Sí, i què?

Per acomiadar la temporada parlem del procés de dol en persones amb diversitat funcional cognitiva, les adaptacions de l’acompanyament des de l’entorn familiar, educatiu i professional, per fomentar una elaboració ajustada i saludable.

Coneix les teràpies assistides amb animals, com fomenten la salut emocional, la interacció social i la inclusió de col·lectius vulnerables, com persones grans, infants i persones privades de llibertat.

Vivim en una societat cada cop més digital: per fer gestions bancàries, demanar hora al metge, comunicar-nos amb familiars o accedir a informació. Si les persones grans no tenen les eines ni el suport necessari, aquest avanç tecnològic pot traduir-se en una exclusió real del seu dret a participar de la vida quotidiana.

Has pensat mai que es pot conversar sense fer servir la veu? Descobreix la riquesa de la llengua de signes, els gestos naturals, el sistema bimodal, i com aquestes formes de comunicació obren noves maneres d’entendre’ns i relacionar-nos.

Descobreix com els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació obren noves vies per expressar-se i connectar amb l’entorn. Un programa per entendre millor l’autonomia, la inclusió i el dret a comunicar-se de tothom.

A la Costa Brava encara persisteixen moltes barreres arquitectòniques que limiten la inclusió, tot i iniciatives com rutes i plànols accessibles. El repte és avançar cap a un disseny universal que garanteixi l’accessibilitat per a tothom.

Què passa quan la vida es trenca de cop per un incendi, un desnonament o una crisi humanitària? En aquest episodi descobrim com treballadores socials i integradores responen a les emergències socials amb rapidesa, empatia i coordinació, posant les persones al centre en el moment més crític.

Avui ens endinsarem en una realitat que afecta molts joves al nostre país: la transició a la vida adulta dels joves extutelats. Què passa quan compleixen la majoria d’edat i han de deixar el sistema de protecció? Com s’enfronten als reptes de la independència sense una xarxa de suport sòlida?

Quan pensem en una presó, és fàcil imaginar murs, barrots i vigilància. Però hi ha molt més: hi ha docents, sanitaris, treballadors/es socials, educadors/es socials, psicòlogues i funcionariat que, amb rigor i sensibilitat, mantenen en marxa un sistema complex, orientat no només a la seguretat, sinó també a la rehabilitació. Avui, en l’últim programa de la temporada, Dani Porras, que va treballar 10 anys a presons com a educador social, ens explica la seva experiència.

La miastènia gravis és una malaltia que afecta la transmissió del senyal entre els nervis i els músculs. Provoca una debilitat muscular que és crònica, però pot ser tractada i controlada. Avui descobrirem com es viu amb aquesta condició, quins reptes presenta i com es pot garantir una vida plena i digna, de la mà de Cintia Farias, que és ballarina i professora de tango a l’Escola de dansa de Bahía Blanca.

La ceguera és la incapacitat total o parcial de veure. I pot ser causada per diverses condicions, com ara malalties oculars, lesions o anomalies congènites. És un tema important tant en l’àmbit mèdic com social perquè afecta la qualitat de vida de les persones. Avui l’Andrea Vila, una persona amb ceguera, que es dedica a fer xerrades i assessorar empreses, ens parla de la seva experiència personal.

La discromatòpsia o daltonisme és un trastorn de la visió dels colors causat per anomalies en els cons de la retina, que afecta principalment la percepció del vermell, el verd i, més rarament, el blau. Sabies que és més comú en homes que en dones? Ens ho explica en David Carlini, tècnic químic, que també ha estudiat enginyeria industrial, magisteri, anàlisi de sistemes informàtics i és una persona amb daltonisme.

Les pròtesis de genoll s’han convertit en una de les operacions més comunes en la cirurgia ortopèdica. I avui parlem amb en Jordi Lara Simón –que en porta dues, una a cada genoll– de com funcionen, qui en pot optar a portar-ne i quins són els beneficis i els reptes d’aquesta intervenció. També ens parla del seu llibre “Mentre Catalunya espera” de l’editorial Cal·ligrama.

Imagina viure amb un dolor constant, invisible i incomprès, que afecta cada racó del teu cos: això és la fibromiàlgia. Lali Murillo, coordinadora de l’Associació de Fibromiàlgia del Baix Empordà, i Nuri Pérez, psicòloga col·laboradora de l’Associació, ens parlen sobre el tema.

Les persones d’Altes Capacitats es caracteritzen per tenir una manera diferent de ser i de comprendre el món. No només tenen una intel·ligència molt superior a la mitjana, sinó una emotivitat, motivació, personalitat, creativitat i temperament que es desenvolupen completament diferent.

17 de maig i 28 de juny, dues efemèrides que cal tenir presents. Vols saber per què? La Margarita Mauri Junqué, regidora d’acció Social Ciutadania i Habitatge, i en José Yépez López, tècnic de l’Espai LGTBI+ municipal, ens ho expliquen, així com els actes que es portaran a terme per commemorar aquestes dates i els serveis que ofereix l’Espai LGTBI+ de Palafrugell i els seus objectius a curt i llarg termini.

La síndrome d’Asperger és un trastorn de l’espectre autista que afecta la manera com les persones interactuen i es comuniquen amb els altres. És important comprendre i difondre informació sobre aquesta síndrome per fomentar l’empatia i la inclusió a la nostra societat.

Soc feminista, sí, i què? Al començament, el feminisme era caricaturitzat i fins i tot perseguit. Vaja, gairebé com ara. Per donar a conèixer la seva lluita, les feministes han anat creant una àmplia simbologia des dels inicis. T’expliquem aquests distintius i què vol dir cadascú. I parlem amb la Sònia Vivolas, tècnica d’Igualtat de l’Espai Dona, sobre els actes al voltant d’aquest dia. L’Espai Dona és un espai d’igualtat de l’àrea d’Acció Social, Ciutadania i Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell.

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero per a la Mutilació Genital Femenina, pràctica que implica l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons no terapèutiques. Al SIQ d’avui abordem aquest tema.

No tenir fills per decisió pròpia, encara és un estigma. Abordem aquest tema avui, de la mà de la Mònica Míriam García Cuéllar, màster en Salut Pública i promoció de la salut, editora científica de l’Observatori de Salut i Medi Ambient d’Andalusia.