Quin Mati

A vegades m'enamoro de propostes. Normalment són plantejaments rodons, que combinen ingredients com la divulgació científica, el lleure juvenil, el contacte amb la natura, l'enriquiment personal i, en aquest cas, el mar!... què més se li pot demanar a una proposta de turisme social i lleure com la que ofereix l'associació Xatrac als joves de 14 a 17 anys als seus 4 camps de treball repartits per la Costa Brava aquest juliol... si escolteu l'àudio, us voldreu apuntar... compte!

Avui us presento l'aventura empresarial de dos joves, l'Amanda i el Sergio, que han après a viatjar dins la motxilla i els records dels seus hostes. Una nova oferta turística s'obre pas... estarem atents. Molta sort, valents! http://www.hostelfigueres.com/

Les estacions se succeeixen i el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà és un dels escenaris més entranyables per assistir a l'espectacle que protagonitzen ànecs, flamencs, daines, senglars, granotes... La Marta Ball-llosera ens fa una proposta concreta per gaudir-ne de la sessió de tardor. T'ho deixaràs perdre?

Una de les activitats de celebració del patrimoni cultural més ben trobades de l'Empordà, potser de Catalunya. Us animo a participar a la V Pujada a Sant Pere de Rodes que es presenta com la "Festa de la Cap de Creus", en paraules de Vicenç Armengué, president de la associació Via Pirena, motor de la iniciativa.

Fa poc demanava col·laboració dels cronistes locals per un projecte que he encetat, la documentació del Camí Natural de la Muga. Sempre he pensat que qualsevol actuació a l’àmbit local s’ha de fer comptant amb els protagonistes i hereus del patrimoni que expliques… després de conèixer en Josep Puig he decidit que en comptes de cronistes locals l’apel·latiu correcte és herois de la memòria.

Corría el año 84, cada miércoles, sin falta, saliendo al medio día del colegio, pasaba por casa a por cien pesetas, ése billete marrón con la cara de Manuel de Falla, y corría para no encontrarme el kiosco cerrado. Así semana a semana fui coleccionando los fascículos de la Enciclopedia del Mar. Como tantos niños de los 80 crecí viendo los reportajes de Cousteau, soñando con contemplar ballenas, navegar los océanos y sumergirme en minisubmarinos amarillos, porque los minisubmarinos de Cousteau eran amarillos…

Avui us presento a l’Anna Albò, arquitecta i guia cultural, comparteix la seva visió de patrimoni global que representen totes les construccions i indústries vinculades amb la força de l’aigua i que encara avui podem rescatar del passat a la nostra Muga. L’Anna és col·laboradora habitual de la revista “Les Alberes” que, molt oportunament pels meus propòsits de documentar el patrimoni al voltant de la Muga durant aquesta temporada, ha publicat un deliciós i interessantíssim número sobre l’aigua a l’Empordà. L’Anna signa un article titulat “L’aigua com a motor”, on parla de l’aprofitament que, històricament, se n’ha fet prenent la Muga com exemple. Rodò!

Pous de glaç, rescloses, centrals hidroelèctriques, termes, molins, cormarins, salts d'aigua, coves prehistòriques... la Muga és tota una aventura... Aquí la primera versió del posicionament dels punts que ningú es pot perdre i que trobem al tram Boadella - Les Escaules - Pont de Molins del Camí de la Muga.... Només és la primera aproximació i només és un tram! aviat més!

El dia mundial de la ràdio vam honorar a la nostra audiència i alhora vam fer una crida per trobar el cronista, l'expert que ens pugui parlar del patrimoni de Boadella i les Escaules.

Una de les persones que millor coneix els racons i secrets de l'Empordà és en Josep Maria Dacosta, Daco pels amics, i això deu voler dir tothom. En Daco ens ofereix en aquesta entrevista un reguitzell de punts d'interès claus per fer una interpretació precisa, profunda i divertida de l'eix que suposa el nostre riu Muga. Li agraeixo molt la seva col·laboració però ha fet que a partir d'ara neixi en mi una altra "obsessió"... que l'empordanologia m'obri les seves portes algun dia.

El proper dia 11 de febrer es celebrarà al Palau Sant Jordi de Barcelona un concert en favor del dret a acollir i ésser acollits. Les estratègies polítiques que ordenen els interessos dels qui manen no encaixen amb aquests drets i ens estan deshumanitzant. La bona gent som capaços de compartir, d’entregar-nos a la solidaritat i cuidar dels nostres congèneres, però aquest acte és altament perillós per mantenir les estructures de poder que ens paralitzen com a humans, és molt important que tinguem por, por de l’altre, del que fuig d’una guerra, del que resa a un altre deu, del que es vesteix d’altra forma… la por és l’instrument.

