El segrest

Com s'ha fet la sèrie "El segrest"? En aquest episodi parlem amb alguns dels membres de l'equip que han treballat en la producció d'aquest podcast, com els actors que han interpretat els personatges principals, els tècnics de so encarregats de la banda sonora del programa i del so binaural, la directora artística, Dolors Martínez, i el director de la sèrie, Carles Porta.

Han passat 28 anys des del dia que van segrestar Maria Àngels Feliu, i els condemnats ja estan en llibertat. Parlem sobre ells amb Tura Soler, una de les periodistes que més van escriure sobre el cas. També sabrem com va anar el judici amb les declaracions de Carles Monguilod, l'advocat de la Maria Àngels; Ignacio Rubio, l'advocat de Joan Casals; Mercè Alcocer, la primera directora de comunicació del Tribunal Superior de Justícia, i Fernando Lacaba, el president de l'Audiència de Girona i president del Tribunal en el moment del judici.

A causa de la pressió mediàtica i policial, l'agent Toni Guirado acaba confessant la seva participació en el segrest de la farmacèutica la matinada del 10 de març del 1999 en una conversa amb el cap de la Policia Local, Josep Torrent, i el porten a declarar davant de la jutgessa. Quatre anys més tard, el 10 d'abril del 2003, surt la sentència del judici que condemna Toni Guirado, Ramon Ullastre, Sebastià Comas, José Luis Paz i Montserrat Teixidor, dona d'Ullastre, a llargues penes de presó. Xavier Bassa i Joan Casals queden absolts.

Som a principis de 1999. La Maria Àngels treballa a la farmàcia amb normalitat i els nens han crescut, ningú pensa ja en el segrest. El 7 de març, el Periódico de Catalunya anuncia un nou número de la revista Interviu amb una exclusiva sobre el segrest d'Olot. L'endemà, la periodista Tura Soler d'El Punt publica una notícia dient que s'està investigant policies locals d'Olot sospitosos del segrest de Maria Àngels Feliu. L'agent Guirado comença a estar visiblement afectat i nerviós per tot plegat.

La Maria Àngels va remuntant i mira de refer la seva vida. La primavera del 97, la Carme Puig, cap de premsa de la subdelegació del govern de Girona i casada amb el policia nacional Rafa Márquez, troba documents que parlen de les declaracions del municipal Rafa García Camargo de finals del 94. Arran d'això, els agents de la UCO reprenen la investigació. El 1999, Pilar Castillo, la jove jutgessa d'Olot, parla amb Jacinto Vicente, el nou secretari judicial, per reobrir el cas.

Ramon Ullastre transforma el soterrani en un garatge i talla les comunicacions amb la resta de segrestadors. A l'abril comença l'operació Omega de la Guàrdia Civil per trobar la ubicació del forat a través de totes les descripcions i detalls que els dona la Maria Àngels. A finals del 94, el policia municipal Rafa García Camargo parla amb el seu cap, Manuel Gómez Paz, perquè creu que l'agent Guirado podria estar implicat en el segrest i n'informen també la Policia Nacional i el fiscal Garzenmüller, que desestima la línia d'investigació.

El 27 de març del 94, Maria Àngels Feliu arriba a casa seva després d'un any i mig de captiveri. A les 12 del migdia, surt a la porta de casa per atendre els periodistes envoltada per la família i aplaudida per desenes d'olotins. El 28 d'abril, el jutge Alfredo Pastor, que ha substituït Santiago Pinsach, deixa en llibertat Xavier Bassa i Joan Casals, però els manté la imputació de detenció il·legal.

El 18 de febrer del 94, l'Audiència de Girona ratifica l'ordre de processament contra Bassa i Casals. Se'ls acusa de tràfic de drogues i detenció il·legal. Aquell febrer, Tele5 emet l'entrevista on Evangelista es reafirma en la seva versió, i acaba fugint a Rio de Janeiro mentre el jutge Pinsach n'ordena la detenció per desobediència. La nit del 26 de març, Sebastià Comas, àlies "Iñaki", deixa en llibertat Maria Àngels Feliu en un polígon industrial de Lliçà de Vall.

El 20 de novembre del 93 es compleix un any exacte del segrest i tot Olot fa 5 minuts de silenci. Al forat, la Maria Àngels cada vegada està més dèbil, troba una foto de l'Iñaki a dins d'un llibre i la crema de seguida. El 23 de desembre, Ramon Ullastre truca a casa de Xavier Feliu i el convoca l'endemà al bar 2001 de la Jonquera, però no aconsegueixen parlar. Tornen a quedar per al 31 de desembre, però el bar està tancat.

Xavier Bassa i Joan Casals són a la presó, acusats de segrest i assassinat. La Maria Àngels té por que els segrestadors vulguin desfer-se d'ella. El 4 de novembre, la policia deté Maria Ángeles Mariño i quatre dies després queda en llibertat provisional quan desestimen que la seva veu sigui la de la cinta de casset. El 19 de novembre, Joan Capdevila fa una roda de premsa dient que creuen que la Maria Àngels és viva i que estan disposats a pagar el rescat.

