Semillas de ciencia T3 Internacional

Stella Calloni és periodista, investigadora i escriptora. Testimoni, víctima i cronista d'una Amèrica Llatina convulsionada per les dictadures, ens explica les seves experiències. Ana Laura Huerta Caballero, estudiant de la llicenciatura en administració de la UNAM, va crear la regadora ecològica que s'activa amb un sensor. Tres alumnes de la llicenciatura de nutrició de la UNAM, creen una truita amb altes propietats protèiques. Ens n'anem fins a Jaén, on Julio Ángel Olivares, d'Uni Radio Jaén, parla amb Arturo Ruíz y Manuel Molinos per apropar-nos cap a l'Institut d'Arqueologia Ibera de Jaén.

Des d'Argentina, Claudia Villamayor enfoca el seu treball en realitzar estratègies de gestió de polítiques en mitjans de comunicació comunitaris. Des de Mèxic ens expliquen com es va crear una patent a base d'amarant. Els 'topes' a Mèxic generen una contaminació ambiental important. En lliberar-los es consumeixen al voltant de 2 bilions de litres de gasolina cada 24h, 5 milions de vehicles a diari. Héctor Riveros va realitzar un estudi i ens explica els resultats amb aquest espai dedicat a la ciència. Des de la Universidad Complutense de Alcalá, Daniel Martín i Daniel Fernández ens presenten un reportatge sobre la Robotització i el seu impacte a la societat.

Alejandra González, Doctora en Filosofia per la Universitat del Salvador, parla sobre el projecte 'Imatges del Poble' des d'una perspectiva conceptual i documental. Juan León Rojas, President del centre interactiu de morfofisiologia de l'escola d'infermeria de la UNAM, ens explica les alternatives per conèixer el cos humà sense necessitat de diseccionar un cadàver. Serà la tecnologia el que permet fer tot això? Coneixerem de la mà dels companys mexicans quines són les principals causes de l'aneurisme i les seves conseqüències. Des de Mèxic ens traslladem fins a la Universitat Pompeu Fabra per conèixer el projecte Freesound, una comunitat online col·laborativa que ofereix multitud de sons d'accés lliure.

Ricardo Forster és doctor en Filosofia, professor i investigador d'història de les idees a la Universitat de Buenos Aires. A Semillas de Ciencia analitza d'on sorgeix el pensament, en quin àmbit es desenvolupa i la importància que té a les societats. Heberto Ferreira ha fet treballs que ajuden a conèixer quants residus electrònics generen els mexicans anualment. Quins són els misteris de l'astrofísica? La Universidad de La Laguna parla amb el doctor Héctor Socas Navarro, investigador principal de l'Institut Astrofísic de Canarias. Des de la Universidad Complutense de Madrid, Guiller Verdín ens porta una entrevista amb Nazario Martín, Catedràtic de Química Orgànica. El científic lidera l'equip d'investigació que descobreix una supermol·lècula capaç d'inhibir el virus de l'ebola.

Per començar, des d'Argentina, el doctor en ciències socials per la UBA i llicenciat en sociologia, Sebastián Salvia, ens parlarà sobre economia i les mesures socials empreses en aquest país. D'aquí ens traslladarem al Tecnològic de Monterey. Allà, el Doctor Escárcega ens detallarà com utilitzen la realitat augmentada per tractar determinats problemes de salut. La sexòloga Vicki Duquer parlarà de sexualitat i de com ens ensenyen a la nostra societat a percebre aquest àmbit de la nostra vida. I acabem aquest Semillas de Ciencia coneixent com podem allargar la vida útil de la carxofa, un vegetal considerat Gourmet en molts aspectes. Ens ho fan conèixer els companys d'UMH Radio.

Vicente Zito Lema, advocat especialitzat en la investigació i pràctica dels drets humans, ens explica la seva experiència sobre com va exercir d'advocat a la dècada dels 60 a Argentina. Enrique Gómez, expert de la Facultat de Química de la UNAM, aborda com podem diferenciar un aliment transgènic d'un altre que no ho és. Una paleta verda en un motlle de colors és el que ha dissenyat Noemí Valdivia, alumna de la llicenciatura de nutrició per aconseguir que aliments com les verdures i fruites siguin apetibles pels més exigents de la casa. Des d'allà ens n'anem fins a Almeria per conèixer els últims avenços en biotecnologia. Esther Benavides ens explica, gràcies a les preguntes que ha formulat als investigadors, com les microalgues poden arribar a convertir-se en una font enorme potencial en el sector energètic i alimentari.

