Reconstruir el Comunal

La charla empieza en euskera pero sigue en castellano. https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/auzolanaren-kultura Publicada originalmente aquí: https://youtube.com/watch?v=aBuokyQjK8M

Presentación de la re-edición del clásico de Edward P. Thompson, "Costumbres en común. Estudios sobre la cultura popular", a cargo de la editorial Capitan Swing en 2019. Con la participación de Luis E. Alonso, catedrático de antropología (UAM); Jazmín Beirak Ulanosky, investigadora en politicas culturales; Julio Martinez-Cava, doctorando en Sociología, (UB) y Clara Ramas, Dra. Europea en Filosofia. https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/costums-en-comu Sinopsis del libro: "Costumbres en común" es la notable continuación del influyente volumen de historia social de E.P. Thompson La formación de la clase obrera en Inglaterra. Producto de años de investigación y debate, describe la compleja cultura de la que surgieron las instituciones de la clase trabajadora en Inglaterra, una serie de tradiciones y costumbres que la nueva clase trabajadora luchó para preservar hasta la época victoriana. Thompson investiga la desaparición gradual de una serie de costumbres culturales en el contexto de los grandes trastornos del siglo XVIII. Como los aldeanos fueron sometidos a un sistema legal cada vez más hostil a la costumbre, intentaron resistir y preservar la tradición. Para Thompson son los gobernantes y los terratenientes quienes fueron un problema para la gente, cuya cultura exuberante precedió a la formación de las instituciones y la conciencia de la clase trabajadora.

Reflexiones de Eusebio Ónega sobre el concejo abierto como forma de organización social. https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/reflexions-consell-obert 00:00 - ¿Qué es el concejo abierto? 06:04 - El porqué del concejo abierto 10:50 - Aproximación histórica al concejo abierto (1a parte) 19:30 - Aproximación histórica al concejo abierto (2a parte) 23:40 - Funcionamiento del concejo abierto 32:57 - Concejo abierto frente a comunismo de Estado 41:50 - ¿Cómo volver al concejo abierto y a qué dificultades nos enfrentamos? «El concejo abierto es una organización natural de los campesinos. A partir del neolítico dejan de ser transhumantes y se agrupan en pequeñas casas porque empiezan a cultivar. (…)» «Tenemos la necesdad de replantearnos ahora en el siglo XXI un nuevo modelo de organización social o recuperar algún modelo pretérito, porque se está demostrando que el modelo en el que estamos inmersos –el capitalismo– muestra de forma empírica que es un fracaso. (…) Estamos hablando del concejo abierto porque ha sido un modelo de organización social que ha pervivido durante milenios (…)» «(…) Concejo abierto era una forma de organización de los campesinos absolutamente al margen del Estado y absolutamente al margen de los Ayuntamientos. El concejo abierto tiene su naturaleza en la propia organización del ser humano ante una naturaleza hostil. (…)» «Hay que tener en cuenta que en un momento dado la Monarquía trata de apoyarse en los concejos abiertos frente al poder de la nobleza. Siempre hay un tira y afloja intentando unos y otros equilibrar y desequilibrar el poder de los concejos en beneficio propio. (…)» «(…) El concejo estaba compuesto por una persona de cada hogar. Se reunía una vez a la semana a toque de campana. Las campanas de las iglesias eran el elemento de llamado y de comunicación al conjunto de la población. (…)» «¿Porqué el concejo abierto pervivió durante miles de años desde el neolítico y porqué el cominismo –que supuestamente era una organitzación de las tierras en común– fracasó y colapsó en menos de 80 años? ¿Qué factores hacen que, disponiendo de todos los recursos del Estado y de ingentes cantidades de tierras, se produzca un fracaso dentro del comunismo de Estado y no obstante han pervivido durante milenios los concejos abiertos? (…) ¿Todo tiene que ser comunitario y no hay espacio para lo individual o tiene que haber un espacio que posibilite que el individuo tenga algo suyo, algo diferente? Porque todos somos diferentes y no todos tenemos los mismos planteamientos vitales ni los mismos objetivos. (…)» «La situación permite volver. Los jóvenes tienen que volver a instalarse en espacios geográficos no urbanos. Organizarse allí de modo que creen sociedades autogestionadas. (…)»

