Santa Mònica Ràdio

En aquest concert, Sarah Claman presenta el seu projecte per a violí elèctric i pedals d’efectes, un viatge sonor construït en temps real. A partir de composicions originals, explora les possibilitats del violí més enllà del seu so tradicional creant capes, textures i paisatges electrònics en directe. Cada peça neix del diàleg entre l’instrument, la tecnologia i la improvisació, i això fa que cada interpretació sigui única i irrepetible. En aquesta ocasió, el projecte comptarà també amb la col·laboració especial de Seb Vidal al baix elèctric, que afegeix profunditat i noves dimensions rítmiques a una proposta íntima i immersiva. Sarah Claman és una violinista i compositora de Nova Zelanda, especialitzada en la improvisació i la música contemporània. Ha viscut i treballat a Anglaterra i els Països Baixos, i actualment resideix a Barcelona des de fa més d’una dècada. És membre del projecte Treebark, un grup de rock experimental format per baix, violí elèctric i bateria, amb el qual desenvolupa una proposta sonora intensa i oberta a l’exploració. Amb una sòlida trajectòria com a professora de violí, es dedica a la docència i a l’acompanyament de músics de diferents nivells.

Recital poètic de Joan Vinuesa amb entrevista prèvia de Miquel Jordà, enregistrat el 26.02.2026 al Santa Mònica. Els crits del futur és una acció poètica amb disfunció o la sincronia amb força màgia. Aquesta acció prové de l’inconscient artístic i està basada en la paraula improvisada tal com es fa en l’escriptura automàtica. Ha estat portada a escena en nombroses ocasions i el seu nivell de sincronia espontània s’ha provat amb altres participants o convidats que duen a terme projeccions fonètiques i musicalització sense escriptura prèvia. Joan Vinuesa (Barcelona, 1952) és pintor, poeta i cantautor. Creador i agitador cultural, ha participat en nombrosos recitals de poesia i exposicions a nombrosos locals barcelonins i també n’ha organitzat. La seva obra poètica publicada: El camí del llamp (1991), Feristela de bec i les falòrnies del radi (1995), El tercer llibre (1997), Arrel quadrada de Déu (2000), El llom del sol (2003), Alè per a un drac (2008), El corn del sègol (2012), La utopia de les paraules (2014), La sardana dels dimonis (2019) i el llibre de prosa poètica de viatges Hem d’anar a l’Índia (2018). També té tres CDs de poesia musicada, nombrosos enregistraments en directe de performances sonores amb el grup Els Polissons (anteriorment també amb Hadramawts i Els Camps del Cinabri) i una extensa producció de pintures i dibuixos. http://www.joanvinuesabaliu.info/

Solo performatiu 'Altres intrusions' de Josep-Maria Balanyà, amb entrevista prèvia de Miquel Jordà, enregistrat el 10.12.2025 al Santa Mònica. Desproveït del piano de cua que utilitza habitualment, Balanyà extreu sons d’objectes miscel·lanis i de tot allò que té a l’abast a la sala. Transmet una energia musical intensa mentre explora la relació amb el públic fins a assolir una comunió compartida, potser una catarsi col·lectiva. Es podria parlar d’una mena de xamanisme sonor: l’energia espiritual del so es canalitza a través del cos de Balanyà i es transfereix al públic. Activitat del cicle Dimecres de so i cos del Santa Mònica, programada per BCN ImproFest Amb la participació de Josep-Maria Balanyà La carrera del pianista Josep-Maria Balanyà, nascut a Barcelona el 25 de juliol de 1949, amb més de 40 anys de treball a l’escenari, 28 discos registrats i més de 150 obres, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a la seva especialització en el camp de la improvisació, la nova música contemporània, l’experimental i la performance. Reconegut internacionalment, Balanyà és també compositor, director d’orquestres d’improvisació, artista sonor, pintor i fotògraf. www.balanya.net

