Quan L'Hospi era camp

CAT-Aquest projecte ha arribat al final, en aquest episodi fem balanç de l'experiència i ens acomiadem de la nostra audiència, ha estat un plaer i llarga vida al Rugby Club L'Hospitalet. CAST-Este proyecto ha llegado a su final , en este episodio hacemos balance de la experiencia y nos despedimos de nuestra audiencia , ha sido un placer y larga vida al Rugby Club L Hospitalet .

Desde el equipo de creación de la serie de podcast con el motivo del 50 aniversario “Quan l’Hospi era camp” queremos agradecer al grupo de personas que ha hecho posible poder disfrutar de la nueva versión del himno creado para tal evento y que nos permitirá acompañar en los partidos de todas las categorías de nuestro club los próximos años. Queremos hacer mención especial a Javier Hernández, Francisco Pando, Manu Gama, Elias Barbajo, Xavi Bosch, Juan Nuñez, Noemí Rujula y Rasa Moya por la implicación en este proyecto, por las innumerables horas dedicadas de forma desinteresada y por dotar al club de una referencia identitaria que nos representa en todos los campos donde hacemos presencia.

Cuando preparas un episodio no se puede prever el resultado, hoy es el último episodio con invitadas, invitadas que representan una generación de jugadoras extraordinarias. Hay momentos en la historia del club que se repite un patrón, amistad, compromiso, lealtad, hermandad ,fraternidad y una consanguinidad sectaria, esos momentos cuando se producen se deberían proteger por encima de todo, tanto es así que las tres sin tenerlo preparado, coinciden en varios recuerdos, uno de ellos es la importante figura de una jugadora Iria, la cual las entendió, acompañó, les ayudó, les reforzó y les esperó en el Senior para seguirlas acompañando, este episodio es el resultado de los recuerdos de tres jugadoras que llevan al Club en su corazón. Quan prepares un episodi no es pot preveure el resultat, avui és el darrer episodi amb convidades, convidades que representen una generació de jugadores extraordinàries. Hi ha moments en la història del club que es repeteix un patró, amistat, compromís, lleialtat, germanor, fraternitat i una consanguinitat sectària, aquests moments quan es produeixen s'haurien de protegir per sobre de tot, tant és així que totes tres sense tenir-lo preparat, coincideixen en diversos records, un d'ells és la figura important d'una jugadora Iria, la qual les va entendre, va acompanyar, els va ajudar, els va reforçar i els va esperar al Sènior per seguir-les acompanyant, aquest episodi és el resultat dels records de tres jugadores que porten el Club al seu cor.

CAT - ÉREM LES OQUES Volíem ser Oques i volar lluny, perquè si voles ràpid has d'anar sol, si el que vols és anar lluny has de volar en equip, i això va ser el que va passar, juntament amb l'episodi anterior, els convidats d'avui ens van relatar una memòria època molt estimada i especial, d'inicis i començaments, de compromís i dedicació, de tot un Club bolcat i compromès que unes Oques volessin, serveixi aquest episodi d'agraïment als qui van col·laborar i ajudar en aquesta etapa que ara recordem, a l'estudi dos il·lustres i dos il·lustres més a través d'un àudio, ells donen veu a totes aquelles meravelloses Oques . CAST - ÉRAMOS LAS OCAS Queríamos ser Ocas y volar lejos , porque si vuelas rápido debes ir solo , si lo que quieres es ir lejos debes volar en equipo , y eso fue lo que pasó , junto con el episodio anterior ,los invitados de hoy nos relataron con su memoria una época muy querida y especial , de inicios y comienzos , de compromiso y dedicación , de todo un Club volcado y comprometido a que unas Ocas volaran , sirva este episodio de agradecimiento a quienes colaboraron y ayudaron en esta etapa que ahora recordamos , en el estudio dos ilustres y otros dos ilustres a través de un audio, ellos dan voz a todas aquellas maravillosas Ocas .