Alejandro Palacios, llicenciat en biologia, ens parla sobre la seva tesi doctoral, un treball on analitza quines espècies de libèl·lules existeixen i quin és el seu hàbitat natural. Amb l'ús de l'electroquímica es poden tractar les aigües residuals amb elevada concentració de compostos orgànics, farmacèutics, residus tòxics, etc. En conèixer nous processos i amb millors resultats s'han centrat els investigadors de Mèxic i ens ho expliquen a continuació. Posen a punt una rentadora 'ecoamigable'. En breu coneixerem en què consisteix concretament aquest curiós aparell. A la Universitat Europea de Madrid ens parlen de canvi climàtic, de filtres verds i tractament d'aigües residuals a través d'aquests processos naturals.

Entrevistem Alejandro Horowicz, qui ens explica com es van succeir els fets revolucionaris a Argentina. A la Universitat Nacional de San Martín, el reconegut historiador Diego Hurtado analitza com s'ha perdut el llenguatge científic i quin és el rol del periodisme en aquesta interacció que s'està desenvolupant. A Mèxic, Bárbara Muñoz ens parla sobre el futur del llibre, i com l'imprès ha sigut desplaçat pel llibre electrònic. De Mèxic ens n'anem a Espanya, concretament a Navarra. Allà, Concepción Naval, Degana de la Facultat d'Educació i Psicologia ens donarà a conèixer un projecte sobre educació del caràcter.

Des d'Argentina, Fernando Martiniconera, Doctor de Salut Mental Comunitària i Docent de Metodologia de la Investigació, ens parla sobre el concepte de 'Salut Mental Comunitària', definnt abans el concepte de 'Salut'. Des del Tecnològic de Monterrey, a Mèxic, ens parlen sobre els diferents tipus de depressió que pot patir una persona. Investigadors de la UAM analitzen les reaccions que pot produir una substància química generada per el nostre cervell: l'anandamida. Els seus efectes són similars als de la marihuana. Ciència i humor mai han congeniat tan bé. Així ho demostren des de la Universitat Politècnica d'Alacant. A través del seu programa Ciencia para normales, ens expliquen com un polític es fa divulgador científic.

Arranquem aquest espai des de la Universitat Nacional de la Plata. Aquí, Ayelen Lutz investiga sobre la relació dels ratpanats amb l'ús del sòl en diferents punts de la Pampa Ondulada i el Baix Delta del Paraná. Des d'aquí ens traslladem cap a Tampico Tamaulipas, situada al Golf de Mèxic per conèixer les investigacions amb les que tracten d'evitar els efectes nocius en ambients marins. En aquest mateix país, Mirna Aguilar ens parla d'una terminologia poc utilitzada: la contingència ambiental i què han de fer els governs per evitar la contaminació de l'aire. Ja de tornada a Espanya, la Universitat d'Extremadura ens explica, per acabar el programa, en un reportatge com afecta el canvi climàtic a les aus migratòries.

En aquest primer programa, des de radio UNDAV, el doctor en Ciències de la Informació Martín Becerra, explica les seves investigacions basades en dos conceptes: concentració de mitjans i cultura de mitjans públics. D'allà ens traslladem fins als estudis tecnològics de Monterey on Paola Ricaorte, professora d'estudis culturals, ens parla de xarxes, privacitat i dret a la intimitat. A Argentina, Atilio Borón, sociòleg i analista polític, parla sobre la seva pròpia experiència. Narra com s'elabora la col·lonització del pnesament d'intel·lectuals i acadèmics. I, finalment, tornem a Espanya de la mà de la Universitat CEU Valencia. En aquesta universitat ens parlen de periodisme especialitzat. Les polítiques energètiques poden ser percebudes de forma diferent segons la seva difusió. En pocs segons ho podem comprovar.