Xerrada de la historiadora Teresa Vinyoles Vidal a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2016. És autora del llibre «Història de les dones a la Catalunya medieval»: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/dones-catalunya-medieval «Certa gestió col·lectiva, almenys d’alguns béns com els prats, els boscos, els recs, els molins, l’aprofitament dels emprius, el repartiment de terres entre els repobladors, les assemblees o consells de veïns, en els quals participen homes i dones , són típiques de la primera colonització; denoten una estructura sociopolítica lligada al veïnatge i derivada de l’estructura de famílies, que eren veritables cèl·lules bàsiques de la societat, i no cal insistir que les dones eren el cor de la família. Ja hem dit abans que la colonització, la feien la majoria de vegades parelles de camperols que rompien la terra, la treien de l’erm, la feien fructificar i la donaven en herència per igual als fills i a les filles . Elles treballaven la terra, l’heretaven dels pares, dirigien explotacions autosuficients. Algunes, fins i tot, de vegades, prenien la iniciativa, de manera que figuren al capdavant de les petites comunitats agràries.» «Tot i que els llibres d’història se’n fan molt poc ressò, la documentació dels segles IX i X mostra una presència femenina constant i interessant : camperoles, comtesses, colonitzadores, mares, monges... gairebé és impossible trobar un pergamí o un text copiat en un cartoral en què no s’esmenti alguna dona. (...) En els orígens, en els segles IX i X, es produí la conquesta de la terra. Certament, fou més amb les aixades i les arades que no pas amb les espases que es va dominar la terra. Sota el control dels francs, pageses i pagesos, dones i homes conjuntament romperen, artigaren, arrabassaren terres als boscos i a les garrigues, conrearen nous camps i plantaren vinyes endinsant-se fins als extrems més llunyans de la Marca amb els sarraïns; alguns i algunes continuaren treballant els camps de sempre, com ho havien fet els seus avantpassats sota els diferents controls polítics; d’altres provenien de famílies repobladores. Els documents reconeixen aquesta tasca conjunta: fan constar per escrit que les dones han participat en la rompuda de la terra, des que era erma, abandonada, improductiva; l’han treballat, hi han plantat, hi han edificat; elles hi eren des del començament, estaven en els orígens. Com diu el text de la darreria del segle IX amb què iniciava aquestes consideracions sobre la conquesta de la terra, una mare, amb el fill i les dues filles, van vendre al bisbe d’Osona una casa i unes terres a Terrades, prop de Vic, que havia tret de l’erm conjuntament amb el seu marit. Destaquem el mot «conjuntament», que assenyala la voluntat de mostrar-se activa, partícip de la colonització de la terra; aquest «conjuntament» representa que sobre la terra, fruit del treball en comú, hi tenien drets tots dos. Hem de remarcar que la venedora fa constar que la propietat de la terra la té com a fruit del treball: Ermengarda, com moltes dones de tots els temps, treballava la terra.»

Audio del documental "Stop al expolio de los bienes comunales" (2013). https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/stop-expolio Este documental centra su atención en los bienes comunales y cómo este legado ha pasado de generación en generación atendiendo a su cuidado y conservación. Desde mediados del siglo pasado se ha programado una despoblación de nuestros pueblos. Se han retirado los servicios educativos, las consultas medicas, los transportes se han visto encarecidos o suprimidos. Una nueva agresión en forma de ley se cierne sobre la vida rural y su sostenibilidad medioambiental en el Estado español. El anteproyecto de ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, propuesto por el Gobierno Central pretende expoliar los bienes comunales de los pueblos españoles. El malestar que ha ocasionado en los núcleos rurales viendo amenazados sus patrimonios y sus territorios ha generado una protesta en contra que consigue frenar la debastadora «Nueva Desamortización» de los bienes comunales que han cumplido un papel social, medioambiental y económico para los pueblos. Este documental ofrece una apuesta por las alternativas de gestión de recursos naturales de una forma humana, ética y gestionada por los vecinos. Por último hace una llamada a la defensa de aquel patrimonio que pertenece a los pueblos. https://stopexpolio.com

Audio del cortometraje "Concejo abierto", de Carmen Comadrán, producido el 2012 por Tierravoz Producciones (tierravoz.com). El cortometraje se puede ver aquí: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/consell-obert-tierravoz Sinopsis: El Concejo Abierto es una de las pocas formas de democracia directa que se conservan en Europa. En España, es un derecho de los pueblos de menos de cien habitantes, en reconocimiento a la tradición asamblearia en la que los vecinos, reunidos en lugares simbólicos, como plazas o árboles centenarios, tomaban las decisiones sobre el presente y el futuro de la localidad. Los cambios legislativos dificultan cada vez más su mantenimiento y sólo los pueblos que muestran una clara voluntad de autogobierno logran mantener el Concejo Abierto. Mejor Cortometraje Día D'Asturies FICX 50 Festival Internacional de Cine de Gijón (2012) Premio 'Perpetuum Libertas' Cinema Perpetuum Mobile (2014)