CAT Episodi 22 Infància al millor lloc del món . Els nostres protagonistes d'avui ens relaten com el camp de Rugbi de Fleixa Llarga es va convertir en el seu lloc favorit, hi ha una frase que diu, “la Infància és el pati on juguem tota la vida” Estem finalitzant aquest Podcats i no hi ha millor manera que amb convidats com aquests, que ens oferiran els seus records en aquest episodi, és evident que jugar a rugbi els ha format i influenciat en uns grans valors, només cal parar esment al que expressen per adonar-se'n, que hagi succeït en aquest Club és un orgull i una invitació a reflexionar si val la pena com a club abandonar aquest camí que ara en escoltar-los plena de satisfacció i orgull a més de posar en valor i reafirmar una feina que es va fer des de el compromís i el sacrifici. CAST Episodio 22 Infancia en el mejor lugar del mundo . Nuestro protagonistas de hoy nos relatan cómo el campo de Rugby de Fleixa Llarga se convirtió en su lugar favorito , hay una frase que dice ,” la Infancia es el patio donde jugamos toda la vida “ Estamos finalizando este Podcats y no hay mejor manera que con invitados como estos , que nos ofrecerán sus recuerdos en este episodio , es evidente que el jugar a rugby les ha formado y influenciado en unos grande valores , solo hay que prestar atención a lo que expresan para darse uno cuenta , que haya sucedido en este Club es un orgullo y una invitación a reflexionar si merece la pena como club abandonar ese camino que ahora al escucharlos llena de satisfacción y orgullo además de poner en valor y reafirmar un trabajo que se hizo desde el compromiso y el sacrificio .

Avui els records ens porten a una generació de jugadors extraordinaris des de la base, amb una projecció que, amb una mica més de sort i amb la seva qualitat, s’hauria d’haver allargat en el temps per gaudir més de tots ells ja que com a equip era genial veure’ls jugar. En aquest capítol comptarem amb Israel Lázaro que els va entrenar i va acompanyar a un Campionat d’Espanya, i amb Kevin Cárdenas ja com a campió de lliga acompanyat de Gerard Blasco “Reverso” que ens il·lustraran amb els seus records. A última hora Daniel Burgillo, membre d’una altra gran saga, ens informa que no pot acudir a l’estudi ja que va camí de l’Hospital on naixerà el seu fill. Tot i així ens envia un àudio ja que vol estar present en la convocatòria. Esperem que Enzo continuï la saga familiar, queda beneït i en el club li espera una samarreta amb el número 10 .

En aquest episodi recopilem el que va succeir la Temporada 2007/08 on l'entitat no disposava d'equip Femení, la providència va voler que Marta Carreras jugadora de Inef i professora d'educació física, aterrés l’Institut Bellvitge. La generositat i el vincle creat amb un grup de noies va fer que a Marta se li ocorregués travessar amb aquestes noies la Rambla Marina i aterrar en Feixa Llarga. I de manera desinteresada, per amor al rugbi, el treball i l'ajuda d'algunes conegudes, es va formar un equip femení les protagonistes del qual ara ens compten els seus records.

Vivències, companyonia, tots a una bona gent, ascensos, descensos, Invictus, competir, construir, Integrar gent de fora, madurar esportivament, connexió , lideratge, referents, que et cedeixin el lloc al vestidor, mentalitat de club...de tot això parlaran els convidats a aquest nou episodi, una gent que sap molt bé del que parla i saben molt de l’Hospi: Álvaro Hompanera, David Jorge i Ignacio Gaminde i Paco Baena . CAS- EPISODIO 19 ESA GENTE QUE SABE DEL HOSPI . Vivencias , Compañerismo, todos a una , buena gente , ascensos , descensos , Invictus, Competir , Construir , Integrar gente de fuera , madurar deportivamente, conexión , liderazgo, referentes , que te cedan el sitio en el vestuario , mentalidad de club , de todo esto hablarán los invitados a este nuevo episodio , una gente que sabe muy bien de lo que habla y saben mucho del Hospi , Alvaro Hompanera , David Jorge y Ignacio Gaminde y Paco Baena

CAT. En l'episodi d'avui tenim l'oportunitat de gaudir dels records de David Sotillo i algú que ens visita per segona vegada al pòdcast, Antonio Hidalgo. Ells són llegendes d'aquest Club, hi ha unes altres, però avui podem gaudir d'aquestes i estem convençuts que val la pena escoltar-los. Avui ens visiten Sotillo i Tonini que demostren un autèntic ADN Hospi i ens comparteixen les seves vivències. CAST.En el episodio de hoy tenemos la oportunidad de disfrutar de los recuerdos de David Sotillo y alguien que repite en el Podcast Antonio Hidalgo. Ellos son leyendas de este Club, hay otras, pero hoy podemos disfrutar de estas y estamos convencidos de que vale la pena escucharlos. Hoy nos visitan Sotillo y Tonini que demuestran un auténtico ADN Hospi y nos comparten sus vivencias.

