Sense memòria

Prenent com a punt de partida la històrica decisió de concedir la nacionalitat espanyola als descendents dels brigadistes en el marc de la Llei de Memòria Democràtica, el programa s'endinsa en la seva retirada el 1938, imposada pel Comitè de No-Intervenció. Amb la participació de prestigiosos historiadors i testimonis íntims —com el de la periodista polonesa Inga Oleksiuk, neta d'un brigadista desaparegut—, es reconstrueix l'emotiu comiat del poble de Barcelona, la convivència diària i les darreres batalles que van lliurar en terres gironines. El programa es va emetre el 28/11/2025 // Sense Memòria - Brigades Internacionals a Catalunya #90AnysGuerraCivil #90AñosGuerraCivil #MemòriaHistòrica #MemòriaDemocràtica #BrigadesInternacionals #BrigadasInternacionales #ArxiuSenseMemòria -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez Escuchar audio

Basant-se en la seva obra Cómo terminó la Guerra Civil española (Ed. Crítica 2026) , l'historiador Gutmaro Gómez Bravo revela com els serveis secrets franquistes van operar des de Burgos per desestabilitzar per complet el bàndol republicà. Des de la intercepció de telegrames de l'Estat Major en temps real fins a la inducció de la traïció interna (clau en el posterior "cop de Casado"), el programa revela que el conflicte no va concloure merament a les trinxeres, sinó a l'ombra dels despatxos d'espionatge. El programa es va emetre el 07/03/2026 // #90AnysGuerraCivil #90AñosGuerraCivil #MemòriaHistòrica #MemòriaDemocràtica  #ArxiuSenseMemòria -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez Escuchar audio

El catedràtic Miguel Ángel del Arco Blanco explica, recolzant-se en el seu revelador llibre La hambruna española (Ed. Crítica 2025), com la fam devastadora de la postguerra (que va acabar amb la vida de més de 200.000 persones) no va ser un accident meteorològic, sinó una conseqüència directa de les decisions polítiques del nou règim autàrquic, la corrupció generalitzada del mercat negre («estraperlo») i la proximitat ideològica amb l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Un anàlisi indispensable per entendre com la fam es va utilitzar també com un mecanisme de sotmetiment social. El programa es va emetre el 19/12/2025 // #90AnysGuerraCivil #90AñosGuerraCivil #MemòriaHistòrica #Hambruna #Lagranfam #BrigadesInternacionals #BrigadasInternacionales #ArxiuSenseMemòria -- Assistent de Producció, Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez Escuchar audio

A través d'una entrevista amb la historiadora Queralt Solé (directora de la recerca històrica per identificar les restes a la basílica), s'exposa el drama dels milers de republicans els cossos dels quals van ser traslladats en secret a les criptes del monument des de fosses comunes de tot l'Estat. El programa contraposa la fredor de l'estratègia pètria del règim amb el testimoni de la periodista Pilar Sampietro en la seva pròpia recerca de familiars desapareguts durant la Batalla de l'Ebre. El programa es va emetre el 28/02/2024 // #90AnysGuerraCivil #90AñosGuerraCivil #MemòriaHistòrica  #ValledelosCaídos #Cuelgamuros #ArxiuSenseMemòria -- Assistent de Producció, Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez Escuchar audio

Avui a Sense Memòria ens en anem directament als marges de la història: Una cambrera que conspira colze a colze amb esclaus i indígenes, una foragitada del Far West que assalta trens, incendiàries que calen foc a esglésies o meretrius que es van negar a prestar els seus serveis als botxins. Treballadores sexuals que van lluitar amb les armes a la mà o llançant llambordes, i que no acostumen a sortir als llibres d'història. En parlem amb l’antropòloga social, Livia Motterle, i l’historiador, Rodrigo Vescovi, autors dels llibre “Putas Rebeldes. Historia sobre trabajo sexual y lucha social” (Descontrol Editorial, 2026) Els moviments socials són transversals i les persones que hi intervenen ho fan més enllà de la feina amb què es guanyen la vida. Tot i això, les treballadores sexuals sovint han estat reduïdes a estereotips o silenciades per la moral dominant, malgrat la seva presència en episodis clau de la història contemporània. I així les trobem a episodis com el de la Patagonia rebel de 1922, la Insurrecció de Nova York de 1741, al salvatge Oest, a les revoltes urbanes de finals del segle XIX i principis del XX, com ara la Comuna de París o la Setmana Tràgica de Barcelona o a episodis més recents com Stonewall i la lluita pels drets LGTBI. Noms de dones, que també eren p*tes i activistes socials com Margo St. James, fundadora de l’organització COYOTE a San Francisco, o Grisélidis Réal, escriptora i activista suïssa, o la sindicalista argentina Sandra Cabrera i el col·lectiu AMMAR Sobre els autors: Livia Motterle és Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i professora a la Universitat Rovira i Virgili, i Rodrigo Vescovi és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. - © Photos i Video by Isabel Díaz - Música i Recursos Pretty Woman - Garry Marshall (1990) XCD804_04_2 READ THE ROOM (Instrumental) by Extreme Music Moon Over Bourbon Street (Lullaby version) by Judson Mancebo La Verbena Anarquista by Anónimo (1905) XCD788_02_2 ALL IVE EVER WANTED (Instrumental) by SSK / Extreme Music Dos Hombres y un Destino (Trailer) - George Roy Hill (1969) Raindrops Keep Falling on My Head by B.J. Thomas (1969) Princesas - Fernando León de Aranoa (2005) Bad Girls (Baccus Re work) by Donna Summer (2026) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Descontrol Editorial Escuchar audio