Un cos en presència. Una respiració compartida. Una dansa sense artificis. Sol Picó proposa un solo improvisat que neix del silenci i s’acompanya del so captivador de la flauta shakuhachi de Miquel Jordá. Junts obren un espai íntim i espiritual on el moviment esdevé canal i presència. Una conversa sense paraules entre el cos i el públic. Un intent de suspendre el pensament i convidar-nos a sentir. A reconnectar amb el nostre propi moviment. Amb l’essència. No es tracta de mirar, sinó d’habitar l’experiència. Una trobada efímera que convida a l’escolta profunda i a la connexió. Una improvisació de dansa i so que obre un espai de presència compartida, on el públic és convidat a escoltar, sentir i reconnectar amb el propi cos. Activitat programada per BCN ImproFest Amb la participació de Sol Picó Sol Picó Sol Picó és una coreògrafa i ballarina nascuda a Alcoi (Alacant), fundadora el 1994 de la companyia que porta el seu nom. El seu llenguatge escènic es basa en la hibridació de gèneres, combinant dansa contemporània, teatre físic, flamenc i cultura popular amb una tècnica depurada, força física i un humor punyent. Les seves creacions es caracteritzen per un estil propi, irreverent i dinàmic, que desdibuixa límits entre oposats: puntes i flamenc, vestuari bèl·lic i feminitat, escenografies voluminoses i moviment orgànic. www.solpico.com @solpicodanza

Christopher Chaplin és entrevistat per per Antoni Robert i presentat Miquel Jordà. 04.06.2025 Dimecres de So i Cos Christopher James Chaplin és un compositor i artista experimental britànic que s’ha llaurat un camí únic a l’escena musical d’avantguarda. Després de cursar estudis de piano a Vevey (Suïssa), es va traslladar a Londres a inicis de la dècada de 1980, on va començar a explorar els límits del so i la composició. El 2009 va ser convidat per Michael Martinek i Fabrique Records a treballar amb l’artista Kava a “Seven Echoes” (2010), un àlbum conceptual publicat i presentat per primera vegada en directe al museu Art Brut de Gugging, a la Baixa Àustria. Allà va conèixer a un pioner de la música electrònica, Hans-Joachim Roedelius (Cluster, Harmonia), que més tard el va invitar a participar en una sessió en directe de BBC Radio 3 “Late Junction”. El resultat d’aquesta col·laboració va donar lloc a un altre àlbum, “King of Hearts” (2012). Els anys següents Chaplin i Roedelius van actuar per tot el món: actuacions improvisades en la seva majoria amb Roedelius al piano i l’electrònica, i Chaplin amb sintetitzadors i mostres orquestrals,. L’octubre de 2016, Chaplin va publicar el seu primer àlbum en solitari, “Je suis le Ténébreux”, en què van participar Hans Joachim Roedelius, Christine Roedelius, Claudia Schumann i Judith Chema. El 2018 va llançar “Paradise Lost”, vagament basat en el poema de John Milton, i va comptar el tenor Nathan Vale i un text escrit i llegit per l’artista artista Leslie Winer. El 2020 va publicar el seu tercer àlbum en solitari, “M”, en que van participar l’artista convidat Finley Quayle, el músic austríac Mira Lu Kovavs la intèrpret francesa Aurelia Thierree. El 2022 va publicar “Patriarchs”, deu temes basats en els deu patriarques antediluvians: d’Adam a Noé. El seu llançament més recent és “Door 1 Door 2”, de 2024, amb el suport vocal vocal de Carmen Alt-Chaplin, el baix Tassos Apostolou i la soprano Michela Varvaro. A més de les seves gravacions d’estudi en solitari, Chaplin ha seguit realitzant nombroses col·laboracions i improvisacions en directe amb Hans-Joachim Roedelius i altres artistes com Andrew Heath, CM von Haussswolff, Tim Story i el trio islandès de música electrònica Stereo Hypnosis. A partir d’aquestes improvisacions en directe es van publicar els àlbums ambient “Triptych in Blue” (2017), “Bjarmi” (2018) i “Zurufe”.