A l'Episodi d'avui coneixem el relat dels qui per diferents motius i amb un objectiu comú d'aspirar a més i trobar el seu lloc, van decidir travessar el riu, van prendre una beneïda decisió, d’afegir el color taronja al blau que solien vestir. El desig dels nostres convidats era augmentar el seu nivell i això va ajudar a l'Hospi a fer un salt de qualitat esportiva. En diferents èpoques aquests jugadors van contribuir a augmentar el nivell de joc de l'equip, en el cas d'Alex i Charli juntament amb altres jugadors, van ser els que van acabar de donar l'empenta definitiva per a la consecució de l'Ascens a DH. Un episodi molt divertit en què gaudim molt escoltant els seus records de com van trobar el seu lloc, casa seva, el lloc on has estat feliç i sempre t'espera una forta abraçada.

CAS Episodio 16 La leyenda de la leona silenciosa y el lugar donde comenzó todo” Aroa González es la jugadora Española que más veces ha vestido la camiseta de las Leonas del XV, la jugadora que más Caps tiene, la que más minutos ha jugado , la que menos ensaya, pero casi todos los ensayos que se han hecho han pasado por sus manos, jugadora todo corazón y generosidad en la actualidad transmite su amor por el Rugby como entrenadora, el nombre de Aroa y Rugby Club L’Hospitalet estarán unidos para siempre, aquí empezó todo. “No creo en la magia, creo en el trabajo duro” Richie McCaw. CAS Episodi 16 “La llegenda de la lleona silenciosa i el lloc on tot va començar”. Aroa González és la jugadora Espanyola que més vegades ha vestit la samarreta de les Lleones del XV i la jugadora que més Caps té. També és la que més minuts ha jugat, probablement la que menys assaja, però gairebé tots els assajos han passat per les seves mans. Una jugadora tot cor i generositat que en l'actualitat transmet el seu amor pel Rugbi com a entrenadora. El nom d’Aroa i Rugbi Club L’Hospitalet estaran units per sempre, aquí va començar tot. “No crec en la màgia, crec en el treball dur” Richie McCaw.

José García Martínez (Pitu), Jordi Vicente Marquina i Ricard Martínez Galiana, testimonis que ens il·luminaran en els inicis de l'entitat, mitjans dels anys setanta. També coneixerem la figura d'un president de la Federació Catalana que tenia com a finalitat incrementar la pràctica del Rugby, això el porta a interessar-se i col·laborar generosament amb un Club de nova creació: La Unió Esportiva Bellvitge.  Va enviar a Bellvitge algú que ja era entrenador de la selecció catalana que ajudaria, i molt, aquells joves que estaven plens d'il·lusió i potencial. Segons explica, després de la seva marxa va portar dos entrenadors més que portarien més experiència i coneixements a la jove entitat. Avui us oferim els testimonis de grans figures del rugbi català vinguts d'altres Clubs però molt estimats i respectats per aquesta banda del Llobregat. Per completar l’episodi ens visita una persona molt important en la vida del Club, Diego Merino que va ser un gran jugador i que avui dia manté la seva relació amb l'entitat.

L'equip que realitza Quan el Hospi era Camp se sent molt satisfet de donar veu als i les que van escriure la història al llarg d'aquests 50 anys i agraïm enormement tothom que es presta a crear una memòria sonora del recorregut i la vida d'aquest Club. En aquesta ocasió, continuem repassant l’equip que va portar el Femení de l’Hospi a un moment excepcional: El Regnat de l’Hospi Femení, segona part. Avui comptem amb Cristina Casas, Montse Poza, Paz Esteban i Patricia Alonso. Al final de l'episodi ens van obsequiar amb un moment meravellós pel qual volen aspirar a aconseguir un premi Ondas. No us el perdeu!