Com era la vida a Catalunya fa més de 3 milions d’anys? En aquest nou capítol, Sense Memòria es trasllada al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, un jaciment únic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. En aquest antic volcà de tipus maar, el temps es va aturar de manera miraculosa, atrapant sota les argiles de l’antic llac un ecosistema subtropical gairebé intacte. A peu de fossa, acompanyem l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant una campanya històrica que acaba de treure a la llum una troballa excepcional: l’esquelet en connexió anatòmica d’una cria de tapir extingida (Tapirus arvernensis) de prop de 4 milions d'anys, el més complet d’Europa. Aquest exemplar, d’aproximadament un any d’edat, es converteix en una peça clau per entendre el desenvolupament d’aquesta espècie al Pliocè. Amb aquesta troballa, el jaciment suma ja set individus recuperats i consolida una de les col·leccions de tapirs més importants del món. Els sediments lacustres acumulats al cràter han preservat un ecosistema complet. Un viatge sonor i científic fascinant per entendre el passat de la Terra i els desafiaments climàtics del present, que hem fet en companyia dels directors del projecte Gerard Campeny i Bruno Gómez, la geòloga Montserrat Vehí, i els arqueòlegs i restauradors Adriana Linares, Federica Grande, Maria Martínez, Marcos García i Núria Molina. - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos Fons by Marihiko Hara (BSO KOKUHO - 2025) Mutual Core by Björk (2011) -- Assistent de Producció, Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) Espai Aquae - Centre Museogràfic (Caldes de Malavella) Escuchar audio

Com s’ha construït realment la riquesa de les societats modernes? Durant segles, la història econòmica s’ha explicat com una epopeia exclusivament masculina, convertint noms com Henry Ford o J.P. Morgan en els únics motors del progrés. Però, què passa si redibuixem aquest relat situant les dones al centre de l'anàlisi? En aquest capítol de Sense memòria, Isabel Díaz entrevista la reconeguda historiadora econòmica britànica Victoria Bateman, professora a Cambridge i Oxford i col·laboradora habitual de la BBC, amb motiu de la publicació a Espanya del seu ambiciós llibre, Econòmica. Una historia global de mujeres, riqueza y poder (Ático de los Libros, 2026) A través d'un viatge global que va des de la prehistòria fins al present, Bateman desmunta un dels mites més grans del passat: la idea que les dones només es dedicaven a la llar. Des de les caçadores de fa 9.000 anys a Amèrica fins a la meitat de la força de treball que va aixecar les piràmides de Giza, les evidències arqueològiques —sovint ignorades pels investigadors dels segles XIX i XX— demostren que el treball femení ha estat un element estructural del desenvolupament econòmic. L'entrevista obre una profunda reflexió sobre com la llibertat de les dones és el termòmetre de la prosperitat d'una civilització. Bateman contraposa la misogínia i el fracàs econòmic de l'antiga Atenes amb l'èxit comercial de societats més lliures com Lídia o la costa fenícia.  L'autora ens convida a analitzar personatges històrics complexos en tota la seva llum i foscor —com l'emperadriu xinesa Wu Zetian o la rica comerciant nigeriana Madame Tinubu— i llança una advertència cap al present. Revisitant la Roma de fa 2.000 anys, ens mostra com el populisme d'August va utilitzar un "pànic moral" per culpar la independència de les dones de la caiguda de la natalitat i de la crisi de l'imperi; una estratègia que, lluny de salvar l'economia, la va fer caure en picat. Un paral·lelisme incòmode però necessari amb els moviments polítics actuals d'arreu del món. Una conversa imprescindible per entendre que cap gran civilització ha prosperat mai utilitzant només la meitat del seu potencial humà.  - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos Made In Dagenham (Trailer) - Nigel Cole (2010) Working Girl - Mike Nichols (1988) Let The River Run by Carly Simon (Movie Version - BSO Working Girl - 1988) She Works Hard For The Money (Club Mix) by Donna Summer (1983) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ático de los Libros Aurora Ferro (Traducció al Català) Escuchar audio