Metamorphora és una proposta de construcció en viu d’un futur sonor i visual proper en diàleg present amb el passat sonor recent, per guitarra processada, sons electrònics i imatges fractals de Clara Garí i processats en temps real. Guitarra i generació de sons i imatges, Josep Manuel Berenguer. La música, tan per qui la fa com per qui en gaudeix de l’escolta, com qualsevol altra producció cultural, és, en gran part, fruit del diàleg amb la memòria. Aquesta proposta explora diversos aspectes d’aquesta qüestió relacionats amb la consideració de les possibilitats generatives de la improvisació àudio-visual en termes de diàleg amb la memòria sonora recent. Proposa una interacció entre el moment present i el bagatge immediat d’esdeveniments musicals que l’intèrpret i els assistents acaben de viure durant la pròpia sessió d’improvisació. Aquesta idea, aplicada de manera conscient, converteix la improvisació en una experiència de diàleg ric entre passat immediat i present, que, anticipador del futur immediat, planteja capes de profunditat tant per als intèrprets com per als oients. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant Josep Manuel Berenguer.

Dr. Truna (Andrés Blasco Ramos) "La possibilitat de multiplicar-me o “el do de la ubiqüitat”, ha estat alguna cosa que em fascina des de nen. La idea de poder multiplicar-me en una actuació en directe em permet fondre la invenció sonora com “luthier-electrònic” i la interacció amb imatges de mi mateix manipulant aquests nous instruments. "Aquest “Trio Truna” em permet jugar amb el “play-pause-stop” de dos lectors de DVD connectats a dos projectors de vídeo i al mateix temps tocar “in-situ” el meu violoncel modificat de manera electrònica, per una altra invenció anomenada 'Maleta-Màgica'. Donant-me noves possibilitats d'interacció, composició i improvisació amb enregistraments de mi mateix, manipulant els meus dos instruments inventats: "Toro-Còsmic i 'Faristol del Futur'. "Aquests nous instruments tenen una tímbrica completament pròpia, són el resultat d'un procés llarg de reciclatge de materials i d'experimentació de més de 30 anys, per buscar un so que m'identifiqui. De fet són instruments que segueixen en procés i canvi fins i tot a dia d'avui". Enllaços d’interès: https://triotruna.blogspot.com/ https://dr-truna.blogspot.com/ https://www.youtube.com/channel/UCfI_BkQ410SXKpc0gWLPBnA https://dr-truna.bandcamp.com/music https://vimeo.com/user9458837

El pes el fum és un treball del duet format pel músic Riccardo M. Spiritini i el dibuixant Pedro Strukelj Elgarte on les presencias sonoras i visuals exploren diversos plans de confrontació i transparència. Ficats a la tossuda missió d'existir, aquests dos creadors investiguen un llenguatge arrelat al plaer dels materials tàctils i analògics, en un possible diàleg amb la història. Per aquesta sessió centren la seva atenció al fum que fa 15 anys va causar la mort de 49 nadons a la “Guardería ABC”, a la ciutat mexicana d’Hermosillo. Un fet on moltes capes de corrupció i silenci es mantenen i encara avui esperem justícia. Un traç cal·ligràfic estimula l'aparició d'una família de sons i una freqüència és interpretada amb una línia, una taca o una mena d’escriptura. De sobte, sorgeix un món de sonoritats de cordes i percussions elèctriques obtingudes amb el Tarcordium® (instrument dissenyat i realitzat per Spiritini) que s'uneixen amb les tintes i els graffiti i carbó, en un flux d'imatges i música portat per la intuïció i la llibertat. Esclats i línies, silencis i cants arcaics. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant Riccardo Massari i Pedro Strukelj, i acció sonora visual final.

Posthumous Gift és l’últim disc en solitari de Pablo Selnik i el primer a flauta sola, gravat rodejat de plats, campanes, gongs i timpanis i recollint les ressonàncies que la flauta efectua en elles. Editat el 2024 per HeraCorp en format casset, ofereix una metamorfosi en directe usant la guitarra com a complement generant drons y textures, i creant un univers de sonoritats contrastant elements a priori antagònics com la cruesa, allò sofisticat, allò acústic, els efectes, el minimalisme i el multitasking. Amb Miquel Jordà.

