. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors d'IrsiCaixa i del Barcelona Supercomputing Center han creat un algoritme informàtic dissenyat específicament per trobar els millors antígens contra els melanomes i han identificat una possible vacuna que ja s'ha assajat en animals. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Els primers bioimplants cardíacs, anomenats PeriCord, uns teixits basats en mostres de pericardi i de cel·lules de cordó, han demostrat que són segurs per als pacients i que poden reduir la inflamació després d'una lesió cardíaca. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, i de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de Catalunya, ICN2, han desenvolupat un nou material d'ús sanitari capaç de prevenir i combatre infeccions, fins i tot de bacteris resistents, i amb una eficàcia del 99%. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

El Banc de Sang i Teixits està utilitzant una tecnologia innovadora per aconseguir cèl·lules immortals de la sang que puguin servir per generar glòbuls vermells al laboratori sobretot per cobrir les necessitats de sang de grups rars. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Una nova tecnologia permet el desenvolupament de vacunes contra els principals superbacteris, responsables de la majoria de casos de resistència als antibiòtics. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Un equip d'investigadors de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra-CSIC i de la Universitat de Granada han desenvolupat un nou biomaterial a partir de la membrana de closca d'ou que, en estudis in vitro, al laboratori, ha demostrat resultats molt prometedors en regeneració òssia. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Un medicament ja aprovat i que es fa servir per tractar malalties cardíaques ha demostrat en ratolins que pot ajudar a combatre els melanomes, els càncers de pell més agressius. Us ho expliquem a "La poma de Newton".

Investigadors holandesos han utilitzat intel·ligència artificial per poder estudiar tumors al cervell i a la columna vertebral i determinar de quin tipus són en només 90 minuts. Us ho expliquem a "La poma de Newton" d'aquesta setmana.

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar han descrit per primera vegada com predir quins pacients amb Alzheimer i amb altres malalties neurodegeneratives tindran una evolució més ràpida i, per tant, pitjor pronòstic. El que han descobert és que el deteriorament de la barrera hematoencefàlica, és a dir, la membrana que protegeix el cervell, està relacionada amb l'evolució d'aquestes patologies. Us ho expliquem a "La poma de Newton" d'aquesta setmana.

L'empresa catalana INBRAIN Neuroelectronics, derivada de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, ICN2 i d'ICREA i amb la participació de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, l'IMB-CNM-CSIC, ha desenvolupat un nou dispositiu basat en grafè per reduir els símptomes de la malaltia de Parkinson i fer seguiment d'aquests pacients. Us ho expliquem a "La poma de Newton".