Seminari d'Economia Crítica TAIFA

La funció general de l'Estat al capitalisme és assegurar la continuïtat de les condicions d'explotació i acumulació. Específicament les dues subfuncions son la d'acumulació i la de legitimació. Es descriuen les accions estatals en cadascuna; la conclusió és que depenent de la correlació de forces s'imposarà la funció d'acumulació sobre la de legitimació. El finançament de les dues procedeix del treball i de l'explotació.

Es tracta de analitzar la naturalesa de l'Estat i la seva pretesa relació positiva amb la democràcia. Es descriuen tres concepcions contraposades sobre la natura de l'estat i es valora la capacitat de cada una per entendre el paper i la natura de l'Estat en el Capitalisme. Només la concepció marxista de la natura i funcio de l'Estat en el capitalisme correspon a la realitat del comportament de la maquinaria estatal en la actualitat

El diner forma un sistema d'alienació que ens amaga les relacions socials existents al capitalisme com, per exemple, l'explotació d'una classe social per una altra. El diner és quelcom que ens permet, si el tenim, accedir a totes les necessitats i plaers existents a una societat, i això és més important com més mercantilitzada estigui una economia.

El crèdit és el sistema nerviós de producció i reproducció del capital i té la funció de palanca d'acumulació, permet ajornar les contradiccions inherents al sistema capitalista i agreuja les conseqüències futures de les crisis. El deute es converteix en un sistema d'obtenció de valor per part del àmbit financer sobre el treball, per tant, tot deute representa un dret del capital financer sobre l'obtenció de valor real futur.

Les formes del diner i la seva capacitat de multiplicar-se s'ha posat a disposició de les necessitats d'expansió i acumulació del capital. En el procés de donar préstecs, els bancs privats creen diners sense pràcticament necessitar dipòsits. Això els dóna un poder molt gran dins la societat. En la funció d'unitat de compte, la valoració monetària de l'activitat humana, condiciona monetàriament com t'aproximes a comprendre la societat.

El capital és potser l'obra més discutida que s'hagi escrit mai sobre economia política. Refutada contínuament, ignorada en els cercles acadèmics, i malgrat tot ha sobreviscut i ha arribat a ser considerat, pel pensament crític, com la interpretació més autoritzada de la societat capitalista. El capitalisme és un sistema que s'ha imposat com a forma de dominació i de configuració de la societat. És un sistema en mutació, Marx va voler estudiar-ne l'essència. En el Capital, presentar una àmplia panoràmica d'allò que ell anomenà "les lleis fonamentals de llur funcionament". Aquest serà el tema que tractarem avui, de la mà del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

En aquest i propers programes parlem de Karl Marx. Nomes volem fer-ho de manera aproximativa i resumida. Es impossible desgranar en uns minut un treball d’una gran envergadura i que ocupar millers i milers de pàgines, com és l’obra de Karl Marx. Per començar, ens centrarem en la seva publicació més coneguda: El manifest comunista que ha ha esdevingut un clàssic i ja ocupa un dels graons més alts del pensament polític. Ho fem de la ma d’Antoni Puig Solé, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa.

Celebrem el bicentenari del naixement de Karl Marx de la mà d’Antoni Puig Solé, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Repassem l’obra i la vida de Marx, subratllant com el capitalisme dels nostres dies conserva les grans característiques que va descriure a El Capital fa més de 150 anys. Parlem també de la seva anàlisi de l’economia política que tendia, i tendeix encara des de les universitats, a parlar d’economia exclusivament des del del punt de vista de la burgesia, considerant només els aspectes positius de la forma de producció capitalista. L’aportació de Marx inclou el punt de vista del proletariat i defineix el capitalisme, embrionari en aquell moment, com una nova forma de producció que no acaba amb l’explotació dels i les treballadores, sinó que, simplement, l'organitza d’una manera diferent. Rellegim, doncs, en aquesta entrevista, l’extensa obra de Marx i entenem perquè continua sent tant important 200 anys després.