En aquest episodi de Sense memòria, conversem amb el periodista i escriptor Víctor Fernández, especialista en l’obra i la vida de Federico García Lorca. Amb motiu de la publicació del seu nou llibre, No te olvides de escribir. La familia García Lorca en sus cartas (Akal, 2026), ens endinsem en la correspondència entre el poeta i la seva família, un arxiu íntim que revela un univers domèstic, afectiu i sovint desconegut del poeta. A través de les cartes, Fernández reconstrueix la quotidianitat d’un Lorca que escriu per mantenir-se unit als seus, que observa el món amb una sensibilitat pròpia i que viu de prop les transformacions culturals i socials dels anys trenta. La conversa obre finestres a complicitats familiars que enriqueixen la comprensió del seu llegat. Un episodi que combina divulgació, context històric i memòria literària per acostar-nos a un Lorca més humà i més proper. - © Photos i Video by Isabel Díaz - Música i Recursos El Ministerio del Tiempo T4E3 - Javier Olivares y Pablo Olivares (RTVE - 2020) Canción de Invierno by Federico García Lorca / arreglos e interpretación by Iván Palomares (2026) Buddhists by Akira Kosemura (2016) Fons by Marihiko Hara (BSO KOKUHO - 2025) La Leyenda del Tiempo by Tu Otra Bonita (2017)  -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ediciones Akal  Carles Mesa i Agnès Batlle (RNE/RTVE) Escuchar audio

Segon capítol dedicat a la Barcelona visigòtica. Si en el primer episodi seguíem el rastre de la primera seu episcopal sota la Plaça del Rei, en aquest explorem una ciutat que es transforma entre els segles IV i VII: una Barcino que deixa de mirar cap al món romà i comença a convertir-se en Barcinona. En aquesta nova ruta visitem tres espais que expliquen, cadascun a la seva manera, la metamorfosi de la ciutat: La Domus de Sant Honorat, on els mosaics d’una antiga residència aristocràtica conviuen amb sitges. La muralla tardo-romana, monumental i sorprenentment ben conservada, que els visigots ja es van trobar dreta i que convertia Barcino en una ciutat fortificada i simbòlica alhora. I les restes arqueològiques d’Hèrcules 3, un paviment excepcional de pedra de Montjuïc que ha reobert el debat sobre la distribució de la ciutat romana i que mostra com l’antic centre polític va ser espoliat i reutilitzat en plena antiguitat tardana. Una Barcelona més viva, més activa i més complexa del que sovint expliquen els grans relats: una ciutat que es reconfigura mentre el món romà s’esvaeix i el medieval encara no ha començat del tot. En aquest capítol conversem també amb Gisela Ripoll, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que ens ajuda a situar aquesta antiguitat tardana en un marc més ampli i menys “obscur” del que sovint imaginem; i amb els arqueòlegs Daniel Alcubierre, tècnic del Museu d’Història de Barcelona; Xavier Maese Fidalgo, del Servei d’Arqueologia de Barcelona (Institut de Cultura de Barcelona); i Jordi Ramos Ruiz, dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CONTEXT HISTÒRIC En aquest període, el poder de la ciutat es desplaça progressivament del fòrum romà cap al complex episcopal, que esdevé el nou centre polític, econòmic i social. Els bisbes —convertits en patroni de la ciutat— administren impostos, organitzen la vida urbana i acumulen una autoritat que va més enllà de la religiosa. Al mateix temps, les elits tardo-romanes i visigòtiques ocupen, transformen o abandonen les grans domus, mentre l’economia urbana es reorienta: els centres vitivinícoles del territori passen a produir cereals, i els espais públics es privatitzen o es reutilitzen. La ciutat, petita però estratègica, manté una activitat comercial notable fins ben entrat el segle VII. El segle VIII, en canvi, continua sent un territori d’ombres: un moment de transició poc documentat, marcat per canvis polítics profunds i per l’arribada de noves dinàmiques al Mediterrani occidental. Un d’aquells silencis de la història que encara esperen ser excavats. Contingut relacionat: Barcelona visigòtica (Part I) // https://rtve.es/a/17082482/ - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos KDW0772_01 SACRED by Extreme Music  KDW0772_04 ELYSIAN FIELDS by Extreme Music Rome (Wasn't Built in a Day) by Studio Bonaparte (2020)  -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Museu d'Història de Barcelona Gran Hotel Barcino  Gisela Ripoll López - Arqueòloga / Catedràtica del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Serveis Exteriors RNE Catalunya Escuchar audio