El passat 24 de Gener vam conèixer un dels agents més importants en la gestió del territori per on transita el "Camí Natural de la Muga", el Consorci de Salines Bassegona que aplega bona part dels municipis del naixement de la Muga. La seva tècnica de desenvolupament, Estel Turbau, va remarcar l'interès i importància d'aquest recurs que ara hem d'omplir de vida. Fes play! ;-)

Comencem aquesta petita aventura per un dels racons més bonics i mal coneguts de l'Empordà, la Garrotxa de l'Empordà. Una zona de molt escassa població on pots sentir una natura feréstega i trobar indrets on perdre't si és el que vols...però si encara no has sentit la crida de la veu de jungla, jo et proposo que m'acompanyis a descobrir paratges naturals i culturals tot seguint el curs del Riu Muga, d'una manera plaent i accessible per gairebé tothom. Ho farem per l'itinerari que planteja el Camí Natural de la Muga ,però en sentit contrari a com es planteja normalment; nosaltres seguirem el sentit de l'aigua, que fa baixada... El començarem a Sant Llorenç de la Muga i l'acabarem a la desembocadura del riu a la Mediterrània a Empúria Brava. Som-hi? Llegir post a: https://xanxano.com/2017/01/23/cami-natural-de-muga-sant-llorenc-de-la-muga/

Plantejar-me propòsits d’any nou és un exercici que faig sense proposar-m’ho, suposo que tots ho fem amb més entusiasme o menys. Arriba el final d’any i et veus fent balanç, comença el següent i et planteges nous reptes. Jo vaig acabar l’any passat acomiadant amb dignitat un antic projecte, Ulugh, i començo aquest anunciant un dels projectes que em plantejo per el 2017… us ho explico per comprometre’m, però també perquè m’ajudeu...

Avui la Marta Vayreda de l’Alberg Costa Brava de Llançà ens presenta una iniciativa que et pot fer molt feliç… a tu, i als teus… Una iniciativa dels cinc albergs de les comarques gironines que neix per connectar persones entre persones i éssers humans amb la natura i la cultura. El millor regal per la gent que estimes. La proposta és un cap de setmana amb dos dies amb pensió complerta, de divendres a diumenge, i tres activitats per a tota la família on descobrir el racons, valors i personatges dels nostres paisatges i viles… ho han tingut tot en compte! menús equilibrats i de Km.0, preus democràtics, els millors guies i educadors locals per fer descobrir. Tot a punt per a una experiència per omplir-nos de bones sensacions…

El passat cap de setmana ha tingut lloc la primera edició del Festival “Càntut”. Feliçment ha estat tot un èxit que va omplir Cassà de la Selva dels sons i paraules que rauen amagades a les goles dels nostres avis. El “Càntut” va néixer per reivindicar la capacitat i necessitat de cantar que tenim tots els humans i per recuperar de l’oblit tot el patrimoni etnomusical que som capaços de salvaguardar col·lectivament

Quan diem “Sant Cugat” tothom s’enrecorda de l’alt nivell adquisitiu dels seus habitants. Un cop superat el tòpic algú se’n recorda del seu monestir romànic, una joia que els que vam estudiar el batxillerat a Barcelona, molt probablement, vam anar a veure…afinant una mica més, recordem que està a la banda nord del Parc de Collserola…..i després?… i després, reconec, que jo no sabia gaire més…

Cada empordanès i empordanesa porta en el seu gentilici l’arrel del classicisme a la península ibèrica. Ho sabem, però no sé si som prou conscients de la importància que això té… Seria una bona mesura, per fer-nos conscients, fer una visita anual de manera sistemàtica a les excavacions d’Empúries, no només perquè son interessants, també perquè son molt divertides.

Avui Xavier Abril, responsable d'usos públics del Parc Natural del Delta de l'Ebre ens explica perquè és tan important el riu pel seu ecosistema i com gaudir d'aquest fantàstic espai. No us ho perdeu!..... ;-)

¡Cuántas veces me he acordado de aquel verdero conato de naufragio que tuvimos en Cap de Creus! ¡Y qué rico aquel conejillo que nos comimos con sal y arena, al pie del águila naranja! (…) ¡Aquel mar si és mar, Anna Maria! (Lorca en una carta dirigida a Anna Maria Dalí, en 1927) Un dels paratges més inspiradors, especials i màgics de Catalunya… encara no el coneixes? Us el presento a Quin Matí de Ràdio Vilafant.