Si vas pel carrer i ensopegues...

la Importància que va tenir la Nova Cançó com a protesta, en quin moment va sorgir, que va significar per a casa nostra, per què va ser censurada i quines repercussions van tenir els seus autors hem convidat, la nostra amiga i companya, Maria Salicru-Maltas autora del llibre Aquesta cançó "No".

Una de les activitats que organitza el Grup de Recerca de la Memòria Històrica és la Ruta de las storpeisteins ; pedres per ensopegar dedicades als mataronins deportats als camps nazis. Enguany aquesta ruta o passejada la hem feta amb nois i noies dels instituts Puig i Cadafalch i Thos i Codina També s’ha fet una xerrada a l’escola d’adults Can Marfà

Enguany les Esmendies està de celebració. Es compleixen 50 anys del Salvament d’aquesta finca. Per parlar de tot el procés d’aquesta lluita, i les activitats que es desenvolupen actualment en aquest casal , ens acompanyen Esperança Gràcia i Enric Castells.

Per parlar del moviment cultural antifranquista a Mataró, ens acompanyen dos artistes mataronins que van formar part d’aquest moviment: Josep M. Calleja i Pere Fradera.

14 d’abril farà 95 anys de la Instauració de la II República és per això que avui us volem parlar De com es va aconseguir el vot femení durant aquest període. Per fer-ho entrevistarem telefònicament a la historiadora Cristina Furió Rubio.

Un dels col·lectius més mal tractats al llarg de la història ha estat el LGTBIQ considerats com: perillosos, malalts mentals, corruptes de menors, delinqüents, viciosos, ridiculitzats per la societat inclús rebutjats per la mateixa família. A Espanya, durant la dictadura franquista, l’homosexualitat torna a ser inclosa, com a delicte, a la llei de 'Vagos y Maleantes', exclosa, per la II República. Llei que perdurà fins el 1970, al 1977 hi ha la primera manifestació de l’Orgull GAI a Barcelona, però no és fins el 1980, que és legalitza el Front GAI de Catalunya. Per aprofundir com va ser la lluita d’aquest col·lectiu i com van aconseguir la legalització del Front d’Alliberament GAI de Catalunya ens acompanya un dels seus fundadors JORDI PETIT.

Avui per commemorar el dia de la dona dediquem aquest programa a parlar de la dona i el moviment obrer. Per parlar de la dona i el moviment obrer a casa nostra, ens acompanyen la Margarida Colomer i la Remei Marchan.

Avui com a convidat tenim al Joan Giménez per parlar d'aquest període.

Cada 5 de febrer es celebra el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació dels republicans, es per això que avui us volem parlar d’aquest Exili. Quan parlem de l’exili republicà ens referim als milers de ciutadans de l’Estat Espanyol que es veieren abocats a abandonar el seu país per motius ideològics i temor a les represàlies per part del règim dictatorial instaurat a Espanya després de la guerra espanyola del 1936. En aquest exili, a més dels excombatents, polítics i funcionaris compromesos directament amb la causa republicana hi havia també milers de civils; nens avis, intel·lectuals, docents, artistes..

Enguany coincidint amb els 80 anys de la celebració del Judici de Nuremberg, volem dedicar aquest programa parlant d’aquest judici anomenat també el judici del segle. Parlarem d'aquest judici amb ALFONS ARAGONESES professor agregat d'Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Fou doctorat a la Universitat de Girona. Va ser investigador predoctoral i postdoctoral a l’Institut Max Planck d'història europea del dret a Frankfurt.

Avui us parlarem de: Els moviments veinals durant la dictadura. Entre els anys 50 i 70 arribaren a Catalunya a prop d’un milió i mig de persones; Catalunya no tenia suficient mà d’obra i, per altra banda, hi havia moltes persones, d’altres comunitats, que no tenien treball fet que afavorir aquesta forta migració. Aquest creixement desmesurat de població generà un greu problema d’habitacle causa principal de l’augment de barraquisme als barris perifèrics de les ciutats.

Avui us volem parlar de la lluita per l’ensenyament antifranquista i democràtic amb Margarida Colomer, Pep Fité, Pep Riera.

Avui ens acompanya Josep Puig Pla per parlar del nou llibre que s’ha publicat sobre Joan Peiró.: Juan Peiró, mi padre. Una vida ejemplar. Un llibre que ajudarà a recuperar i difondre el llegat d’un home dels més destacats en l’acció obrera catalana. Llibre escrit pel seu fill Josep Peiró i que es va presentar a Mataró el passat 10 d’Octubre per Amapola Peiró filla de l’autor i neta de Joan Peiró.