Àudio del reportatge de RTVE emès el febrer d’aquest 2021. Mostra casos de comunitats veïnals a Astúries actualment enfrontades amb els Ajuntaments intentant recuperar la gestió dels monts veïnals en mà comuna que aquests s’han apropiat. També mostra alguns casos de monts veïnals a Galícia que s’han recuperat. Mireu el documental aquí: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/amos-muntanya Sinopsi: A Astúries algunes comunitats de veïns de les zones rurals porten anys lluitant per recuperar la titularitat dels monts. És un dret que la llei reconeix: Monts Veïnals en Mà Comuna. Són terres que durant segles van aprofitar els veïns però que, per diferents motius, van acabar en mans dels ajuntaments A Tineo, els veïns de Villastresmil reclamen la propietat i la gestió d’unes 900 hectàrees. Tenen documents que certifiquen la seva titularitat des de fa anys i el seu aprofitament, però no aconsegueixen recuperar-les. Als anys 80 ja van presentar una reclamació davant la Junta de Clasificación de Montes Vecinales en Mano Común, depenent del Principado, però no va ser acceptada. Ara han tornat a iniciar la batalla, amb l’esperança de poder recuperar el seu mont. És només un exemple de les prop de 40 sol·licituds presentades. A Valdés, els veïns de Castañedo, Turruella i Biescas es queixen que no es beneficien dels diners que l’ajuntament obté per la tala dels seus monts, malgrat hi ha un conveni que l’obliga a invertir en la zona el 75% dels guanys. Ells també han iniciat els tràmits per recuperar la propietat del mont, i la gestió. Però quasi totes les peticions que s’han presentat durant anys han tingut una resposta negativa. Els veïns s’han organitzat en una Coordinadora de Montes Vecinales en Mano Común, que presideix Conchi Pérez, per reclamar que se’ls reconegui la propietat. Alguns fragments: Als anys 80 els veïns van recuperar la propietat. L’Ajuntament va recórrer i la justícia li va donar la raó pels anys que el mont portava al seu nom. Per als veïns l’ús que fan ells es remunta més enllà en el temps. «Un dels documents més antics que tenim en posessió a l’associació de veïns. És Són els famosos Apeos de Cepeda, de l’any 1713, i deixa molt clares les limitacions forestals (…) i parla del mont com el mont de la Parroquia Santiago de Castañedo. Surt tot clarament. Ens és igual el conveni, ara el que volem és recuperar el que és nostre. És del poble i ha de tornar al poble, no hi ha altra opció.» Per tots els mitjans els veïns han intentat fer-se amb la gestió d’aquestes terres, Manolo i altres ramaders han tingut més d’un conflicte amb Ajuntament per les pastures. (…) L’Ajuntament rep del Principado de Asturias els diners de la tala dels boscos i no està disposat a perdre els beneficis que aquesta genera. Són prop de 900 les hectàrees que els veïns de la Parroquia de San Esteban de Villatresmil reclamen al Principado que reconegui la seva propietat. (…) «Els nostres avis sempre ens explicaven que aquest mont va ser donat per al comú aprofitament dels veïns de la Parroquia de Villatresmil, es un mont veïnal de mà comuna.» En molts casos el canvi de propietat dels monts es va donar als anys 50. Amb les iniciatives d’aprofitament forestal de l’ICONA es necessitava una figura legal per firmar els convenis d’explotació. Va ser aleshores quan molts ajuntaments van inscriure els monts a nom seu i els veïns van perdre la titularitat.

David Algarra Bascón, autor d'«El comú català. La història dels que no surten a la història», presenta el seu estudi a el 2016 a Vic, al "Fòrum de Debats" (forumdedebats.cat). Àudio del vídeo publicat al canal de Youtube del Fòrum. Tota la informació sobre el llibre: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/el-comu-catala «El títol d’aquest llibre té una raó de ser: se centra en les persones, que són les que creen totes les manifestacions humanes, en contraposició amb l’economicisme i la veneració general del poder oligàrquic, imperant de l’actualitat, que les deixa en un segon terme. El comú és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur. Si la història no en parla massa és perquè l’escriuen els vencedors, és a dir, perquè el comú va perdre. Però, aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat d’un poble. En aquestes pàgines, busquem aquest retrobament, intentant endinsar-nos en la història del comú català, la història dels que no surten a la història.»