La Barcelona visigòtica va existir. Però avui… és gairebé invisible. Quan pensem en la història de la ciutat —o del país— sovint fem un salt gairebé automàtic: de l’Imperi romà al món carolingi. Però entre aquests dos moments, passa alguna cosa. De fet, passen moltes coses. En aquest primer capítol de Sense Memòria baixem —literalment— al subsòl de Barcelona, sota la Plaça del Rei, per seguir el rastre d’una ciutat que es transforma. Una Barcino que deixa enrere el món romà i comença a convertir-se en una nova realitat: la Barcinona visigòtica. És una època de reis visigots, emperadors usurpadors i conflictes religiosos. Però, sobretot, és l' època d'una ciutat que canvia, que reaprofita els seus propis materials, que transforma els seus espais i que construeix nous centres de poder. El programa ha estat enregistrat al Museu d’Història de Barcelona, a la Plaça del Rei, amb la participació dels arqueòlegs Daniel Alcubierre, tècnic del Museu d'Història de Barcelona,  Xavier Maese Fidalgo, del Servei d'Arqueologia de Barcelona (Institut de Cultura de Barcelona) i Jordi Ramos Ruiz dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  En aquest capítol visitarem, entre d'altres, el baptisteri que es conserva sota la Catedral de Barcelona, les restes de la Domus de Sant Iu, que, probablement, va acollir les primeres dependències cristianes de la ciutat, o una columna del fòrum capgirada que es va utilitzar en el fonaments d'una construcció religiosa cristiana. El capitel com a base som a base d'una societat que va invertir l'ordre de les seves conviccions entre el món clàssic i el món cristià. CONTEXT HISTÒRIC El cristianisme havia arribat a Bàrcino al principi del segle IV. Inicialment va ser un culte privat de les classes populars, però quan es va estendre i el van adoptar les elits, va propiciar la construcció d’edificis religiosos propis. L’autoritat dels bisbes va anar augmentant i, al segle VI, el centre de poder de la ciutat ja no era a l’antic fòrum romà, que havia caigut en desús, sinó als edificis religiosos cristians. - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos Vikings T2E4 + T3E3 - Michael Hirst, James Flynn, John Weber (2013) Basado en el libro de Michael Hirst KDW0772_01 SACRED by Extreme Music  KDW0772_02 OUR TRIBUTE by Extreme Music KDW0772_04 ELYSIAN FIELDS by Extreme Music KDW0772_07 A PLACE OF REST by Extreme Music SYN0228_04 TRUTH AND LIES by Extreme Music Efectos de sonido by Pixabay // Carroça andando na floresta (67458) Come Back Home by Tinlicker ft Roos Jonker (2022)  -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Museu d'Història de Barcelona Gran Hotel Barcino  Gisela Ripoll López - Arqueòloga / Catedràtica del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Serveis Exteriors RNE Catalunya Escuchar audio

A l’agost de 1945, Hiroshima va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. Però aquell instant —el flaix, la destrucció, el naixement de l’era nuclear— no va començar aquell matí. En aquest episodi de Sense Memòria, conversem amb l’historiador britànic Iain MacGregor, autor de Los hombres de Hiroshima (Ático de los Libros, 2026), per reconstruir el llarg camí que va conduir fins a la bomba atòmica. Una història que no és només científica o militar, sinó profundament humana. Des de la cursa per desenvolupar l’arma més devastadora mai creada fins als bombardejos incendiaris que ja havien arrasat ciutats japoneses —com Tòquio, on en una sola nit van morir prop de 100.000 persones—, el programa explora les decisions, les pors i les lògiques de guerra que van fer possible Hiroshima. Des de figures com el general Leslie Groves, al capdavant del Projecte Manhattan, fins al comandant Curtis LeMay, responsable dels devastadors bombardejos incendiaris sobre el Japó, o el pilot Paul Tibbets, que va pilotar l’Enola Gay, i el mateix Robert Oppenheimer, el programa ressegueix els noms i les decisions que van fer possible Hiroshima. També hi ha lloc per a les víctimes i per a qui en va preservar la memòria, com el periodista John Hersey, que va donar veu al que havia passat quan el món encara no ho volia veure. Per què es va utilitzar la bomba? Era inevitable? I què ens diu avui aquesta història sobre el poder, la guerra i els límits morals? Un episodi per repensar el relat i escoltar veus que sovint han quedat sota les cendres. - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos Emperor - Peter Webber (2012) Oppenheimer - Christopher Nolan (2023) Opening Title by Alex Heffes (BSO Emperor - 2012) Aya by Alex Heffes (BSO Emperor - 2012) Aya's Theme Piano Solo by Alex Heffes (BSO Emperor - 2012) The Emperors Speech by Alex Heffes (BSO Emperor - 2012) Wandering by World's End Girlfriend - 2007 Breath or Castle Ballad by World's End Girlfriend - 2007 -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ático de los Libros Júlia Llàcer (Traducció al Català) Escuchar audio