SOLOT, projecte en solitari de Ramon Prats, es presenta com un concert de bateria sola en què el moment o la sonoritat de la sala són tan importants per la música com qualsevol altre factor. La memòria actua d'eix vertebrador, ja sigui la del propi músic o la de l'oient. L'atenció, el record, la percepció o la vibració de l'aire són elements de qualsevol fet musical, i en el SOLOT aquests elements no tenen una jerarquia preestablerta. Què s'ha d'entendre? què s'ha d'escoltar? què s'ha de saber? són preguntes que sovint se'ns presenten, però que potser el més temible és pensar que cap d'elles té resposta. La resposta som nosaltres, gravem a la nostra memòria l'experiència del moment viscut, com una llavor en un terreny fèrtil, que al llarg del temps va creixent, es va transformant entre el record i l'oblit. ___ Ramon Prats ha destacat com a músic col·laborant amb figures com Lee Konitz, Maceo Parker, Mats Gustafsson, Axel Dörner o Esperanza Spalding. Guardonat amb premis com Músic de l'Any i Grup de l'Any per l’AMJM o Enderrock, el seu impacte s'ha estès internacionalment, amb actuacions arreu. La seva empremta musical transcendeix fronteres, consolidant-lo com una destacada figura en el món del jazz contemporani i de la música improvisada.

neOanderthal és un experiment musical, sonor i social. És un Liveset tot tocat en directe, sense loops, basat en un kit d’instruments autoconstruïts a partir d’objectes rigorosament reciclats i tocats manualment mitjançant diferents tècniques. Es proposa un directe d’una hora que es mou entre sonoritats misterioses, rítmiques, industrials, ambient, techno i una general exploració d’experiència hipnòtica, trance, amb especial atenció a l’estudi del so orgànic i la investigació i el descobriment de l’univers sonor ofert pel materials. El projecte intenta redescobrir les sonoritats electròniques arribant a elles des de la base a allò orgànic, a través d’instruments i elements bàsics i primitius en lloc de sintes, samplers i caixes de ritme. I l’humà en lloc del seqüenciador. Montserrat Marfany finalitzarà la sessió amb una acció sonora. 17.04.2024

L’Aquòfon és un innovador generador de so electrònic de creació pròpia, activat mitjançant la percussió de gotes d’aigua. El sistema de degoteig recrea les enormes possibilitats de la polirítmia aleatòria de la natura i ens permet composar en temps real tota una gamma de fantasies sonores úniques, efímeres i irrepetibles. La Sonata del Somni és una proposta relaxant en què s’exploren les possibilitats sonores del sistema autòmat a través de la seva pluja musical pausada, combinada amb diferents escales musicals d’orient. L’obra està concebuda com un viatge sonor i com un oasi contemporani per a tots els públics. Troba la seva inspiració en sons de la natura i neix amb la intenció d’invocar a la calma. Representa un homenatge als estats flotants, a la frontera entre la vigília i l’estat de somni, al moment especial en què cada espectador completa amb la seva imaginació, el silenci entre les gotes. L’Aquòfon és una creació de Parto. Parto són LAR Legido i Patxi Valera.

Lluna Sonora és un projecte plàstic sonor, continuador d’experiències anteriors d’improvisació musical amb dibuix en directe. L’artista Joma pinta, percudint amb les mans, sobre un goliart de bateria amb aigua i pigment, totalment integrat al grup musical. El resultat és recollit per una càmera situada a l’interior del goliart i projectat com una gran esfera en una de les parets de la sala. Un imponent disc hipnòtic, com un gran planeta, presideix l’actuació com una veu més. JOMA: percussió visible Miquel Jordà: saxo, electrònica i infrainstruments

Aquàtica, una sèrie d’hidròfons introduïts en garrafes plenes d'aigua, registren els sons que produeixen unes bombolles d'aire en el seu interior. Les diferents fonts de so i una pressió d'aire relativament baixa donen com a resultat no sols una varietat de sons aquàtics, sinó també una gruixuda capa de drons que gairebé sona com a música electrònica. Barregem aquests sons manualment en un concert d'uns 20 minuts. Després del concert, el públic pot acostar-se a la instal·lació i escoltar els sons de prop. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant a Peter Bosch, i l'acció de Adelaide Maresca, que consistirà en una interpretació al voltant de l'instal·lació Aquàtica: aigua, so i moviments a l'espai.