Un cop acabada la guerra i durant la dictadura Franco imposa una repressió estesa a tots els camps possibles. Aquesta repressió fou instrument de dominació, humiliació i consens forçat que convertí el país en una immensa presó. Les dones foren un element destacat d’aquesta repressió. Perderen tots avenços aconseguits durant la República, en quan a la igualtat amb els homes, i en presència en la esfera pública, tornaren a estar relegades com a esposes i mares obedients sota la protecció de l’home.” Un dels col·lectius de dones més castigades i silenciades foren les internades al ”Patronato de Protección para la Mujer”

Enguany es celebra l’Any Candel per commemorar els 100 anys del naixement de l’escriptor, periodista i polític Francesc Candel Tortaja. Mataró també s’ha sumat a homenatjar a Paco Candel amb un ampli programa d’activitats impulsat per l’Omnium Maresme i el suport de la Taula de Memòria Històrica de Mataró. S’ha constituït una Comissió ciutadana per donar a conèixer la importància d’aquest novel·lista, periodista polític que fou un referent de diversitat del nostre país i justícia social. La seva obra més coneguda és “Els altres catalans” on analitza el paper de l’arribada massiva d’immigrants, d’altres regions d’Espanya, a Catalunya, als anys 50 i 60, posant de manifest els problemes d’integració i acceptació dins la població catalana. Ens agradaria aprofundir més amb Paco Candel i la immigració de mitjans dels segle XX i també saber si hi ha similitud amb els problemes que tenien i els que tenen els nouvinguts d’avui. Per aprofundir en aquests temes i saber quines activitats s’han organitzat per remomerar a Paco Candel, ens acompanyen: Carles Estapé Cot i Pablo Morales Morago.

En aquest programa volem donar visibilitat i fer protagonistes a les dones que la historia ha silenciat: dones , voluntàries procedents de diferents continents que van venir a defensar la República i la llibertat, front al feixisme que s’estenia per Europa en la dècada dels anys trenta del segle passat. Moltes tenien clar el que significava la guerra espanyola tal com va dir el metge Bethume (també brigadista internacional): Avui és a Espanya on es decideix si la democràcia viu o mort. Les brigades internacionals s’instal·laren a Catalunya i hi ubicaren els seus serveis sanitaris i hospitalaris. Mataró fou una de les ciutats on s’instal·la un hospital base especialitat en traumatologia. L’edifici que s’utilitza fou els Salesians un edifici prou espaiós per aquesta finalitat. El proper dissabte 25 d’octubre, es farà un Homenatge a les dones voluntàries a l’hospital de Mataró. L’acte es farà al pati de la preso de Mataró. L’activitat serà conduïda per Maria Salicrú-Maltas i Pere Anglas que avui són els nostres convidats per parlar-nos d’aquestes dones valentes que van desafiar el comitè de no intervenció per lluitar per la llibertat i la democràcia.

Avui encetem el 5a temporada, amb la convicció que la memòria històrica és més necessària que mai, donat els moments tan convulsos que estem vivint; l’aixecament del feixisme cada vegada amb més força, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Palestina i totes les altres guerres que estan ocurrent arreu del món i la poca intervenció d’Europa, davant de tots aquests fets.

Una de les activitats que organitza el Grup de Recerca de la Memòria Històrica és la Ruta de las storpeisteins ( pedres per ensopegar) que fem amb nois i noies dels instituts. Enguany han participat els instituts Puig i Cadafalch, Thos i Codina i Les cinc sènies. També hem fet xerrades a l’institut Satorres i l’escola d’adults can Marfà i una passejada, amb professors de la comarca, pels monuments dedicats a la guerra civil. Totes les activitats han estat molt interesants, i els alumnes les han rebut amb molt interès i participació. Donem les gràcies al professorat per la seva dedicació i temps en la organització d’ aquestes activitats i la col·laboració en la difusió de la memòria històrica.

El programa d’avui el dediquem a parlar de Via Laietana, número 43, repressió i tortura. Via Laietana 43, és on està ubicada “ Prefectura Superior de Policia de Barcelona”, coneguda per la casa del terror. Un espai d’horror i pànic que es manté a la memòria de moltes persones, que durant el franquisme i part de la transició, van passar per aquest recinte. Un lloc on van patir tot tipus d’humiliacions i agressions. En aquest edifici, un dels més obscurs de la ciutat, s’aplicava tota mena de tortures amb total impunitat; una pràctica estructural durant la dictadura utilitzada pels funcionaris d’ordre públic. Pràctica sistemàtica i estructural que s’aplicava a tots els detinguts ja fos per orientació sexual, discriminació ètnica, racial, prostitució… però especialment a l’oposició política i sindical. Després de molts anys algunes d’aquestes persones han trencat el seu silenci i han començat a posar denúncies contra els seus agressors. Actualment Via Laietana 43 s’ha convertit en un símbol de les violacions dels drets humans. Lloc on es fan moltes reivindicacions. Espai que significa la resistència i oposició a la dictadura franquista. Avui com a convidat tenim a Carles Vallejo, que va estar detingut en aquesta comissària, i és la persona que va posar primera querella per les tortures rebudes en la Comissaria de Via Laietana.

El 8 de maig de fa vuitanta anys es va donar per acabada la segona guerra mundial, tres días abans s’havia Alliberat el camp d’extermini de Mauthausen-Gusen on van ser deportats 15 mataronins. Després de 80 anys celebrem la victòria d’Europa a l’ombra dels conflictes armats com d’Ucraïna i Palestina i un creixement significatiu de conflictivitat global. El nostre convidat Josep Illa Ximenes ens parlarà de les atrocitats dels camps nazis que ens ajudaran a reflexionar sobre tots els horrors actuals.