En aquest episodi de Sense Memòria viatgem a Chiloé, al sud de Xile, un territori insular on el passat i el present conviuen de manera especialment visible. A partir del projecte Encuentros Insulares de Chiloé, el programa explora una colonització tardana i intermitent, el paper dels jesuïtes i de les missions circulars, la singularitat de les esglésies de fusta i l’estudi de la ceràmica més austral del planeta com a claus per entendre un profund procés d’hibridació cultural. La conversa compta amb Jaume Garcia Rosselló, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i director del projecte; amb la doctora Margalida Coll Sabater, arqueòloga i investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat Pompeu Fabra, i amb Ana Delgado Hervàs, catedràtica de Prehistòria i Arqueologia a la UPF, directora del GRACME i referent internacional en arqueologia mediterrània. Tres veus que connecten l’arqueologia de Chiloé amb debats globals sobre territori, materialitat i contacte cultural.   Marc històric i arqueològic Chiloé és un territori insular marcat per una ocupació humana antiga i per una història colonial fragmentada. Quan, entre els segles XVI i XVII, hi arriben els jesuïtes, es troben amb una població nòmada i canoera, difícil d’assentar en un espai on la mobilitat marítima és essencial. Davant d’aquesta realitat, despleguen el sistema de les missions circulars, una forma d’evangelització basada en visites periòdiques i no en assentaments permanents. Aquest model, ja experimentat anteriorment en altres parts del món amb resultats limitats, tampoc no aconsegueix a Chiloé transformar radicalment l’organització social local. Malgrat el fracàs del projecte evangelitzador com a mecanisme de control estable, el contacte —breu però intens— dona lloc a una societat híbrida, permeable al canvi però sense assumir plenament la nova forma de vida imposada. Aquesta hibridació es fa visible en molts àmbits, especialment en l’arquitectura religiosa. Les esglésies de fusta de Chiloé, algunes d’elles declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es construeixen amb tècniques pròpies de la construcció naval: la fusta es treballa com si fos la d’una embarcació, adaptada a un entorn marítim i climàtic extrem. Les primeres esglésies, amb sostres de palla i materials peribles, segueixen sent avui difícils de documentar arqueològicament. Un dels eixos centrals del projecte és l’estudi de la ceràmica, un element clau per entendre la vida quotidiana i el contacte cultural. Contra el que podria semblar, Chiloé va mantenir una tradició terrissaire activa fins als anys vuitanta del segle XX. L’equip de recerca treballa des d’una arqueologia regressiva, del present cap al passat, per analitzar una ceràmica clarament híbrida, que no pot ser definida ni com a estrictament indígena ni com a europea. Aquesta recerca incorpora també una mirada sensorial, que té en compte l’ús, el tacte, el gust i la relació amb la cuina. La comensalitat i les pràctiques alimentàries esdevenen així espais privilegiats per observar la continuïtat cultural. Tècniques com el curanto, documentades a Xile des de fa més d’11.000 anys i encara vives a Chiloé, mostren una persistència de pràctiques ancestrals on la dimensió col·lectiva és fonamental. En aquest context, el paper de les dones resulta clau en la transmissió de coneixements, gestos i sabers associats a la cuina i a la cultura material. Aquest episodi de Sense Memòria proposa, en definitiva, mirar Chiloé no des del marge, sinó com un espai central per repensar la colonització, la insularitat i els processos de contacte cultural. Un territori on la memòria es conserva en la fusta, en la ceràmica i en pràctiques quotidianes que continuen connectant passat i present. Contingut relacionat: Jaume García Rosselló Chiloé  Margalida Coll Sabater GRACME - © Photos by Margalida Coll - Música i Recursos La Misión (Suite Orquestal) by Roma Sinfonietta & Coro Polifónico - 2002 // BSO The Mission by Ennio Morricone  (1986) Música Andina que Sana el Alma | Melodías Relajantes de los Andes by Luz y Melodía (2025) Efectos de sonido by Pixabay // Tierra del Fuego by Rodrigo Laffertt - 2010 -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments DPTO de Medios y Producción rtve Andalucía / Juan Carlos Cardeñosa (Técnico RNE/RTVE Granada) Escuchar audio

La guerra —o les guerres, en plural— no tenen res d’heroic ni de poètic. Però són, sens dubte, un dels grans motors del relat històric, d’ençà que Heròdot o Tucídides van decidir deixar per escrit els conflictes del seu temps. En aquest nou episodi de Sense Memòria ens endinsem en un dels seus protagonistes més persistents i fascinants: la cavalleria. L’eix central del programa és una entrevista amb l’historiador Ismael López Domínguez, autor del llibre Sables al viento (Ático de los Libros, 2026), un treball extens i documentat sobre la història de la cavalleria a l’Edat Moderna i la seva empremta fins ben entrat el segle XX. Un recorregut que ens permet descobrir, entre altres qüestions, que tant a la Primera com a la Segona Guerra Mundial encara es va combatre a cavall. Al llarg del programa també fem diversos salts temporals per explorar altres moments clau: l’edat d’or de la cavalleria durant la Guerra de Secessió nord-americana; el paper d' Al-Àndalus com un dels primers escenaris europeus de la cavalleria pesada; els genets de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran; els samurais que combatien a cavall amb arc i fletxes; o la transformació de la cavalleria en forces blindades, amb els tancs convertits en hereus directes dels antics genets. Un viatge per la història militar que ens convida a repensar la guerra, les seves formes i el seu pes real en el relat del passat. Contingut relacionat: Yihad, Reconquesta i Expansió feudal // https://rtve.es/a/16320764/ Filip de Macedònia, ni tirà, ni bàrbar // https://rtve.es/a/15979032/ Sherwood Rangers, una història de la 2ª Guerra Mundial // https://rtve.es/a/16846639/ Samurais, entre la història i el mite // https://rtve.es/a/16269810/ Quan neixen les guerres? // https://rtve.es/a/7011820/ - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos The Lighthorsemen - Simon Wincer (1987) News from Home by Mario Millo (BSO The Lighthorsemen - 1987) Bedouin Ambush by Mario Millo (BSO The Lighthorsemen - 1987) The Lighthorse Appear by Mario Millo (BSO The Lighthorsemen - 1987) Victory at Beesheba by Mario Millo (BSO The Lighthorsemen - 1987) Ruins at Khasif by Mario Millo (BSO The Lighthorsemen - 1987) White Horse (Sgt Slick ReCut) by Laid Back - 2026 -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ático de los Libros Escuchar audio