Tractarem de presentar una reflexio crítica contra la visió convencional de l'Estat. L'Estat es la institució o conjunt d'institucions que ostenten el poder. Des del temps de les revolucions (per exemple, la revolució francesa) es van constituint les formes actuals de l'Estat en contraposició al poder absolut dels Reis. El poder actual de l'Estat rau en el triple monopoli de formular lleis generals (poder legislatiu); el poder de coacció per fer complir les lleis i, fins i tot, el monopoli de l'ús de la violència si cal (poder executiu) i el monopoli de l'última paraula en cas de conflicte (poder judicial). En teoria, la divisió de poders, és garantia de democràcia. La realitat obliga a replantejar aquesta visió de l'Estat.

Avui al Curs per entendre el capitalisme del Seminari d'Economia Crítica Taifa analitzem les funcions del diner i ens centrem en el seu ús com a mitjà d'intercanvi i també com a capital.

Avui ens estrenem en conèixer com funciona el sistema financer. Quins són els actors que hi participen? Què ens expliquen que és el sistema financer? Té realment el sistema financer una funció social? Els intermediaris del sistema financer i els controladors d'aquests intercanvis han anat privatitzant-se i ja gairebé no queden actors públics. La majoria de diner que existeix al món és virtual, situat al sistema financer i creat sense cap cost pels agents del sistema financer que multipliquen per 5 el diner de l'economia real.

Malgrat que el capitalisme manté els elements essencials al llarg de la seva existència, és un sistema que es caracteritza per la seva flexibilitat i capacitat d'adaptació. El món capitalista ha col·lapsat diverses vegades i sempre s'ha refet amb un conjunt d'estratègies que han permès la reactivació de l'acumulació del capital. Expliquem aquests canvis i quines característiques té el capitalisme actualment. Entenem, en aquest capítol, que l'èxit d'aquest sistema no és estar permanentment creixent, sinó permanentment reiventant-se per continuar acumulant beneficis.

Desemmascarem relacions de poder que s'amaguen rere les empreses i l'economia neoliberal. D'aquesta manera repassem alguns dels conceptes més importants que hem vist fins ara al Curs per entendre el capitalisme. Entenem què és la competència, el monopoli, l'avenç tecnològic i aquestes relacions de poder.

El procés de despossessió, del qual ja vam parlar en el capitol anterior, consisteix en el procés durant el capital desposseeix la població dels seus mitjans de vida. L'objectiu? Transformar els models de producció en un sistema basat en el treball asaslariat i la propietat privada. Aquesta estratègia d'atacar les formes de vida de les casses desafavorides sotmetent-les a aquesta despossessió no es va dur a terme només en l'acumulació originària, sinó que és un fenomen constant dins del capitalisme.

Dediquem el programa a entendre què és aquesta acumulació originària que hem anat anomenant al llarg dels darrers episodis. Com ha evolucionat al llarg de la història la posició treballador-capitalista? Quin n'és l'origen? Quines conseqüències té a tot el sistema capitalista i per tant a les nostres vides?

L'organització econòmica i social és causa directa dels problemes mediambientals. Una gran part de la població del planeta s'enfronta a condicions de vida degradants, l'acumulació de residus, els gasos d'efecte hivernacle, el mono-cultiu massiu, la desforestació excessiva...

Cinc característiques del sistema capitalisme: (1) Hi ha posseïdors i hi ha posseïts (2) Es basa en l'explotació del treball assalariat (3) El benefici privat és el motor de la inversió (4) El mercat passa per davant de les necessitats socials (5) Necessita créixer de manera permanent Avui afegim la sisena i última característica, l'acumulació de capital.

El treball i els canvis que s'hi produeixen determinen les relacions socials. El capitalisme no ha inventat aquestes relacions, ni el model de treball, sinó que l'ha heredat, tot separant els treballadorxs artesanals dels mitjans de producció. Parlem de les innovacions en aquest procés de treball, d'on prové i com ha evolucionat.

Les millores tecnològiques causen guanys de productivitat, en determinades circumstancies es poden repartir entre el capital i el treball, tot millorant salaris, prestacions socials o temps de vacances. Tot i això, fins i tot en el millor dels casos, es produeix una desvaloralització de la força de treball i un augment molt gran de la plusvàlua, augmentant les desigualtats.

Avui dediquem la càpsula per entendre què és la plusvàlua i com es pot reconèixer. Ja sabem que la plusvàlua és aquell treball no remunerat que s'apropien els capitalistes, ja que les treballadores tenen la capacitat de generar més valor que el que ella mateixa consumeix.