Ponencia de Itziar Madina Elguezabal en el II Encuentro Internacional de Ecología Social (Bilbo, 2017). Itziar es coautora, junto a Sales Santos Vera, del libro «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca». El libro se puede descargar en pdf aquí: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/comunitats-muntanya-basca "Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca" tiene como principal objetivo resaltar la "no historia" de los pueblos vascos y como diría Pierre Clastres, su "lucha contra el estado". Los restos, deshilachados pero evidentes de esa no historia han llegado hasta nuestros días. Podemos encontrarlos en la mitología, en los ritos, en los símbolos de las comunidades vascas, así como en retazos de organizaciones sociales persistentes (batzarre, auzolan…), todas ellas basadas en el apoyo mutuo, en la solidaridad, en las formas de organización comunitaria y de la propiedad de la tierra, en la fiesta, etc. "Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca" pretende hacer prender la reflexión con el fin de pasarla a la práctica en Euskal Herriak pero también más allá, en el seno de cualquier comunidad indígena ancestral o recién nacida, más aún por nacer. Llamamos comunidades a los grupos de personas que originalmente vivían o viven bajo un conjunto elegido e igualitario de reglas, antitéticas del poder estatal, ajenas al sistema económico, social y cultural por él organizado. Nos referimos a las ocupaciones rurales o de la ciudad, de Europa, de América o de cualquier otro continente, experiencias humanas que se han separado de la propiedad privada, de la explotación de los recursos naturales con fines productivistas, así como de la jerarquía. Pues históricamente, las comunidades han sido y son despojadas de su sentido original por una colonización interna o externa, cuando no de ambas. Y tan sólo recuperarán su ser cuando sepan separar lo que las define esencialmente de toda contaminación ideológica del ámbito rizómico del poder.

Xerrada d'un membre de Yesca, publicada en vídeo el 23 d'abril del 2020, Dia Nacional de Castella: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/castella-comunal «El comunal és fonamental a la nostra història. Comunal o bé comunal es refereix que els mitjans de producció i reproducció pertanyen al comú dels veïns que es relacionen entre si de manera directa sense els diners o la influència de les institucions burgeses en la comunitat, és a dir, un concepte totalment allunyat de la lògica capitalista de la propietat privada, ja sigui exercida per part de l’Estat o d’un burgès acaparador.» «A Castella els patrimonis comunals són encara extensos, ocupant una superfície considerable, en total centenars de milers d’hectàrees de pastura, muntanya i en algunes localitats hortes, molins, lagares, terres de cultiu… que se segueixen distribuint parcel·lades entre els veïns que desitgen treballar-les o fer ús d’aquests béns comunals.»

Xerrada de Meritxell Bru, historiadora i membre del grup de recerca «Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana» de la UAB. Sant Celoni, 2010 . En vídeo: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/pagesos-sense-senyors «La progressiva desaparició de l’Imperi Romà fa que s’ensorrin tots els mecanismes econòmics que el sustentaven. El model romà es basava en un control estatal de la producció. L’Estat controlava la producció de manufactures i la producció d’aliments. En el moment que va desaparèixer l’Estat, va desaparèixer la demanda. Al segle III, sobretot a partir del segle V, hi ha una sèrie de canvis molt dràstics en l’economia. (…) Es torna a una economia de subsistència, serà la base de tota l’activitat econòmica. La producció d’aliments tornarà a ser la prioritat de les comunitats pageses. (…) En el model imperial els aliments es produïen sobretot per mantenir l’aparell burocràtic i l’exèrcit.» «Els senyors ostenten la propietat sobre les zones de bosc però el seu ús és encara comunal, de tota la comunitat, i en aquesta època, al llarg de tota l’Edat Mitjana, en realitat el que compta és el dret d’usatge i no tant la propietat, per tant podem dir que en aquests moments l’accés dels pagesos al bosc és total. (…) Una imatge del bosc medieval llunyana i molt diferent d’aquella que ens ha arribat, d’un bosc medieval fosc i malvat dels contes dels germans Grimm. (…) Quan la pressió feudal augmenta l’accés al bosc es restringeix. Evidentment, als senyors no els interessa que els pagesos diversifiquin, els interessa que es posin a cultivar cereals i punt.»

Charla de Joám Evans Pim -campesino, comunero, padre y activista rural en Galicia- organizada desde el Ateneu Popular de Vilamajor en Sant Pere de Vilamajor, 2015. En Galicia dos tercios del territorio son todavía tierras en mano común bajo gestión asamblearia. Este hecho muestra la importancia histórica y as raíces profundas del régimen comunal del noroeste peninsular y ofrece oportunidades para imaginar el desarrollo futuro de la autoorganización desde abajo de los pueblos. Evans es autor del libro “Mancomunidade. Uma terra livre sem Estado” (Ardora, 2019): https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/mancomunidade Más información sobre el tema: https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/monts-veinals https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/diferencies-monts