En aquest episodi de Sense Memòria coneixem el Patronato de Protección de la Mujer, una institució de l’Estat espanyol clau i silenciada de la història recent. El Patronat va funcionar durant dècades com un sistema de control moral sobre dones i adolescents. El programa reuneix tres veus fonamentals: Carmen Guillén, historiadora i autora del llibre Redimir y adoctrinar (Ed. Crítica 2026) Mariona Roca, una de les dones que va ser internada pel Patronat. Magda Oranich, advocada i periodista que ja als anys setanta va denunciar públicament el funcionament de la institució. A partir de recerca històrica, testimoni directe i periodisme pioner, l’episodi explica com va operar el Patronato de Protección de la Mujer i quines conseqüències va tenir en la vida de milers de dones. CONTEXT HISTÒRIC El Patronato de Protección de la Mujer va ser creat l’any 1941, en plena dictadura franquista, com a òrgan dependent de l’Estat. La seva missió oficial era la protecció i reeducació moral de dones i noies considerades en “risc”. A la pràctica, el Patronat va actuar com un mecanisme de control social i repressió moral. Podia intervenir sense ordre judicial i ordenar l’internament forçós de joves en reformatoris, col·legis religiosos o centres de correcció, sovint gestionats per ordres religioses. Podien ser-hi enviades dones per motius molt diversos: embaràs fora del matrimoni, conducta considerada immoral, fugues de casa, pobresa o simple denúncia familiar. Moltes hi van passar anys, sense possibilitat de defensa ni tutela legal efectiva. Tot i la fi del règim franquista, el Patronat no va ser abolit amb la mort de Franco. La institució va continuar operativa durant la Transició i no va desaparèixer oficialment fins a l’any 1985. Durant dècades, aquesta realitat va quedar poc present en el relat oficial de la història recent. Les experiències de les dones afectades van quedar marcades pel silenci i l’oblit. - © Photos i Video by Laura Fabregat - Música i Recursos The Handmaid's Tail T1 E1 + E4 - Bruce Miller (2017) // Basada en el libro de Margaret Atwood (1985) Documental Els Buits - Sofia Esteve, Isa Luengo, Marina Freixa Roca (2024) . Direcció: Sofia Esteve, Isa Luengo, Marina Freixa Roca Chased by Adam Taylor (2017) Perpetuum Mobile by Penguin Cafe Orchestra (1987) Heart Of Glass by Blondie & Philip Glass (Crabtree rmx - 2016) // Adittional track for MashUp: Violin Concerto No. 1: II. Crotchet = c. 108 by Philip Glass (1993) -- Assistent de Producció, Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Editorial Crítica Escuchar audio

A les Termòpiles, tres-cents espartans van desafiar l’imperi més poderós del món antic. Allà no només van lluitar: es van convertir en llegenda. Aquesta setmana, a Sense Memòria, viatgem al cor d’Esparta, la gran potència militar del món grec clàssic, amb l’historiador australià Andrew Bayliss, que ens ajuda a posar context a la llegenda i a entendre Esparta en els seus propis termes històrics, separant el relat mític de la realitat documentada. Andrew Bayliss, és professor d'Història Grega a la Universitat de Birmingham i autor, entre d'altres, del llibre "Esparta. Auge y caída de una superpotencia de la Antigüedad" (Ático de los Libros. 2026)   CONTEXT HISTÒRIC Esparta va ser un estat grec admirat i temut, construït sobre la disciplina, l’austeritat i una manera de viure gairebé dedicada a la guerra. Però darrere del mite, hi havia una realitat molt més complexa. En aquest capítol no parlarem només de batalles, sinó també del funcionament intern d’una de les societats més singulars del món grec clàssic. Esparta va ser una potència militar sense precedents perquè gairebé tota la seva estructura social estava orientada a la guerra i al servei de l’Estat. Al centre d’aquest sistema hi havia els esparciates, els únics ciutadans de ple dret, dedicats des de la infantesa a l’entrenament militar i a la vida política. La seva formació passava per l’agogé, un exigent sistema educatiu que separava els nois de la família a partir dels set anys per formar guerrers obedients, resistents i lleials a la comunitat per damunt de l’individu. Aquest model, però, no hauria estat possible sense una profunda desigualtat social. Els ilotes, població sotmesa majoritàriament d’origen messeni, treballaven la terra i garantien la base econòmica de l’Estat, mentre que els periecs, homes lliures sense drets polítics, sostenien el comerç, l’artesania i part de l’activitat militar. Així, la famosa igualtat espartana només existia dins d’un grup molt reduït.   Contingut relacionat: Els oracles grecs // https://www.rtve.es/play/audios/sense-memoria/els-oracles-grecs/6971339/ - © Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez - Música i Recursos 300 - Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael B. Gordon (2006) // Basada en el Comic: Frank Miller, Lynn Varley (2006) Cursed By Beauty by Tyler Bates (BSO 300 - 2006) Sparta by Ten Walls & Phun Thomas (2016) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ático de los Libros Júlia Llàcer (Traducció al Català) Escuchar audio