A regnar s'arriba per naixement, per matrimoni o bé com les nostres protagonistes, a través de l'esforç, el sacrifici i el compromís. Ens esperen dos episodis per conèixer les qui durant uns anys van portar l'escut al més alt i ara, anys després, porten aquest escut al més profund. És gratificant escoltar les nostres convidades, totes i cadascuna recorden molt gratament el seu pas per la casa del Rugbi Club L'Hospitalet, les seves vivències ens ajuden a entendre la dimensió del que van fer arribant a ser jugadores d'un alt nivell nacional i internacional i recordant el nostre club amb un somriure. Avui toca valorar i agrair-les que van portar el Femení de l'Hospi a un moment excepcional:El Regnat de l'Hospi Femení. En aquest episodi comptem amb Inés Etxegibel, Marta Gran i Juanjo Cifuentes.

En un inici recordarem una figura enyorada a la grada, uns marxen i altres arriben, alguns en edat molt primerenca, la gespa i els pals es transformen en el lloc d'esbarjo i jocs, no hi ha millor lloc al món per desenvolupar-se des de la infància que el nostre Club. Descobrim el moment que els fills/es dels primers jugadors comencen a heretar el sentiment cap a un club, el qual els acompanyarà per les diferents facetes de l'entitat, de jugar a entrenar, de ser fill a ser pare, el cicle natural de la vida d'un Club que compleix 50 anys. Escoltem els relats de Borja Pérez, Oscar Ferreras i Victor Alonso

En aquest episodi els records dels convidats ens portaran a un lloc i una època concreta, ells rememoren i contribueixen a mirar enrere i, amb l'ajuda de la seva memòria, establir i conèixer una època de transició i canvi en molts aspectes, al Club i a l'Esport, una variació de la qual ara som en escoltar-los més conscients. Ells van ser jugadors en un moment on no hi havia Whatsapp ni xarxes socials quan estaven en categories de formació, i les convocatòries es consultaven en un full penjat a la paret. Era una època on la totalitat dels seus entrenadors practicaven l'amateurisme en totes les facetes, així com els seus delegats. Com ens expliquen, en arribar al Sènior les coses es feien com exposaven els seus veterans. Van poder gaudir d'aprendre i jugar amb els que eren els seus referents, fins i tot van poder comprovar que el treball col·lectiu amb un objectiu comú els podia portar de Gira a Irlanda el 2007, un viatge que va servir perquè ells tinguessin ells la seva benvinguda i els seus veterans el comiat. Avui parlem amb David Pedrosa, Enric Fernández (Kike) i Enric Beltrán.

El patrimoni d’un club com L’Hospi son les persones que d’una forma o una altra estan vinculades a la vida de l’entitat. Els convidats d’avui son d’aquest tipus de persones, ells son la riquesa d’aquest club, jugadors en majúscules. Dels més necessaris i en ocasions dels menys reconeguts. Serveixi aquest episodi per reonéixer aquestes figures tan importants. Avui la convocatoria està formada per José López i Manuel Luque a l’estudi i també escoltareu l’àudio de José Luís Córdoba. Amunt, amunt!

En aquest episodi recordem l’equip femení del 2000 fins al 2006, parlem de la manca de categories inferiors i del que suposa pujar a sènior de cop i competir. Les nostres convidades son l’Elisabet Garcia i la Rosa Bartolomé.

En època nadalenca hem volgut convidar a un dels millors representants de la història del nostre club: David Monreal. Jugador referent, capità i taloner de l'Hospi amb 16 internacionalitats amb la Selecció Espanyola de Rugby, ens visita per compartir i rememorar la seva trajectòria esportiva. Malauradament, després de l'enregistrament d'aquest episodi, vam conèixer que la llum de José Antonio Sancha s'apagava. És per això que hem volgut que estigui present el seu record en l'últim podcast del 2023.

Avui és un dia especial i és que ens aproparem a una generació llegendària i amb convidats que segurament tot el club coneix, ni que sigui de vista, però que avui també ens explicaran com van ser els seus inicis i quina és la seva vivència. Ells són l'Antonio Hidalgo, el José Cárdenas y l'Scott.