El Gremi d'Espais, amb Manuel Delgado, partint de la idea de la saturació d'imatges que vivim actualment, proposa parlar de les etnografies resultants de les Observacions Situades realitzades pel gremi durant la seva residència celebrada des de setembre de 2022 fins a Juliol 2023 a Santa Mónica. A partir dels experiments fets per el Gremi d’Espais amb el dispositiu Observacions Situades, es proposa una xerrada amb la participació de Manuel Delgado, antropòleg i professor titular de l’Universitat de Barcelona, per pensar en els estudis etnogràfics en l'era de la saturació d'imatges. A partir de situar la gravació del podcast a l'Espai Mòniques i utilitzar-lo a manera de cabina radiofònica i d'aparador a les Rambles, s'activarà l'acció d'una observació situada conduïda per Anna Solanilla i Pedro Bennaton amb la participació de Manuel Delgado. El focus d'aquesta sessió de ràdio, l'observació situada, girarà a l'entorn l'experimentació que estan desenvolupant plegats els components del gremi en residència. A partir de l'observació situada i implicant-hi els vianants de les Rambles volem fer un podcast etnogràfic i a temps real. Per fer aquest podcast s'instal·laran micròfons a l'Espai Mòniques i altaveus a la terrassa perquè els vianants puguin sentir el que s'està gravant. El Gremi d'Espais té interès a incidir, delicadament, en els aspectes formals, de disposició espacial de l'enregistrament del podcast. És a dir, com incidir en la dramatúrgia del podcast des de l'espai i compartir la seva investigació sobre estratègies per a l'observació i percepció urbana.

Si les imatges han estat sempre una de les nostres eines més efectives per conèixer i relacionar-nos amb el món, què passa quan la multiplicació exponencial d’imatges acaba fent el món incomprensible? Què passa quan ja no som els humans qui mirem les imatges, sinó les màquines, els satèl·lits o els algoritmes qui ens mira a nosaltres? Ens plantejarem quines estratègies podem adoptar per desaprendre a mirar en un món saturat d’imatges.

Un programa que no pot sortir bé de cap manera. Error de Lectura és un programa on la locutora Antònia Folguera s’enfronta a una sèrie de reptes d’improvisació en directe que tenen tots els números per sortir malament amb un objectiu: encertar-la gaudint, fent ràdio en viu.

Conversa entre teixits. En els episodis de podcast de TRAMA es busca cristalitzar en paraules allò que explorem a través d’encarnar diverses pràctiques artístiques, i pensar a través de crear quelcom juntes. En els capítols anteriors hem abordat temes sobre allò elaborat a través de la práctica artística. Eines provinents del grup de suport mutu, l’elaboració de traumes i ferides, i les ressonàncies amb les feines d’altres dones artistes son alguns dels temes recorrents en el nostre podcast. En aquest episodi celebrem que fem un any treballant plegades, reemprendrem l’experiència amb les integrants que ens acompanyen des de l’inici, i farem una reflexió i valoració de l’experiància. Com és una sessió de comiat, valorem el fet que la sessió sigui a l’Espai Mòniques de cara al carrer, d’aquesta forma col·locarem imatges de les obres realitzades, dos vídeos acabats i també relitzarem un exercici a través de la paraula “dispositiu”, imaginant-nos les formes i elements necessaris perquè TRAMA es multipliqui a través d’altres comunitats i anys per venir. Amb la participació de la psicòloga Dina Agra i les participants de TRAMA

Xerrarem amb els ballarins i coreògrafs Cris Blanco, Aimar Pérez Galí i Andrés Corchero sobre les imatges en què s’han inspirat per a les seves creacions i també sobre aquelles imatges que queden al seu cos de totes les coreografies que han passat per dins seu.

Conversa i sessió experimental sonora a partir dels materials recol·lectats del procés Sonificació-animisme Humana|Maquina|Salmorra amb Oscar Martín (Noish), enregistraments de les activacions de La cuina ambulant i sorolls estomacals en directe. El Gremi de Gastronomia us convida a escoltar atentament al costat d'Oscar Martín (Noish), els registres del procés humane-máquine-salmorra i explorar així, el nutritiu i sonor dels vincles i re-fluxos amb l'entorn que co-habitem.