Els museus, més que espais contenidors d’art, són autèntiques sales on aprenem història a través d’objectes que han viatjat al llarg dels segles i, en ocasions, també dels continents. En aquest capítol de Sense Memòria ens aturem a observar el viatge d’aquests objectes. Com arriben als museus? Què expliquen? I, també, què amaguen? Moltes de les peces que contemplem amb fascinació al British Museum, al Louvre o al Met de Nova York tenen un passat incòmode, amb històries de conquesta o d’espoli al darrere. En parlem amb Catharine Titi i Katia Fach Gómez, expertes en dret internacional i dret del patrimoni cultural, i autores del llibre Arte secuestrado (Ediciones Península, 2026). Arte secuestrado és un assaig que segueix el rastre de sis casos d’obres o conjunts artístics emblemàtics que van sortir del seu lloc d’origen i sobre els quals continua obert el debat de la restitució. Alguns d’aquests casos són els marbres del Partenó, el plomall de Moctezuma, els bronzes de Benin o el bust de Nefertiti. El llibre ens recorda que els museus no són espais neutres: són escenaris polítics, jurídics i morals on la història es mostra… però també es disputa. - Música i Recursos Relaxing Roman Music by Adrian Von Zieglen (2025) Let This Acceptance Take by Patrick Doyle (BSO Henry V - 1989) The Mummy Soundtrack Suite by JACBSA Multimedia Caravan to Zamzam · Bleeding Fingers · Amadeus Indetzki · Bruce Fingers · Billie Ray Fingers (Extreme Music) Monument (the Inevitable End Version) by Röyksopp ft Robyn (2014) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez © Photo artwork by Philip Pikart (Imatge del bust de Nefertiti al Neues Museum, Berlín) --- Agraïments Ediciones Península Mari Cruz Hernández (RNE/RTVE) Escuchar audio

Segon capítol de Sense Memòria dedicat a explorar figures reials de l’Edat Mitjana. L’objectiu del programa no és lloar els mèrits de cap monarca, sinó preguntar-nos com s’ha construït i transmès la seva memòria al llarg del temps. Amb aquest punt de partida, la protagonista d’aquest episodi és Urraca I, reina de Lleó i Castella. Es tracta de la primera gran reina que, durant les primeres dècades del segle XII, va governar per dret propi a l’Europa occidental. Malgrat això, la historiografia tradicional l’ha presentat, massa sovint, com una figura associada a la fragilitat i al desordre. Per conèixer millor aquesta reina sobirana i reflexionar sobre el paper de les dones amb poder a l’Edat Mitjana, conversem amb la medievalista Sonia Vital Fernández, autora del llibre Urraca. Una reina en el trono de un rey (2026, Desperta Ferro Ediciones). Sonia Vital Fernández és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universidad de Salamanca. Ha desenvolupat part de la seva recerca en diverses universitats europees, com la Sorbona, Bolonya i Exeter. Continguts relacionats Reis medievals: Enric V https://www.rtve.es/play/audios/sense-memoria/enric-v-dan-jones/17002182/ El vescomtat de Cabrera: Castell de Montsoriu – Hostalric – Blanes https://www.rtve.es/play/audios/sense-memoria/vescomtat-cabrera/6967414/ - Crèdits Imatge de portada: Doña Urraca (1857), oli sobre llenç (222,4 × 138,5 cm), de Carlos Múgica y Pérez. Museo Nacional del Prado: https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/doa-urraca/e0c9dcad-90e2-4951-b888-434bc6757622 - Música i Recursos Game of Thrones T6E10 -  George R. R. Martin, David Benioff, Vanessa Taylor, D. B. Weiss, Jane Espenson, Bryan Cogman, Dave Hill (2011) Light of the Seven by Ramin Djawadi (BSO Games of Thrones S6 - 2016) Arrival at Winterfell by Ramin Djawadi (BSO Games of Thrones S8 - 2019) Moon (And it Went Like - PBlz Edit) by Kid Francescoli ft Julia Minkin (2017) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Desperta Ferro Escuchar audio