María Ángeles Mariño troba uns papers escrits per Joan Casals on parla de la farmacèutica d'Olot dient que està morta i enterrada, i va a Albacete a explicar-ho tot a María Puche, la padrina d'Evangelista. Ella n'informa Evangelista, que ho explica tot a la Guàrdia Civil. El 30 d'octubre, els agents de l'UCO detenen Xavier Bassa i Joan Casals i la Maria Àngels ho sent per la ràdio mentre omple tots els forats amb trossos de paper de diari perquè no li entrin insectes.

El 27 de juliol, el segrest de Maria Àngels Feliu es converteix en el més llarg d'Espanya. Casals i la seva dona, Maria Ángeles Mariño, visiten Maria Puche a Albacete, la padrina d'Evangelista. Durant la visita, Casals s'assabenta que Evangelista els ha denunciat a ell i a Xavier Bassa. Al forat, la Maria Àngels demana unes tisores per tallar-se els cabells i li deixen rentar-se el cap per primer cop des que se la van endur.

El 27 de maig entra en escena Francisco Evangelista, que anuncia que té molta informació sobre el segrest d'Olot. Tomàs Feliu fill, Joan Capdevila i el tinent Jiménez Cervera s'entrevisten amb ell a Albacete. Assenyala com a segrestadors Xavier Bassa i Joan Casals i l'UCO comença a investigar. La Maria Àngels troba a faltar l'Iñaki, que ja no passa tant de temps amb ella. Al juny, se li omple el forat de formigues que la turmenten a totes hores.

A principis de març del 1993, es posa a nevar i s'inunda el cau on està tancada la Maria Àngels. Arran dels problemes amb l'aigua, s'acaba la foscor total: li donen un encenedor amb què pot veure com és el forat on porta 4 mesos tancada. Els dos líders de la banda es reuneixen en carreteres aïllades per parlar de la situació i no saben com cobrar. TV3 entra a casa dels Feliu i entrevista els familiars amb l'objectiu de captar l'atenció dels segrestadors.

Vidents de tot el món truquen cada dia per donar informació sobre el segrest. El 29 de desembre, la cunyada de la Maria Àngels rep una trucada amb una gravació de la segrestada, però no reben més instruccions. El 12 de gener, els Feliu acomiaden el detectiu Vélez Troya i contracten l'empresa Control Risk per redreçar la situació. La Maria Àngels sent una vident per la ràdio que li augura que sortirà amb problemes físics i psíquics, i la família emet un missatge demanant als segrestadors veritables que es posin en contacte amb ells per trobar una solució.

El 18 de desembre, Vélez Troya ofereix una recompensa de 20 milions de pessetes als segrestadors si la deixen en llibertat, i 5 milions si donen una pista fiable. Les trucades amb pistes falses es disparen. La setmana del 22 de desembre, un estafador convenç la família que té informació del segrest i aconsegueix que li donin 100.000 pessetes. La Maria Àngels pateix per la seva mare i pel fet de passar el Nadal lluny dels seus fills.

Els investigadors no saben quina trucada pot ser bona i es fan un fart de seguir pistes falses. A la Maria Àngels li posen un altaveu amb la ràdio engegada les 24 hores a dins del forat per on va seguint totes les novetats sobre el cas, com ara que la família Feliu contracta al detectiu privat Eugenio Vélez Troya. El 16 de desembre, la farmacèutica s'assabenta de l'ingrés de la seva mare per problemes cardiovasculars.

El 2 de desembre, Carme Colom, amiga de la segrestada, rep el sobre amb la cinta de casset que conté la veu de la Maria Àngels, que ja fa quinze dies que està tancada al forat. El 4 de desembre, una de les denúncies dels veïns assenyala l'agent Toni Guirado i els segrestadors es comencen a neguitejar. La Maria Àngels segueix a la ràdio la manifestació convocada per l'Ajuntament d'Olot per demanar el seu alliberament, que aplega 11.000 persones.

La Maria Àngels segueix arraulida al forat sense voler menjar res. El 27 de novembre, Ramon Ullastre envia un sobre des de Madrid que conté una cinta de casset amb la veu de la farmacèutica. Aquell mateix dia, un suposat segrestador truca a l'empresa Hijos de José Bassols SA i demana 25 milions de pessetes que s'han d'entregar al pont de Besalú. No es presenta ningú a recollir els diners.

Arriben desenes de trucades i informacions i comencen a aparèixer els primers sospitosos. La Guàrdia Civil ha estat designada policia judicial per dirigir la investigació. La hipòtesi principal és que es tracta d'algú de la zona i es descarten implicacions terroristes. El 23 de novembre, el pare de la Maria Àngels rep una trucada que el cita a la porta d'una fàbrica tancada d'Olot. Agafa roba per si es pot intercanviar per la filla.