Durant l’Edat Mitjana es van definir a Europa els models de monarquia que han marcat la nostra idea moderna de sobirania. El rei es va situar al capdamunt de la jerarquia feudal, com a primer dels nobles, i es va consolidar la transmissió hereditària del poder. Amb aquest marc, Sense Memòria dedica dos capítols a analitzar dos models oposats de reialesa: l’ideal masculí del rei guerrer - Enric V d'Anglaterra - i la figura excepcional d’una reina que va governar per dret propi - Urraca I de Castella i Lleó -. En aquest primer capítol viatgem a l’Anglaterra i la França del segle XV amb Enric V com a protagonista Descobrirem Enric V, convertit en prototip de monarca medieval: disciplinat, carismàtic i immortalitzat tant per la història com per William Shakespeare. L’historiador Dan Jones, autor d’una de les biografies més recents sobre el rei, - "Enrique V" (2026. Ático de los Libros)- ens permet entendre’l com l’expressió exacta del que s’esperava d’un sobirà del segle XV. - © Photos i Video by Carme Martínez i Isabel Díaz - Música i Recursos Henry V - Kenneth Branagh (1989) música Patrick Doyle O! for a Muse of Fire by Patrick Doyle (BSO Henry V - 1989) St. Crispin's DayThe Battle of Agincourt by Patrick Doyle (BSO Henry V - 1989) Let This Acceptance Take by Patrick Doyle (BSO Henry V - 1989) Música Medieval by Derek y Brandon Fiechter Perfect (12 Inch rmx) by The The (2001) -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Ático de los Libros Júlia Llàcer (Traducció al Català) Escuchar audio

En aquest episodi de Sense Memòria viatgem fa milers d'anys enrere per descobrir com l'espionatge, lluny de ser un invent modern, va néixer al costat de les primeres civilitzacions. Acompanyats del llibre "Servicios de inteligencia en la Antigüedad. Los orígenes históricos del espionaje" (Akal 2025) conversem amb dos dels seus autors: l'historiador i coordinador de l'obra Fernando Bermejo-Rubio i l'egiptòleg José Lull. Al llarg de la conversa explorem com, des de Mesopotàmia i l'Egipte faraònic fins a Grècia, la India o Roma, els governants van desenvolupar xarxes d'informació, agents infiltrats, missatges secrets i mecanismes de vigilància que anticipen sorprenentment els serveis d'intel·ligència actuals. Quin paper jugaven els espies a la diplomàcia antiga? Quines batalles es van perdre per deficiències en el servei d'intel.ligència? Quins mètodes, codis i tecnologies es feien servir fa tres mil anys? - Música i Recursos On Her Majesty's Secret Service (feat. Propellerheads) (BSO On Her Majesty's Secret Service - 1997) Goldfinger by John Barry & The Royal Philarmonic Orchestra (BSO Goldfinger - 1976) Gun Barrel by Hans Zimmer - (BSO No Time To Die - 2021) Training Montage by Harry Gregson-Williams (BSO SpyGame - 2001) Ambrush by Volker Bertelmann (BSO Barbarians - 2020) Barbarians T1E5 + T1E6 (2020) My Name is Bond, James Bond - Collection -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez --- Agraïments Editorial Akal DPTO de Medios y Producción rtve Galicia / Francisco Ramos (Técnico RNE/RTVE) Escuchar audio

Al cim de Sant Sebastià de la Guarda, on la tramuntana esborra fins i tot la memòria, els arqueòlegs van trobar les restes d’un home llençat dins d’una sitja fa més de 2.200 anys. Sense ritus, sense honors, sense explicacions. Només un cos amagat com si fos brossa. Qui era? Per què va morir? I qui el va voler fer desaparèixer? En aquest episodi de Sense Memòria, viatgem a l’època ibera, en un territori sacsejat per l’arribada de Roma, per investigar un possible crim que la terra va guardar en silenci durant mil·lennis. Una història antiga que hem pogut teixir amb la participació de Joan Llinàs, historiador, arqueòleg i director de projectes de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni, Bibiana Agustí, arqueoantropòloga i Doctora en Història per la Universitat de Girona i el, també Doctor en Història per la UdG, Antoni Rojas Rabaneda. Més capítols de Sense Memòria en temps del íbers: Entre Íbers-Ceretans, Anníbal i romans Els Íbers de Basti Assentament ibèric del Turó de Vilanera Catalunya en temps dels Íbers Sant Sebastià de la Guarda, un dels darrers bastions indigets - Música i Recursos Missing - Everything But The Girl (Cinematic Electronic Remix by E-Gar) (2026) Bones Theme (Extended) by Crystal Method (2012) Roman March by Miklós Rózsa (BSO Ben Hur - 1959) Relaxing Roman Music by Adrian Von Zieglen (2025) Legio Aeterna Victrix by Ottra the Fox (2021) Romulus & Remus (SPQR) by Echo Nomad (2025) DST0073_06_1 SITE OF THE OCCULT (60)_ALTERNATIVE by  Extreme Music TRL0149_01 AFOOT LOOSE (A) + (STING) by Extreme Music -- Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo) Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez Escuchar audio